#Gossip i l'ús pervers de l'anonimat

Gossip, una aplicació per a iPhone que permet comentar qualsevol cosa de forma anònima. L'anonimat, mal utilitzat, ja se sap que és perillós. Hi ha experiència amb això des dels primers llocs de conversa a Internet, com les BBS, els IRC o els fòrums, arribant a les actuals xarxes socials. L'anonimat es pot garantir sempre, perquè en qualsevol lloc hom es pot crear un usuari fictici. L'aplicació és una eina que permet publicar qualsevol cosa, rumors -d'aquí el seu nom-, i de forma social aquests rumors reben una qualificació de veracitat. L'aplicació, segons llegeixo, s'organitza per sales, entre les quals hi ha sales de centres educatius, és a dir, l'aplicació és utilitzada per menors, i s'han donat casos de difusió de rumors falsos i d'insults. Per això les Escoles Pies emprendran accions per evitar el mal ús -o l'ús simplement- de l'aplicació.

Com en qualsevol comentari anònim en un bloc, en una xarxa social, en un fòrum, la tasca de moderació és important i pots pecar de passar-te o de quedar-te curt. Però, sense moderació, una eina així és una eina que permet fer bulling en el cas dels centres educatius però, pot utilitzar-se també per difondre falsedats de qualsevol persona, en general, adults inclosos, afectant la seva imatge, el seu honor, els seus sentiments. No s'ha de culpar l'eina però, qui l'ha creat ha de tenir clar, després dels anys d'existència d'Internet, que l'anonimat facilita l'abús.

Nota addicional. Una aplicació només per a iPhone és una potencial eina de discriminació en el context d'un centre educatiu de menors. Els menors, a més, saben que poden falsejar la seva data de naixement a l'hora de donar-se d'alta en un servei. A Facebook ja passa, perquè hi ha menors de 13 anys que hi són gràcies a posar una data de naixement vàlida.

Gossip no és l'única aplicació d'aquest estil. Hi ha diferents comunitats anomenades "informer" a Facebook, per exemple, les quals accepten missatges per ser publicats de forma anònima. Hi ha molts informers a Facebook, com el de la UAB, però, a casa nostra hi ha, per exemple els de Tortosa, de l'Institut Montsià, de La Lira Ampostina i d'Amposta. Només heu de fer una cerca a Facebook de la paraula "informer" i les paraules que descriguin allò que cerqueu. Per exemple "informer Amposta". Potser us endureu una sorpresa. Pares, hauríeu de posar-vos al dia del tema.

Per cert, hauríeu de veure Gossip Girl.

Publicat a Un any en apunts. Ho amplio amb una llista d'informers propers que he trobat.

• Alcanar
• Amposta
• Arnes
• Ascó
• Batea
• Deltebre
• Flix
• Garcia
• Horta de Sant Joan
• Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
• INS Mare de Déu de la Candelera
• Institut Montsià
• Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta
• Institut de Tecnificació d'Amposta
• Joves de Flix
• L'Aldea
• L'Ametlla de Mar
• L'Ampolla
• La Cala (han decidit tancar-lo)
• La Cava
• La Lira Ampostina
• La Sénia
• Les Cases d'Alcanar
• Móra d'Ebre
• Móra la Nova
• Sant Carles de la Ràpita
• Sant Jaume d'Enveja
• Tortosa
• Ulldecona
• Vinaròs
• Xerta

Actualització via @ArturTallada: orientacions del XTEC enfront la proliferació de les pàgines Informer.

+ GNU FDL

Codi ètic blocaire

L'any 2001 vaig obrir el meu primer bloc, o millor dit, el meu conjunt de blocs, destinats a configurar un lloc web dinàmic àgil i gratuït, ebrencs.com. En queda una mostra que podeu consultar, un d'aquells blocs: Titulars ebrencs. Més tard, el 2003, vaig obrir aquest bloc, per escriure allò que em vingués al cap o compartir-ho a la xarxa. Una mica d'informàtica i tecnologia, una mica de política, una mica de territori,... Mai no havia pensat que a casa nostra, a les Terres de l'Ebre, això hagués tingut una explosió tan gran en passar els anys, convertint-nos en una xarxa de blocs de referència a Catalunya. És una alegria mirar enrera i veure que no ens quedem enrera a la xarxa.

