Art al Garxal

Aquest divendres llegia a La Veu de l'Ebre l'article de portada que fa referència a la instal·lació d'obres d'art al darrer quilòmetre del riu, a la zona del Garxal. Escultures de pedra i un mirador, amb un cost d'1 milió d'euros, segons explica el setmanari. El projecte ha estat dissenyat per l'enginyer Ramir Aurín, qui pot ser recordat per haver estat el director tècnic de l'antic CPIDE, en temps del PHN d'Aznar. Davant d'una notícia com aquesta tinc tres pensaments:

• L'aspecte de l'obra és impressionant i tinc ganes de visitar-la. El ziggurat, un mirador de 14 metres d'alçada, ha de proporcionar una vista fascinant del Delta. M'ha sobtat però, veure el nom i descripció d'una de les escultures -en una de les fotos- en castellà.
  
• No m'imagino aquest projecte en temps del PHN. Aurín i el govern en general haurien estat desqualificats a tort i a dret per la gent del territori i pel PSOE, aleshores a l'oposició.
• Potser m'equivoco però, aquella zona no és zona inundable en el procés d'enfonsament del Delta i pujada del nivell del mar? Segur que m'equivoco i no estarem davant d'una obra condemnada a desaparèixer.
  

La següent opinió, quan anem a visitar-ho.

+ GNU FDL

Fotos del Pont penjat

Ahir vaig fer unes fotos del Pont penjat d'Amposta, acabat d'obrir al trànsit dijous. Podeu veure'n més a l'àlbum Amposta 2009 de Flickr.

+ GNU FDL

La riudada del 1787

Memorial Literario, instructivo y curioso de la Corte de Madrid... By Imprenta Real (Madrid), del 1787, on es pot llegir el resum de destrosses que va fer la riuada de l'Ebre a la zona de Tortosa. Es pot veure una llista de morts, cases caigudes i apuntalades en les diferents poblacions de la ribera de l'Ebre, així com el conjunt de danys en els barris tortosins.

Camins d'aigua, capítol 1

TV3 ha estrenat aquesta setmana la sèrie documental Camins d'aigua, en el primer capítol es fa un recorregut aeri pel riu Ebre, des del seu naixement fins Miranda de Ebro. Podeu veure el capítol al 3alacarta: http://www.tv3.cat/videos/568679.

25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre

El dia 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes creuaven l'Ebre i començava una batalla que acabaria amb els millors efectiu de l'exèrcit de la República, la batalla dels cent dies -155 en realitat-, com titula el llibre de Miguel Alonso Baquer, la Batalla de l'Ebre. Seria la batalla decisiva per sentenciar el resultat final de la Guerra Civil i deixaria una petjada importantíssima en la memòria col·lectiva de les Terres de l'Ebre, sobretot a la Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Aprofito la data per parlar de mon iaio, José Idiarte Estorach, conegut a Amposta com Pepe de Llaó. Mon iaio era una persona molt religiosa, sempre he sentit que la família tenia ascendents carlistes, i la Guerra Civil el va posar en el punt de mira [dels anarquistes], fins el punt que va haver-se d'amagar ell i son pare perquè no els matessin. Des de la llunyania històrica puc pensar que estar al costat franquista no era la millor opció però, en la seva situació era comprensible estar-hi, obeint a criteris religiosos. Un cop acabada la guerra va decidir oblidar les enemistats de la guerra i, com militant falangista i regidor de l'Ajuntament, el qual va arribar a precedir durant uns mesos, va signar papers perquè exiliats republicans poguessin tornar a casa. La imatge adjunta és un salconduit del 16 de maig de 1938 a nom de mon iaio, per moure's per la zona d'Amposta i rodalies per pertànyer als serveis de policia i de vigilància. El salconduit escrit a màquina al revers d'un full timbrat amb l'escut de l'Ajuntament d'Amposta -en català-. Del mateix any i dates properes podeu veure també el nomenament com regidor de l'Ajuntament provisional (franquista) el 20 d'abril de 1938, i la credencial com conseller auxiliar d'agricultura del mateix Ajuntament, expedida el 7 de maig de 1938.

