dilluns, 31 de desembre de 2012

Homenatge a Pepita Giné #LaLiraAmpostina

Recordo un dia, quan havien de començar les classes del nou curs a La Lira, que vaig anar amb ma mare a La Lira. Aquell dia Octavi li va dir a ma mare que tindríem una nova mestra de música i que segur que li agradaria. Pepita Giné. Ma mare la coneixia de tota la vida i, i tant que li agradava la notícia. Recordo també quan vaig veure per primer cop Pepita arribat a la Lira, la Lira antiga, no a l'actual escola. Recordo la seva cara amb el somriure amb el qual sempre l'hem conegut, el somriure que acompanyava les classes.


Un dia, per Santa Cecília jo encara no tocava a la banda -per tant, havia de tenir menys de 10 anys-, estàvem fora al carrer i va venir Pepita a buscar-me, em va dur davant del seu pare i li va dir que era el seu millor alumne. Quina vergonya i quin orgull. Jo no acabava d'entendre que m'hagués presentat el seu pare. Amb els anys t'adones que per a ella allò era quelcom més que la seva feina, era la seva vida, i com tal, la compartia amb la família.


Les classes de solfeig, tots a les cadires esperant el torn i escoltant com cantaven els altres. Si un ho feia millor o pitjor no era problema. Pepita sempre tenia el seu somriure i amb paciència ajudava a tirar endavant. Les classes de solfeig eren com una cursa, a veure qui treia millor nota, a veure qui s'equivocava menys. En conjunt, escoltant qui anava davant, esdevenia una reunió familiar, una barreja de joc i de classe. Ah, i després a comparar notes, a veure qui ho havia fet millor!

Les classes de teoria, divertides, amb temps per a treballar i per a conversar amb Pepita de qualsevol cosa. Aquestes coses, sobretot quan ets menut, s'agraeixen. Per molt pesades que fossin les coses apreníem amb facilitat. Recordo quan va tocar parlar dels modes grecs, o quan ens vam aprendre els instruments de la cobla. El Zamacóis no era avorrit si te l'explicava Pepita.

Però, Pepita no només ens donava classe de solfeig i teoria. També ens acompanyava al piano per preparar els exàmens d'instrument. Una de les coses que més recordo eren les tardes de cap de setmana a la caseta de la seva muntanya, o garriga, com diem a Amposta, assajant amb el piano les obres que teníem per als exàmens de clarinet. Un dia assajàvem la Fantasia per a clarinet i piano de Shumann, i Pepita ens demanava que penséssim que aquella obra Shumann la va composar per expressar l'amor per la seva dona. Amb la passió que se li veia a la cara era impossible no intentar donar-li el sentit que ens demanava.

Amb Pepita vam poder cantar el recuperat himne "Oh! Amposta", o preparar un magnífic concert de Nadal, del qual recordo sobretot quan vam cantar "El rabadà", amb Porres fent de rabadà i cridant "vull esmorzar!".

Dissabte 29 de desembre hem homenatjat Pepita Giné a La Lira després que s'hagi jubilat. La Lira, en un gest que l'honora, li ha fet un merescut homenatge, li ha donat el seu nom a l'aula de llenguatge musical i se l'ha nomenat professora emèrita. Un homenatge a 50 anys de servei a la Lira i a Amposta.

Amb aquestes línies he volgut expressar, de forma potser desordenada, el meu agraïment a Pepita, igual que l'he d'expressar per altres persones que m'han ajudat a aprendre la música que sé. Octavi Ruiz, Carme Panyella i Juli Panyella han estat, amb Pepita, les persones que m'han fet músic. Moltes gràcies.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 de desembre de 2012

El cas #Instagram

Els usuaris es van posar nerviosos fa poc perquè Instagram anava a canviar les condicions d'ús del servei fent explícita la possibilitat que venguessin les imatges penjades pels usuaris a tercers, sense compensar els autors. Repassem però, les condicions d'ús d'alguns serveis més populars de la xarxa on la gent publica continguts.

De les condicions d'ús de Twitter:
By submitting, posting or displaying Content on or through the Services, you grant us a worldwide, non-exclusive, royalty-free license (with the right to sublicense) to use, copy, reproduce, process, adapt, modify, publish, transmit, display and distribute such Content in any and all media or distribution methods (now known or later developed).
De les condicions d'ús de Facebook:
Para el contenido protegido por derechos de propiedad intelectual, como fotografías y vídeos (en adelante, "contenido de PI”), nos concedes específicamente el siguiente permiso, de acuerdo con la configuración de la privacidad y las aplicaciones: nos concedes una licencia no exclusiva, transferible, con derechos de sublicencia, libre de derechos de autor, aplicable globalmente, para utilizar cualquier contenido de PI que publiques en Facebook o en conexión con Facebook (en adelante, "licencia de PI"). Esta licencia de PI finaliza cuando eliminas tu contenido de PI o tu cuenta, salvo si el contenido se ha compartido con terceros y estos no lo han eliminado.
De les condicions actuals d'ús d'Instagram:
Instagram does NOT claim ANY ownership rights in the text, files, images, photos, video, sounds, musical works, works of authorship, applications, or any other materials (collectively, "Content") that you post on or through the Instagram Services. By displaying or publishing ("posting") any Content on or through the Instagram Services, you hereby grant to Instagram a non-exclusive, fully paid and royalty-free, worldwide, limited license to use, modify, delete from, add to, publicly perform, publicly display, reproduce and translate such Content, including without limitation distributing part or all of the Site in any media formats through any media channels, except Content not shared publicly ("private") will not be distributed outside the Instagram Services.
De les condicions d'ús d'Instagram, quant als canvis d'estat:
...you retain all of your ownership rights in your Status Submissions, but you have to have the rights in the first place. However, by submitting the Status Submissions to WhatsApp, you hereby grant WhatsApp a worldwide, non-exclusive, royalty-free, sublicenseable and transferable license to use, reproduce, distribute, prepare derivative works of, display, and perform the Status Submissions in connection with the WhatsApp Service and WhatsApp's (and its successor's) business, including without limitation for promoting and redistributing part or all of the WhatsApp Service (and derivative works thereof) in any media formats and through any media channels. You also hereby grant each subscriber to your status on the WhatsApp Service a non-exclusive license to access your Status Submissions through the Service. The foregoing license granted by you terminates once you remove or delete a Status Submission from the WhatsApp Service
De les condicions d'ús de YouTube:
8. Derechos que Ud. otorga bajo licencia 8.1 Al cargar o publicar Contenido en YouTube, Ud. estará otorgando: a favor de YouTube, una licencia mundial, no exclusiva, exenta de royalties y transferible (con derecho de sub-licencia) para utilizar, reproducir, distribuir, realizar obras derivadas de, mostrar y ejecutar ese Contenido en relación con la prestación de los Servicios y con el funcionamiento del Servicio y de la actividad de YouTube, incluyendo sin limitación alguna, a efectos de promoción y redistribución de la totalidad o de una parte del Servicio (y de sus obras derivadas) en cualquier formato y a través de cualquier canal de comunicación; a favor de cada usuario del Servicio, una licencia mundial, no exclusiva y exenta de royalties para acceder a su Contenido a través del Servicio, y para utilizar, reproducir, distribuir, realizar obras derivadas de, mostrar y ejecutar dicho Contenido en la medida de lo permitido por la funcionalidad del Servicio y con arreglo a los presentes Términos y Condiciones. 8.2 Las anteriores licencias otorgadas por Ud. con respecto a los Videos de Usuario quedarán canceladas cuando Ud. elimine o borre sus Videos de Usuario del Sitio Web. Las anteriores licencias otorgadas por Ud. con respecto a los Comentarios de Usuario son de carácter perpetuo e irrevocable, sin perjuicio de sus derechos de propiedad, cuya titularidad le corresponderá a Ud. en todo momento conforme a lo estipulado en el epígrafe 7.2 anterior.

