Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
dimecres, 10 de juny del 2009
La llei Hadopi, desactivada
El Consell Constitucional francès ha desactivat la llei Hadopi, la qual estableix que es podrien desconnectar les persones que es descarreguessin material restrictiu via P2P, i aprovada fa quasi un mes a França. El Consell Constitucional ha establert que l'accés a Internet és un dret fonamental i que només un jutge té la potestat per sancionar. David Bravo ja se n'ha fet ressò, i també del fet que el brillant govern espanyol volia copiar tan fantàstica llei.
+ GNU FDL
dimecres, 13 de maig del 2009
La legislació de propietat intel·lectual a França
França va a la seva i després d'un primer intent fracassat, s'aprova la legislació impulsada per Sarkozy per poder tallar la connexió a Internet a qui es descarregui continguts protegits via P2P. A Espanya ja hi ha qui es frega les mans pensant que això pugui esdevenir realitat algun dia. L'aplicació d'aquesta directiva és problemàtica. Si no s'intercepten les comunicacions no es pot saber si una persona s'està descarregant, via P2P o no, continguts protegits. Però, si s'intercepten les comunicacions aleshores també es té accés a conèixer quines altres coses fa una persona connectada a Internet. I tot això, sense ordre judicial.
Enfront d'un horitzó com aquest hi ha altres opcions, com utilitzar serveis anonimitzadors, o bé xifrar les comunicacions amb algorismes de clau pública i mides de clau grans. Però, això complica les coses, encara que sempre poden incloure les característiques de xifratge segur els mateixos programes d'intercanvi d'arxius. Qui sap si algun dia acabarem com als EUA, amb lleis que impedeixen utilitzar determinats algorisme de xifratge i determinades mides de clau, per poder interceptar les comunicacions quan els interessi.
Esperem que la UE faci fer marxa enrere al govern francès, tot i que França acaba fent i desfent al seu gust, passant bastant de la UE quan li interessa.
+ GNU FDL
Enfront d'un horitzó com aquest hi ha altres opcions, com utilitzar serveis anonimitzadors, o bé xifrar les comunicacions amb algorismes de clau pública i mides de clau grans. Però, això complica les coses, encara que sempre poden incloure les característiques de xifratge segur els mateixos programes d'intercanvi d'arxius. Qui sap si algun dia acabarem com als EUA, amb lleis que impedeixen utilitzar determinats algorisme de xifratge i determinades mides de clau, per poder interceptar les comunicacions quan els interessi.
Esperem que la UE faci fer marxa enrere al govern francès, tot i que França acaba fent i desfent al seu gust, passant bastant de la UE quan li interessa.
dijous, 26 de març del 2009
Revolta social per la crisi
Notícies de mitja nit. Imatges de França amb la indignació al carrer dels treballadors perquè són les principals víctimes d'una crisi que no han causat, i veuen que alguns dels culpables de la crisi s'embutxaquen dinerals en primers i altres conceptes. No sé si la revolta és puntual o si es generalitzarà però, aquesta crisi és una mostra que el sistema capitalista el defensen molts mentre els beneficia, i quan s'equivoquen invertint, quan el sistema funciona però, no al seu favor, a les hores corren a demanar ajudes, ajudes que no es pot assegurar que repercuteixin en els treballadors que poden anar al carrer o en les persones i empreses que esperen crèdits, etc.
És normal que la gent se n'atipi.
+ GNU FDL
És normal que la gent se n'atipi.
dilluns, 25 de febrer del 2008
dijous, 7 de febrer del 2008
El mirall francès de Rajoy
Llegeixo a El Mundo que el PP diu que el seu contracte per a bons immigrants s'inspira en França i altres països europeus. No és estrany, també Aznar escrivia en els seus anys de revolucionari sobre les autonomies, evocant la unificació francesa, l'homogeneïtzació del país, la reducció fins quedar com simple folclore des les diferents identitats.
França no tornarà a preguntar la ciutadania què pensa del tractat per a la Constitució Europea. La decisió és via Parlament, no sigui que la gent torni a rebutjar-lo. Un gran exemple de sentit democràtic el del president Sarkozy, evitant la consulta, no sigui que el poble s'equivoqui un altre cop.
França no tornarà a preguntar la ciutadania què pensa del tractat per a la Constitució Europea. La decisió és via Parlament, no sigui que la gent torni a rebutjar-lo. Un gran exemple de sentit democràtic el del president Sarkozy, evitant la consulta, no sigui que el poble s'equivoqui un altre cop.
dijous, 6 de setembre del 2007
Sarkozy vol refundar l'educació
El president francès, Nicolas Sarkozy, ha adreçat una carta als mestres francesos presentant-los la seva visió dels canvis que s'han de fer en l'educació al país. Ho he llegit a primera hora a La Vanguardia -des de que van canviar la filosofia del web els articles són de pagament o costa trobar-los-. S'hi destaca l'opinió del president francès que d'un temps encà "la personalitat dels infants s'ha situat en el centre de l'educació, en lloc del coneixement". En la carta parla de la pèrdua d'autoritat dels mestres, dels pares i de les institucions, de la desaparició de la cultura comuna tramesa de generació en generació, dels valors... La carta ha estat criticada pels sindicats francesos per ser contradictòria en el contingut amb les polítiques del govern. Com que és llarga us poso a continuació referències a la informació i al text complet, per si voleu llegir-la. A Catalunya, segons La Vanguardia, en una notícia que acompanya la de la carta de Sarkozy, diu que els docents catalans agraïrien una carta del president semblant a la del president francès. Segons un entrevistat, a la carta d'identifica el problema i queda veure com es resol.
Què opineu del plantejament de Nicolas Sarkozy, com pares, com educadors, com ciutadans?
Què opineu del plantejament de Nicolas Sarkozy, com pares, com educadors, com ciutadans?
dilluns, 7 de maig del 2007
França, 85%
Ahir les eleccions a la presidència de la República de França va tenir un índex de participació impensable a Catalunya o a Espanya, un 85%. A priori jo era partidari de Ségolène Royal, tot i que el missatge sobre la seva indefinició, sobre la manca de concreció de propostes, ha tingut molta importància les darreres setmanes, enfront de la claredat del projecte de Sarkozy -la dreta oberta i moderna, com ha dit Zapatero-. És una decisió dels francesos i franceses. Em sorprèn però, la gran participació. Un amic francès em deia fa un temps que a França la passió política ja la tenien superada, que la gent no se'n preocupava gaire. Crec que ha quedat demostrat que això no és així.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)