Avui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.
Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.
Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la llibreta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.
Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperit de superació, l'exigència, continuen.
Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.
Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.
+
GNU FDL
Des d'ahir i durant tot el cap de setmana el nucli antic d'Amposta es trasllada a principis del segle XX. La gent del poble vestida de l'època, paradetes de tot tipus, actuacions al carrer, molta música, actuacions a La Lira, a La Filha, al Casino,... De tot i per a tothom, un cap de setmana que dóna vida a la ciutat. Au, cap a Amposta a xalar!
Comencen les Festes Majors d'Amposta 2013. Per segon any consecutiu acaben en divendres. Diuen que és per estalviar diners. No ho nego. El problema és agafar el programa de Festes i veure que la programació d'actes fora de programa de dissabte 17 i diumenge 18 -sobretot dissabte- és com la dels dies dins de programa, i a més veure que hi ha 3 dies extra de bous. A la pràctica són els mateixos dies de Festa, exceptuant que els dos dies extra no hi ha ball. La regidora de cultura i festes diu que la gent del poble accepta la reducció de dies. No sé, a mi no m'ha preguntat ningú i no sé si ha fet cap enquesta seriosa, exceptuant entre la gent afí.
Divendres comencen les Festes d'Amposta. Fa uns dies que van començar ocupar-se places d'aparcament a l'av. de la Ràpita per deixar-hi les fustes de les barreres dels actes de bous. Avui s'han ocupat uns quants llocs més, bastants, amb les gàbies metàl·liques. Cal fer-ho amb tant de temps? No es poden preparar els carrers un parell de dies abans? Amposta avui dia és una ciutat amb molt de trànsit i sempre va bé tenir aparcament.
Avui he pogut conversar una estona amb l'alcalde d'Amposta. Un intercanvi d'impressions, una trobada agradable i cordial. Són coses d'agrair que puguis parlar amb l'alcalde de la teva ciutat, que puguis expressar allò que penses, des del respecte. Ajuda a apropar la política al ciutadà, permet conèixer les coses des d'un altre punt de vista, lluny de les declaracions i contradeclaracions.
Ahir va celebrar-se el tradicional concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. Com sempre ple de gom a gom i la gent contenta pel magnífic concert. La rivalitat sana, que si uns ho han fet millor, que si els altres. Els músics vam posar punt final a l'esforç dels darrers mesos. Els de la Lira ara ja descansarem i els de la Filha tenen per davant els cercavila per la ciutat.
Avui han començat les Festes Majors d'Amposta 2012. Després del bou embolat d'anit i dels bous capllaçats del matí arriba el primer cercavila de la banda. Qui toca la primera part de Festes comença la tarda de dissabte amb una actuació prèvia al pregó de Festes. Per tant, aquesta era la nostra destinació, la plaça de l'Ajuntament, no sense primer donar la benvinguda a dos germans a la banda, i passejar pels carrers del poble.
Avui el programa Divendres de TV3 ha mostrat la cuina típica del Delta amb l'anguila de protagonista i amb les explicacions de Lluís, del restaurant l'Estany.
Avui el programa Divendres de TV3 ha continuat a Amposta parlant de l'arròs en l'espai dedicat a l'alimentació i després s'ha oferit una mostra de la festa del Mercat a la Plaça, amb la plaça Ramon Berenguer IV com un mercat de principis del segle XX.
Aquesta setmana el programa Divendres de TV3 emet des d'Amposta. Avui en Màrius Serra i l'Espartac Peran han fet un repàs a les paraules que utilitzem aquí. Catxel, txitxi, escuranda, penjoll, garriga,... Dubtava de l'enfoc que en faria però, ha estat prou encertat. He trobat a faltar damajuana o demajuana, poal, granera, auliva, en garbo,... Però, el temps tampoc és infinit i cal sintetitzar els continguts. Demà més.
Avui comencen 3 dies de festa a Amposta. La Festa del Mercat ens trasllada a la primera meitat del segle XX, quan Amposta va ser nomenada ciutat per Alfons XIII, quan es va fer el Pont Penjat, quan van nèixer les bandes de música,...
El carrer Major i el carrer Sol estan plens de parades d'artesans i altres comerciants. Hi ha diferents barres, com la Fonda del Músic, de La Lira Ampostina, on menjar i beure i, en aquest cas, gaudir amb música de l'època, i en directe. Es pot gaudir d'activitats a l'aire lliure i en recintes tancats. Jotes, música, cabaret, sarsuela,... Però, la part més bonica penso que és veure tanta gent vestida de pagesa pel centre de l'antiga Amposta. Ja ho sabeu, festa assegurada.
L'altre dia passejàvem pel costat del mercat, en dissabte, i dels cotxes que giraven, esquivant les parades de fruita i verdura, alguns tocaven al terra a la baixada que fa la plaça per arribar al nivell del carrer. Ahir la rampa de baixada estava demuntada, com es veu a la imatge, no sé si per solucionar això o si és per una altra cosa. Ara bé, fa quatre dies que tenim la plaça feta, una plaça que ha costat temps que s'acabi i quan veus això et preguntes com es fan les coses a casa nostra, al país en general.
L'altre dia estava passejant amb ma filla per la plaça Ramon Berenguer IV. En principi els cotxes que vénen dels Quatre Cantons no poden entrar a la plaça perquè, o bé giren cap a munt o bé entren a l'aparcament. Un senyal i uns pilons impedeixen el pas.
