#política #28N Montilla se'n va amb retrets que sobren

El president Montilla no pot evitar retreure els socis de govern, els mitjans de comunicació i la societat civil la manca de cultura de governs de coalició. Sí que entona una mena de mea culpa però, no evita els retrets. I és que si en general ha hagut manca de cultura de governs de coalició, el propi PSC tampoc no ha mostrat tenir-ne gaire. De fet, cadascun dels socis de govern ha defensat la seva parcel·la com seva. Mirem la campanya electoral i la legislatura sencera per veure com cada partit lluïa només els projectes dels departaments on tenia conseller -algun cop algun partit ha volgut apropiar-se de projectes d'altres departaments-. No han defensat mai de forma clara, com govern, tots els projectes. I així no es governa. Després del primer tripartit això haurien d'haver-ho atenuat i en canvi ho han accentuat. Per això sobren els retrets, no creieu?

+ GNU FDL

#diariara #28N ARA, un nou diari

Avui tenim un nou diari en paper al carrer, una aposta arriscada en els temps que corren. Després d'una intensa campanya publicitària i d'una intensa activitat a la xarxa arriba a les nostres mans el diari ARA. Avui, amb un gruix considerable. L'haurem de llegir en calma. D'entrada, bona pinta, informació i opinió, que em recorda El Punt/L'Avui i La Vanguardia. Bona sort en aquest camí.

+ GNU FDL

L'Ebre TV

Vaig ser crític amb l'arrencada del nou web de La Veu de l'Ebre fa uns mesos perquè allò que es venia no es corresponia amb allò que et trobaves en entrar-hi. El 2.0 no era realment la filosofia del web, cosa que continuo pensant, perquè només hi ha compartició cap a llocs socials però, no presència en aquests. Ara bé, hi ha un altre aspecte destacable del nou grup de comunicació, que per a mi és molt positiu.

Penso que el nou canal de televisió, L'Ebre TV, aporta un punt de qualitat a la programació de televisió local que es trobava a faltar. Les notícies, els programes d'entreteniment i divulgatius, el seguiment dels actes que se celebren al territori, els debats sobre temes d'interès a l'Ebre, crec que estan per sobre de la competència -sense desmerèixer cap dels altres mitjans-. La publicació de molts dels programes al web permet poder seguir aquesta programació en diferit, cosa que és d'agrarir, tot i que seria interessant poder veure-la a través d'un podcast. Tot arribarà, espero, però, el camí quant a continguts crec que és satisfactori.

+ GNU FDL

Un sèrie, només una sèrie

És cert que Lost ha estat una de les sèries més populars en els darrers anys, malgrat que la seva audiència a la televisió a Espanya sempre ha estat discreta, sobretot en la seva etapa a La 2 de TVE. Ha estat gràcies a Internet que aquesta sèrie ha tingut un gran nombre de seguidors arreu del món. Seguir els capítols quasi al ritme dels EUA, escoltant l'anglès i llegint el castellà ha estat una pràctica habitual.

M'estalviaré estendre'm en el fenòmen fan, que amb les sèries, com passa amb Star Trek, pot ratllar el friquisme. M'ha sobtat però, com els mitjans s'han fet ressò des de la setmana passada d'un esdeveniment que té una importància molt relativa. El final d'una sèrie s'ha tractat alguns cops com la final de la Champions. Avui fins i tot el Matí de Catalunya Ràdio farà una tertúlia per discutir el final de la sèrie -que encara no he vist-. Fuentes l'ha qualificat de decebedor en el seu "sermó" de les 8h, i l'ha comparat amb el debat ahir al Senat sobre la renovació del Tribunal Constitucional. Falta d'imaginació, el recurs fàcil...

+ GNU FDL

Egunkaria

Ahir es va conèixer l'absolució dels acusats del cas Egunkaria, diari que es va clausurar amb l'acusació d'estar lligat a la banda terrorista ETA. Durant 7 anys els acusats s'han defensat públicament i altres els han acusat de terroristes sense esperar què diria la justícia. Ara, massa anys després, els declaren innocents i els que en les seves declaracions els han lapidat haurien de demanar, com a mínim, perdó.