En tots veiem que les condicions d'ús estableixen que atorguem al proveïdor del servei una llicència mundial, no exclusiva, lliure de compensacions econòmiques, transferible, permetent ús, reproducció, distribució, obres derivades, etc. Jo, tot i no ser expert en dret, crec que queda molt clar que qualsevol d'aquests serveis pot vendre els continguts publicats sota aquesta llicència que se'ls atorga, sense compartir els diners guanyats amb l'autor, i sense demanar-li permís. Per això penso que el cas d'Instagram s'ha exagerat i que evidencia que quan utilitzem aquests serveis no ho fem amb plena consciència d'allò que implica.


Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 28 de novembre de 2012

Xarxes socials i #hoax els comportaments a la xarxa no canvien

Fa poc per Facebook va córrer un text adjudicat a Júlia Otero on s'esplaiava explicant la història de Catalunya i d'Espanya per als cavernaris de Madrid, des de l'òptica d'una gallega que també se sent catalana. Un text contundent i amb arguments interessants però, quina autoria no era de la coneguda periodista. M'estranyava veure un text tan contundent venint de qui venia, treballant on treballa. Ella mateixa va desmentir que en fos l'autora. Però, molta gent a qui va arribar no va plantejar-se cap dubte i va difondre el text i felicitar Júlia Otero per haver parlat tan clar.

Ahir un contacte de Facebook compartia una fotografia en la qual s'identificava el diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, amb una persona que apareixia en una foto vestit de legionari i amb la bandera franquista. Vaig fer una cosa senzilla. Cercar a la xarxa. I de seguida vaig trobar referències al legionari franquista, doble de Jordi Cañas. Com em temia, era fals que fossin la mateixa persona. En canvi, altres han optat per fer córrer la imatge, donar per bo que són la mateixa persona i aprofitar per titllar Cañas de feixista, de fatxa, simplement per pensar diferent.

Avui però, tot i que ja fa temps que ho observo, una persona publica a Facebook un text que corre per la xarxa social prohibint-los l'ús de les seves dades i continguts publicats, amb referències a legislació que penalitza la distribució d'aquest tipus de dades. Una cerca ràpida i la sospita que és una cadena es confirma. De fet, llegint les condicions de privacitat del servei podem saber què fa Facebook amb les nostres dades. Per cert, Facebook compleix el marc legal del Safe Harbour quant a la protecció de dades personals, amb la qual cosa, tot i no ser una empresa de la UE compleix la legislació europea.

Abans de la proliferació de les xarxes socials les cadenes o hoax es propagaven pels fòrums, per correu electrònic. I molta gent picava. Ara això, que continua, s'ha traslladat a les xarxes socials. Algú veu un rumor i se'l creu, i el comparteix al seu mur. Les seves amistats s'ho creuen per venir de qui ve, o simplement perquè volen creure-s'ho, i ho comparteixen, fent llarga la cadena. Hoax Slayer té documentats molts casos de cadenes que circulen pel servei de xarxes socials Facebook, un lloc recomanable abans de compartir cap rumor. Recordeu un rumor que deia que si feies clic sobre "M'agrada" en una imatge d'un xiquet amb un tumor a la cara Facebook donaria un dollar? Mentida. D'aquests rumors n'hi ha varis. O el rumor que deia que Facebook començaria a cobrar pel servei l'estiu de 2012? Mentida. O les invitacions que t'asseguren que si les acceptes podràs veure qui visita el teu perfil? Mentida que a més sovint és una aplicació, ubicada en un servidor desconegut i que no sabem què fa un cop se li dóna accés a les nostres dades. En castellà també n'hi ha de documentades de cadenes, com ho fa el bloc xaccell.

Consells, com quan les cadenes eren per correu electrònic? Cerqueu a la xarxa un tros de text combinant-hi la paraula hoax, pregunteu a amistats que puguin orientar-vos, desconfieu si no ho veieu clar. No sempre però, alguns cops les cadenes poden provocar-vos maldecaps.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 25 de novembre de 2012

Diumenge de #SantaCecilia2012 a #LaLiraAmpostina

Avui hem celebrat el darrer dia de Santa Cecília. Cercavila, missa i dinar de germanor. A La Lira som agraïts i, malgrat no haver aconseguit tirar endavant el projecte Amposta de Banda a Banda a Verkami, hem fet un reconeixement a un dels mecenes que van decidir ajudar-nos passant per casa seva a saludar-lo amb música. Després, dinar a càrrec dels membres de la Junta de la Societat. Un dinar fantàstic gràcies al gran esforç d'aquesta Junta, que m'atreviria a dir que és la millor que ha tingut La Lira. Gent treballadora, compromesa i amb ment oberta.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 24 de novembre de 2012

#SantaCecilia2012 a #LaLiraAmpostina

Record per haver complit 25 de músic #LaLiraAmpostinaAcabem de celebrar el concert de Santa Cecília 2012. Cares d'alegria, de felicitat, després de l'esforç de la nit, de l'esforç dels darrers mesos, de les darreres setmanes. Tanquem un nou any de feina, de molta feina, amb la fita destacada del musical del Fantasma de l'Òpera. Santa Cecília és el moment de mirar enrere i sentir-se orgullós de la trajectòria de La Lira al llarg de l'any.

El concert ha estat variat, per a tots els públics diríem, amb una primera part d'obres conegudes de compositors de l'Europa de l'Est del segle XIX. Plat fort, les danses guerreres del Príncep Igor. La segons, obres basades en la música dels EUA del segle XX. Raül Tigel ha superat amb nota la interpretació amb la trompeta de l'"Homenatge a Harry James". Temes de Frank Sinatra amb el lluïment dels solistes de la banda, i l'obra "Godzilla eats Las Vegas", amb música, crits, teatre,... espectacle.

Personalment he d'agrair que avui La Lira m'hagi felicitat pels més de 25 anys que fa que vaig sortir a la banda, junt amb un bon grapat de músics, entre ells mon germà. Són detalls que no s'obliden. Moltes gràcies!

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 20 de novembre de 2012

#informàtica #solucions Problema Toshiba TouchPad Synaptics

Per si us hi trobeu.

