Ús de GNU/Linux al món

Una llista d'institucions i empreses que utilitzen GNU/Linux al món, entre les quals els submarins nuclears de la Marina dels EUA, el CERN, Amazon, Google, la pròpia Microsoft, etc.

Mentrestant, l'administració espanyola i catalana continuen utilitzant servidors i escriptoris Windows, pagant llicències sense cap remordiment de consciència.


+ GNU FDL

HTC Sense i #Android, segons @albertcuesta

Llegeixo un article d'Albert Cuesta al diari Ara sobre el telèfon HTC Sense, un telèfon amb el sistema operatiu Android i que no inclou el català entre les llengües disponibles. L'autor presenta el caràcter obert, lliure, d'Android, com un problema perquè els fabricants decideixen què inclouen i què no en el sistema operatiu en els telèfons que treuen al mercat. Per això fa una crítica al sistema operatiu Android i afirma que no és necessàriament millor que Windows pel tema de l'idioma.

Puc estar d'acord que hi ha fabricants que mostren una sensibilitat zero envers el català però, això no d'Android un sistema operatiu millor ni pitjor que Windows Phone o iOS. Microsoft ha trigat anys a treure versions del seu programari al català mentre el món del programari lliure ja oferia eines en català. El mateix dic d'Apple, que fins l'anterior versió del Mac OS X no oferia el català a la seva interfície. No els posem ara com exemple. El sistema operatiu Android s'ha de comparar amb els altres per les seves característiques tècniques i funcionals, i en qualsevol cas, la llengua ha de ser un element de comparació entre models de telèfon, com ho és la memòria interna, la memòria RAM, la potència de processament, l'òptica de la càmera, etc.

Que Android sigui lliure permet que uns fabricants posin el català i altres no. Tot i que no ens agradi, és la gràcia del programari lliure. Si em digués que en absolut no és possible trobar un terminal Android en català potser podria donar-li en part la raó però, a sobre no és així, com ell mateix reconeix. Microsoft i Apple continuaran tenint sistemes tancats i Android continuarà sent obert, i això té unes implicacions, unes avantatges,  que no tenen res a veure amb la crítica que fa a HTC Sense, o almenys no s'han de veure com un problema si no com una oportunitat.

+ GNU FDL

Codi QR des de PHP #QR #programació

Si l'altre dia posava un exemple per crear codis QR amb Java i iText, avui poso un exemple fet amb PHP. PHP QR Code és un projecte lliure, amb llicència LGPL que permet generar codis QR generats des de PHP. L'única dependència externa és tenir instal·lada la biblioteca gràfica GD2. Per utilitzar-ho només cal incloure la referència al fitxer del generador dins del codi PHP que ha de retornar la imatge.

El codi següent és una mostra molt simple de com s'utilitzar PHP QR Code:

<?php

include('../phpqrcode/qrlib.php');

QRcode::png("http://phpqrcode.sourceforge.net/");

?>

+ GNU FDL

Finale Notepad #música #musescore

Ahir vaig haver de cercar una eina que em permetés convertir documents de Final 2009 en PDF. Malauradament l'aplicació lliure MuseScore no pot obrir-los i no tenia cap altre remei que cercar alternatives. I em vaig trobar amb Finale Notepad. Aquesta aplicació és gratuïta, que no lliure, i permet editar partitures i imprimir-les, de manera que si tens un Mac, un Linux o bé un generador de PDFs, pots exportar-les a PDF. MakeMusic, empresa al darrere de Finale, amb Notepad fa la competència a MuseScore, una aplicació que funciona força bé i que té la gran avantatge de ser lliure. Aquesta competència és d'imaginar que persegueixi fidelitzar usuaris per aconseguir clients de les seves posteriors versions de pagament, Finale o Finale PrintMusic. Sigui com sigui, si us trobeu en la meva situació, si utilitzeu una eina diferent de Finale i heu d'obrir fitxers .mus, amb Finale Notepad en teniu prou, i sense pagar.

Ara bé, el problema de Finale Notepad és que no és capaç de separar una partitura en les diferents parts, molt útil si tens la partitura de director i res més. Aleshores, o bé exportes el document en un altre format, com MusicXML, o bé recorres a altres eines. Jo he provat exportar a MusicXML i MuseScore es capaç d'importar-ho. Ara bé, hi ha alguns problemes en la separació de les parts i l'aspecte pot no ser del tot correcte. Jo ho he aconseguit satisfactòriament per això. L'altra opció és utilitzar Finale PrintMusic però, és una eina de pagament. Sempre es pot optar per baixar-se la versió de prova i utilitzar-la fins que caduqui.


