Canvis al #PSC?

Avui escoltava a la ràdio que el PSC relleva Joaquim Nadal i Miquel Iceta al capdavant del grup parlamentari. El substitut de Joaquim Nadal serà Xavier Sabaté, anterior delegat del govern a Tarragona. Nadal i Iceta seran recol·locats. El primer per ocupar la vice-presidència segona del Parlament i el segon per anar a les llistes de les eleccions europees. Heus ací un exemple de com s'entén la renovació a la política catalana i espanyola. No és prescindir d'algú si no recol·locar-lo per tenir-lo content? Que no poden deixar d'ocupar càrrecs polítics, han de ser polítics professionals tota la vida? La substitució per Sabaté, què voleu que us digui. Recordo que defensava la interconnexió de xarxes l'any 2008 en plena polèmica pel transvasament que volia tirar endavant el govern català. Recordo un estil de fer política adoctrinador i sempre justificant allò que decideix el seu partit, com fan per sistema els polítics del país. Molt de canvi no és, no.

+ GNU FDL

CiU i l'independentisme

Ahir des del PSC i des d'ERC es demanava a Artur Mas i a CiU en general, sortir de l'armari i dir si estan per la independència o no. Deixant de banda l'idoneïtat de parlar de sortir de l'armari, penso que CiU no pot definir-se com independentista o no independentista. Per molt que les Joventuts Nacionalistes de Catalunya treguin banderes estelades, per molt que cridin per la independència, CiU no ha destacat mai per l'independentisme. De fet, cada cop que sembla haver una intenció de mostrar-se sobiranistes -per part de CDC- arriba la rèplica dels no sobiranistes -UDC-.

No cal que CiU es defineixi. Penso que queda clar que és un partit conservador -si volem, de centre-dreta-, amb voluntat de fer política a Catalunya dins d'Espanya, un partit autonomista. El problema és que mai no afirmaran clarament una cosa o l'altra, penso que per por de perdre votants.

+ GNU FDL

PSC+PSOE vs Castells

Manuela de Madre es posa al costat del PSOE davant de les crítiques del conseller Castells sobre la possible pujada d'impostos, sobre la gestió de la crisi, en general del govern Zapatero.  Que estrany... El PSC aliniant-se amb el PSOE quan es veu alguna possible discrepància? Estranyíssim, no?

+ GNU FDL

La política catalana fa fredat

Aquest cap de setmana se'ns començava a preparar que el president Montilla ens garantirà un bon finançament -hem de tenir fer en el líder Montilla i en el líder ZP, és la religió PSC-PSOE-, a la qual cosa s'ha afegit avui la consellera Tura, avisant que el resultat segur que no ens agradarà. Si fa poc posava en dubte la contundència de les postures del PSC en boca d'Iceta, aquestes actuacions de polítics socialistes em refermen en el meu dubte. Crec que al final el PSC acceptarà rebaixes i ens intentarà fer veure que el resultat és bo, per no dir òptim. CiU, després de ser criticada per la foto de Mas amb Zapatero pactant les rebaixes a l'Estatut, ja aprofita per criticar allò que s'està coent -si no està cuit del tot-.

Mentrestant, ERC continua donant la imatge de ser un partit que cada dos per tres té una trencadissa. L'ex-conseller Carretero ha trencat la pau que semblava haver aportat Carod renunciant a ser candidat a les eleccions al Parlament. Ara bé, crec que és millor marxar del partit que no pas fer com Bertran i altres, que no els agrada la línia que se segueix, que perden les eleccions per dirigir el partit com creuen que s'ha de fer, i continuen actuant com si la majoria de militants estigués del seu costat. Veurem què passa amb ERC després d'aquesta etapa d'escisions. Veurem com es reflecteix en la política catalana.

I és que, com diu el títol, la política catalana fa fredat.

+ GNU FDL

Teatro, lo tuyo es puro teatro

El títol en castellà és una referència a la cançó de La Lupe, perquè és allò que m'ha vingut al cap quan he escoltat repetides vegades avui la notícia en què Miquel Iceta (PSC), mostrava una postura "amenaçadora" quant al futur del govern català i de l'espanyol si no es compleix l'Estatut. Em sona a teatre perquè el PSC, en boca d'un o altre dels seus dirigents, ens ha acostumat a escoltar declaracions que semblen contundents i a escoltar desmentits l'endemà, o veure com van modulant el discurs amb el temps. Ho sento però, mentres no em demostrin el contrari aquesta cançó reflecteix clarament què en penso. Per cert, que per a Artur Mas posaria la mateixa banda sonora.



