Divendres a la nit, 20:45h. Mini assaig per repassar alguns detalls musicals i amb els ballarins. Concentració màxima. L'any 1988, amb 14 anys era una cosa grandiosa i nova preestrenar Belmonte a casa, a Amposta. Havien estat moltes hores d'assaig amb Carles Santos, moltes hores compartint l'energia que desprenia el compositor quan preparàvem l'espectacle. Aquest cop, amb uns quants anys més a sobre, ja adult, el treball ha estat diferent però, amb la mateixa il·lusió o potser més, per la consciència de la importància de la fita.A les 22h, amb un Felip Pedrell ple començava l'espectacle, amb les notes a l'uníson del primer temps, seguint pels diferents temps cap al punt d'inflexió del pasdoble, aplaudit pel públic com sempre que ho hem tocat ha passat, acabant amb el temps dedicat a la mort. Una hora intensa per a ballarins i músics, recompensada pels aplaudiments del públic. Reconeixement per als ballarins, per al director, Xavier Piqué, per al compositor Carles Santos, per als músics i per al director de La Lira, Octavi Ruiz, qui ha treballat dur per tirar endavant l'obra durant els darrers mesos. Emoció per un èxit merescut, en una època difícil perquè la societat en la que vivim sembla que no està gaire pels compromisos que impliquen grans esforços i malgrat això, aconseguim ser una excepció.
Per davant tenim uns mesos durs. Hem preparat Belmonte juntament amb el concert de Primavera, que repetirem a Vilafranca del Penedès, amb obres prou importants. Després ens ve la preparació del concert de Festes Majors, sempre complicat però, amb un extra, la preparació del concert de temes de Joan Manuel Serrat el mes de juny, que requerirà, novament, un esforç addicional per part nostra. Per això, quan els resultats obtinguts són satisfactoris, veus que la feina feta paga la pena. No hem tingut mai un suport clar de les institucions, començant pel nostre Ajuntament però, malgrat això, ens en sortim i, sent una entitat modesta, La Lira porta el nom d'Amposta ben alt allà on va.
+ GNU FDL