A continuació teniu uns quants llibres sobre la Batalla de l'Ebre que he llegit:

• Martínez Reverte, Jorge. La batalla del Ebro. Ed. Crítica. Madrid, 2003. ISBN 13: 9788484324690. ISBN 10:  8484324699.
• Castell, Edmon. La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1999. ISBN 13: 9788473065740. ISBN 10: 8473065743.
• Alonso Baquer, Miguel. El Ebro. La batalla decisiva de los cien días. Ed. La Esfera de los libros. Madrid, 2004. ISBN 13: 9788497341349. ISBN 10: 8497341341.
• Torres, Estanislau. La batalla de l'Ebre i La caiguda de Barcelona. Ed. Pagès Editors. Lleida, 1999. ISBN 13: 9788479355463. ISBN 10: 8479355468.
  

Aquesta és la meva aportació per commemorar els 70 anys d'un dels episodis més negres de la nostra història, precedent d'una llarga dictadura, repressora i exterminadora, amb la benedicció de la cúpula eclesial.

El cabal de l'Ebre i la pesca d'anxoves

Fa uns anys, durant l'època del PHN, Narcís Prat va dir en una xerrada, per posar un exemple, que avingudes del Roine equivalien a més anxoves a l'Escala. Un video de l'espai El Medi Ambient de TV3 parla de les captures d'anxoves a la zona del Golf de Lleó i del Delta de l'Ebre i la relació d'aquestes amb el cabal dels rius. Ara bé, hi ha qui sempre continuarà que l'aigua es tira a la mar.

Solidesa i cohesió

El president Montilla ha anat aquest cap de setmana a Tortosa per reunir-se amb la gent del PSC de Terres de l'Ebre. Segons el president, l'actitud dels polítics i polítiques ebrenques durant l'episodi de sequera, ha estat una mostra de solidesa i de cohesió del PSC. Justament aquesta solidesa i cohesió és un dels elements que crec criticables del PSC de l'Ebre. Quan CiU donava suport des de l'Ebre a la política de transvasaments de la Generalitat, aleshores es criticava la seva gent per fer més cas del partit que del territori. Ara cal lloar la gent del PSC de l'Ebre per haver garantit la cohesió del partit? No seria més aviat una mostra d'una forma d'actuar, com va fer CiU, fent política de partit en comptes de defensar allò que demana el territori? No és millor veure discrepàncies a casa amb el partit, perquè es creu que primer és el territori i la coherència d'arguments que no pas mirar de no perjudicar el partit a Catalunya? Hagués preferit menys solidesa i cohesió per veure com a l'Ebre es feia política des de l'Ebre i no des de Barcelona.

Piscines sí, reg agrícola no

No dic que s'hagi de permetre regar els pagesos de l'Àrea Metropolitana. Però, arran del pas de nivell d'excepcionalitat 2 a nivell 1, el govern permet regar jardins i omplir piscines i, en canvi, continua prohibint el reg agrícola. Si fos pagès de l'Àrea Metropolitana potser em preguntaria per què es poden omplir piscines, amb funcionalitat bàsicament d'oci, i no puc regar el meu camp, destinat a donar aliments.

Cal felicitar el govern?

Segons l'Avui el PSC de Tortosa demanarà al ple que es feliciti el govern català i l'espanyol per la coherència en la derogació de la interconnexió. No m'estranya que això ho faci un partit que é el mateix que forma part del govern català i que governa Espanya. La notícia és que ho demanés CiU o el PP. És com tot el reguitzell d'articulistes amb color polític que escriuen a favor de la gestió del govern, com si fossin veus imparcials.

D'altra banda, felicitar el govern no és precisament una cosa que cregui que es mereixin. Estaques vora el Segre, petició de transvasament del Segre, aigua en vaixells, aigua en tren i, finalment, plantejament de la solució que em temo que ja es contemplava inicialment, la interconnexió. I si no hagués plogut, avant que hagués tirat. I espera't, que encara no sabem què passarà, perquè la voluntat de fer una altra interconnexió sembla que hi és, i a més l'esperonen des de partits i mitjans. A més, les paraules de la ministra Espinosa d'arribar en un gran acord sobre l'aigua, fan que s'obri un episodi d'estar alerta per veure cap on van les coses.

Felicitar? Que felicitin la societat per haver sortit al carrer, un altre cop, sense estar condicionada per qui governa.

El PSC es felicita de la derogació

Ahir Joan Sabaté escrivia una entrada al seu bloc celebrant la potencial derogació interconnexió de l'Ebre amb Barcelona. Així mateix es refermava en el suport a les mesures iniciades pel govern quan es va establir l'emergència, tornant a dir que no es podien negar a garantir l'aigua a 5 milions i mig de persones. No parlava però, de la canonada, de la possible construcció de la canonada, la qual sembla que continua en els plans del govern, tot i que s'intenta vestir-la de la connexió amb la dessalinitzadora de Cunit.