+ GNU FDL

Els pressupostos de l'Estat i el PSC (i 2)

El PSC finalment votarà a favor dels pressupostos. Les reaccions no es fan esperar i ahir vam veure declaracions sobre el catalanisme del PSC i sobre la situació sucursalista d'aquest partit en relació amb el PSOE. Vaig poder escoltar unes declaracions que no sé com classificar-les, si de surrealistes o de cíniques, d'Alícia Sánchez Camacho dient que el PSC era una sucursal del PSOE. La cap del PP de Catalunya hauria de reflexionar sobre el sucursalisme i la manca de personalitat pròpia del seu partit abans de parlar de la del PSC. No vull entrar en la valoració de declaracions d'altres partits, els quals altres cops han aprovat els pressupostos, sense formar part de la federació del PSOE, tot i ser criticats de no prou bons per a Catalunya.

El PSC ha fet una maniobra per sortir ben parat, dient que els aprovava però, donant un ultimàtum. Si el govern no mostra voluntat de complir l'Estatut el PSC es replantejarà la relació amb el PSOE. El problema d'aquest ultimàtum és que té prou ambigüitat com perquè la seva interpretació estigui oberta, tant quant a les condicions per replantejar-se la relació amb el PSOE, com quant a quin seria aquest replantejament. L'art de la política, l'art de no parlar clar.

Què fa el conseller Castells al PSC?

Si ja en el seu temps em preguntava què feia Pasqual Maragall al PSC, també em pregunto, des de ja fa uns mesos, què hi fa el conseller Castells. Sembla que el punt de vista que expressa divergeix del que regna actualment dins dels socialistes catalans. Per molt que es digui, primer és el PSOE que Catalunya, igual que primer és el PSC que l'Ebre. Així és com ho veig jo, i no fa gaire temps que així ho hem pogut veure, amb l'episodi de sequera.

El conseller Castells no és el primer cop que demana -o insinua la necessitat de tenir- un grup parlamentari propi a Madrid. El PSC separat del PSOE. Ahir va dir que per al PSC primer havia de ser Catalunya i després el PSOE. Va contra corrent. El PSC ja fa anys que mostra una consciència PSOE: "si guanya Zapatero, guanya Catalunya". No sé si teniu la mateixa impressió que jo però, si miréssim el partit com un equip que treballa per aconseguir un objectiu veuria un partit que treballa per aconseguir el govern municipal, per després aconseguir el govern català i, finalment per aconseguir el govern espanyol. I amb aquesta consciència d'equip PSOE no es pot pensar que hi hagin un canvi i el PSC tingui grup parlamentari propi les properes eleccions.

Hi ha el dubte sobre si això tindria conseqüències sobre els càrrecs catalans a Madrid o dependents de Madrid, i sobre si es crearia un PSOE català que dividiria l'electorat socialista a casa nostra.

Solidesa i cohesió

El president Montilla ha anat aquest cap de setmana a Tortosa per reunir-se amb la gent del PSC de Terres de l'Ebre. Segons el president, l'actitud dels polítics i polítiques ebrenques durant l'episodi de sequera, ha estat una mostra de solidesa i de cohesió del PSC. Justament aquesta solidesa i cohesió és un dels elements que crec criticables del PSC de l'Ebre. Quan CiU donava suport des de l'Ebre a la política de transvasaments de la Generalitat, aleshores es criticava la seva gent per fer més cas del partit que del territori. Ara cal lloar la gent del PSC de l'Ebre per haver garantit la cohesió del partit? No seria més aviat una mostra d'una forma d'actuar, com va fer CiU, fent política de partit en comptes de defensar allò que demana el territori? No és millor veure discrepàncies a casa amb el partit, perquè es creu que primer és el territori i la coherència d'arguments que no pas mirar de no perjudicar el partit a Catalunya? Hagués preferit menys solidesa i cohesió per veure com a l'Ebre es feia política des de l'Ebre i no des de Barcelona.