+ GNU FDL

30 milions en llicències de Microsoft #programarilliure #crisi

Via Menéame em trobo amb un article sobre els diners que es gasten les administracions públiques en llicències de Microsoft. Pel cap baix, 30 milions d'euros. Entre aquests s'han de comptar les llicències de Windows, de Microsoft Office, de SQL Server,... Com exemple, només l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona (IMI) ha gastat el 2010 quasi un milió d'euros. És necessari tenir tantes llicències de programari privatiu? És culpa de la ciutadania que els gestors ignorin voluntàriament o involuntària l'existència d'alternatives?

+ GNU FDL

#java #oop #softwareengineering Contracts for Java

Quan treballava a G&D utilitzàvem el disseny per contracte per dissenyar la jerarquia de classes de les aplicacions. És una forma de definir què fa cada component del programari i de què es responsabilitza. Això, complementat amb una bona recollida i especificació de requeriments i una bona anàlisi ajuda a desenvolupar amb èxit els projectes, sobretot en sectors on els errors poden comporatar conseqüències importants.

Aleshores en Java es podia especificar, fins cert punt el contracte de les classes i dels mètodes però, tot i això, no existia o coneixia cap eina lliure que permetés definir i verificar que el contracte es complia, de forma que allò que especificaves al codi només servia de forma parcial per detectar errors però, calia canviar les responsabilitats de lloc si es volien detectar trencaments de contracte amb seguretat.

El disseny per contracte és una tècnica definida per Bertrand Meyer, creador del llenguatge de programació Eiffel. La podeu trobar explicada al seu llibre Object-Oriented  Software Construction, un llibre que és interessant en general quant a llibre de referència de la programació orientada a objecte i l'enginyeria del programari.

Doncs bé, fent referència al títol de l'apunt, Google ha publicat avui l'alliberament d'una eina, d'un marc de desenvolupament -framework- per a Java, el qual permet especificar el contracte (precondicions, postcondicions, invariants) del programari i comprovar el seu compliment en temps d'execució. L'eina es diu Contracts for Java i és un projecte dins de Google Code.

+ GNU FDL

#apple #foss Mac App Store

Apple ha presentat el dia de Reis la Mac App Store, un dipòsit d'aplicacions, com ja tenia l'iPhone i l'iPad, per permetre que els usuaris s'instal·lin de forma ràpida i senzilla les aplicacions al seu ordinador Mac. Com sovint passa, els mitjans se n'han fet ressò, com gran novetat però, sense analitzar gaire aquesta "novetat".

Si teniu Ubuntu, des de ja fa unes quantes versions de la distribució que hi ha un dipòsit d'aplicacions al qual s'accedeix des del menú i que permet instal·lar aplicacions amb un clic. El sistema, a més, com presumeix Apple, ja s'encarrega d'avisar d'actualitzacions del programari instal·lat amb el seu gestor d'actualitzacions. Cal dir a favor d'Apple que també fa temps que els paquets de les aplicacions són el màxim d'independents de la resta de programari possible, amb pocs problemes de dependències.

La Mac App Store també té certes restriccions si algú vol publicar-hi alguna aplicació que ha desenvolupat. Per exemple, no es poden publicar aplicacions que facin una cosa que ja fa una altra aplicació que ja és a la App Store, on una aplicació d'Apple (fora competència); aplicacions que mostrin o continguin porngrafia (Apple decideix quins usos poden tenir les aplicacions, un navegador no podria ser-hi); programari que instal·li o sigui un complement (motors de video, ...); o aplicacions lliures amb llicència GPL, com s'ha sabut avui, quan Apple ha tret VLC de l'App Store per la seva llicència, a petició dels desenvolupadors del projecte, ja que Apple distribuïa VLC sense complir amb la GPL.

Per tant, una idea bona, no original però, bona, i a la vegada una iniciativa dolenta, com ja ha passat amb les App Store per a iPhone i iPad, per les restriccions que imposa l'empresa a les aplicacions que hi publica. Però, com que és molt cool, segur que molta gent ni s'ho mirarà això.

+ GNU FDL

El PSOE i el programari lliure

Fa poc s'ha conegut que la Junta d'Andalusia cancel·lava l'Open Source World Conference, i els rumors parlaven del canvi de rumb amb el nou secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació. A Nación Red es pot llegir que Andalusia està fent passes per desfer el camí fet amb el programari lliure. Canvien els caps, canvien els assessors i, quan se suposa que els arguments no haurien de fer variar el criteri, arriben les noves cares i el canvien.

