Avui tenim un nou diari en paper al carrer, una aposta arriscada en els temps que corren. Després d'una intensa campanya publicitària i d'una intensa activitat a la xarxa arriba a les nostres mans el diari ARA. Avui, amb un gruix considerable. L'haurem de llegir en calma. D'entrada, bona pinta, informació i opinió, que em recorda El Punt/L'Avui i La Vanguardia. Bona sort en aquest camí.
No recordo haver-ho vist anunciat però, a la xarxa es poden consultar els números de la revista Amposta, des de la primera quinzena de gener del 2009 fins l'actualitat. És un pas important disposar d'aquesta publicació en línia, tot i que en la meva opinió queda un pas més, i és publicar-la amb una llicència lliure, sense restriccions d'ús, per ser una publicació pagada amb diners públics. Però, és un pas.
Aprofito per comentar que, si al número anterior es parlava del primer ampostí de l'any com el nadó nascut a l'Hospital Comarcal posteriorment al nascut a l'Hospital de Tortosa, també d'Amposta, en aquest número no s'esmena l'error del titular, i es fa referència al primer nadó ebrenc, i només dins del text es diu que és de família ampostina.
Hom pot pensar que ens hem de felicitar perquè 12 diaris avui comparteixin editorial, en defensa de la dignitat del país, carregant contra el Tribunal Constitucional. És evident que el Tribunal Constitucional (TC) s'ha guanyat la mala imatge per la demora en decidir sobre la constitucional sobre l'Estatut, aprovat al Parlament, retallat entre Mas, Zapatero i el vist-i-plau del PSC, aprovat a les Corts espanyoles i refrendat per la majoria de votants a Catalunya. A més, la situació d'impàs en què es troba el TC i l'etiqueta ideològica que s'assigna als seus membres, contribueix al seu desprestigi.
Ara bé, el compromís de 12 mitjans és una excepció entre tantes i tantes ocasions en què podrien actuar d'una altra forma i prenen partit per uns o per altres, obviant l'interès de la societat de la qual sembla que avui se'n recorden. No podem oblidar que els mitjans, sobretot alguns dels que publiquen avui l'editorial, també tenen color polític conegut, per molt que presumeixin d'independència, i de la mateixa manera que aquest cop s'han unit per denunciar la situació de l'Estatut, els mitjans catalans amb una visió més espanyolista, i els mitjans fets a Madrid, s'han situat a les antípodes. No deixen de ser més que un altre actor polític i això fa que no els doni cap credibilitat en aquest tipus d'accions.
Ahir a la tarda a Catalunya Ràdio entrevistaren Josep Cuní. Probablement és un dels periodistes més influents de Catalunya i, tot i que no sempre m'agrada què diu o com ho diu, és cert que a l'hora de dir les coses no se n'està. Ahir mateix va referir-se durant l'entrevista a la grip A i com entre mitjans i polítics potser s'han passat de la ratlla. Es va referir a les declaracions del president del Consell General de Metges sobre el foment de la por amb la probable arribada de molts casos de grip en els propers mesos, sobre els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere de les "epidèmies de por".
Cuní va preguntar l'entrevistador sobre si sabia els casos de grip estacional que hi ha cada any, sobre si sabia qui hi havia al darrere de l'OMS i per què entre totes les organitzacions de les Nacions Unides, l'OMS és l'única a la qual els governs fan cas.
Va demanar que els periodistes, si davant d'aquesta allau de declaracions dels polítics sobre la grip A(H1N1), sobre aquesta alarma que s'ha generat, s'informessin, anessin a cercar informació, potser els mitjans no contribuirien a generar tanta por. I així ho crec. Perquè els polítics, els que governen perquè volen mostrar que es preocupen per la salut de la gent, i els que estan a l'oposició perquè volen mostrar que ells es preocupen més, no ajuden gens.
Acabo amb la referència al video Operación pandemia, de Julián Alterini. Seria interessant que algú es dediqués a contrastar allò que es diu al video i no únicament emetre declaracions de polítics.
Llegeixo a Vilaweb que La Vanguardia ha passat a oferir de forma oberta la seva hemeroteca de 127 anys. Fins ara només les persones subscriptores podien accedir-hi. Una bona notícia, sense dubte, la qual permetrà que tothom pugui llegir la història narrada des del punt de vista d'aquest diari durant més d'un segle.
El diari La Vanguardia també "regalarà" un ordinador portàtil. Es podrà aconseguir comprant el diari i col·leccionant els cupons que s'hi publicaran, i comprometent-se durant 36 mesos amb una connexió a Internet amb Jazztel o amb Simyo. Si recordeu, fa poc que parlava d'una promoció semblant d'El País. En aquest cas però, la connexió a Internet, ja sigui amb Jazztel o amb Simyo, en comptes de 24 mesos de permanència passa a 36. I el preu pel qual es contracta la connexió a Internet -amb les mateixes limitacions que la promoció d'El País- és de 40,90 euros al mes. És a dir, que no només s'augmenta el període de permanència sinó que a més s'incrementa, per poc que sigui, el cost de la connexió a Internet, el qual supera el preu que es pagaria contractant-la directament i pel mateix temps, amb l'operador corresponent, i en el cas de Simyo, sense haver de complir cap període de permanència.
No entenc aquestes pseudo-promocions, ni qui les fe, ni qui les segueix. Si no et va bé pagar un portàtil de cop, hi ha establiments que el financien a interès zero però, crec que 36x40,90x1,16=1707,984 euros IVA inclòs és un cost exagerat per tenir un ordinador portàtil per zero euros.
Avui Microsiervos publica una entrada sobre una notícia d'ahir relacionada amb una condemna per haver trencat la protecció d'un programa d'ordinador i haver-lo distribuït per xarxes entre extrems (P2P). Vaig conèixer la notícia ahir a través d'El País. El Mundo també la publica. David Bravo n'opina. Malgrat que un dels elements que apareix són les xarxes P2P, el cas tracta sobre la desprotecció de programes informàtics. També és important el fet que sembla que l'acusat no anirà a presó i que a més, no s'ha celebrat judici perquè l'acusat ha acceptat declarar-se culpable. Tot plegat, un exemple que la premsa, sobretot amb els titulars, no demostra sempre la seva seriositat, malgrat de presumir-ne enfront de la Wikipedia, dels blocs i altres serveis.
El canal de televisió Canal TE ha obert el seu compte a Twitter. Hi podeu trobar informació de la programació del canal. Esperem que a més ho utilitzin per posar informació breu i al moment.
Avui tenim un nou diari en paper al carrer, una aposta arriscada en els temps que corren. Després d'una intensa campanya publicitària i d'una intensa activitat a la xarxa arriba a les nostres mans el diari ARA. Avui, amb un gruix considerable. L'haurem de llegir en calma. D'entrada, bona pinta, informació i opinió, que em recorda El Punt/L'Avui i La Vanguardia. Bona sort en aquest camí.
+ GNU FDL