+ GNU FDL

El naixement d'Ebre TV

Aquest divendres es va fer la cerimònia d'inauguració de la nova televisió, Ebre TV, del grup Ebre, editors de La Veu de l'Ebre i del diari digital Ebredigital. La cerimònia l'hem pogut seguir de forma repetida durant el cap de setmana. Tot fa pensar que la línia en cap de setmana no serà diferent de la de les altres cadenes locals a la TDT, o de les cadenes locals que fins ara existien a la televisió analògica: repetir continguts, que inicialment fa gracia i al final fa que canviïs de cadena.

Revista Amposta, gratis o de pagament?

La Revista Amposta ja té molts anys, és com un testimoni viu de la història de la ciutat, tot i que, sent realistes, el grau d'informació que conté és baix. I no és per la qualitat si no perquè en el nostre temps, a més de la informació al dia de la ràdio i la tele, tenim la informació al moment a la xarxa. Així, igual que els setmanaris no tenen gaire sentit si no aporten un valor afegit, quelcom d'atractiu per a la seva població de lectors, una revista local quinquenal tampoc té sentit, referint-me a la situació actual. Una publicació cada 15 dies, amb informació sovint caducada -que ha deixat de ser informació per esdevenir simples dades-, amb la inevitable parcialitat política -governi qui governi-, i de pagament, no té sentit. Té sentit una publicació de la ciutat i per a la ciutat però, no de pagament. Ciutats veïnes com Roquetes han fet el pas i ofereixen la revista de forma gratuïta, i amb una periodicitat més llarga. Caldria plantejar-s'ho, i més si sabem que a la llarga la revista es publica en PDF a la xarxa.

+ GNU FDL

La grip A i Josep Cuní

Ahir a la tarda a Catalunya Ràdio entrevistaren Josep Cuní. Probablement és un dels periodistes més influents de Catalunya i, tot i que no sempre m'agrada què diu o com ho diu, és cert que a l'hora de dir les coses no se n'està. Ahir mateix va referir-se durant l'entrevista a la grip A i com entre mitjans i polítics potser s'han passat de la ratlla. Es va referir a les declaracions del president del Consell General de Metges sobre el foment de la por amb la probable arribada de molts casos de grip en els propers mesos, sobre els interessos econòmics i polítics que hi ha al darrere de les "epidèmies de por".

Cuní va preguntar l'entrevistador sobre si sabia els casos de grip estacional que hi ha cada any, sobre si sabia qui hi havia al darrere de l'OMS i per què entre totes les organitzacions de les Nacions Unides, l'OMS és l'única a la qual els governs fan cas.

Va demanar que els periodistes, si davant d'aquesta allau de declaracions dels polítics sobre la grip A(H1N1), sobre aquesta alarma que s'ha generat, s'informessin, anessin a cercar informació, potser els mitjans no contribuirien a generar tanta por. I així ho crec. Perquè els polítics, els que governen perquè volen mostrar que es preocupen per la salut de la gent, i els que estan a l'oposició perquè volen mostrar que ells es preocupen més, no ajuden gens.

Acabo amb la referència al video Operación pandemia, de Julián Alterini. Seria interessant que algú es dediqués a contrastar allò que es diu al video i no únicament emetre declaracions de polítics.



+ GNU FDL

Twitter-ing a La Vanguardia

El diari La Vanguardia aquest estiu, dins de les pàgines centrals, inclou un mini apartat anomenat Twittering -bé, avui el sufix del gerundi no es llegia-, on diversos col·laboradors expliquen breument cada dia alguna cosa. L'apartat inclou la imatge del logotip del servei de microblocs Twitter. D'entrada hom podria pensar que han tingut una idea d'explicar cada dia alguna cosa amb textos breus, de fins 140 caràcters, i en anglès. Però, tot i ser un text breu, sobrepassa de llarg els 140 caràcters.