Acabava Joan Sabaté recordant els pressupostos del govern central i el català en inversions al territori. Ahir mateix el PSC de l'Ebre demanava tornar a la normalitat política després daquest episodi.

Coincideixo que cal tornar a la normalitat política a l'Ebre i a Catalunya. Però, això no significa que això queda oblidat. El PSC de l'Ebre, com deia ahir, no ha destacat pas per mostrar-se públicament contra la interconnexió. I estic segur que una postura pública és més contindent que les peticions internes de no fer-se, si les ha hagut.

Escrit de queixa al RACC

Benvolguts,

Sóc soci del RACC. Val a dir que n'estic molt content. Però, no n'estic tant d'assabentar-me que l'entitat ha donat suport a la interconnexió de l'Ebre amb Barcelona. La sensació que dóna és que el RACC no actua pensant que els seus socis són d'arreu de Catalunya sinó com si fossin només de Barcelona, tot i que penso que a Barcelona tampoc tothom no està a favor de transvasar l'Ebre. A més, sent una entitat que representa ser rigorosa en l'àmbit de la conducció, em sembla que hauria de recopil·lar totes les informacions i opinions sobre el transvasament i sobre els transvasaments en generl abans de posicionar-se. Per això us envio aquest escrit, mostrant la meva disconformitat per aquest posicionament, al costat del sindicat UGT, de la Cambra de Comerç, de Foment del Treball o del Cercle d'Economia.

Rebeu una cordial salutació,

Manel

Ha perdut el goven el tripartit o no?

L'embolic del transvasament a Barcelona no ha acabat encara però, potser el mal polític ja està fet. Les tertúlies entre amics, aquelles en què arregles el món, acaben amb la conclusió que les properes eleccions no se sap qui votarem. Votarem els socialistes, que han recolzat a tot arreu el transvasament? Votarem ERC, que ha modulat el seu missatge a Catalunya? Votarem ICV que està al capdavant del departament de Medi Ambient? Parlo de Catalunya. És evident que a les Terres de l'Ebre ha hagut casos més nombrosos a ERC i a ICV de discrepància oberta amb el govern català. I també hi ha la pregunta sobre si això tindrà conseqüències o no en municipis on les esquerres van accedir al govern després d'anar darrera de pancartes del nus.

Tenim dos anys, com a molt, per reflexionar sobre el vot de cara a la formació del proper Parlament de Catalunya. Tenim una mica més per analitzar qui es mereix la nostra confiança a les eleccions municipals. El fet és que a hores d'ara està difícil la cosa i, servidor sí que té clar que no donarà el vot a qui ha preferit adoptar una postura favorable al govern català, callant i acceptant el transvasament, després d'haver criticat i donat lliçons a CiU sobre la defensa del territori. Sense rancúnica però, sent conseqüent, és com penso.

El govern espanyol estudiarà el Roine

Per algun lloc es comença. Estem a punt de veure com es deroga el transvasament de l'Ebre a Barcelona i la ministra Espinosa diu que estudiarà el transvasament del Roine a Catalunya. I jo que pensava que això era un tema ja parlat, que aquest govern no volia transvasaments i menys de fora d'Espanya. I ves per on, acabarem veure com s'estudia, i compte que no s'acabi proposant. I direm que bé, que si no és l'Ebre, que ja va bé. Però, si estem per no fer transvasaments això què és? Evidentment, si el govern espanyol i CiU -que sembla que té més veu que el govern català alguns cops- es posen d'acord, això no ho atura ningú. És molt difícil, des de Catalunya, anar contra un transvasament d'aigua d'un riu d'un altre país.

Comencen a parlar clar

L'alcalde de Barcelona vol la interconnexió hi hagi o no sequera. I segur que com ell, membres del seu partit també la volen. Amb això es comencen a sentir els arguments reals? Mai no ho sabrem. Però, si continuen sortint veus demanant la interconnexió, malgrat l'evident pujada dels embassaments catalans, i malgrat la petició de cada cop més gent, fins i tot els experts que fins ara tenien com referència, no podrem pensar altra cosa que la interconnexió s'ha volgut justificar en un moment molt oportú però, que era una voluntat ja existent de fer-la.