Avui mon nebot m'ha portat el seu portàtil de l'institut perquè li havia deixat de funcionar el teclat i el ratolí -bé, el touchpad-. És un netbook Toshiba. El touchpad, tal com consta a la informació del dispositiu, un Synaptics PS/2 Touchpad. Podria semblar que s'ha trencat o que hi ha un problema amb el controlador, si es fa cas de la informació de Windows. Però, des del menú d'inici del sistema no es podia seleccionar si iniciar amb Windows o amb LinKat. Per tant, el problema semblava més aviat del maquinari, no del controlador del dispositiu a Windows.

Cercant podeu trobar solucions vàries, entre elles reinstal·lar el controlador però, en aquest cas no tenia gaire lògica. He vist en un fòrum que una persona havia solucionat el problema traient la bateria del portàtil. I ha funcionat. El dispositiu tindria un estat inconsistent que es mantenia per no mancar-li l'alimentació de la bateria, i en treure-la aquest estat inconsistent ha desaparegut. Sortosament, ha estat fàcil.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 de novembre de 2012

#bash Copiar fitxers en carpetes en funció de la data de creació d'aquests

Imagineu que teniu un directori on rebeu fitxers, i els heu d'organitzar movent cada fitxer en una carpeta associada amb la seva data de creació, i això des de la línia de comandes. En sistemes tipus Unix la data de creació no la teniu però, sí la data de modificació, la qual coincideix amb la de creació si sabeu amb seguretat que el fitxer no s'ha modificat.

El següent codi copia tots els fitxers del directori actual creats el dia 8 de novembre en una carpeta 2011_11_08.

for i in `find . -type f -newermt 2012-11-08 ! -newermt 2012-11-09`; do mv $i 2012_11_08;done


Per automatitzar l'operació per a tots els dies del mes només caldria afegir una iteració externa per a cada dia del mes.

He trobat la pista a Stackoverflow.


Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 14 de novembre de 2012

#14N #vagageneral i càrregues policials

He llegit a Vilaweb que a Tarragona un menor d'edat ha estat ferit durant les càrregues dels mossos d'esquadra. Hi han publicat un video també, on es veu un mosso perseguint amb la porra les tres persones, que suposo que eren el noi i sons pares, i un cop a terra el noi amb el trau al cap, sembla que ha rebut encara un altre cop de porra. Una noia que hi havia prop, sense anar amb la cara tapada, recriminant l'acció, també ha rebut un cop de porra d'un mosso i després d'un altre.

Per molt que hi hagi una càrrega policial em sembla que actuar així no és acceptable. L'encegament no és justificat. Aquests policies se suposa que estan patint el mateix que la resta de societat i en canvi, actuen com si no fos així, al servei del poder, a garrotades de forma indiscriminada. Diran que tot això són falsedats però, el video és molt il·lustratiu. Diria que el conseller Puig hauria de dimitir però, com que està en funcions no val la pena. Només espero que no repeteixi.


 
Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 10 de novembre de 2012

#eleccions2012 Programes electorals

Aquí teniu una llista dels programes electorals dels partits amb representació parlamentària que es presenten a les eleccions, i per ordre alfabètic.



Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 19 d’octubre de 2012

Ha mort mossèn Josep #Hermanos #Amposta

Font: https://sites.google.com/site/collegidelshermanosdamposta/

Avui ens hem assabentat de la mort de mossèn Josep, el mossèn dels Hermanos, el col·legi on vaig anar  i que va deixar d'existir per donar pas a l'hospital de la Fundació Pere Mata. Qui vam anar als Hermanos el podem recordar tocant el xiulet, que a l'Ebre també es diu "pito" per avisar que calia entrar a les aules. El tocava molt fort. Amb els anys es va substituir el "pito" per un timbre, bastant sorollós, que també posava en marxa mossèn. Amb el seu vestit negre de capellà, l'únic a l'escola, era el nexe d'unió del col·legi dels germans del Sagrat Cor i els temps d'aleshores. Jo el recordo com una persona simpàtica, bona persona, i el recordo a les classes de religió contant-nos passatges de la bíblia com historietes, cosa que feia d'aquella una classe que venia molt de gust. Encara avui, quan sento parlar de Sodoma i Gomorra recordo el dia en què ens va explicar aquest passatge de l'Antic Testament.

Descansi en pau.


Creative Commons License + GNU FDL

Conversa amb l'alcalde #Amposta

Mercat a la Plaça: l'AjuntamentAvui he pogut conversar una estona amb l'alcalde d'Amposta. Un intercanvi d'impressions, una trobada agradable i cordial. Són coses d'agrair que puguis parlar amb l'alcalde de la teva ciutat, que puguis expressar allò que penses, des del respecte. Ajuda a apropar la política al ciutadà, permet conèixer les coses des d'un altre punt de vista, lluny de les declaracions i contradeclaracions.

Algú pot pensar que això és un canvi de camisa. Cadascú que pensi lo que vulgui però, això hauria de ser una cosa ben normal.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 12 d’octubre de 2012

#12O #independència i majories silencioses

Avui a Barcelona ha hagut una manifestació contra la independència, o si es vol en sentit positiu, a favor de la unitat d'Espanya. Molt respectable que hi hagi gent que se sent espanyola a més de catalana, igual de respectable que hi hagi qui se sent més català que espanyol, o només català. Ara bé, el respecte envers qui no se sent tan espanyol com vol el PP és inexistent, perquè després de la Diada, malgrat la retòrica del respecte que el PP diu professar, tot han estat atacs contra els polítics i contra la gent independentista, gent que ha estat manipulada per mitjans, partits i pel sistema educatiu, a qui han rentat el cervell. A més, el PP va preferir no valorar el milió i mig de persones que es va manifestar si no els altres 6 o 7 milions que van quedar-se a casa, la majoria silenciosa que per al PP no està per la independència.

Avui a la manifestació per la unitat d'Espanya han acudit unes 6000 persones, tot i que la delegació del govern a Catalunya ha arribat a parlar de 65.000 persones, sent una xifra exageradíssima tenint en compte l'espai ocupat per la concentració, la plaça de Catalunya. Alícia Sánchez Camacho avui s'expressava dient que la manifestació havia estat un èxit i que demostrava que existia una majoria silenciosa que volia continuar dins d'Espanya. Al seu Twitter demana respecte per la manifestació. I el respecte el tenen, en un país democràtic la llibertat d'expressió és un dret, la discrepància d'idees és un dret. Malgrat això, no oblidem la reacció del PP davant la manifestació de la Diada. Enfront de les 6000 persones, ni que siguin les 65000 persones que diu la delegació, hem de suposar, seguint el raonament del PP, que hi ha una immensa majoria silenciosa a favor de la independència? És un raonament falaç però, el PP l'empra quan és favorable a les seves tesis.