+ GNU FDL

OpenOffice, per què no?

Avui he tingut a Twitter una micro-conversa sobre Microsoft Office i OpenOffice. Alguns dels arguments que he llegit són més que discutibles. Que si per als usuaris en general no és tan fàcil d'utilitzar, que si no va gens bé, que si no obre del tot bé els documents XML de Microsoft Office (docx).

Per començar, el paquet ofimàtic OpenOffice proporciona un conjunt d'eines que no han d'envejar res de les de Microsoft:

• Processador de textos
• Full de càlcul
• Editor de presentacions
• Editor d'equacions
• Eina de dibuix vectorial
• Base de dades (personal i que pot treballar amb altres bases de dades com Oracle o MySQL)

Aquestes eines, amb més punts a favor o en contra, tenen un nivell de maduresa suficient com perquè qualsevol usuari pugui utilitzar-les. Avui dia un processador de textos és un processador de textos, per molt que uns tinguin unes característiques particulars o altres. I el mateix amb fulls de càlcul i altres elements.

OpenOffice utilitza per defecte el format estàndard obert OpenDocument, cosa que evita que altres usuaris no puguin llegir els nostres documents si no compren un producte determinat. A més, es pot configurar perquè desi per defecte amb altres formats -per als amants de Word això és típic, desar per defecte en format doc-. I ja fa moltes versions que genera documents PDF, per facilitar l'intercanvi de documents entre usuaris.

OpenOffice és programari lliure i a més, multiplataforma. El podem utilitzar en Windows, Linux i Mac, sense problemes. I a més, com que és lliure el podem instal·lar, provar i desinstal·lar si no ens agrada, i en qualsevol sistema operatiu i llengua. A veure si ho podeu fer "legalment" amb la versió definitiva de Microsoft Office.

I no ho oblidem, des de fa temps OpenOffice està en català, sense necessitat de suplicar a cap multinacional que ens faci la traducció.

Microsoft Office és un bon producte, evidentment però, el seu cost i les seves característiques tècniques i legals fan que jo sempre recomani OpenOffice, sense cap dubte, tant a la llar com a la feina.

+ GNU FDL

KontrolPack, gestió dels ordinadors de la xarxa

Via Joan de Gràcia [@jdegra] avui he conegut KontrolPack. És una aplicació que permet gestionar els ordinadors d'una mateixa xarxa, siguin Windows, Linux o Mac, de forma centralitzada. Un ordinador executa l'aplicació en mode servidor i la resta en mode client. Des de la finestra del servidor es veuen tots els clients, en pestanyes, i es disposa de:

• Compartició (còpia) bidireccional de fitxers: malauradament no de carpetes i, si es vol compartir una carpeta ha de fer-se fitxer a fitxer.
• Execució d'ordres a la línia de comandes: algunes comandes disposen d'un botó per fer-ho més ràpid, com la còpia d'un fitxer, crear un directori, veure les variables d'entorn, apagar l'ordinador,... La resta de comandes s'escriuen com s'escriurien a la consola de l'ordinador al qual s'accedeix.

Tot i algunes mancances, com la compartició de carpetes, i una interfície més intuïtiva, l'eina és molt interessant. KontrolPack és programari lliure, amb llicència GPL v2.

+ GNU FDL

Sironta

Aspecte d'una habitació de Sironta

Sironta és una aplicació per a l'intercanvi de fitxers i de treball col·laboratiu en un entorn distribuït, de tipus P2P. Es pot descarregar per a Windows, Mac OS X i GNU/Linux. Dins de l'entorn de l'aplicació un usuari té accés a diferents habitacions, entre les quals la seva, les quals pot compartir amb altres usuaris. Dins d'una habitació un usuari pot:

• Pujar fitxers, que compartirà amb la resta d'usuaris de la mateixa.
• Treballar amb aquests fitxers, reflectint-se els canvis en la còpia de cada usuari connectat. Si no s'està en línia els canvis romanen locals fins que l'usuari es connecta.
• Els documents que es poden compartir són de qualsevol tipus. En els casos específics de documents d'OpenOffice, aquesta eina ofimàtica s'obre integrada dins de l'entorn. Les imatges s'obren en el navegador integrat.
• El navegador integrat permet no haver de sortir de l'eina per consultar llocs web.

Com es pot observar, l'eina utilitza la tecnologia Eclipse Rich Client Platform, cosa que facilita l'aprenentatge per a usuaris familiaritzats amb l'IDE Eclipse. Sironta és programari lliure amb llicència Affero GPL v3, publicada per l'empresa Techideas. L'amic i ex-company de feina Jordi Martín hi treballa, amb la qual cosa donar publicitat a l'eina fa especial il·lusió.