Una contradicció més

Mentres el govern central diu que en un parell de dies tindrà la informació que condicionarà la decisió de derogar o no el decret pel qual s'ha de fer la interconnexió de xarxes, el conseller Baltasar diu que la darrera paraula sobre la situació de les Conques Internes la té la Generalitat. I em pregunto jo que si és el govern central qui va aprovar el decret, no ha de ser el govern central qui el derogui? Si és que, com algun cop he llegit, serà des d'Espanya que acabaran arreglant l'embolic on ens ha posat el govern català.

Imatges de la crescuda de l'Ebre a Amposta

Aquesta és una imatge del riu Ebre avui a la tarda al seu pas per Amposta. Podeu veure més imatges a l'àlbum Amposta 2008 de Flickr.

Imatges de la crescuda de l'Ebre a Tortosa

Aquesta és una imatge del riu Ebre avui al migdia al seu pas per Tortosa. Podeu veure'n unes quantes més a l'àlbum Tortosa 2008 de Flickr.

La insolidaritat ebrenca

No m'agrada entrar en el joc de veure qui és més o qui és menys però, des de l'Ebre hem de recordar a la resta de Catalunya que d'insolidaris no en som. El Camp de Tarragona ja fa anys que rep aigua de l'Ebre, gràcies a la qual s'ha desenvolupat. Les Terres de l'Ebre són el lloc on es troben les central nuclears d'Ascó i de Vandellòs, el seguit de parcs eòlics al Baix Ebre i la Terra Alta, la central de cicle combinat de Vandellòs, la futura de Faió, no se sap si la de Ribarroja. Som un territori que contribueix, com tants altres de Catalunya, amb capital humà que marxa a estudiar a la capital catalana i que no torna, o almenys s'hi queda una bona temporada, contribuint al seu creixement. No som, per tant, insolidaris. I allò que més emprenya és que sembla que per aconseguir que aquí les coses es facin ràpid s'hagin de donar contraprestacions -com l'aigua-, com si no fóssim prou catalans com per tenir infraestructures i serveis com la resta de país. Quant de temps va trigar a fer-se l'autovia de Tortosa a l'Aldea? Quant de temps trigarem a veure l'eix de l'Ebre desdoblat? Quant de temps trigaran a Tortosa a tenir un nou pont? Quant trigarem a veure la variant de l'Aldea? Quant trigarem a veure el pont entre Sant Jaume i Deltebre acabat? Quan tindrem unes comunicacions en transport públic entre les nostres poblacions tal com cal? Quan s'aturarà l'Euromed? Ho farà mai l'AVE? I podria continuar, i em deixaria coses, i podríeu continuar i encara us deixaríeu coses. Per això, l'actitud del govern fomentant l'opinió que a l'Ebre som insolidaris, és molt indignant.

Ni puntual, ni temporal

Amb l'interès per mantenir l'obra del transvasament a Barcelona, malgrat l'augment del nivell dels embassament de les Conques Internes de Catalunya, la idea que ens van vendre d'una interconnexió de xarxes necessària, d'una transferència puntual i d'una infraestructura temporal, s'esvaeixen. Segons apunten els fa poc trets com sants en processó per alguns, Narcís Prat i Pedro Arrojo, no té cap sentit mantenir la interconnexió, no té cap sentit tirar endavant la canonada, perquè les pluges l'han fet innecessària com darrera opció possible. Per tant, ni és una obra puntual, ni temporal, sinó que esdevé una solució estructural i permanent, tot i que ens asseguren que només s'utilitzarà quan calgui. I aquest "quan calgui" ja sabem que dependrà d'on bufi el vent.

La canonada, sí o sí

En aquestes alçades sembla que el govern català vol continuar amb la canonada de la interconnexió, plogui o no plogui, hi hagi prou aigua embassada o no. Dos dels experts als quals el govern s'ha referit per justificar el projecte de transvasament, Pedro Arrojo i Narcís Prat, han opinat contra el manteniment del projecte d'interconnexió. Ara, sent conseqüent, qui els utilitzava per rebatre els contraris al transvasament, haurien d'escoltar-se'ls també. Seria lògic. Però, de moment sembla que la lògica no s'ha instal·lat en els nostres governants, malgrat que ara governen "els bons".

Si resulta que hi ha tanta o més aigua embassada que la que es va dir que calia per no fer la interconnexió, tirar endavant el projecte és una mostra de la mentida, de la falta de paraula de qui ens governa. És per això que tenim motius més que suficients per dir-nos la Catalunya enganyada. Ara bé, que realment és tota Catalunya l'enganyada i la torejada amb tantes propostes que han acabat per confluir en una d'única, el transvasament de l'Ebre a Barcelona, de totes totes.