#FiraAmposta #mercat Les paradetes de la Fira i el mercat dels dimarts

Aquest any qui vingui de fora a veure la Fira pot trobar-se que les paradetes i atraccions de tots els anys han desaparegut del carrer Sebastià Juan Arbó. A l'alçada del Pabelló d'Esports comença l'exposició de cotxes i hi ha el pas amb entrada. Les parades s'han ubicat enguany al passeig del Canal de Navegació, i les atraccions als terrenys que queden entre aquest i la pista d'atletisme dels Xiribecs.

Al principi pensava que potser no era la millor ubicació, perquè al costat del canalet la sensació de fred, amb la humitat, ha de ser major però, després de visitar-ho, sembla que sí que és un lloc molt encertat. A més, el carrer és més estret que on eren abans i dóna més caliu.

Sí que semblava però, més un mercat dels dimarts que no pas paradetes d'una fira, també cal dir-ho. I aprofitant l'ocasió, és un bon exemple que allí el mercat dels dimarts es pot fer perfectament.

+ GNU FDL

#28N #Catalunya Guanyar complicitats

L'alcalde de Tortosa titula així, Guanyar complicitats, un apunt del seu bloc, en el qual ve a demanar suport  al nou govern que es formarà a la Generalitat arran de la victòria d'Artur Mas. Diu Ferran Bel:

"El Govern de Catalunya, ara més que mai, ha de comptar amb el màxim suport possible perquè els reptes que tenim al davant així ho demanen".

I hi estarem d'acord. El govern ha de comptar amb el màxim suport possible però, ara més que mai? Penso que és molt fàcil dir això ara, que sap que governarà Artur Mas. És més difícil dir-ho quan qui governa no és del teu color polític. És més, penso que fa quatre anys també era important el suport al govern però, en comptes d'això hi havia unes altres prioritats.

Sí, crec que el govern, com govern de Catalunya que és, ha de tenir el màxim suport. Si més no, institucions, empreses i societat, han de mirar com col·laborar a tirar endavant el país, amb l'administració del govern entrant. Però, de tant en tant va bé analitzar com, aquestes peticions de suport, són fetes només quan convé.

+ GNU FDL

#28N Què ha fet malament el tripartit?

Qui hagi llegit aquest bloc no pot negar que durant les dues legislatures del tripartit, per molt ideològicament afí que me'n pugui sentir, no he deixat d'opinar sobre allò que no m'ha agradat. En aquests anys només una aventura municipalista des de la posició d'independent en una llista del PSC i, com diuen, si no passa res, aquesta i no cap més. La política activa, com professió, no és per a mi. S'ha de combregar amb rodes de molí i sóc una mica rebel en aquest aspecte.

No vull fer memòria en excés però, el tripartit, sobretot el gran derrotat, el PSC i ERC, haurien de fer una bona anàlisi, que a dia d'avui encara no veig. Perquè les culpes resulta que per als socialistes no són pel seguidisme al PSOE sino de la cojuntura econòmica i altres factors que res no tenen a veure amb no plantar cara al PSOE en qüestions de país. De fet, semblarà que el fet que PSC i ERC reneguessin durant la campanya del tripartit, no hagi tingut res a veure tampoc. S'han desprestigiat ells mateixos durant la campanya i, a més, durant aquests anys, malgrat que estava clar que no anaven en el sentit esperat, ells continuaven amb la seva.

Durant aquest temps m'he topat amb militants -no sé si no qualificar-los de fanàtics- amb qui he discrepat i m'han sortit amb consignes de partit i qui fins i tot han declinat debats, queixant-se que em feia pesat. Ja ho teniu. Al final resulta que potser jo no estava tan equivocat de la mala política que heu fet, caient en la incoherència. No vull dir que no s'hagin fet coses bones, perquè se n'han fet, i moltes, sobretot en polítiques socials. Però, la incoherència s'acaba pagant, sobretot la incoherència que en temps de crisi comporta rascar-se la butxaca a disgust.


+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 A qui votar?

Som divendres. Diumenge se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. La "gran festa de la Democràcia", en diuen tots, malgrat que durant la legislatura la maltracten sense miraments. A hores d'ara se suposa que un sap qui votarà. Però, no ho tinc gaire clar.