El primer dia que ho vaig veure vaig pensar en qui hauria tingut la brillant idea que posant el logo de Twitter en un apartat del diari seria molt cool i atreuria lectors. Però, no calia. Per l'extensió dels textos l'apartat, seguint la notació, haurien d'anar en un apartat titulat Blogger o Wordpress, per exemple. Fins i tot podrien crear un apartat de música anomenat MySpace, o un de recomanacions anomenat Delicious.

Crec que era fa un any que El Mundo Deportivo, creant escola, encapçalava un dels seus espais amb el títol La hacker, ignorant segurament el rerefons de la paraula i el seus significat.

Els mitjans sovint utilitzen la tecnologia com una moda més, i no com una eina que cal integrar amb normalitat. Hi ha certa tecnologia que ja s'integra, normalment el maquinari que permet millorar la forma de treballar -millors càmeres, telèfons intel·ligents, miniportàtils,...- però, serveis tecnològics com els blocs, els microblocs, les xarxes socials,... no s'acaben d'integrar i, com a molt, es creen microespais dins de la programació per parlar-ne -El Món a Rac 1 ho fa així-, o en parlen molt si tenen perfils propis en aquests espais -promocionen molt el seu grup de Facebook, la informació que pengen al seu bloc,...-.

En resum, el temps passa, els mitjans continuen a remolc, i la societat descobreix les coses massa poc a poc, i és víctima del sensacionalisme tecnològic.

+ GNU FDL

Volem taurons!

Un altre cop es parla de taurons a la costa. Aquesta tarda al programa sensacionalista d'Antena 3 parlaven de taurons a la costa tarragonina. Parlaven d'una nena que hauria pogut ser mossegada per un tauró. Al final ha acabat sent un altre peix el que ha mossegat a la nena. Són coses lamentables però, que poden passar. La mar no és una piscina. Igual que al bosc poden trobar-se serps, aranyes i altres animals que poden fer-nos por, a la mar poden haver animals que poden ser o semblar perillosos. Parlar de taurons a la Mediterrània no hauria de ser-nos estrany i haurien d'explicar els mitjans que de tintoreres sempre n'hi ha hagut.

Malauradament els mitjans cerquen el sensacionalisme, el morbo, per captar audiència, encara que sigui a canvi de crear alarmisme entre la gent i fer pensar que la natura ha d'adaptar-se als humans i no al contrari.

+ GNU FDL

Les vacances dels locutors

Arriba el juliol i poc a poc es van acomiadant, com a mínim fins el setembre, els programes de ràdio i de televisió. No puc evitar pensar en el paral·lelisme amb els professors. Els professors són criticats perquè, segons alguns, després de passar-se el curs intentant ensenyar, ajudar a aprendre i educar els fills dels altres, tenen massa mesos de vacances. Mitjans de comunicació i polítics ajuden diàriament a desprestigiar els educadors -que segur que n'hi ha de criticables però, com en qualsevol professió-. En canvi, el col·lectiu de professionals estrella de la comunicació emprén un llarg període de vacances tots els anys, a més de les vacances de Nadal i Setmana Santa, i altres, i ens deixen una programació més que criticable que convida a canviar d'emissora.

Potser és la forma de descobrir noves emissores de cara al nou curs. Perquè malgrat criticar els professors, les vacances dels mitjans es guien pel curs escolar i no per la tònica de la majoria de tenir un mes de vacances, sovint repartides per poder descansar diversos cops a l'any. Igual es mereixen el descans uns que els altres. O potser els altres més, per tot el que passen de setembre a juliol.

+ GNU FDL

La broma del Gran Wyoming

Intereconomia va caure en el parany i es va creure que l'esbroncada del Wyoming a la becària era real. Criticar una cosa així es pot criticar, perquè com broma no té gràcia. Ara bé, sí que demostra que alguns estan sempre a l'aguait i amb tantes ganes, esperant una patinada dels adversaris, que no comproven la veracitat dels continguts i de seguida els utilitzen en benefici propi.