Picabaralla Ridao-Mas

Dimecres Joan Ridao i Artur Mas han tingut una picabaralla al Parlament. Em quedo amb la declaració solemne del líder de CiU, qui diu que mai no negociaran el govern català a Madrid i que mai no serà president sinó és a través d'unes eleccions a Catalunya. Però, necessita recordar que el tripartit ja estava decidit un cop celebrades les passades eleccions catalanes. És que és com un pecat que CiU no hagués estat la força escollida per ERC o pel PSC per governar el país? Fins quan, després d'unes declaracions que diuen respectar la legitimitat del govern, se'l posarà d'una manera o d'una altra en dubte?

El Partit Català d'Europa podria participar a les eleccions

Avui llegia amb sorpresa a Vilaweb que Pasqual Maragall, en un article al diari ADN, es planteja la possibilitat que el Partit Català d'Europa -del qual és fundador- podria presentar-se a les eleccions generals.

En l'article Maragall es queixa de tants problemes al voltant de les infraestructures catalanes, tant per les baralles amb Madrid, com pel desacord entre els partits catalans. Fa un plantejament de cara a les eleccions generals, de criteri que pensa que s'ha de seguir per escollir el sentit del vot, en clau catalana. Destaca en diversos punts aspectes importants que creu que han de tenir en compte els governs i ajuntaments: economia, comunicacions, infraestructures, educació, salut, medi ambient i política. Es pot destacar que se'n recorda de l'Ebre, remarcant la necessitat de l'alta velocitat a l'Ebre.

Estira les orelles tant al PSC com a ERC. Del PSC diu que és un partit favorable a les diputacions provincials -de les quals diu que tenen competències desorbitades en favor d'un sistema de partits poc transparent-. D'ERC diu que, tot i ser defensors de les vegueries, si els fan presidents de diputació al·lucinen.

Veurem en les properes hores o propers dies si Pasqual Maragall anuncia la concurrència del seu partit a les eleccions. És evident que al PSC això es veurà negativament, per la pèrdua potencial de vots -en perdrien també ERC i CiU?-. Estarem pendents...

Centralisme tarragoní

Avui divendres La Veu de l'Ebre destaca que el PSC del Camp de Tarragona podria impedir que el número 2 de la llista al Congrés dels Diputats de les eleccions generals fos de les Terres de l'Ebre. Les passades eleccions va anar Lluïsa Lizárraga, qui ara podria repetir però, de número 3. Una de les justificacions que destaca el setmanari per part de la gent de Tarragona és que la representació ebrenca al Parlament de Catalunya supera la del Camp de Tarragona. Però, estem parlant de cambres parlamentàries diferents, una catalana, l'altra espanyola, i, com també es destaca, si és així és perquè diputats tarragonins han deixat el seu escó per anar a ocupar altres càrrecs. No comento ja l'altre argument que justifica aquestes dues primeres posicions per al Camp, basat en l'existència d'interessos personals per ocupar-les. És inadmissible, simplement, tot i que és evident que sempre n'hi ha d'interessos personals.

Penso que no només el PSC sinó la resta de partits, ja que l'Ebre no té circumscripció electoral pròpia -ni vegueria encara-, per reflectir la seva voluntat de fer possible la divisió territorial de Catalunya en vegueries, haurien de situar en els llocs 1 i 2 de les llistes de Tarragona una persona del Camp i l'altra de l'Ebre -no em poso en l'ordre-. En cas contrari, en cas que es deixi per a la legislació futura el fet que l'Ebre tingui veu pròpia a Madrid, no deixarà de confirmar-se que això de les vegueries alguns no s'ho creuen per molt que en parlin.

Iceta cita'm al teu blog

No, no és un desig. Això era un text que apareixia sobreimpressionat a la pantalla de l'escenari en la presentació de la candidata del PSC per Barcelona, Carme Chacón. La gent podia enviar textos per SMS perquè sortissin a la pantalla -increïble però, cert, enviar textos perquè els vegi la gent del local, i pagar suposadament el preu d'un SMS Premium per fer-ho-. Un dels missatges em va cridar l'atenció: Iceta cita'm al teu blog. S'ha de ser un gran inconcicional del polític i del partit per tenir-lo com un ídol, com un referent i com un camí cap a la popularitat. És una cosa que, potser entengui però, que no comparteixo gens de la política: la incondicionalitat envers els partits i les persones, la qual ratlla el fanatisme.