CiU amb tota probabilitat serà la força guanyadora però, no em convencen. Massa cares conegudes. Mas, Madí,... Han protagonitzat un entern combat contra el tripartit, des del primer dia. Han escenificat la primera retallada de l'Estatut, de les dues que ha patit.

El PSC, un partit doblegat a la voluntat de Madrid, amb un departament d'Educació que ha optat per fer bona la cantarella que els professors tenen massa vacances, que no foten ni brot, que ha posat en marxa un programa TIC apartat de la política clara de programari lliure, amb uns ordinadors poc adequats per a un ús habitual,... Amb un departament de Salut que aposta pel copagament. Amb retallades als treballadors públics. Amb una no negació a interconnectar l'Ebre o el Segre amb el Llobregat.

ERC, que han basat el seu programa bàsicament a parlar d'independència i a parlar de gent valenta, com si altres no fossin valents sent d'altres partits.

ICV, una força que ha fet una campanya discreta, explicant-se bé però, que arrossega perles com els 80 km/h a les entrades a Barcelona, els problemes d'aldarulls a Barcelona o la incomprensible proposta d'interconnexió del CAT amb la xarxa ATLL. Un bon candidat, una acció de govern discutible.

Opcions independentistes? Que voleu que us digui. Si no és ERC, Reagrupament i SI no em semblen opcions vàlides. D'una banda, semblen bàsicament rebotats d'ERC, sobretot SI, amb un segon d'abord que sembla haver optat per aquest nou partit ja que no va poder guanyar les eleccions a la cúpula d'ERC. O amb un cap de llista que ha tingut un final de mandat al Barça que ha fet una mica de pena, no en l'esportiu però, sí en l'aspecte institucional i d'imatge en general.

Del PP millor no parlar-ne. Que el seu eslògan sigui sobre la immigració, com el de PxC, denota què els preocupa realment. Esgarrapar vots a la dreta, ja que a l'esquerra els tenen perduts. Vénen a Catalunya els dirigents madrilenys que menteixen dient que a Catalunya es persegueix el castellà, i ens ofereixen un recital en llengua catalana. Pobrets els provincians, si és fàcil de contentar-los...

El dubte el tinc entre: ERC, ICV, en blanc o, fins i tot, no anar a votar. Ja veurem.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #aigua ERC també a favor dels transvasaments

Avui dia ja ni ERC, ni ICV, ni PSC no poden parlar d'estar contra els transvasaments. Tampoc CiU. L'hemeroteca pot posar en evidència qualsevol dels partits. Per si algun es pensava salvar-se, podem llegir a La Marfanta que ERC, juntament amb CiU i Ciutadans, no tanca la porta a enviar aigua del Segre a Barcelona, una interconnexió. ERC, que també es manifesta contra els transvasaments, que es manifesta contra transvasaments del Segre, no hi tanca la porta? Avui, casualitat o no, també es pot llegir a l'Heraldo que l'ACA ha autoritzat l'abastiment amb el Segarra-Garrigues de poblacions de les conques internes de Catalunya. Un minitransvasament que se suma al del CAT.

Ja no és estar d'acord o no amb el transvasament si no la coherència amb allò que han dit i que han utilitzat per treure'n rèdit polític, allò que han utilitzat per desacreditar CiU i PP.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 Debat íntegre de candidats a les eleccions

Avui pot o no fer-se el cara a cara entre Mas i Montilla. La Junta Electoral Central (JEC) decidirà. Diumenge ja vam tenir el debat, que no vaig seguir en directe, entre els candidats dels partits que tenen representació parlamentària. Avui hi ha qui s'estripa els vestits perquè hi ha un debat cara a cara -amb el qual no estic d'acord-. Alícia Sánchez Camacho (PP) no ho veu bé perquè es fa en una televisió pública, tot i que potser en una privada ja no tindria problema, o almenys es pot deduir si pensem que Rajoy i Zapatero sí que han fet sengles debats cara a cara quan ha tocat. ERC vol impedir el cara a cara, suposo que per allò del bipartidisme al qual ens volen abocar els principals partits i voluntàriament o no, els mitjans de comunicació. Ara bé, com ahir comentava Vicent Partal al Twitter (@vpartal), els participants en el debat de diumenge no es van queixar que els partits sense representació parlamentària no hi fossin presents.