Parlant de blocs, l'any vinent se celebren les jornades de la Catosfera, la blocosfera catalana. Un dels objectius de les jornades de la Catosfera és el d'establir un codi ètic per assolir un nivell d'excelència i de marca a la catosfera. I aquí ens trobem amb una discussió recurrent. Cal un codi ètic blocaire?

Aquest any Tim O'Reilly (pare del terme web 2.0) va proposar crear un codi de conducta (o codi ètic) blocaire, juntament amb Jimmy Walles (fundador de la Wikipedia). És una proposta, un conjunt de recomanacions per als blocaires -que es pot fer extensible a qualsevol web que permeti la interacció amb qui la visita- sobre comportament propi, comportament de terceres persones i continguts que es publiquen. El codi ètic proposat es basa en els següents punts:

1. El blocaire es fa responsable del continguts que escriu però, també dels que escriuen altres als comentaris del seu bloc.
2. Cal indicar el nivell de tolerància relacionada amb els comentaris abusius.
3. Es recomana eliminar els comentaris anònims.
4. Els trolls s'han d'ignorar.
5. En cas de conflicte s'ha de cercar el contacte amb les persones involucrades fora de línua, si pot ser directament, abans de publicar cap comentari relacionat.
6. Si es detecta que algú té un comportament incorrecte cal dir-li-ho.
7. No s'ha de dir res al bloc que no es diria en persona.

Podeu consultar l'esborrany del codi de conducta blocaire al bloc de Tim O'Reilly, i també reflexions del mateix O'Reilly després de les reaccions a la crida per tenir aquest codi ètic. A Wikia hi ha un document de treball per elaborar el codi ètic a partir de la proposta d'O'Reilly. La proposta sorgí del cas de Kathy Sierra, qui va patir comentaris poc respectuosos i amençadors per part d'usuaris del seu bloc. No cal dir que hi ha persones a favor i en contra d'establir un codi ètic blocaire.

No sabria dir si estic a favor o no d'aquesta proposta per regular el comportament a la blocosfera. Certament és preocupant l'ús abusiu que es fa de l'anonimat i també que hi ha qui des d'un bloc, sense identificar-se, també aprofita per faltar al respecte, desprestigiar o dir mentides sobre altra gent. Però, aquest és un problema de tota la xarxa Internet, no dels blocs. Quan l'element més exitós de la xarxa eren els fòrums, això ja passava. A les llistes de correu també passen aquestes coses. A tot arreu on la gent no ha de presentar el DNI per inscriure's, hi ha la potencialitat que certes persones aprofitin l'anonimat per abusar de la llibertat d'expressió. Però, hi ha mecanismes per evitar aquestes coses:

• Tècnics: La participació amb signatura electrònica, on cada persona necessita un certificat digital per intervenir. Això es pot veure com una garantia però, a la vegada es veu com una barrera a la participació, perquè depèn quines coses, encara que no es diguin faltant al respecte a ningú, poden ser utilitzades contra les persones. Un exemple seria el cas de reconèixer la ideologia política d'una persona per les opinions que té, des d'un punt de vista sectari, per vetar-la en llocs de treball o en altres contextos.
• Legals: Els abusos contra l'honor de les persones o les faltes a la veritat acaben tenint solucions dins del sistema legal. Cal potser conèixer quin és el context legal dels espais que les persones físiques o jurídiques posen a la xarxa.
• Socials: Els trolls o els blocs i altres llocs que es dediquen a abusar en els seus continguts publicats, fan soroll però, acaben sent filtrats per la resta d'usuaris. Acaben sent expulsats per l'administrador de les llistes de correu, se'ls posen barreres per dificultar la participació, es moderen els comentaris per impedir que es publiquin abans de ser revisats,...

En canvi, crear un codi ètic és com professionalitzar el fet blocaire. Una eina com una altra, el bloc, passa a ser un instrument professional més. I això és així per a algunes persones però, ja hi ha els col·legis professionals i les lleis relacionades amb les TIC per regular-ho tot. Mentres el bloc cadascú l'utilitza com vol, per a les seves necessitats, no sé si és necessari i realment positiu tenir un codi ètic. Seria com corporativitar la blocosfera. El debat està servit. Què en penseu?

