El PSC no guanyaria a Catalunya

Que el Centre d'Estudis d'Opinió publiqui els resultats sobre intenció de vot i que aquests mostrin que el PSC no guanyaria les eleccions espanyoles a Catalunya, i que CiU guanyaria ara les eleccions catalanes, no ha d'estranyar ningú. Si el tripartit ha continuat sent una olla de grills després de la primera legislatura, s'ha sumat que el PSC no ha estat a l'alçada defensant els interessos catalans a Madrid, aliniant-se sempre amb el PSOE. I això es paga, per molt que ara vinguin campanyes de la por i campanyes recordant el passat. Temps al temps.

+ GNU FDL

CiU, tacticisme o responsabilitat?

Penso, com ja he escrit, que Zapatero hauria de marxar cap a casa per la mala gestió de la crisi i altres qüestions anteriors però, sobretot ara amb la crisi. A can CiU van de responsables i per això justifiquen haver-se abstingut facilitant l'aprovació de les retallades de Zapatero. Però, en canvi, Duran i Lleida ja avisa que no aprovaran els pressupostos generals de l'Estat per al 2011. La responsabilitat de no provocar ara unes eleccions anticipades topa amb la de provocar-les més endavant.

No se'ns poden escapar les eleccions catalanes d'aquest 2010 i l'interès que aquestes no coincideixin amb les espanyoles. Si es provoquen eleccions anticipades a Espanya impedint l'aprovació dels pressupostos generals, aquestes no coincidiran amb les catalanes. No sóc el primer que ho diu, evidentment.

Per això, no només veig una interpretació en el vot de CiU si no que qualsevol pot pensar en tacticisme electoral. No siguem innocents, que en política la responsabilitat significa sovint moltes altres coses que no pas el sentit literal de la paraula. O no?

+ GNU FDL

Les eleccions del vot en blanc

Vist el panorama aquestes ja puc dir que seran les eleccions del vot en blanc -des del punt de vista personal-. Haurien de canviar molt les coses per no ser així. Tenim un govern que en conjunt ha fallat, almenys en la vessant comunicativa, i que té individualitats que suspenen de forma radical la tasca de la legislatura. El conseller Baltasar, amb la gestió de l'incendi d'Horta o amb la greu incoherència de voler transvasar l'Ebre. El conseller Maragall, fent bones les consignes populistes criticant els horaris i les vacances del professorat, presentant calendaris escolars que no tenen sentit, o impulsant de forma discutible la implantació dels ordinadors portàtils a les aules. Per no dir que no es fa prou visible l'aposta pel programari lliure. La consellera Serna, amb la desfeta laboral a les mans, juntament amb el conseller Huguet, valedors de Seat, empresa que cada dos per tres fa gent fora. El vicepresident Carod, amb les seves  "ambaixades" a l'estranger,... Les vegueries, un tema que arriba el final de legislatura i no s'ha resolt, igual que tantes altres coses,...

Si li sumem que a l'oposició, considerant l'única oposició amb cara i ulls la coalició CiU, no ha canviat gaire de cares, ni de discurs -salvadors de la pàtria-, la cosa no pinta gaire bé.

Sé, o posaria les mans al foc, que CiU tornarà al govern. El tripartit s'ho haurà guanyat, probablement per insistir massa en ser tripartit, per voler cadascú la seva parcel·la, i no ser prou govern. Però, no seré jo qui els doni el vot. Per això penso que la meva opció acabarà sent el vot en blanc. Això si no decideixo quedar-me a casa. És evident que als polítics els rellisca l'abstenció, per molt que es flagelin el dia de les eleccions.
+ GNU FDL

El web de les eleccions europees, només en castellà

Avui escoltava a la ràdio que el web que el Ministeri de l'Interior ha posat en marxa per a les eleccions europees del proper 7 de juny, només estarà disponible en castellà, perquè per al temps que ha d'estar actiu no compensa l'esforç, i ha recordat -ho estic escrivint de memòria- que el Ministeri està duent a terme una política d'austeritat.