I és que si volem defensar que tots puguin explicar-se en igualtat de condicions, la cosa s'ha de dur fins les darreres conseqüències. Sí, un debat amb tants candidats seria una olla de grills però, com que la llei electoral que tenim no té dues voltes per fer un primer cribratge ni res semblant, seria la forma més justa i més democràtica de fer que totes les opcions puguin explicar-se.


+ GNU FDL

#28N Ser o no a la mesa electoral

Fa poc coneixíem que en el sorteig de les meses electorals al bisbe de Tortosa li havia tocat presidir-ne una el proper dia 28 de novembre. Però, el bisbe ha al·legat que havia de fer confirmacions i se li ha concedit la petició de no haver de ser a la mesa electoral.

Com cristià penso que el bisbe de podria haver canviat el dia de la Confirmació i donar exemple complint amb una obligació ciutadana, com és participar en una mesa electoral quan et toca. El problema per a mi no és que li hagin concedit no haver de ser a la mesa, perquè si li han concedit és perquè complia les condicions. El problema és que pensava que el bisbe no demanaria mai no haver d'anar a la mesa el dia 28.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #campanya La vida de Monti

En primer lloc, no vull fer propaganda electoral. Vull simplement reconèixer per un cop, per un sol cop, el PSC ha fet un video electoral que m'ha fet gràcia, que m'ha agradat. Avui he vist el video a la tele i he pensat, ep! què fan posant La vida de Brian? (Monty Python). Però, de seguida he vist que no, que era un video del PSC. Original.

A sota teniu el tall on els revolucionaris que conspiren contra els romans comencen a discutir sobre què han fet de bo els romans per ells. A cada afirmació que no han fet res se sent una veu que esmenta una cosa. El vi, les clavegueres,... De la mateixa manera, el segon video, el del PSC, va enumerant obres del govern mentres els portaveus de la reunió exerceixen de crítics amb el govern.




+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #campanya Comença la campanya

Comencen 15 dies de propaganda electoral. Encara més, si algú s'atreveix a dir que tècnicament els partits no estaven en campanya des de fa temps, fins i tot des d'abans de convocar-se les eleccions. La veritat és que encara no sé a qui votar. Serà perquè s'ajunten moltes coses:

• CiU: No em desperta confiança. Artur Mas i altres cares visibles no han mostrat durant els anys que porten a l'oposició ser fiables -tema Estatut, per exemple-, són alguns dels caps visibles dels governs Pujol -PHN-, i han fet una oposició de mal perdre, contra el sistema electoral que és, no el que voldrien.
• PSC: Què he de dir? No ha plantat cara al PSOE no moments importants. El conseller Maragall ha posat en marxa uns canvis més que discutibles en el sector educatiu. Salut està parlant molt de concertar els serveis sanitaris, cosa que convidaria a cercar-se una mútua privada si ja has de fer com si la tinguessis.
• ERC: No han fet tant soroll com en temps de Pasqual Maragall, és cert. No recordo casos concrets ara mateix, excepte el tema de potenciar el turisme ebrenc amb la figura de Cabrera, un sanguinari per molt històric que sigui. La Vegueria de l'Ebre, tan venuda com un fet, no serà, de moment. I el posicionament sobre els bous, incoherent.
• ICV: Ha tingut el pes del Dep. d'Interior a sobre. Ha patit un desgast d'imatge arran dels diferents episodis de violència a Barcelona i de l'actuació dels mossos. També la limitació de velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona (des de Castelldefels, per exemple), els ha posat en el punt de mira. I l'intent de transvasar l'Ebre a Barcelona, no ho oblidem.
• Resta de partits: No n'opino.

El tripartit ha fet coses malament, és cert. Una reforma educativa que penso que és pèssima, una trajectòria erràtica en el camp del programari lliure. Una rebaixa del sou dels funcionaris mai prou contestada. Ajudes excessives al sector de l'automòbil. Poca pressió a Madrid en temes importants... Però, tampoc no ens enganyem. No vindran ara a fer-nos creure que aquesta cantarella de tota una legislatura etiquetant des del principi aquest com un mal govern, ha de ser realment certa. S'han fet coses, s'ha fet obra pública, s'ha intentat crear places públiques per cobrir necessitats que existien però, que no s'acabaven de reflectir en plantilles, ...

