La visita dels prínceps

La visita dels prínceps -d'Astúries i de Girona, com remarquen alguns mitjans- va estar envoltada de la polèmica habitual a Catalunya referent a la monarquia espanyola. Estiguem a favor o en contra, les queixes que s'estan llegint sobre les intervencions policials requisant banderes antimonàrquiques i republicanes són totalment rebutjables. En un país on se suposa que hi ha llibertat d'expressió, mostrar rebuig de forma pacífica és un dret. El conseller Saura hauria d'explicar com pot passar això quan ell, el màxim exponent de la llibertat d'expressió al govern català, està al capdavant del departament d'Interior.

També és comentable la presència policial a Tortosa. En sortir de la feina hi havia policia a cada passa que feies. La baixada de la Simpàtica estava plena d'agents dels Mossos d'Esquadra. A la cruïlla amb el carrer Cristòfol Despuig hi havia agents de la policia local agilitzant el trànsit. I de lluny es veia un cordó policial al davant de la Cambra de Comerç. Suposo que més d'un va pensar que tant de bo en hores punta la baixada de la Simpàtica, una de les vies de sortida de l'Hospital, tingués un agent o algun altre sistema de coordinació del trànsit per evitar les llargues cues que es formen.

14 d'abril, 77 anys de la IIa República

Avui, 14 d'abril, fa 77 anys que es va proclamar la Segona República Espanyola, en una època difícil, la qual acabaria amb la Guerra Civil. No per això deixa de ser una època per recordar. La meva aportació, amb aquesta entrada, amb la imatge de la bandera de la Segona República i amb l'himne de Riego, himne que va substituir en aquell temps la marxa de Granaderos.

Monarquia o República

Sense dubte, si he de triar la meva opció és República. No és lògic que una societat democràtica tingui al capdavant de l'Estat una persona elegida per quina és la ascedència, per ser qui és. No és just que el patrimoni de tota la societat hagi de mantenir una família per ser de la reialesa. És cert que el cap d'una república també és mantingut per tota la societat, igual que ho són els membres del govern. Però, el cap d'una república és elegit a les urnes, cosa que canvia molt les coses.

Ara bé, dit això, i pensant que se'n fa un gra massa pel fet que la gent cremi fotos de la família reial, també és cert que si saps que cremar les fotos o cremar banderes espanyoles és un delicte i, a més, encén els ànims dels espanyolistes més extrems, de la premsa més escandalosa, per què ho fas? Crec que sí, que hi ha coses que en una societat democràtica no haurien de ser com són però, que hi ha actituts que crispen els ànims, a banda de les conseqüències legals que puguin tenir. I això a mi em sobra. Amb tots els respectes per l'opinió de qui pensi diferent.

Iñaki Anasagasti s'anima a criticar la monarquia

El diputat basc del PNB Iñaki Anasagasti escriu al seu bloc una entrada sobre la polèmica amb El Jueves i la monarquia. Anasagasti aprofita per criticar les vacances pagades de la família reial al complet, el seu nou iot, Bribón, la no elecció del Príncep perquè sigui el cap de l'Estat, les caceres, ... Un article clar i directe, que suposo que escriu perquè ho pensa i perquè sap que té immunitat.

Jo sóc republicà i tampoc no veig amb bons ulls que una família, per ser qui són, tingui heretat el poder d'encapçalar un estat. Mentres un estat manté una situació així, no es pot dir que sigui plenament democràtic, encara que pugui acudir-se a la Constitució de 1978 per justificar-se. Perquè des de 1978 ningú no ha plantejat la pregunta sobre monarquia o república. I el PSOE no sembla que s'atreveixi, com en altres aspecte, a parlar clar, amb la qual cosa tenim un govern que se suposa republicà, més monàrquic que el propi PP.

El Jueves

Recordo una portada de La Razón on apareixia Xabier Arzalluz vestit d'Osama Bin Laden. Recordo l'emissora de ràdio dels bisbes on Jiménez Losantos parla malament de qui vol, acusant-lo de terrorista o d'actuar d'acord amb els terroristes. Recordo els programes de teleporqueria on va gent a parlar d'altra gent, fent afirmacions sense provar-les, malgrat que afecten la vida privada de les persones. I mai no he vist l'actuació d'ofici de la justícia. Si bé cal acceptar que la llei és la llei, aquesta llei s'ha d'aplicar sempre. Si s'actua d'ofici ara que El Jueves ha publicat una portada amb els Prínceps d'Astúries practicant sexe, cal actuar d'ofici sempre que una persona pateixi públicament un atac a la seva imatge, al seu honor. Però, també caldrà fixar uns criteris objectius sobre què és llibertat d'expressió i què no, sobre què és una caricatura constitutiva de delicte i què no. La llei és la llei i les persones només l'apliquen. Caldrà doncs, plantejar-se si la legislació actual és prou clara. Perquè tenir la sensació que torna la censura és molt trist. Una conseqüència de tot això és si és just que hi hagi persones que per pertànyer a una família determinada estiguin tota la seva vida per sobre de la resta de ciutadans i ciutadanes de l'Estat, construït i mantingut entre tots i totes.

El Jueves d'aquesta setmana, fora de circulació

Segons expliquen diferents mitjans, la revista El Jueves d'aquesta setmana ha estat retirada de la circulació pel jutge del Olmo, de l'Audiència Nacional, per suposades injúries a la Corona. El problema sembla que rau en la portada -que es pot trobar penjada en alguns llocs d'Internet, ja que el web de la revista s'ha saturat-, on hi ha una caricatura dels prínceps practicant sexe. No sé fins quin punt això es pot considerar un delicte, doncs no sóc llicenciat en dret. Sí que em sembla que a l'hora de considerar això una injúria, caldria començar a cercar injúries diàries als mitjans, que en trobaríem a manta. Si és o no delicte ho decidirà la justícia. Però, personalment crec que és un acte de censura, que no és coherent amb la llibertat d'expressió, almenys no amb la que regna als mitjans de comunicació a Espanya.

L'Estatut de 1932 i els missatges catastrofistes

Als anys 30 del segle XX també es deia que els catalans, amb l'Estatut de 1932, tenien privilegis per sobre dels espanyols. Per exemple, que els treballadors castellano-parlants no podien treballar a Catalunya, mentres que els catalans podien treballar arreu d'Espanya. Fins i tot es promogué un boicot als productes catalans. Podeu veure-ho aquí: [clic].

76 anys de la II República

Avui, 14 d'abril de 2007, fa 76 anys que es va proclamar la II República Espanyola, i la República Catalana. Tot esperant la III República algun dia escric aquesta entrada rememorant-ho.

La memòria històrica

S'està parlant del projecte de llei del memorial democràtic a Catalunya. e-noticies en parla a l'editorial, un editorial que diu que la República també ma assassinar innocents. És un argument repetit un i altre cop cada vegada que s'intenta denunciar obertament els crims franquistes. Penso que durant la Guerra Civil es van fer moltes atrocitats, en ambdós costats de les trinxeres. I aquestes atrocitats no poden més que ser rebutjades per tothom. Ara bé, és una altra cosa denunciar que sota el paraigua del nou règim es perseguissin els perdedors, se'ls empresonés, se'ls torturés i se'ls assassinés. La diferència amb l'època republicana, penso jo tenint en compte que no sóc cap expert en història, és que les atrocitats de l'època republicana no estaven ordenades ni emparades pel govern, cosa que sí que passava en l'època de Franco. Cal tenir-ho en compte, doncs allò que s'ha de denunciar clarament són els quasi 40 anys de dictadura.