D'entrada, no plantejar els llocs web de l'Administració Pública en clau multiidioma ja és un menyspreu per a les persones que hi accedeixen, i una evidència de l'interès per la pluralitat de les llengües de l'Estat. Però, a més, vull afegir que si el govern, el Ministeri, pensen que l'esforç econòmic no es pot assumir, potser haurien de plantejar-se els projectes d'una altra manera, obrint-los a la participació, creant comunitats, les quals podrien col·laborar en la traducció -si no en altres aspectes-. En l'àmbit del programari lliure això és habitual però, en serveis que no són de programari lliure, com Facebook, també es proporcionen eines de traducció, per tal que amb l'esforç de la comunitat es pugui obtenir un entorn en una gran diversitat de llengües. Cal doncs, canviar la forma de pensar i de plantejar certs projectes, i no posar excuses per no haver fet allò que és factible.

+ GNU FDL

Els resultats gallecs i els bascos

Nit poc intensa la d'ahir, malgrat la importància de les eleccions que se celebraven. Poc intensa, potser perquè ho veia des de fora. El PP guanya amb majoria absoluta galícia per la ineptitud de qui ha estat governant 4 anys, PSG-PSOE i BNG. Les despeses supèrflues en temps de crisi del president gallec i la foto que apuntava a un hipotètic o sospitat tracte de favor del vicepresident cap a un empresari -si l'hi ha, suposem que s'investigarà-, no els han fet cap favor. S'ho han merescut, vaja.

D'altra banda, el País Basc. El canvi ha arribat segons el PSE, i no ho ha fet, segons el PNB. De fet, ens trobem en una situació semblant a la de Catalunya durant unes quantes eleccions. Guanya un partit i qui governa? Qui pot aplegar la majoria absoluta de parlamentaris. L'aritmètica impedeix que governi un altre cop el tripartit basc. Per un escó no poden repetir el pacte de govern. Aquest escó és evident que no els el donarà Rosa Díez, exultant amb la seva entrada a la cambra basca. El PNB reclama governar, com ho ha fet varis cops CiU però, si no aconsegueix prou suport s'haurà d'aguantar, doncs el resultat final del procés electoral serà -a la pràctica- que ha perdut.

Pactarà PSE mb PNB? Pactarà PSE amb PP i UPyD? Sembla que té molts de números l'opció segona. Jo preferiria la primera. No queda clar que sigui possible perquè uns i altres volen tenir la presidència del govern. La segona opció seria una mostra que per governar el PSE seria capaç de qualsevol cosa. Acceptar el suport del PP i de Rosa Díez per governar, quan són dos partits, sobretot el PP, que en matèria antiterrorista li fan la vida impossible al PSOE i al PSE en conseqüència, no podria interpretar-se, des del meu punt de vista, d'altra manera.

Continuo pensant que l'esquerra abertzale no hauria d'haver quedat mai apartada de les eleccions. Eliminar la veu política no té cap sentit, eliminar l'opció de vot de milers de persones no té sentit. Si no és que es calculi que sense aquesta opció s'assegura un millor resultat electoral.

Què li espera al País Basc els propers 4 anys?

+ GNU FDL

Eleccions al País Basc

Ja ha començat la campanya electoral al País Basc. La primera sense l'esquerra abertzale. PP i PSOE, PSOE i PP, estaran contents perquè no hi són. Però, si bé poden ser o són el braç polític d'ETA, no crec que deixar sense opció de vot una quantitat considerable d'electors i d'electores sigui la solució. La llei de partits es va fer a mida i s'està utilitzant en el problema del terrorisme però, continuem veient eleccions rere eleccions com altres partits que fan apologia del feixisme continuen presentant-se sense discussió. Per molt malament que ho hagi fet Ibarretxe, crec que ni PP ni PSOE no es mereixen governar Euskadi.

El PP, com ICV

Mira, si en alguna cosa es pot dir que s'assemblen el PP i ICV és en el fet que tots dos partits, en un espai curt de temps, han protagonitzat acusacions a tercers per defensar-se de les crítiques, de la mala imatge creixent. En el cas d'ICV la qüestió de fons no és la mateixa. Mentres ICV es queixava de les crítiques rebudes per Saura arran de la participació en les protestes contra els atacs d'Israel, i la implantació de la velocitat variable a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en el cas del PP són coses més greus, com són els casos de corrupció que l'estan esquitxant. Acusar el PSOE i la fiscalia d'actuar amb finalitats partidistes és greu si no es demostra, és un mal argument -per molt que en el fons no ens estranyi- que deixa en evidència que el PP no sap com evitar que tot plegat els afecti de cara als propers comicis bascos i gallecs.