Bona campanya i que guanyi qui més s'ho mereixi. Ara bé, que d'un cop per tots, qui no governi accepti que el sistema electoral que tenim es basa en majoria d'escons, no en cap altra cosa, i que si dues o més forces sumen prou escons, tenen dret de formar govern. La resta de posicionaments és una manipulació de conceptes inadmissible.

Els pobres mortals el dia després continuarem llevant-nos aviat per anar a treballar i seguir amb la nostra rutina diària, mentres probablement haguem de seguir dia i nit les negociacions per formar majories i poder governar, una postcampanya que en funció de la necessitat de vots, pot ser més o menys llarga.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #immigració El PP, la llengua i els immigrants

El PP de Catalunya recupera la idea del contracte d'immigració que va proposar Rajoy en el passat. Com si no fos ja una obligació, proposa que els immigrants compleixin les lleis espanyoles. No vull entrar en el debat sobre les propostes del PP, perquè tinc molt clar que forma part de la seva línia argumental el debat sobre la immigració. Ara bé, és curiós que el contracte que proposa Alícia Sánchez-Camacho vulgui que els immigrants no comunitaris tinguin l'obligació de les llengües oficials, quan el mateix PP només vol que l'obligació per als Espanyols, sigui la de conèixer el castellà. Incongruències del PP que mostren fins quin punt defensen allò que creuen.


+ GNU FDL

#28N #Tortosa #franquisme Un debat mort?

Segons l'alcalde de Tortosa el debat sobre el monument franquista enmig del riu és un debat mort, un debat que no interessa, i que la majoria de tortosins no volen treure'l d'allí. Fóra bo saber amb xifres a la mà si això és així, cosa que només es pot saber consultant la població. Malauradament qui governa sovint quan vol esquivar un debat utilitza l'"això no toca" o fa extrapolacions que li van bé per fer-ho. El monument franquista al riu, així o reinterpretat continuarà sent un monument immens de qui va guanyar la Batalla de l'Ebre, un símbol de la victòria, res més. És com voler convertir el Valle de los Caídos en una altra cosa que  no sigui un símbol de la dictadura i mausoleu de Franco.

Ahir, a més, La Marfanta recordava que l'any 2005 Ferran Bel no s'oposava a la retirada del monument. Tirant de l'hemeroteca ens explica com El Punt publicava el març del 2005 que l'alcalde d'aleshores, Joan Sabaté, va proposar la retirada del monument i la instal·lació d'una passarel·la per a vianants, i va tenir el suport tàcit de l'actual alcalde. A més, segons Sabaté el fet que el monument estigués catalogat no impedia retirar-lo. Una de les argumentacions de l'actual govern tortosí apunta al passat i aquest passat mostra que ells mateixos no són coherents amb el seu posicionament anterior.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 Els blocs electorals

Arriben eleccions i tornarem a veure com els professionals dels mitjans de comunicació públics protesten pels blocs d'informació electoral, dins dels informatius, els quals no es regeixen per criteris periodístics si no per quota dels diferents partits. El Col·legi de Periodistes ha fet un manifest al qual hom es pot adherir per mostrar el rebuig envers aquesta imposició informativa en campanya electoral.

Els blocs d'informació electoral, si no donen la mateixa quantitat de temps a cada partit no deixen de ser una forma d'afavorir als partits que ja tenen representació. S'hauria de partir de zero en cada campanya, per oferir realment l'oportunitat a tots els partits de presentar les seves propostes. Tot i això, dins d'un informatiu els blocs electorals no tenen sentit perquè el seu contingut està esbiaixat i s'aparta de la informació pròpiament dita. Per alguna cosa hi ha els espais gratuïts de propaganda electoral, tot i que potser ja tenen assumit que ningú se'ls mira. A més, si els partits es limitessin a fer campanya els 15 dies establerts seria una altra cosa però, la precampanya i la pre-precampanya serveixen per saturar l'electorat amb la petició del vot encoberta. Dic jo que de temps i espai per explicar-se en tenen de sobres.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #política Cara a cara

Polèmica de precampanya. No ens deixaran tranquils fins el 28N, com a mínim. El PSC trenca les negociacions per al cara a cara. El motiu, que CiU hagi filtrat, donat a conèixer, aspectes tècnics de la negociació. Felip Puig havia explicat que el PSC volia celebrar un debat en castellà. Respirem...