Deia Sánchez Camacho que la manifestació d'avui demostra que el corrent independentista vol crear divisió però, en canvi mai no veu la divisió en aquells que fomenten l'odi envers les idees, envers els desitjos de ser un país independent. És la perversió dels conceptes.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 10 d’octubre de 2012

#Micromecenatge de #LaLiraAmpostina a #Verkami

La Lira Ampostina ha estrenat avui el seu primer projecte de crowdfunding o micromecenatge utilitzant la plataforma Verkami. L'objectiu del projecte és assolir finançament per al cicle Amposta de Banda a Banda de l'any 2013, el qual arriba a la seva 12a edició. Durant 40 dies es poden fer aportacions. Cadascú pot fer l'aportació segons les seves possibilitats, triant entre 10, 20, 30, 50 i 100 euros, amb les corresponents recompenses en cada cas.

Justament ahir llegia que a Espanya el mecenatge cultural a través del micromecenatge té una taxa d'èxit del 75%. Amb la crisi i les successives retallades que afecten la cultura aquesta és una alternativa per aconseguir diners i tirar endavant iniciatives culturals, concretament musicals en el cas de La Lira. La música, segons la informació, és el tipus de projecte que més finançament demana via micromecenatge.

Tant de bo aquest sigui un altre projecte d'èxit i així l'any vinent es mantingui el cicle de concerts que La Lira organitza ja des de fa anys.

El projecte: Amposta de Banda a Banda 2013

 
Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 6 d’octubre de 2012

HTC Sense i #Android, segons @albertcuesta

Llegeixo un article d'Albert Cuesta al diari Ara sobre el telèfon HTC Sense, un telèfon amb el sistema operatiu Android i que no inclou el català entre les llengües disponibles. L'autor presenta el caràcter obert, lliure, d'Android, com un problema perquè els fabricants decideixen què inclouen i què no en el sistema operatiu en els telèfons que treuen al mercat. Per això fa una crítica al sistema operatiu Android i afirma que no és necessàriament millor que Windows pel tema de l'idioma.

Puc estar d'acord que hi ha fabricants que mostren una sensibilitat zero envers el català però, això no d'Android un sistema operatiu millor ni pitjor que Windows Phone o iOS. Microsoft ha trigat anys a treure versions del seu programari al català mentre el món del programari lliure ja oferia eines en català. El mateix dic d'Apple, que fins l'anterior versió del Mac OS X no oferia el català a la seva interfície. No els posem ara com exemple. El sistema operatiu Android s'ha de comparar amb els altres per les seves característiques tècniques i funcionals, i en qualsevol cas, la llengua ha de ser un element de comparació entre models de telèfon, com ho és la memòria interna, la memòria RAM, la potència de processament, l'òptica de la càmera, etc.

Que Android sigui lliure permet que uns fabricants posin el català i altres no. Tot i que no ens agradi, és la gràcia del programari lliure. Si em digués que en absolut no és possible trobar un terminal Android en català potser podria donar-li en part la raó però, a sobre no és així, com ell mateix reconeix. Microsoft i Apple continuaran tenint sistemes tancats i Android continuarà sent obert, i això té unes implicacions, unes avantatges,  que no tenen res a veure amb la crítica que fa a HTC Sense, o almenys no s'han de veure com un problema si no com una oportunitat.

Creative Commons License + GNU FDL

Burgos #viatges

Burgos: catedralOooh! Arribes a Burgos i veus aquella porta i la catedral al darrere i al·lucines. Quina bellesa! I el passeig del riu Arlanzón, un passeig verd amb diversos ponts que recorden, algun dels quals em recorda Roma, salvant les distàncies.

Deixant de banda la trista història recent de la ciutat, seu del govern franquista durant la Guerra Civil, és una ciutat que val la pena visitar. Nosaltres vam ser-hi de passada, de camí entre Lerma i Sos del Rey Católico. El temps just per visitar la catedral, dinar i marxar.

Com deia abans, arribes i et trobes amb l'arc de Santa Maria, una de les portes medievals d'entrada a la ciutat, la qual dóna a la plaça de la catedral. La visita a la catedral és de pagament, i no poc. Si no recordo malament, 7 euros per cap. Àudio guia per a tothom. A dins molta gent, massa per al meu gust. Però, la bellesa del temple ho fa oblidar tot. No faré un repàs de l'arquitectura de les obres d'art. No podria recordar-les i ho faria malament. Puc proposar-vos veure les fotos que vam fer.

Un cop acabada la visita a la catedral, una passejada pels voltants. Una zona atractiva amb múltiples restaurants que, de nit fa pintar d'estar molt concorreguda. I d'aquí a dinar i, malauradament, vam marxar per arribar a aviat a Sos. Autovia i autopista cap a Vitoria-Gasteiz, Pamplona i fins la sortida de Sangüesa. El proper apunt però, no parlarà de Sos si no de Pamplona, ja que vam fer una escapada a la capital navarra aprofitant la seva proximitat a Sos.

Creative Commons License + GNU FDL

Polítics i emprenedors, combinació estranya

Qui ens pot instar a ser emprenedors, a innovar? Un emprenedor, qui normalment dóna exemple però, no alliçona? O el típic polític, que des de jove va navegant per la política i els seus càrrecs sense saber molts cops què és haver-se de fer un forat en el mercat de treball, ni tenir empreneduria? Penso en polítics de tota la vida i polítics joves que han començat la carrera política per quedar-s'hi tot el temps que puguin, i en el mal exemple que donen a la societat, i penso quan aquests mateixos retallen els funcionaris i els diuen privilegiats. S'ha de tenir la cara molt dura.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 30 de setembre de 2012

Santo Domingo de Silos #viatges

Santo Domingo de SilosDes de Lerma, en molt poca estona et plantes a Santo Domingo de Silos, on hi ha el monestir del mateix nom. Abadia benedictina, del qual només es pot visitar el claustre romànic inferior, la farmàcia, l'antic refectori i l'església. Només arribar, mentre camines per fora del monestir et recorda Poblet, amb aquella muralla que l'envolta. Destaquen del claustre els capitells i els relleus que hi ha a les 4 pilastres del mateix, la porta de les Verges, que comunica amb l'església, testimoni del temple romànic que va existir, el sepulcre del Sant, i l'enteixinat d'estil mudèjar, amb escenes quotidianes de la Castella dels segles XIV i XV. El poble sembla que és un lloc molt turístic per la gran quantitat de restaurants existents. És un poble menut i atractiu.

Sortint de Santo Domingo, molt prop hi ha el parc natural de la Yecla, on es pot recórrer el camí pel congost de la Yecla, un congost estret, on mai no entra la llum del Sol, pel qual passa el rierol El Cauce. El recorregut es fa per una passarel·la instal·lada dins del congost, agafada en ambdues parets -que quasi es toquen-. A sota es pot sentir el soroll de l'aigua i veure l'efecte de l'erosió d'aquesta en la roca. A l'estiu no hi ha gaire aigua, imagino que en època de pluges ha de ser espectacular. Si teniu sort podeu veure algun voltor, ja que tenen els nius a les altures del congost.

I ja des d'allí, es pot anar a Lerma canviant de ruta, passant per Covarrubias i així es tanca la ruta pel "Triangle de l'Arlanza". No vam poder fer una visita exhaustiva però, vam poder gaudir del paisatge urbà, amb les seves cases típiques castellanes, la torre o l'església, així com la riba del riu Arlanza.