Participar del sistema sense estar-hi d'acord

Ahir escoltava a la ràdio declaracions de José Zaragoza (PSC) sobre la candidatura per CiU a les eleccions europees de Ramon Tremosa. És més, la setmana passada alguns mitjans ja van treure notícies relacionades amb el contingut d'aquestes declaracions. Resumint, d'una banda CiU presenta un candidat independentista, o almenys altament sobiranista, i de l'altra, CiU presenta un candidat que va votar contra la constitució europea.

No votaré CiU però, no per això no puc deixar de contradir les paraules de Zaragoza i les notícies manipuladores sobre Tremosa. Espanya ha tingut un president del govern durant 8 anys -Aznar- que no era partidari de la constitució espanyola ni del sistema autonòmic. No per això quedava invalidat per participar del sistema que havia sortit refrendat el 1978. ERC va demanar el "no" per a l'Estatut de Catalunya però, un cop aprovat, l'aplica, com ha de ser. I trobaríem tants de casos de polítics i de partits que estan contra una legislació o un sistema política implantant però, que l'acaten i en participen, que les declaracions de Zaragoza es desqualifiquen elles mateixes. Que CiU es radicalitza? Sabem que dins de CiU -igual que dins del PSC- hi ha vàries sensibilitats, des de les més sobiranistes fins les que de vegades fan associar la coalició amb la Lliga de Cambó però, que ara la tendència sigui més cap a un costat i altres cops cap a l'altre, no és motiu per pensar que CiU es radicalitza. CiU actua segons una estratègia per aconseguir més vots, o arrencar-los a ERC. Altres lectures em semblen, venint de qui vénen, també pura estratègia per contrarestar-ho.

Guanya Obama

Avui m'he aixecat i he vist a les notícies que havia guanyat Obama a les eleccions presidencials dels EUA, confirmant els pronòstics. Arriba el canvi als EUA. El primer canvi és del color polític del guanyador, demòcrata. El segon i, malauradament, potser el més destacat, el color de la seva pell. El primer president negre dels EUA. Obama ha superat per més del doble McCain. Haurà estat per ser un candidat molt probablement continuïsta amb la política de Bush? Haurà estat per Sarah Pallin? Haurà estat perquè Obama dóna esperances de canvi?

Els EUA i el món esperen molt d'Obama, penso. Als EUA s'espera que aporti solucions a la situació econòmica, va prometre tornar d'Iraq i va dir que estendria la sanitat. La resta del món crec que s'ho mira amb l'esperança d'un altre tarannà, d'uns EUA que no es creguin amb el dret suprem de decidir quin país envair sense haver de justificar-se davant de ningú, d'uns EUA que siguin conscients que no estan sols al món.

Ara ens esperen les anàlisis post-electorals i encara uns dies de Bush. Esperem que Obama no sigui una decepció com ho està sent Zapatero.

• Obama Wins Election (The New York Times)
  
• Mr. President (ABC News)
• Obama moved America beyond racial politics (International Herald Tribune)
• Obama to be first African-American president (CNN)
• Obama: 'This is your victory' (USA Today)
• Obama Sweeps to Victory In History-Making Election (Washington Post)
• Obama Sweeps to Historic Victory (The Wall Street Journal)
  

Collin Powell votarà Obama

Avui la notícia referent a les eleccions nordamericanes del proper mes de novembre tenia com protagonista Collin Powell. Secretari d'Estat dels EUA en la primera legislatura de George W. Bush, va ser qui davant de les Nacions Unides va acusar l'Iraq de tenir armes de destrucció massiva amb unes imatges de satèl·lit que van ser posades en dubte. L'Iraq va ser atacat i ni Matarile ha trobat les armes.

La notícia a la qual em refereixo ha estat sorprenent perquè si alguna cosa podia esperar d'aquest home és que donés suport a McCain, i en canvi ha anunciat que donarà suport a Obama. Realment això és un cop d'efecte a favor del candidat demòcrata i un cop dur i inesperat per al candidat republicà. Ara bé, la figura de Powell a banda de ser un dels personatges destacats dels republicans que es canvia de jaqueta, té credibilitat de cara a la resta del món? No ho tinc clar. Ara bé, com que qui vota són els nordamericans suposo que allí les coses es veuen de diferent manera. A la ràdio aquest matí destacaven la solvència de Powell, quan jo diria que més que solvència és la influència allò que té d'important el personatge.