Un altre cas d'anonimat covard

Avui Gustau Moreno ha hagut d'intervenir moderant els comentaris de La Marfanta, perquè algú s'ha pres com quelcom personal la notícia que va penjar ahir sobre la visita de l'ex-conseller Carretero a Tortosa. Concretament ha eliminat un comentari on apareixia una llista de gent, entre ells jo, per motius que prefereixo no comentar, perquè tenen relació amb la meva feina. Poca feina se'n diu. El fet és que, m'he vist citat en un comentari que afecta el conflicte intern que té Esquerra, tant a Catalunya com a Tortosa, sense tenir jo cap relació amb el tema. Si repasseu la resta de comentaris, de cites personals, a altres persones n'hi ha, fent desqualificacions, en un o altre sentit, que denoten un bon grau de covardia, de no atrevir-se a dir les coses a la cara de persones que potser et trobes cada dia pel passadís.

És molt trist, no trobeu? Si sabeu qui sou perquè no us dieu allò que penseu entre vosaltres, en comptes de contaminar espais tan interessants com La Marfanta?

Lo Buscall, una víctima dels covards

Ja he parlat alguns cops sobre els problemes de l'anonimat a la xarxa, el qual crec que és una necessitat però, que sovint hi ha qui se n'aprofita per faltar al respecte i l'honor de les persones, i per falta a la veritat. És en aquests casos en què l'anonimat és utilitzat de forma perversa i degrada els espais a la xarxa. Avui La Marfanta es fa ressò del cas de Lo Buscall, un bloc perellonenc, el qual ja va patir aquest mal durant la campanya electoral i que vaig arribar a pensar de parlar-ne al bloc de les Municipals -van passar els dies i vaig deixar-ho anar, ho sento-. El mateix mal l'han patit molts de llocs a la xarxa ebrenca -i catalana, espanyola, mundial,...-, entre els quals el fòrum d'Amposta.info, tancat indefinidament des de que durant la campanya electoral s'hagués faltat greument a l'honorabilitat d'alguna persona.

A la xarxa també hi ha lloc per als impresentables. Malauradament ho saben i se n'aprofiten. La covardia de parlar quan els poden reconèixer la perden quan saben que ningú no podrà fer-ho. I el resultat és que els llocs de debat, de discussió, s'omplen de soroll i corren el perill de perdre l'interès d'aquelles persones que sí que hi participen respectant les altres, i fins i tot de veure's amenaçats per denúncies causades per determinades intervencions anònimes.

L'anonimat però, en els blocs de la nostra terra, va sovint associat a rivalitats polítiques. I es pot veure també el seu equivalent al carrer. Així, els pamflets anònims i els rumors escampats aquesta darrera campanya electoral no deixen de ser un exemple dels que acostumen a expressar-se sense donar la cara perquè sinó no sabrin què dir.

Fòrum amposta.info tancat indefinidament

El fòrum del web amposta.info ha estat tancat de forma indefinida. El motiu és la proliferació descontrolada d'atacs a persones i/o col·lectius que arriben a lesionar greument l'honor d'algunes d'elles amb afirmacions falses, o com a mínim incorrectes, utilitzant l'anonimat per fer-les. És una llàstima que en una mostra de covardia i d'immaduresa tan gran, s'hagi arribat en un punt en què un fòrum d'Internet hagi de ser tancat per evitar conseqüències pitjors. I és que allí imperen les intervencions marcades de fanatisme polític, en comptes de contribuir a un debat ric i tranquil sobre els problemes i activitats de la ciutat.

Cagada de principiant

Avui he comès una cagada de principiant, parlant col·loquialment. Com ja he posat en una entrada anterior, he donat per bona una notícia per la seva aparent actualitat. El neguit que em causa que algú es pensi que li vull mal no us el puc descriure. I tot per contrastar malament. Veure al web d'un diari com El País la notícia amb la data d'avui a la part superior dreta m'ha fet refiar i no mirar la URL o mirar la versió per imprimir, on es veu la data. Això és una errada imperdonable i és una mostra de com cal contrastar molt les coses abans de publicar-les. Potser això servirà per no parlar dels temes fins que n'estiguin parlant força mitjans abans, per evitar maldecaps innecesaris. I és una mostra també de com determinades persones aprofiten l'anonimat de la xarxa per opinar en fòrums o en comentaris en blocs per fer mal. Malauradament això és així i és difícil d'evitar.