Deixant de banda la professionalitat que va quedar en evidència en caure en el parany del programa de La Sexta, val a dir que Intereconomia no pot parlar gaire, quan personal seu va impedir en el seu moment que una reportera del Caiga Quien Caiga preguntés res al president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, com si fossin els seus guardaespatlles. Tampoc poden parlar gaire altres mitjans que, fent-se passar per mandataris espanyols, han enganyat fins al final altres mandataris, i en el seu cas ho han vist com la cosa més normal del món. O mitjans que han caricaturitzat Arzallus vestint-lo de Bin Laden,...

Sembla que alguns critiquen allò que fan els altres però, potser perquè no se'ls ha ocorregut primer fer-ho ells.

Els perills d'Internet

Amb el Facebook, amb la Wikipedia, i amb molts serveis que es poden utilitzar a la xarxa, sempre hi ha el mitjà de torn que avisa dels perills que hi ha perquè allí s'hi publica de tot. Sovint quan parles amb qui fa la notícia, resulta que és un analfabet tecnològic integral. Però, malgrat això s'atreveixen a parlar d'Internet, en la vessant negativa, o sorprenent-se d'alguna eina novedosa -que potser no ho és tant-.

Ricardo Galli conta la seva experiència amb una entrevista on la periodista li va intentar treure una opinió negativa d'Internet, cosa que ell no va fer i que malgrat raonar-li les coses sembla que no va ser capaç d'entendre.

Al Jazeera publica continguts amb llicències Creative Commons

Via Vilaweb m'assabento que la cadena de televisió Al Jazeera publica les imatges de Gaza amb llicència Creative Commons Reconeixement 3.0. Això significa que aquestes imatges es poden utilitzar sense restriccions, amb l'única condició de reconèixer l'autoria de les mateixes.

Les imatges es troben en un magatzem de material llicència, segons indica el web, amb diferents llicències de Creative Commons (CC): http://cc.aljazeera.net. Segons Vilaweb, Al Jazeera és la primera cadena de televisió que impulsa la publicació de continguts amb llicències CC.

El video que acompanya aquesta entrada es troba publicat a blip.tv amb la llicència CC Reconeixement 3.0 d'on també amb aquesta llicència es pot descarregar per publicar-lo en altres llocs, editar-lo, etc.

Ebre enllà

Llegeixo la notícia de L'Avui sobre el retorn dels primers documents de particulars retornats procedents de l'espoli franquista, ubicats a l'arxiu de Salamanca. Dins de la notícia, l'autor es refereix a "Ebre enllà" en comptes de parlar d'Espanya. Catalunya acaba a l'Ebre? No va sent hora d'actualitzar el repertori, diria jo.

The Economist i Catalunya

Ja fa uns dies que va començar la polèmica sobre un reportatge del diari The Economist sobre Espanya i la seva estructuració territorial en autonomies. Polítics, govern català i mitjans de comunicació catalans van posar el crit al cel pel seu contingut, per presentar una visió esbiaixada de la realitat catalana. Em va interessar veure que en Saül Gordillo opinava sobre el tema al seu bloc fa uns dies. Ahir a la nit el programa 59 segons de TVE va debatre també sobre Catalunya i el polèmic reportatge amb diferents persones estrangeres instal·lades a Catalunya -periodistes de mitjans estrangers, professorat universitari, etc.-.

He de dir que em va sorprendre la notícia sobre el reportatge i la polèmica que es va crear. De fet, ahir a 59 segons era una de les coses que es comentaven. Sembla que a Catalunya som molt sensibles i no acceptem que se'ns critiqui o que s'opini de nosaltres d'una manera que no compartim, i fins i tot el govern es posa pel mig. El govern, opinava una periodista francesa, fa com a França, que vol controlar què diuen els mitjans. Segons van explicar, el reportatge no se centrava en Catalunya sinó en Espanya. A Catalunya van sol·licitar ser rebuts per membres del govern i no van aconseguir-ho, cosa que després no diu ningú del govern a l'hora de carregar contra The Economist.