Els blocs de candidates i candidats de Catalunya

Tots els caps de llista dels partits a les eleccions generals per Barcelona tenen bloc. A continuació teniu les adreces dels mateixos:

• Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)
• Joan Ridao (ERC)
  
• Joan Herrera (ICV-EUiA)
• Daniel Sirera (PP)
• Carme Chacón (PSC-PSOE)

Tots estan força al dia en actualitzacions. El de Joan Herrera no s'actualitza des del dia 18 en el moment d'escriure aquesta entrada. Tots admeten comentaris dels lectors. El de Carme Chacón té a més un enllaç per compartir-lo en diferents serveis 2.0 com Delicious, Menéame, Digg,...

El bloc de Josep Antoni Duran i Lleida i de Carme Chacón estan fets amb Wordpress. Joan Herrera utilitza el servei de Blogger. Daniel Siera utilitza el servei de blog.com.es.

Quan a servidors, el domini de Josep Antoni Duran i Lleida es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.2.3. El domini de Carme Chacón es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.0.52. El domini dels blocs d'Esquerra es troba en un servidor Linux CentOS, amb Apache 2.0.52.

Març de 2008, el llarg camí

Queda molt de temps per al mes de març de l'any vinent. Però, seran uns mesos intensos en la vida política espanyola i catalana. Ja ho estem veient. El govern, anunciant inversions, nous projectes que s'han de posar en marxa. El PP cercant punts febles per on burxar. Fins ara era el terrorisme. Durant part de la legislatura ha estat l'Estatut de Catalunya. Ara sembla que se suma la situació econòmica. El PP es mostrarà bel·ligerant i el PSOE voldrà situar-se en el centre polític i ser més espanyolista que ningú. A Catalunya, ja ho veiem, se situaran els partits nacionalistes i independentistes per ocupar a Madrid la major representació política catalana possible.

Però, a les properes eleccions generals hi ha un dubte que almenys jo em plantejo, i que segur que no sóc l'únic. On vull sumar el meu vot? Vull un vot favorable al partit que crec que es mereix ser votat, o vull un vot que eviti que el PP guanyi les eleccions? En ambdós casos hi ha beneficis i inconvenients. El PSOE ha demostrat que de cara a Catalunya ha promès moltes coses però, després tot queda en promeses que, o bé no es compleixen, o bé es transformen. Però, queda la por que un vot no favorable al PSOE contribueixi al benefici perquè tinguem un Aznar 2 al govern. Queden mesos per pensar.

La primera campanya

Via Menéame he trobat un video que recull les peticions de vot de les forces polítiques de les primeres eleccions democràtiques, les de 1977, de les quals ahir es van celebrar els 30 anys.

Debat de Canal 9

Ahir a la nit vaig eixampar el final del debat entre els candidats a la Generalitat Valenciana a Canal 9 -la cadena que fa campanya constant a favor del transvasament de l'Ebre-. Em va sobtar que, d'una banda el candidat socialista, Joan Ignasi Pla, fes la seva darrera intervenció, la de petició de vot, en castellà. De l'altra em va sobtar que l'actual president, Francisco Camps -qui també va parlar en castellà-, emprés el terme País Valencià en comptes de Comunitat Valenciana, quan aquest és un terme demonitzat pel PP.

Blocs electorals

Aquests dies els periodistes dels mitjans públics catalans abans de començar la informació electoral avisen que cap crònica no va signada perquè les notícies electorals estan prefixades per un criteri no periodístic. Ja portem no sé quantes eleccions amb aquesta queixa i no es fa res per solucionar-ho. Crec que és justa la reclamació. Als periodistes se'ls ha de presuposar imparcialitat i professionalitat. A més tenen un Col·legi Professional que ha de vetllar pel bon exercici de la professió. No s'entèn que es continuï oferint informació sobre la campanya en funció de la representació que tenen fins ara els partits, perquè això limita la presència d'altres opcions, les quals poden aportar novetats que es mereixin un temps especial d'informació.