Ex-comunista i ex-mort de gana

Ja ho diuen que quan et poses en política has d'estar conscienciat que hi haurà qui et desqualificarà, qui t'etiquetarà ràpidament. És curiós com algunes persones aprofiten l'anonimat per afirmar coses d'altres, a qui potser saluden pel carrer, o fins i tot amb qui mantenen converses, malgrat ser falsedats. Resulta que sóc ex-comunista -serà per tenir una germana que va anar a la llista d'ICV l'any 2003-, ex-mort de gana -serà que tinc sou de ministre i abans pidolava pel carrer-, i que ara ja menjo i per això no mossego la mà de qui em dóna de menjar. Per sort no sóc ni ex-comunista ni ex-mort de gana, tot i que ser comunista a mi no em sembla cap insult. Alguns es pensen que ho saben tot de tu, que pel fet de viure a l'Ebre és perquè algú t'ha col·locat -potser és el seu cas i per això assumeixen que és així-, i que anar en una llista electoral és el pagament d'uns favors que han quedat pendents de tornar. Fins i tot s'atreveixen a afirmar que has col·locat els teus -on, si es pot saber?-. I és que alguns es pensen que en saben molt. Potser si haguessin accedit a reduir el seu poder adquisitiu per viure a l'Ebre, a perdre una feina estable per passar a ser subcontractat fins no se sap quan, ... potser aleshores pensarien diferent.

Però, la ignorància és molt atrevida, i servida amb mala llet encara més. Per sort, com es diu, em va la marxa, i les paraules de personatges covards que no gosen dir qui són quan parlen no m'afecten, sinó que m'ajuden a omplir pàgines d'aquest bloc, i a augmentar-ne les visites. Potser us hauré de donar les gràcies, no?

Els polítics i els comentaris als seus blocs

Fa un temps Manel de La Vega va treure del seu bloc l'opció d'afegir comentaris. Desconec el motiu però, va ser una cosa temporal i els va tornar a activar. Segur que els diàlegs amb persones anònimes que s'atreveixen a dir coses que no dirien si se sabés qui són van tenir alguna cosa a veure. Fa uns dies Jesús Ferré es queixava pels comentaris sobre ell al seu bloc i al fòrum d'Amposta.info arran de la seva entrada en el món de la política. Avui m'han dit que a l'entrada del seu bloc on parlava de l'anonimat i de la decepció que s'havia endut pels comentaris sobre ell que apareixien, ha tret l'opció de fer comentaris. És l'única entrada del bloc que no els admet. No ho acabo d'entendre. Crec que en comptes d'això sempre és millor posar filtres, tot i que continua sent una forma de censurar. Però, serveix per evitar comentaris brossa -com amb el correu electrònic, hi ha enviament massiu de publicitat als blocs-, a la vegada que si hi ha algú que es passa de la ratlla es pot blocar -cal filar prim per no esdevenir un censor-.

L'anonimat als blocs

Dissabte a l'Ebrebloc l'alcalde de Tortosa, en el seu discurs inicial, va fer un comentari sobre les intervencions anònimes als blocs, comentari que cal comentar, amb perdó per la redundància.

És cert que hi ha qui es passa de ratlla quan fa comentaris als blocs que visita. Aquestes intervencions fora de lloc, si atempten contra els drets de les persones de ser respectades o falten a la veritat, sempre poden ser eliminades per la persona propietària del bloc, si se n'adona o si se li comunica. Es poden establir mesures per dificultar una mica els comentaris, com demanar utilitzar un usuari i contrasenya, posar una imatge amb un text que cal repetir, etc. També es poden moderar els comentaris i que no apareguin publicats fins que s'han revisat. Jo utilitzo alguna d'aquestes mesuros però, no per filtrar comentaris sinó per evitar que generadors de publicitat me n'insereixin automàticament als comentaris del meu bloc.

Ara bé, l'alcalde de Tortosa va fer un comentari que no crec encertat del tot. Avui dia els polítics no assumeixen encara les crítiques. És normal que hi hagi qui prefereixi opinar anònimament dels polítics i no arriscar-se a ser titllat d'afinitat amb el partit contrari de qui es critica. És així de trist però, a mi m'ha passat, tot i que continuo opinant sense amagar-me. És una opció. La proposta de l'alcalde d'intentar eliminar les intervencions anònimes podria ratllar la censura. A més, no només els comentaris poden ser anònims, sinó que molts de blocs ho són, o poden tenir darrera diferents persones de les que diuen tenir.

No sé si és bona idea perseguir el no anonimat a la xarxa, perquè no sempre és dolent i de vegades és necessari per evitar represàlies o per altres motius. I també, si es volen portar les coses fins al final, caldria implantar mesures d'identificació realment fiables, no un simple usuari i contrasenya.