+ GNU FDL

Google allibera VP8

Google ha alliberat el còdec VP8 -Theora és el format de video VP3 alliberat per On2, empresa creadora del VP8-, un format de video amb una qualitat equiparable al H.264 però, amb un consum menor d'ample de banda, com es pot veure a Genbeta o al bloc oficial de Google, dins del Google I/O 2010. A més, s'ha creat el projecte WebM, un projecte de format multimèdia obert que, en comptes d'utilitzar l'empaquetat Ogg opta pel contenidor Matroska. Els continguts multimèdia WebM tindran VP8 com còdec de video, Vorbis d'àudio i Matroska com contenidor.

Apostar pel programari lliure evita retallades

L'expresident d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha intervingut al Senat en la celebració del Dia d'Internet i ha explicat que Espanya es gasta cada any 1500 milions d'euros en llicències de programari privatiu, cosa que d'evitar-se podria impedir una part de la retallada, com la de la congelació de les pensions.

Evidentment això és un exemple d'una mesura que es podria adoptar per evitar retallades, no suficient però, que podria sumar-se a altres mesures. Extremadura és un exemple d'implantació i potenciació del programari lliure, mentre que Catalunya seria un exemple d'aposta ambigua, que no se sap ben bé si és en ferm, vistos els convenis que de tant en tant se signen amb l'empresa de Bill Gates.

Un no pot deixar de preguntar-se per què es demanen mesures de contenció i reducció de despeses i a la vegada estem veient com s'aboquen diners i diners en llicències de programari privatiu sense veure's un canvi d'opció clar, i tenint en compte que en una gran empresa les llicències van acompanyades d'hores de consultoria, d'implantació, etc.

+ GNU FDL

OpenProj, gestió de projectes lliure

OpenProj és una aplicació per a la gestió de projectes multiplataforma (Mac, GNU/Linux, Unix i Windows) que representa una alternativa al conegut Microsoft Project. Aquesta aplicació pot obrir, a més,  projectes fets amb l'aplicació de Microsoft i projectes fets amb Planner -una altra aplicació existent en els sistemes GNU/Linux-. L'aplicació és programari lliure amb llicència Common Public Attribution License (CPAL).

Entre les aplicacions lliures que conec es podria comprar amb OpenWorkbench (només per a Windows), ja que la majoria de les altres existents que siguin lliures no tenen tantes funcionalitats.

+ GNU FDL

Miro Video Converter

Miro Video Converter és una eina que és programari lliure i permet convertir videos a diferents formats. Té preconfigurades les conversions en funció de diversos dispositius (iPhone, iPod, telèfons Android,...), de forma que fà ràpida i fàcil la conversió. També permet generar video en el format obert Theora, o generar només un fitxer d'àudio en format MP3.

Si heu de convertir videos i no voleu utilitzar una eina com Handbrake (també lliure), aquesta aplicació us facilita la vida. Ja veieu la captura de pantalla, només heu de triar o arrossegar el video que es vol convertir, triar el format de sortida i fer clic sobre el botó de conversió.

Miro Video Converter és una aplicació feta pels creadors de l'eina lliure de televisió a la carta -tipus Apple TV-, Miro. Ara bé, tot i que Miro funciona amb Windows, Mac i GNU/Linux, aquesta nova eina només funciona amb Mac i Windows.

Via Genbeta.

+ GNU FDL

Sentència que separa programari lliure de neutralitat tecnològica

El Tribunal Constitucional d'Itàlia ha emès una sentència [en català] en què s'estableix que l'afavoriment del programari lliure sobre el programari privatiu no va contra la lliure competència, no va contra la neutralitat tecnològica. Es tracta d'una sentència sobre la constitucionalitat de la llei de la Regió del Piemont, del març del 2009, on s'afavoreixen el programari lliure i els estàndards oberts a l'administració pública. Com acaba dient la sentència el fet de ser lliure el programari és una qüestió jurídica, no tècnica. Per tant, és ben simple d'entendre que no es pot contraposar una forma de llicenciar programari amb la neutralitat tecnològica.

Els polítics massa sovint empren les mateixes paraules que les multinacionals del programari privatiu per no adoptar de forma ferma el programari lliure a l'administració pública, fent referència a la neutralitat tecnològica. Ha de ser un jutge qui els ho faci entendre? És ben trist i no mostra res més que la manca de coneixements sobre els temes que gestionen, cosa imperdonable i inacceptable.

Via Menéame.

