Ja ha arribat la Fira del Llibre de Frankfurt en què la convidada és la cultura catalana. Però, aquesta Fira ha estat precedida de la polèmica sobre si han d'anar escriptors en llengua castellana o només els escriptors en llengua catalana. Ahir a La Vanguardia la vice-presidenta de la Fira destacava que la convidada és la cultura catalana, no la literatura, i afegia també que si visqués Vázquez Montalbán, no entendria la Fira sense la seva presència. No sé, no sé què dir. Per començar si es convida una cultura en una fira de literatura acabem confonent molt fàcilment cultura i literatura, quan la primera abasta molt més. La cultura catalana no és la castellana, i quan es parla de cultura catalana no tinc clar si es poden incloure o no escriptors en castellà. I no parlo des del punt de vista del debat Catalunya-Espanya. De la mateixa manera que s'ha encès la polèmica, m'agradaria saber si la cultura espanyola allí on va mostra les particularitats culturals -incloent les lingüístiques- de tot l'Estat.
Però, no ens enganyem tampoc. La Fira del Llibre de Frankfurt és un aparador perquè qui ven llibres en vengui més. És a dir, no deixa de ser una forma de fer negoci. Però, massa sovint, i aquest és un exemple, se'ns barregen temes de cultura, de país, amb la promoció de productes perquè qui en treu benefici econòmic se n'aprofiti -cosa legítima-.