Ja en tenim prou, vetada

La pel·lícula -o conjunt de pel·lícules- Ja en tenim prou, una iniciativa semblant al documental Hay motivo de l'any 2004 contra el govern del PP, situada en l'àmbit del País Valencià, ha estat vetada pel PP. La Junta Electoral valenciana ha prohibit la seva difusió als llocs públics del País Valencià, cosa que ha disparat la seva difusió per Internet.

Sembla mentida que en aquestes alçades un partit pretengui callar la veu de les persones que opinen de forma contrària a ells, i que recorrin a al censura, sobretot no tenint en compte que la xarxa proporciona vies alternatives. És clar que, podem començar com a la Xina, censurant també els continguts d'Internet. Però, allà hi ha comunisme i no m'imagino el PP posant-se al costat dels rojos, no?

Més: Ja en tenim prou

Un nou partit abertzale

La notícia del dia, apareguda aquesta tarda, ha estat el registre d'un nou partit abertzale, Abertzale Sozialisten Batasuna (ABS), de cara a les eleccions municipals i forals. Els estatuts del partit aposten per l'ús exclusiu de les vies polítiques democràtiques per assolir els seus objectius (independència i socialisme). Crec que és una bona notícia. Però, falta veure si podrà tirar endavant aquest partit, perquè sembla que la persona que l'ha registrat havia estat en llistes electorals d'una formació il·legalitzada i podria assumir-se que és una branca nova de Batasuna. Això seria una notícia negativa, doncs un sector important del País Basc romandria sense veure's representada a les urnes, a més de ser una mostra que malgrat que l'il·legal sigui un partit, les persones, sense ser condemnades, perden el seu dret a optar a ser elegides amb altres sigles. I això, un sistema democràtic no s'ho pot permetre.

Voleu conèixer les llistes electorals?

Des de fa un parell de dies al bloc Les Municipals 2007 a l'Ebre hi ha publicada la informació sobre com fer arribar les llistes electorals de cada partit en cada municipi, per tal de disposar els visitants de la informació de les mateixes. A la banda dreta del bloc sobre les eleccions teniu uns enllaços cap a les llistes de les diferents comarques. A mesura que els partits facin públiques les llistes s'hi aniran publicant.

A Tortosa va d'enquestes

Fa uns dies La Marfanta comentava l'enquesta de CiU que els dóna més regidors que al PSC a les properes municipals a Tortosa. Avui al seu bloc, Ricard Forés, alcaldable d'ERC a Tortosa, utilitza aquesta enquesta per cercar la vessant positiva per al seu partit dels resultats que s'hi prediuen. Esquerra serà decisiva per formar govern. Veig que Esquerra a Tortosa es conforma continuant sent una força de segona, quan seria lògic que aspirés a guanyar -encara que tot apunti que això no serà així-. Bé, tampoc no és assumpte meu això. Només escric sobre el tema per comentar l'entrada del bloc de Forés, el titular de la qual m'ha recordat les opinions dels partits en l'àmbit català quan no guanyen però, encara que sigui amb pinces, intenten girar el sentit dels resultats a favor seu.

Canvis a Tortosa i a Alcanar

Avui LA MARFANTA ens deia que Sisco Lahosa no es presentarà a les properes municipals amb ICV a Tortosa. D'altra banda Canareus ens deia que Baptiste Beltran encapçalarà una llista conjunta de CiU i APAL a Alcanar.

El cas de Sisco Lahosa a Tortosa és un cas que m'ha decebut, no sent jo tortosí. ICV a Tortosa ha donat la sensació durant tota la legislatura de donar suport al govern, malgrat anar en contra dels seus principis ideològics. Només cal esmentar dos casos: el Coll de l'Alba i el golf de Vinallop. No sé si el canvi serà cap a una línia més purista, per allò de ser ecologistes de debò, o si serà una llista encara més condescendent amb els socialistes. Aquesta notícia sobre Sisco Lahosa m'ha fet recordar que a Amposta encara no se sap oficialment com té les coses ICV.

Quant a Alcanar, ja fa temps que penso que APAL està molt en la línia convergent. Evidentment no sóc canareu i són només impressions que tinc a partir de la premsa. És curiós però, que un altre ex-comunista acabarà col·laborant amb una formació qualificada de dreta o de centre-dreta. Com canviem les persones.