+ GNU FDL

Països vigilats per promoure el programari lliure

L'Aliança Internacional per a la Propietat Intel·lectual (IIPA) ha sol·licitat que els EUA vigilin diversos països pel fet de promoure l'ús de programari lliure en l'administració pública, segons llegia ahir a Público. El Guardian en parla en un article que duu per títol, "Quan l'ús del programari lliure et converteix en enemic d'un estat". Els països acusats de promoure el programari lliure poden passar a formar part de la llista 301, una llista que ve a ser, segons The Guardian, com la llista de països enemics del capitalisme.

I és que acusar el món del programari lliure de tenir un rerefons comunista és una de les mentides habituals per part de qui promou la restricció de drets en les obres intel·lectuals.

A hores d'ara, si algú fa cas d'aquesta associació amb interessos privats i amb un model de negoci de coneixement tancat i de programari privatiu, és perquè no té capacitat d'una mínima anàlisi. El programari lliure no és cap il·legalitat, al contrari. El programari lliure no significa absència de negoci, al contrari. Però, quan algú necessita imposar-se com sigui, de vegades es recorre a mentides per eixafar les amenaces de ser vençut.

+ GNU FDL

La presidenta de Microsoft Ibérica no sap distingir entre lliure i gratis

A la feina fem broma perquè no m'estic mai de distingir entre programari lliure i programari gratuït. El problema de la traducció entre free software i freeware, i encara que no existís aquesta segona denominació, confon. Per això en anglès també es parla del libre software per desfer la confusió. Ara bé, que la presidenta de Microsoft Ibérica confongui programari lliure o gratuït només pot ser per ignorància o perquè sap que així contribueix a confondre. Ho podeu escoltar en una entrevista a RNE, a partir del minut 7 i 33 segons, arran d'una pregunta sobre Microsoft i el programari lliure. Ella diu que si el programari lliure vol dir gratuït, Microsoft també té alguns programes d'ús gratuït.

Està clar que li cal una mica de reciclatge. Fins i tot dins de la seva empresa es publiquen programes amb llicències lliures. Fins i tot tenen una divisió sobre GNU/Linux i el programari lliure.

Via Menéame.

María Garaña y la innovación tecnológica en España (En Días Como Hoy)


+ GNU FDL

Un núvol intern per a l'administració

Ahir llegia que el govern britànic vol posar en marxa un entorn de cloud computing -un núvol- intern. Em va venir al cap una conversa iniciada al Twitter aquesta setmana, a partir d'un comentari que deia que el Departament d'Educació vol apostar per Google Apps. Em va semblar una aposta errònia o com a mínim discutible. D'una banda, queden les dades del conjunt de centres públics en mans d'una empresa com Google, en els seus servidors, i de l'altra s'opta per adoptar un entorn d'aplicacions d'un tercer, de caràcter tancat, enfront de promoure l'ús de programari lliure com alternativa. A més, era un moviment cap al nuvol però, optant pel SaaS (Software as a Service), en comptes d'optar per la plataforma o la infraestructura com servei.

El govern britànic fa un pas important i l'uneix amb l'aposta pel programari lliure i un futur pas a telefonia IP. Catalunya no és un exemple per seguir, perquè, potser per herència, potser per inèrcia, potser per ignorància de qui decideix, s'aposta abans per solucions privatives i dependents de tercers, que no planificar una actuació de la magnitud de la britànica.

Més:

• Cloud computing, a la Wikipedia
• Viure als núvols, per Carles Mateu

+ GNU FDL

Prototipatge de GUI amb Pencil

La recollida de requeriments és molt important en el desenvolupament d'aplicacions, per evitar que al final del camí, allò que s'entrega al client difereixi d'allò que havia demanat. Diagrames de casos d'ús i altres eines permeten que l'equip de desenvolupament del programari copsi allò que es desitja que faci el producte. És important que en el diàleg amb el client, amb els usuaris, aquests puguin veure com serà el programari que es desenvoluparà. L'ús de prototipus és molt útil per fer-ho. Això permet que els usuaris puguin entendre millor el plantejament de l'aplicació, puguin veure diferents camins de la seva execució, sobre un model de l'aplicació final, i que els desenvolupadors puguin complementar els escenaris que cal contemplar en el programari. Aquests prototipus es poden fer desenvolupant algunes funcionalitats del programari, amb una versió limitada del mateix, o també generant finestres, amb alguna interacció però, sense desenvolupar res. És el cas de les eines de prototipatge de la interfície gràfica d'usuari (GUI), ja sigui per a aplicacions d'escriptori o per a aplicacions web.