Ja sabeu, imatges a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 27 de setembre de 2012

Actuació de #LaLiraAmpostina a la inauguració de la terminal BEST

No fa ni una hora que hem arribat de Barcelona. La Lira hem anat a tocar a la inauguració de la nova terminal del Port de Barcelona, la terminal BEST (Barcelona Europe South Terminal). Hi anava el Rei i el President de la Generalitat, a més de la ministra de Foment o l'alcalde de Barcelona. El camí fins la terminal, en el seu tram final, tot d'obres. Una bona superfície al voltant del lloc, ocupada per cossos de seguretat. No cal dir que el recinte encara era més ple de policia.

Hem començat a tocar fora del recinte, amb un temps que amenaçava pluja -de fet, alguna gota ha caigut-, amb ventet que semblava de llevant, a tocar de la mar, quan el gruix de convidats arribava juntament amb els mitjans. Anaven desfilant moltes persones ben vestides, de gala. Algunes s'aturaven i ens fotografiaven. Cas, allò que es diu fer cas, no ens en feien. Érem l'entreteniment previ a la festa VIP.

Al cap d'una estona, potser una hora, ens han fet entrar dins del recinte, passant pel preceptiu control de seguretat. Hi havia un entarimat amb molta gent esperant, amb grans focus il·luminant-los. Hem tocat una mica fins arribar prop d'ells i després ens han fet col·locar en un costat, esperant l'arribada de les autoritats per, suposadament, tornar a tocar. Però, no ha estat així. El Rei ha arribat, al cap d'una estona a sortit del recinte on estaven les autoritats per fer-se una foto, junt amb la ministra i altres, amb els treballadors de Tercat, la filial del grup xinès que l'ha posat en marxa. Han xerrat una estona i després ha arribat el President Mas -venia de la sessió del Parlament-. Xiulets dels periodistes, que eren a 50 metres de l'escena, que han vist com entre l'acumulació de gent i uns quants fotògrafs, es perdien l'encaixada de mans entre el President i el monarca. I nosaltres plantats esperant tocar, aguantant l'airet que refrescava el cos. Al costat nostre, un còctel preparat.

Ha estat ràpid tot plegat un cop ha arribat Artur Mas. Totes les autoritats han pujat en un autobús i han marxat. Els treballadors han trencat files i s'han disposat a gaudir del còctel, i nosaltres hem trencat files, després d'una hora plantats, com si fóssim militars, per marxar cap a casa. Mentre marxàvem, en una carpa adjunta, els veritables VIPs feien la cerimònia real d'inaguració, lluny del "populacho".

En resum. No tenia ganes d'anar a tocar. No m'agraden aquests actes que són cars, pel que costa muntar-los i, l'afegit del cost en seguretat quan hi ha tantes autoritats. Et trobes en un estat policial mentre ets allí dins -cosa que entenc-. I a sobre, tenen la poca delicadesa, per no dir mala educació o menyspreu, de fer-te estar plantat esperant que et diguin quan tocaràs i al final resulta que has estat fent el paperina. No tenia ganes però, la Lira necessita de l'ajuda dels músics i un se sacrifica si pot.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 22 de setembre de 2012

Lerma #viatges

Lerma: paradorLerma, ciutat ducal. La ciutat, símbol de la puixança del protegit del rei Felip III, ens rep amb les torres de la colegiata de Sant Pere i del palau ducal, parador de turisme des del 2002. El camí des de San Millán de la Cogolla és relativament curt, per la carretera nacional que uneix Santo Domingo de la Calzada amb Burgos. Des de Burgos, autovia.

Par arribar al nucli històric, a la plaça ducal,  es creua l'arc de la presó, antiga porta de les muralles, després reconvertida en presó. Pujada amunt, amunt, fins arribar a l'àmplia plaça ducal, abans lloc de celebracions privades del duc, ara una gran plaça d'aparcament enfront del palau ducal. El palau, gràcies al fet que és un parador molt nou, pot veure's a la xarxa com era en el seu estat anterior, demacrat sobretot durant la guerra contra els francesos. La restauració, segons es pot llegir, és molt fidel a l'estil arquitectònic de l'època.

Ciutat de convents, també, en té diversos, connectats antigament amb el palau ducal, perquè el duc pogués accedir-hi sense sortir al carrer. Encara es poden veure algunes de les portes i passadissos, o les seves petjades.

La col·legiata, amb voltes gòtiques però, predominada per l'art renaixentista i barroc, sorprèn quan s'entra, ja que el seu exterior és més senzill. Interessant exposició de talles de Crist de diverses èpoques restaurades, així com l'exposició dedicada al duc.

Més a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 17 de setembre de 2012

Júlia, 3 anys #aniversari

17 de setembre, la nostra filla Júlia fa 3 anys. Com diu el tòpic, el temps vola. Però, és que és així. Sembla ahir que naixia i ja la tenim a l'escola. Sembla ahir que era un bebè i ja fa temps que corre per casa, que xerra pels descosits, que canta i balla, i ens fa riure contínuament. Felicitats filla!
Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 16 de setembre de 2012

San Millán de la Cogolla #viatges #sanmillandelacogolla

San Millán de la Cogolla: monestir de YusoAbans de marxar cap a Lerma (Burgos), des de Santo Domingo de la Calzada hom pot allargar-se fins San Millán de la Cogolla per visitar els monestirs de Suso i de Yuso (a la imatge adjunta), ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997. El camí és curt i agradable, entremig de camps i camps de blat, a l'agost acabats de segar. Nosaltres no vam poder visitar Suso (de dalt). Vam visitar el de Yuso (de baix). Suso, petit, aplega mostres d'art visigòtic, mossàrab i romànic. Ens hagués agradat visitar-lo.

El monestir de Yuso va construir-se al segle XI perquè Suso es quedà petit. Els seus monjos seguien la regla de Sant Benet, tot i que ara l'habiten monjos agustins. El seu estil actual no és el romànic, com es podia esperar, si no que impera el renaixentista i el barroc a causa de les successives reformes. El monestir és conegut també per ser el lloc on es van trobar els primers textos escrits en castellà i en euskera, les "Glosas emilianenses". Es tracta de textos anotats en un còdex llatí en les llengües castellana i euskera, tot i que, com es pot llegir a la Wikipedia, els filòlegs consideren que més que castellà la llengua seria romanç navarro-aragonès.

La visita al monestir, guiada, única forma possible, permet visitar el claustre, l'església, la sagristia, les relíquies de San Millán,... L'església, la qual al mateix temps és església del poble, quan el monestir era benedictí, tenia separada la zona per als feligresos de la zona dels monjos. Aquesta separació, tot i que existeix, ara ja no s'utilitza. Sobta que t'expliquin que un faristol gegant que hi tenen per als llibres de cants, de mides considerables, sigui això, un faristol. I és que en castellà distingeixen entre "atril" i "facistol". La sagristia, barroca, amb terra d'alabastre, permet admirar frescos originals, no restaurats, en un estat perfecte de conservació, gràcies a la capacitat d'absorció de la humitat d'aquest tipus de terra.