Les balances fiscals

Malauradament el PSOE continua sense voler donar suport a la publicació de les balances fiscals. El PSC s'ha abstingut al Senat. Arribarà el dia en què el PSOE deixarà d'amagar aquestes dades, o seguirà en la línia del PP?

Maragall, dos dies de portada

Pasqual Maragall apareixia avui a la portada de la premsa escrita per haver fet públic ahir que ja no milita al PSC. Avui és portada per una notícia molt més seriosa. Malauradament la notícia és que se li ha diagnosticat Alzheimer. Aquesta, una malaltia que fa que la persona oblidi qui és, qui són els seus éssers estimats, qui és ella mateixa, i fins i tot que perdi el desig de viure, sense adonar-se'n. L'he viscut a la família amb la meva àvia, que la va patir ja en edat avançada.
Maragall no és relativament jove i és una persona culta i activa. Per a la gent del carrer això ha de sobtar, per la cara trista de la notícia i per la idea que les persones en forma intel·lectualment parlant tenen menys probabilitats de patir la malaltia. Segur que algú aprofitarà per parlar de l'ex-president del govern espanyol, Adolfo Suárez. Tant de bo Maragall planti cara i se'n surti. Bona sort, president!

Maragall es dóna de baixa del PSC

Això sí que no m'ho esperava, Pasqual Maragall s'ha donat de baixa del PSC, segons publica Vilaweb. És bona o mala notícia? No sé, això ho hauran de valorar els companys del PSC. Jo, des de fora, ho veig normal. Si el teu partit se't treu de davant, és lògic continuar-hi? Jo crec que no. I esperem la que vindrà, perquè queda veure com es materialitza el nou partit que promou Maragall.

Moció rebutjada sobre el retorn dels papers

Ahir el Congrés dels Diputats va rebutjar la moció d'ERC, CiU i ICV per al retorn abans de finalitzar el 2007 dels papers confiscats pels franquistes que encara queden a Salamanca. I la va rebutjar amb el suport del PSC, votant en contra igual que PSOE i PP. Sembla increïble que encara estiguem així, que ens diguin a Madrid que cal constituir el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Que deixen la feina per al final, o és que així, això serveix d'excusa i a la vegada manté els del PP tranquils de cara a les generals?

Fonts:

• Vilaweb
• e-noticies
  

El PSC ebrenc reacciona

Llegeixo al bloc de Manel de la Vega la resolució de la Federació del PSC de les Terres de l'Ebre en relació a la proposta de demanar el transvasament de l'Ebre secundada pel socialista valencià Joan Ignasi Pla. El tercer punt diu:

3. Mostrem el nostre desacord amb la proposta del Sr. Joan Ignasi Pla d' apostar per un transvassament de l'Ebre de menors dimensions. Contrària a la política del PSOE en l'àmbit Federal.

Des de Barcelona i Madrid es podria opinar també, deixant clar que el transvasament raonable no és una opció.

Acte final de campanya

Ahir dimecers es va celebrar l'acte final de campanya del PSC d'Amposta a la Unió Filharmònica. Toni Espanya i Lluïsa Lizàrraga, després que Pere Montañana presentés la llista, van respondre una sèrie de preguntes recollides entre el públic abans de començar l'acte. Algun membre de la llista s'hi va sumar de forma espontània. I al final, el públic encara va aixecar la mà per plantejar noves qüestions.

Dia de campanya al mercat

Avui ha estat dia de mercat i alguns dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Amposta han posat la seva paradeta, per repartir propaganda electoral. El PSC ho ha fet, repartint roses, paperetes, globus i la revista Quatre Cantons, on s'explica el tema de l'estació de tren a Amposta.
Podeu veure les fotos del dia a Flickr o a Picassa.

Acte de final de campanya del PSC d'Amposta

Demà dimecres, 23 de maig, a les 22h, a l'auditori de la Unió Filharmònica, es farà l'acte de final de campanya del PSC d'Amposta. Toni Espanya i Lluïsa Lizàrraga explicaran el programa i respondran les preguntes del públic assistent.