Potser sí que CiU no hauria de filtrar els continguts de les negociacions, tot i que estic segur que això, quan convé, ho fan tots els partits. Però, també és cert que és incomprensible que es vulgui fer un debat en castellà. Bé, és comprensible però, no ho veig justificat. No es pot defensar l'Estatut i la política lingüística, no es pot afirmar que a Catalunya s'ha de parlar el català, i fer un debat en castellà. No es pot fer una campanya per promoure l'ús del català "sense vergonya" i fer un debat en castellà. És més, penso que si es fa el debat ha de ser en català i a la televisió pública catalana, oferint el senyal a la resta de televisions, per interès general.

Tot i que un cara a cara és un menyspreu a la resta de partits i no potencia la igualtat d'oportunitats per a tots de defensar les seves postures. Si el debat seria impossible amb tots els partits a l'hora, aleshores potser no caldria fer-lo. Perquè no tenim un sistema presidencialista, no tenim dos candidats a la presidència, tenim un conjunt de partits que es presenten i cal escoltar-los a tots.

+ GNU FDL

#politica #28N #xenofobia El PP Català i els immigrants, no tot s'hi val

A les notícies hem pogut veure com el PP català ataca els immigrants, clarament amb finalitats electorals, demanant límits al seu empadronament i dient que abusen de la sanitat. En canvi, la Societat Espanyola d'Atenció Primària respon que els immigrants utilitzen el sistema públic de salut un 40% menys que els espanyols. Alícia Sánchez Camacho què respondrà? Canviarà de tema per no dir res? Acusarà els metges de connivència amb el govern? Ves a saber. El fet és que el PP ens té acostumats a aprofitar la demagògia, les situacions específiques i generalitzar-les, per tal de fer soroll i posar-se a la butxaca l'electorat. I això no val. Els polítics no poden tenir via lliure per dir el que vulguin i que després no hi hagi conseqüències. Ells que tot ho regulen quan governen, han d'estar regulats. Una cosa és la llibertat d'expressió i l'altra la falta a la veritat, amb l'atiament de la xenofòbia que en aquests casos pot comportar.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 Més diners als partits "i el pobre poble què"?

No puc més que pensar en la cançó de la Trinca per comentar una notícia que hauria de fer posar roges les galtes dels que ens governen. El Confidencial a Twitter publica un article de Cotizalia on diu que les subvencions als partits polítics per a les despeses electorals a Espanya el 2011 pugen un 33%. Així consta als Pressupostos Generals de l'Estat que vol aprovar el govern. 131 milions d'euros seran si s'aprova.

A Catalunya els partits tindran un augment del 9% per a la campanya electoral de les properes eleccions al Parlament. Més d'11 milions d'euros.

Els funcionaris han vist retallat el seu sou per la crisi. La gent es queda a l'atur. Es promou austeritat i estalvi dins de l'Administració. Tanquen empreses. Es presenta una reforma del mercat de treball. Es volen recalcular els períodes de la pensió de jubilació. Es vol fer que la gent es jubili més tard. I veiem que els partits no pateixen aquestes retallades? Els mateixos que aspiren a governar o que governen no s'apliquen l'exemple? És evident que tants actes, amb decorats tan cuidats, amb tants assessors, amb tant de desplegament mediàtic, amb tant de bustiatge, costen diners però, xiquets, si s'apliquen mesures de crisi, no poden ser menys els partits, no?



+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 Mas vol aprimar la Generalitat

Igual que parlar del poc que treballen i de les moltes vacances que té el professorat, és un discurs populista molt popular, insinuar que es vol reduir el nombre de funcionaris d'entrada segurament també és un discurs que funciona. Artur Mas ara promet que si governa reduirà un 20% l'Administració de la Generalitat. Aquesta reducció serà de càrrecs de confiança, personal eventual i organismes públics, segons he escoltat a la ràdio.

Puc estar d'acord, molt d'acord, que s'han d'eliminar càrrecs de confiança, tot i que en els governs en què va participar Mas, m'agradaria si aleshores ell trobava que n'eren massa o no, la gran quantitat que hi havia. Potser com que no hi havia crisi havíem d'aguantar mil i un càrrecs posats a dit amb sous elevats. De personal eventual caldria parlar-ne. Perquè el personal eventual és un terme molt genèric. Afectarà al personal eventual de centres sanitaris? S'eliminaran professionals sense plaça de l'educació? Com afectarà això al servei que ha de donar l'Administració? Quant a organismes, com en el cas dels càrrecs de confiança, podem coincidir-hi. Es creen molts organismes superflus, igual com dins de l'Administració hi ha massa càrrecs intermitjos en molts llocs que, si cobressin el seu sou segons la plaça que ocupen ens estalviaríem un bon grapat de diners.