Bé, realment la millor forma de conèixer el monestir seria visitar-lo, tot i que al Flickr teniu unes quantes imatges dins de l'àlbum del viatge.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 8 de setembre de 2012

#Google i #Amazon animen el mercat dels #tablets

En poc temps -a Espanya- s'ha animat el mercat de les tauletes o tablets. Primer Google, amb el Google Nexus 7 i ara Amazon, amb el Kindle Fire i Kindle Fire HD, presenten dues tauletes amb unes característiques molt interessants i un preu molt més baix que l'iPad d'Apple i també més baix que el Galaxy Tab 2 de Samsung.

El Google Nexus 7, amb 7", un processador de 4 nuclis de NVIDIA, Android 4.1, només càmera frontal, 1 GB de RAM i 8 GB o 16 GB de memòria interna, connexió sense fils (no 3G) i integració amb Google Play per accedir als diferents continguts de la botiga en línia de Google. Els preus, 199 € el model de 8 GB i 249 € el model de 16 GB.

L'Amazon Kindle Fire HD, amb 7", inclou so Dolby amb uns altaveus de dues vies incorporats, connexió sense fils (no 3G) de doble antena i doble banda, per poder navegar i reproduir continguts HD de forma més ràpida, integració amb la botiga Amazon, la qual inclou espai il·limitat al núvol Amazon per als continguts comprats, integra trucades amb Skype. El processador és de doble nucli. Té sortida HDMI per connectar-lo a la tele. La capacitat, 16 GB o 32 GB, amb un preu de 199 € i 249 €, respectivament. Una opció molt atractiva enfront del Google Nexus 7.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 3 de setembre de 2012

Canvis al #PSC?

Avui escoltava a la ràdio que el PSC relleva Joaquim Nadal i Miquel Iceta al capdavant del grup parlamentari. El substitut de Joaquim Nadal serà Xavier Sabaté, anterior delegat del govern a Tarragona. Nadal i Iceta seran recol·locats. El primer per ocupar la vice-presidència segona del Parlament i el segon per anar a les llistes de les eleccions europees. Heus ací un exemple de com s'entén la renovació a la política catalana i espanyola. No és prescindir d'algú si no recol·locar-lo per tenir-lo content? Que no poden deixar d'ocupar càrrecs polítics, han de ser polítics professionals tota la vida? La substitució per Sabaté, què voleu que us digui. Recordo que defensava la interconnexió de xarxes l'any 2008 en plena polèmica pel transvasament que volia tirar endavant el govern català. Recordo un estil de fer política adoctrinador i sempre justificant allò que decideix el seu partit, com fan per sistema els polítics del país. Molt de canvi no és, no.

Creative Commons License + GNU FDL

La puta, la Ramoneta i la memòria convergent #independència

Fa uns dies l'ex-president Pujol deia que ja n'hi havia prou de jugar a "la puta i la Ramoneta", referint-se a la relació entre el govern català i l'espanyol. Però, Jordi Pujol no és potser la persona més adequada per dir-ho. Ens ha tingut més de dues dècades fent-ho. Ens va presentar el millor model de finançament per a Catalunya, que va durar quatre dies, i va servir per fomentar el sentiment anticatalà a Espanya amb allò que els catalans no en tenim mai prou. El mateix va passar amb la negociació de l'Estatut a Madrid, ja en mans d'Artur Mas. Per tant, malgrat estar d'acord amb Jordi Pujol, crec que abans de ser tan categòric hauria de reflexionar sobre quina relació ha mantingut amb Madrid, incloses les aliances de conveniència, per exemple amb el PP. Perquè el joc al qual es refereix el President ha estat l'estratègia política de CiU, no només una relació d'estira i arronsa amb Madrid.

Creative Commons License + GNU FDL

Santo Domingo de la Calzada

Santo Domingo de la Calzada: catedralAquest mes d'agost vam visitar terres de La Rioja, Castella, Navarra i l'Aragó, en una ruta amb les parades principals: Santo Domingo de la Calzada, Lerma i Sos del Rey Católico. De passada vam poder visitar San Millán de la Cogolla, Santo Domingo de Silos, Burgos i Pamplona.

Santo Domingo de la Calzada, punt de pas, per ser-hi només una nit. El primer dia és un dia de fer quilòmetres fins la destinació. Amposta-Saragossa-Logroño-Santo Domingo de la Calzada. En arribar et trobes una ciutat no gaire gran, amb un casc antic del qual destaca la catedral i la seva torre barroca separada de la mateixa, anomenada Torre Exenta. Dins de la catedral, com atractiu per als turistes, hi ha un galliner gòtic amb un gall i una gallina, recordant el miracle de la gallina que després de passar pel forn va cantar. La catedral, com moltes, barreja estils arquitectònics, passant pel romànic, el gòtic, plateresc o mudèjar. La portada occidental és d'estil de transició entre romànic i el gòtic. Ho fa pensar l'arc que no acaba de ser de mig punt si no que presenta ja una mica de punta. Dins de la mateixa catedral es poden observar arcs de mig punt, característics del romànic i arcs d'ogiva, característics del gòtic.

Passejant per la ciutat t'adones de la importància d'aquesta en el camí de peregrinació cap a Santiago de Compostela.

Fotos a Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 31 d’agost de 2012

#IVA a l'Europea però, salaris i prestacions...

Demà puja l'IVA. En alguns productes, de forma espectacular. L'IVA general al 21%. El material escolar, excepte els llibres de text, del 4% passen al 21%. Una benvinguda molt agradable de cara a la costa de setembre. Qui es mori demà pagarà un 13% més que si es morís avui. Senyal que la mort és un gran negoci, una font de recaptació important per a l'Estat. Les perruqueries es poden preparar per pentinar menys gent, ja que passen del 8% al 21% en un dia. I cinemes i teatres també es poden preparar per veure les sales buides gràcies a la gran pujada de l'impost, del 13%.

El ministre Montoro, el xulo de Montoro, ja va dir-nos que com que hi ha molta gent que no paga l'IVA que li toca, ha hagut de pujar-lo. Com si ara aquells que facturaven en B passaran a facturar-ho tot. Resultarà que aquells que pagaven l'IVA seran els que carregaran amb la pujada, està claríssim.

Com deia un home a la tele en ser preguntat, ens pugen l'IVA com a la resta d'Europa però, els ingressos no són els mateixos. El govern espanyol, igual que fa el govern català i les patronals, ens compara amb Europa quan augmenta la càrrega fiscal, ja sigui directa o indirecta però, a l'hora d'estudiar salaris i prestacions no volen saber-ne res perquè quedarien evidència. I és que el país que Aznar va posar suposadament a la primera divisió de l'economia europea en realitat mai no hi ha estat -Zapatero va mantenir la farsa-, i ara en paguem les conseqüències.