He fet un parell de llegides a l'article. La meva impressió és que, tot i que discrepo àmpliament en alguns aspectes, tampoc no és un article que vagi contra Catalunya, sinó que exposa els fets des del punt d'un punt de vista més d'estat centralista que no pas d'estat federal o des del de les mateixes nacions que el composen. Que Pujol, Fraga o Chavez se sentin ofesos ho entenc però, és lògic comparar-los amb una mena de cacics, de prínceps moderns, pel fet de no haver sabut en molts anys deixar pas a altres persones, mantenint el poder de manera prolongada. S'equivocaran amb la llengua, amb aspectes propis de la identitat basca, catalana o gallega però, també entenc que vegin algunes coses com poc pràctiques des del punt de vista central. Els interlocutors (Fernando Savater, Rosa Díez,...) és discutible que siguin els més apropiats però, caldria saber amb qui van intentar contactar i qui els va fer cas.

Finalment, el reportatge diu que Espanya hauria d'haver adoptat el federalisme l'any 1978, per establir unes regles clares i unes responsabilitats ben definides per recaptar i gastar. No veig descabellada la reflexió i, realment, si la transició hagués plantejat el federalisme des del principi, potser no estaríem de forma eterna reclamant el dèficit fiscal, mirant-nos el concert econòmic basc, etc.

Presentadora hologràfica

La CNN va estrenar ahir amb motiu de l'especial sobre les eleccions als EUA, una nova forma de connectar amb enviats especials des del plató. Estem a costumats a veure els enviats especials en una connexió en una pantalla, de vegades només amb una imatge estàtica i so telefònic. La CNN ahir va connectar amb la seva enviada a Chicago però, holografiada, de forma que la presentadora apareixia al mateix plató que el presentador, en 3D, com si estigués allí. El Mundo se'n fa ressò, recordant que George Lucas ja havia emprat en la ficció aquesta tècnica a la Guerra de les Galàxies.

Propietat intel·lectual i hipocresia dels mitjans

alt1040 publica una entrada sobre com, mentres Tele 5 es queixa de la violació de la propietat intel·lectual per llocs com YouTube, la mateixa cadena s'alimenta de serveis com aquests per omplir els seus espais de zàping. I com molts altres programes d'aquest tipus, l'única cita que apareix és que s'han tret de YouTube i no pas la persona o persones que han creat els videos. Els mitjans són molt hipòcrites en aquest tema.

Encara que, Tele 5 tampoc ens ha de sorprendre. La seva campaña 12 meses 12 causas, ens la presenta com una cadena preocupada per la societat però, els seus programes molt sovint donent un exemple patètic, com els "debats" on la gent s'escridassa i s'insulta, o els programes de premsa rosa on sembla que la pressió dels reporters no té límit, etc.

ACN a YouTube

Llegeixo al bloc de Saül Gordillo que l'Agència Catalana de Notícies (ACN) estrena un canal a YouTube. En aquest canal es poden trobar els videos que produeix l'Agència i es poden inserir en blocs i altres llocs, gràcies al fet que no tenen bloquejada l'opció, com sí que fan alguns mitjans o empreses amb allò que posen a YouTube.

Els rumors i Internet

L'altre dia els de La Noria -Tele 5- parlaven de la notícia que va circular sobre la paternitat del fill de la ministra francesa de Justícia, atribuïda a Aznar per un mitjà electrònic marroquí. Un dels arguments del debat rondava al voltant d'Internet com font de rumors. La culpa és d'Internet.

D'una banda, Internet no és més que un mitjà on la gent es comunica. Igual que la gent escampa rumors quan es troba al carrer i s'expliquen coses, a la xarxa no deixa de reproduir-se aquesta situació però, virtualitzada. Ara bé, no perdem de vista que els rumors també els estenen i els utilitzen els mitjans de comunicació que presumeixen de seriosos, tant sigui en temes polítics, esportius, com de premsa rosa. Quants cops s'especula sobre un tema i arribat el moment es demostra que les especulacions no eren certes?

Tampoc s'ha de perdre de vista que la paternitat d'Aznar la va atribuir un mitjà de comunicació, a la xarxa però, en el seu web. És com si El País o El Mundo publiquessin un rumor. No deixa de ser un mitjà de comunicació qui publica la notícia, el rumor, i no la xarxa la culpable que aquest es faci públic.