Ja de passada Artur Mas podria explicar si eliminarà dietes, telefonia i Internet gratis per a càrrecs públics, per dir alguna cosa, i així ajudarà també a aprimar l'Administració. El problema de Mas, el problema de CiU, és que no han canviat tant les cares i, a mi, veure Mas, Puig o altres, presentant-se com un canvi doncs, què voleu que us digui, que no m'ho crec.

+ GNU FDL

Sopar de l'estofat del bou, un sopar popular?

A la televisió avui hem pogut veure que es va celebrar un sopar -no sé si per segon o tercer any que se celebra- per festes. Suposo que la pluja va impedir que, tal com posava al programa, se celebrés al recinte de festes. Aquest sopar es va qualificar l'any passat de "popular", cosa que aquest any no recordo haver vist. I és que de popular no n'és, si popular entenem com aquell acte que pretén arribar a tothom. Per Festes Majors el berenar popular sempre havia estat gratuït i amb nombrosa assistència. El mal de les vaques boges va ser l'excusa per deixar de celebrar-lo -i mira que es podia haver optat per no fer un berenar d'estofat de bou-. Ara sembla que ens vulguin fer creure que aquest invent és una recuperació de la menjada popular i, que em perdonin però, això no és així. Que hi assisteixi gent no ho dubto. Entre els que tenen taula al ball -ni hi vaig ni hi aniré si no canvia molt la cosa-, i altra gent, el recinte estava ple. Però, no és comparable a un berenar gratuït, al carrer, obert a tothom, com es fa en les poblacions veïnes.

+ GNU FDL

#festesamposta2010 La música de les Festes

Avui comencen les Festes Majors d'Amposta 2010. Com cada any les dues bandes de la ciutat, La Lira i la Fila, passejaran la música de la festa pels carrers. Cercaviles i concerts seran l'aportació de les dues entitats, dels quals el Concert de la Plaça de l'Ajuntament és el punt àlgid musicalment parlant de les Festes. La cita anual amb la música de banda, a la capital catalana de les bandes.

Vull recordar una cosa que vaig trobar a través de la Biblioteca de Prensa Histórica i que en el seu dia vaig escriure al bloc, ara que comença la setmana gran de les bandes ampostines.

L'any 1916 naixia La Lira Ampostina. Aquell any a les Festes Majors la música l'amenitzava la banda de la Vall d'Uixó, a la qual es dediquen nombroses línies en agraïment pels cercavila i concerts que van realitzar, en el número del 20 d'agost de l'Eco de la Comarca. L'Eco de la Comarca del 17 d'agost del 1919 és el primer en què en el resum de les Festes Majors apareixen La Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, després de 5 anys de la presència de la banda de la Vall d'Uixó a les Festes. Ja fa més de 90 anys que La Lira i la Fila recorren els carrers de la ciutat per contribuir amb la seva música a omplir d'ambient festiu els carrers.

 + GNU FDL

Cicle de directors convidats amb José Rafel Pascual Vilaplana

Dissabte passat vam celebrar el concert del 3r cicle de Directors convidats a La Lira Ampostina, aquest any amb José Rafel Pascual Vilaplana. Un concert precedit per 6 dies d'assaig, dies intensos de treball, un treball agraït. Tenim molta sort de fer música, ens comentava en un d'aquests assajos. I té tota la raó del món. Amb la música pots transmetre alegria, tristesa, esperança, pots fer transportar la imaginació a bells indrets, reviure la història,... I tenim sort de poder fer música per intentar aconseguir transmetre aquest tipus de sensacions.

El caràcter proper, la seva gran vàlua professional, la passió, ens els ha transmès i ha estat possible que en tants pocs dies haguem fet música de la bona. I això és un gran regal de reis. Cadascú de nosaltres pot aprofitar tants i tants detalls que han sorgit aquests dies aplicant-ho en el nostre dia a dia musical.

Gràcies mestre!

Podeu veure imatges del concert a l'àlbum del mateix a Flickr.

+ GNU FDL