Creative Commons License + GNU FDL

Taps, donacions i la cosa pública #solidaritat

TapsFa poc debatia amb un amic sobre el sistema sanitari dels EUA arran de la situació de la sanitat pública a Espanya i Catalunya i d'alguna notícia que ara no recordo sobre l'assistència sanitària allí. Ell veia amb bons ulls el funcionament del sistema nord-americà, en el qual qui no té diners té unes limitacions importants d'accés a la sanitat però, que -i aquí veia ell la part bona- sempre té opció de demanar ajuda a associacions privades. D'alguna manera aquí ens acostumem poc a poc a això, encara que, per sort, encara pensem que la sanitat pública ha de continuar sent-ho i ha de ser universal, malgrat els governs.

Les maratons de TV3, les donacions a ONGs, les microdonacions a xiquets malalts que necessiten seguir tractaments cars i no coberts per la sanitat pública, la ja estesa recollida de taps per recollir diners
per facilitar cadires de rodes o tractaments a xiquets, són exemples de la solidaritat de la gent, i un reflex de la injustícia d'un sistema que en determinades situacions d'extrema necessitat no fa allò que hauria de fer, vetllar pels ciutadans.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 30 d’agost de 2012

Nostàlgics contra els #comunistes

Durant el franquisme es perseguia les persones que no combregaven amb el règim, que havien tingut relació política amb la República, que tenien ideologia comunista, etc. La literatura [1] ens mostra com els franquistes van arribar a sostreure els fills de les famílies comunistes per educar-los a la seva manera, o els mataven davant de les seves mares -els pares normalment havien estat detinguts i/o afusellats-, i també ens explica com el règim feia experiments amb persones d'ideologia comunista per demostrar les anomalies mentals que tenien. Quan avui he llegit que un regidor del PP de Leganés, Jesús Gómez, proposa que es tregui la custòdia dels fills als pares d'ideologia comunista per ser el comunisme una secta criminal, inevitablement he recordat les lectures sobre els experiments de Vallejo-Nájera orientats a demostrar que els comunistes no eren persones normals. Segur que  el senyor Gómez desitjaria abolir la democràcia i tornar a la dictadura i així poder depurar els no afins, perseguir comunistes i invertits.

[1] Els nens perduts del franquisme. Vinyes R., Armengou M., Belis R. - Proa, TV3 2002.

Help those suffering in the Horn of Africa

Docents al menjador #aguirre #pocavergonya

Espanya, país de pandereta. Polítics com Esperanza Aguirre ho confirmen. Polítics que dia rere dia ens ofereixen idees i declaracions impròpies de persones intel·ligents i responsables. Recordem el pobre diputat del PP que les passa magres amb més de 5000 euros al mes.

Resulta que la presidenta de la Comunitat de Madrid diu que el cost del servei de menjador als centres educatius s'abaratirà fent que els docents siguin els vigilants i no monitors, com fins ara. Com que és dins del seu horari laboral vol obligar-los a fer-ho. Els sindicats diuen que no té cap base legal pretendre que els docents facin aquestes tasques.

Us imagineu però, que els il·luminats que ens governen també, per reduir costos, prescindissin dels seus càrrecs de confiança per fer ells la feina? Al cap i a la fi ells han estat els elegits per fer la feina per la qual cobren i no pas els seus col·locats a dit. Evidentment, sempre hi ha arguments dels que prenen aquestes decisions per dir que és la millor opció però, que en el seu cas no és aplicable. Com deia, país de pandereta.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 15 d’agost de 2012

Un #ConcertFestes2012 estrany

Concert a la Plaça 2012: La FilhaAhir va celebrar-se el tradicional concert de les dues bandes ampostines a la plaça de l'Ajuntament. Com sempre ple de gom a gom i la gent contenta pel magnífic concert. La rivalitat sana, que si uns ho han fet millor, que si els altres. Els músics vam posar punt final a l'esforç dels darrers mesos. Els de la Lira ara ja descansarem i els de la Filha tenen per davant els cercavila per la ciutat.

El concert d'enguany va tenir uns quants canvis respecte dels anys anteriors. Els músics no ens vam col·locar just davant de l'Ajuntament si no que ocupàvem gran part de la part empedrada de la plaça, enganxats a l'església. No estàvem elevats si no a peu pla. El públic ens envoltava i el teníem realment molt prop. Veient la imatge del tancat que hi havia per a la banda quan vam arribar em va recordar el tancat del Mercat a la Plaça on es fa el teatre a la nit.

Com músic puc dir que no m'agrada tenir el públic tan prop, no per por ni vergonya si no perquè no ajuda a la concentració. Gent que es mou, que parla, sorolls,..., són factors que cal tenir en compte i que s'amplifiquen quan la distància és menor. Els propis músics en un lloc com el d'ahir ens sentíem menys els uns als altres. El públic de primera fila no podia escoltar la banda en la seva globalitat perquè tenia massa prop els músics. Si tenia la primera fila de públic a un metre crec que parlo amb coneixement de causa. La distribució de l'espai també va fer que l'entrada de les bandes fos una mica estranya, havent de fer un gir i col·locant-nos com podíem.

Diuen els rumors que ampliar l'escenari per al concert costa 2000 euros i que per això no s'ha fet. Si és així, amb 49 edicions del concert, com és que l'Ajuntament no s'ha plantejat tenir un escenari de propietat? Sí que s'han preocupat de tenir gàbies i barreres per als bous des de fa anys, no? No es podien treure 2000 euros d'un altre lloc que havien de treure's del concert més important que es fa a Amposta en tot l'any? Així apreciem les societats musicals de la ciutat de les quals presumim quan convé? Crec que els músics, per sort, malgrat ser agrupacions no professionals, demostrem la nostra professionalitat adaptant-nos a qualsevol ubicació, malgrat que, com la d'ahir, no sigui la més adequada.

A veure si l'any vinent, amb els 50 anys de concerts a la Plaça, s'ho plantegen millor.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 13 d’agost de 2012

Benvinguda de Pau a #LaLiraAmpostina

La Lira Ampostina: benvinguda a PauAvui hem anat en cercavila tocant fins casa mon nebot Pau, per donar-li la benvinguda a la banda. Com és habitual, Octavi ha dirigit unes paraules als pares -mon germà i ma cunyada- i familiars, d'agraïment, de benvinguda i d'esperança en el futur musical i personal de Pau. Unes paraules que han estat emocionants i que per la part que em toca agraeixo molt.

Octavi ha recordat en les seves paraules quan allà al 1981 va arribar a La Lira i es va trobar amb unes quantes famílies, entre les quals la família Zaera, implicades en la formació dels seus fills, implicades en la Lira, les quals li van facilitar la feina acabat d'estrenar com director i mestre. Perquè Octavi sempre ha estat "lo mestre" i sempre ho serà.

Recordo aquella sala al primer pis de l'antiga escola. Pepita Giné encara no havia arribat a La Lira i tota la feina la feia Octavi. Més tard arribà Pepita i la teníem a ella per a solfeig i teoria i a Octavi per a l'instrument. Vaig aprendre clarinet amb Octavi fins que vaig passar a fer el grau superior al Conservatori de Barcelona però, recordo molt bé l'època de La Lira. Quan sortida de l'escola o de l'institut ma mare m'esperava al cantó del que era la Unió, amb el clarinet, per no perdre temps i arribar a l'hora a classe. Una mica d'estudi abans que ens toqués, la classe, els llibres amb les dates marcant la lliçó per al proper dia, la llibreta de notes... I rivalitat sana per veure qui treia millor nota, sobretot a les classes de solfeig, que les fèiem escoltant-nos uns als altres.

Octavi, a més del mestre, ha estat un directori exigent que sempre ha volgut anar a més, i així es reflecteix en la trajectòria de La Lira. Per La Lira sempre amunt, diu l'himne. La gent més gran segur que recordarà els assajos de canya, tocant un per un per decidir qui tocaria i qui no aquell fragment al concert. I ningú no es volia quedar fora, tothom es preparava el paper amb consciència. Ara les coses han canviat. Els temps són diferents i cal adaptar-se. Però, l'esperit de superació, l'exigència, continuen.

Vaig sortir a la banda l'any 1984. Dies com avui em porten els bons records d'aleshores, el record dels pares a casa preparant-ho tot per rebre la banda, la cerimònia de la benvinguda i el ràpid que passa tot i queda ja per al record. Com sovint recorda Octavi, la societat actual no és precisament una societat que destaqui pel compromís que demostren pares i fills en tirar endavant els seus estudis de música, la seva formació com persones i una entitat com La Lira. Per això, la benvinguda d'un músic en ple segle XXI ha d'omplir-nos de joia, ha d'esperonar els pares a seguir fent força perquè la criatura esdevingui un gran músic i persona, que Pau segur que ho serà. I tant de bo d'aquí uns anys puguem celebrar l'arribada a la Lira de la nostra filla Júlia.

Per molts anys, Pau, Joaquim, Iolanda, iaios i iaies. Gràcies al vostre esforç ja podem dir que som una família de músics.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 12 d’agost de 2012

dissabte, 11 d’agost de 2012

Comencen les #FestesMajorsAmposta2012 #LaLiraAmpostina

Amposta: primer cercavila de La Lira AmpostinaAvui han començat les Festes Majors d'Amposta 2012. Després del bou embolat d'anit i dels bous capllaçats del matí arriba el primer cercavila de la banda. Qui toca la primera part de Festes comença la tarda de dissabte amb una actuació prèvia al pregó de Festes. Per tant, aquesta era la nostra destinació, la plaça de l'Ajuntament, no sense primer donar la benvinguda a dos germans a la banda, i passejar pels carrers del poble.

El primer pasdoble de les Festes ha estat Lorencín Mendoza, de Pasqual Marquina, dedicat al pare de qui va ser director convidat a la Lira fa uns anys, Llorenç Mendoza i que, malauradament, va morir fa uns mesos. Coses que té el Facebook, continuo almenys sabent de la vida del mestre Llorenç Mendoza i avui he tingut un record per a ell amb aquest pasdoble.

Bones Festes


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 2 d’agost de 2012

El #micromecenatge permet tirar endavant projectes a l'#Ebre #verkami

La Casa de la Jota

Fa uns dies que sabíem que Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries podrien tirar endavant el seu projecte de la Casa de la Jota gràcies a haver aconseguit el finançament que s'havien fixat com necessari. De fet, han aconseguit més diners dels que requeria el projecte, gairebé 1000 euros més. Per això he volgut escriure un apunt sobre micromecenatge, des del punt de vista d'un usuari no expert en aquest model de finançament de projectes però, interessat en ell per la potencial aplicació en la materialització d'idees en un territori com el nostre.

Verkami

Aquest finançament l'han sol·licitat a través del web Verkami. És un lloc web on hom crea projectes per als quals demana finançament i la gent hi fa petites aportacions -microaportacions- esdevenint mecenes del projecte. En un termini de 40 dies, si s'ha assolit la quantitat de diners suficient, la sol·licitada, el projecte és considerat viable i els diners són lliurats -excepte una petita comissió- als destinataris. Si se n'han recollit més dels sol·licitats es lliuren tots, no només aquells sol·licitats. En cas de no arribar a la xifra però, el projecte es considera no viable i no hi ha cap lliurament. En aquest cas als mecenes no se'ls carreguen els diners a la seva targeta de crèdit.

Ser mecenes implica rebre una recompensa que estableix l'equip del projecte. La recompensa, una forma de reconèixer l'esforç econòmic, pot variar en funció de l'aportació. Una samarreta, un CD, una rostida,... El projecte ofereix les diferents microaportacions que es poden fer i quina recompensa correspon a cadascuna.

Micromecenatge

El micromecenatge o crowdfunding, s'ha posat de moda amb la situació econòmica en què vivim. A casa nostra ha permès tirar endavant altres projectes, no només el dels Quicos, com es pot veure més endavant. Aconseguir subvencions o crèdits per a segons quina finalitat, és complicat, i més ara. Presentar el projecte i esperar rebre la confiança de suficients persones per poder-lo tirar endavant és una alternativa molt interessant.

Cal però, definir un projecte que sigui atractiu, que desperti l'interès de la gent, calcular bé els diners que es consideren necessaris per tirar-lo endavant, i fer una bona campanya de difusió.

Verkami no és l'únic lloc web de micromecenatge, com es pot veure a la llista de plataformes del final de l'apunt. El web goteo.org, per exemple, és un altre. Allí, el projecte de recollida de diners per querellar-se contra Rodrigo Rato per la situació de Bankia, va aconseguir 18359 euros, 965 mecenes, molt més de l'esperat, en un temps rècord.

La proliferació de plataformes diversifica molt les opcions de llocs on cercar finançament. La comunitat d'usuaris de la plataforma pot ser un punt a favor o en contra a l'hora d'escollir-la però, cal comparar les característiques com el tipus de projecte, el termini de recollida d'aportacions, si es poden definir les quantitats de les microaportacions o no, si les microaportacions van acompanyades de recompenses o no, els mitjans de pagament, etc.

La proliferació de projectes de micromecenatge fa pensar en una futura saturació per la coincidència en el temps de molts projectes que demanen ajuda per tirar-los endavant. Això pot ser vist de forma negativa o bé de forma positiva, com una forma d'innovació social, on els projectes que passen la fase de viabilitat són els que la comunitat de la plataforma escollida considera millors.

Verkami a l'Ebre

A continuació poso uns quants projectes al territori. Trobareu la quantitat aconseguida primer, comparada amb la quantitat necessària perquè el projecte fos finançat, el nombre de mecenes i l'estat del projecte. Algun d'ells encara és obert en el moment d'escriure aquest apunt. Si voleu hi podeu col·laborar.


Alguns serveis de micromecenatge

Aquesta és una llista d'algunes plataformes de micromecenatge. Podeu veure comparatives a la xarxa per decidir quina s'adapta millor a les vostres necessitats, o bé visitar els llocs web vosaltres mateixos i fer la vostra pròpia anàlisi.

Creative Commons License + GNU FDL