Històries de la SGAE, 30 minuts, TV3

Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.

El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.

Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.

D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?



+ GNU FDL

Ara entenc que TVE deixi de tenir publicitat

Fa poc que ens deia el govern que eliminaria la publicitat de la televisió pública. Ara bé, això implica que s'hagi de finançar aquesta d'alguna altra manera. La forma més justa, tot i que impopular, seria mitjançant els impostos. Però, si es confirma l'anunci fet per l'Associació d'Internautes espanyola, avui el govern espanyol podria aprovar un nou cànon sobre les connexions d'Internet per finançar la televisió pública.

Si aquesta és la solució fóra millor que es mantingués la publicitat.

Zapatero s'està cobrint de glòria en aquesta segona legislatura.

+ GNU FDL

El cànon, posicions i explicacions

El meu amic saturno publica un article sobre el cànon digital al seu bloc. Us el recomano. El cànon pot ser abusiu, indiscriminat però, és condició per poder exercir la còpia privada en les obres protegides per drets d'autor. Defensar l'abolició del cànon és una postura demagoga, quan se sap que la legislació sobre propietat intel·lectual no ho permet sense que això no impliqui perdre el dret a la còpia privada.

Per això jo estic contra el cànon però, contra el fet que sigui indiscriminat i que repercuteixi de forma tan exagerada en alguns dispositius. Però, mentres tinguem la legislació que tenim també cal tenir clar que el cànon és indispensable.

La UE es replanteja el cànon digital

La Unió Europea inicia un període de consulta per veure com ha de ser el cànon digital en el futur. Mentres el PSOE defensa el cànon sense admetre que es discriminatori, i el PP el rebutja sense explicar si la seva alternativa passa o no per eliminar les còpies privades, a l'estil EUA, la UE adopta una postura més raonable, mirant de trobar un camí alternatiu.

Rajoy eliminarà el cànon

Mariano Rajoy diu que si guanya eliminarà el cànon digital. La pregunta és si ja tenen pensat quina serà l'alternativa per compensar els autors per les còpies privades, si eliminaran també la còpia privada -com als EUA-, o si realment el PP té un punt de vista més d'acord amb la societat actual dels temes de propietat intel·lectual.

Jo estic en contra, més que del cànon, de la seva aplicació indiscriminada. Em preocupa que hi hagi promeses per eliminar-lo però, que es deixi obert el camí per a les alternatives. I més si ve d'un partit que diu que no improvisa.

Cànon i còpia privada

Si seguiu les notícies que van sortint de tant en tant a la premsa sobre propietat intel·lectual, sobre la SGAE o sobre el cànon digital, potser us interessin aquests enllaços. El primer l'escriu el meu amic saturno al seu bloc BANANA Republic, i explica què és el cànon, què és la còpia privada i què es pot fer o no a Internet segons la legislació espanyola, quant a compartició d'arxius. El segon és una entrevista al diari 20 Minutos feta a l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual, David Bravo, on també parla del tema, sobre la legalitat o no de compartir obres protegides via xarxes entre extrems (P2). I en tercer lloc, Enrique Dans al seu bloc parla d'una iniciativa del Partit Verd Europeu contra la campanya d'intoxicació que podem veure als cinemes on ens equiparen la compartició d'arxius amb un robatori.

Coses d'avui

Avui ha estat un dia amb molta informació política. El tema del dia ha acabat sent la convocatòria de les eleccions generals per al dia 9 de març de 2008. Per tant, si ja podíem considerar-nos en precampanya electoral, ara sí que entrem de ple en època en què s'han de filtrar de debò els missatges polítics.

S'han aprovat els pressupostos generals de l'estat per a l'any 2008 al Congrés dels Diputats, després del veto al Senat per part de CiU. És evident que s'ha posat el govern contra les cordes però, també és cert que aquesta situació provocada hauria pogut acabar malament per a Catalunya si s'haguessin prorrogat els del 2007. Ara bé, crec que CiU hagués escenificat el seu tarannà de partit responsable i hagués trobat la forma de canviar d'opinió, de donar suport als pressupostos, sense quedar en evidència.

També el Congrés dels Diputats ha aprovat la continuïtat del cànon digital. Jordi Guillot (ICV) va presentar una esmena perquè el cànon fos substituït per una altra cosa però, no serà així. Avui, en una entrevista, Richard Stallman ha proposat una possible alternativa: la substitució del cànon per un impost i les societats de gestió de drets -SGAE i altres- per una agència pública. És curiós l'enllaç que poso a l'entrevista a Stallman acaba amb la/sgae/debe/existir, mentres que el títol és La SGAE no debe existir. Continuant amb les referències, també parlen del cànon avui David Bravo, Enrique Dans i Javier Capitán.

S'ha publicat el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest, si se celebressin eleccions el vot directe es distribuïria amb un 37,3% per al PSC i un 12% per a CiU. ERC es quedaria amb un 7,6%, el PPC amb un 5%, ICV-EUiA amb un 4,4% i Ciutadans amb un 0,3%. La valoració mitjana dels líders polítics l'encapçala Josep Antoni Duran i Lleida amb un 5,7, seguit de José Montilla amb un 5,43, Artur Mas amb un 5,27, Joan Herrera amb un 5,26, Joan Ridao amb un 5,21, Carme Chacón amb un 5,13, i Joan Saura amb un 5. Suspenen, en aquest ordre, Josep Lluís Carod-Rovira amb un 4,61, Dolors Nadal amb un 3,66, Albert Rivera amb un 2,83 i Daniel Sirera amb un 2,63. Seria inconcebible que el PP critiqués els resultats del govern o de la resta de partits sense voler veure que són el partit més castigat en les enquestes. I si les enquestes valen per a una cosa valen per a les altres.

A Euskadi diu l'Euskobaròmetre que tots els polítics tenen una valoració per sota de 5, excepte l'exlíder del PNB, Josu Jon Imaz, amb un 5. Quasi el 60% dels enquestats no veuen bé les il·legalitzacions d'Acció Nacionalista Basca o del Partit Comunista de les Terres Basques, i quasi la meitat rebutja l'empresonament de la cúpula de Batasuna. Com abans, remarcar el suspès dels polítics implica també acceptar la resta de dades que reflecteixen l'opinió dels bascos.

L'economia espanyola va de baixa amb la crisi de la construcció. El BBVA diu que es perdran 250.000 llocs de treball en els propers dos anys i apunta a la culpa d'haver creat massa llocs de treball aquests anys. Baixaran els preus de les vivendes -tot i que no crec que gaire- i es preveu una reducció del creixement fins el 2,6%, dues dècimes meys de les previstes. El curiós del món de la construcció és que 250.000 persones es quedaran sense feina. Però, els culpables que hagin tingut expectatives de feina i que l'acabin perdent, ja hauran anat a invertir en un altre lloc. Funciona així el sistema. Se cerca la gallina dels ous d'or, s'explota fins que no es pot sostenir més la situació, i després es va al galliner a veure quina altra gallina està disponible. I a sobre esperen que les administracions els injectin diners, per atenuar els efectes de la crisi que ells han causat.

Coses d'avui

Avui ens aixecàvem coneixent que els belgues podran tenir un nou govern, encara que serà un govern interí de tres mesos, temps durant el qual els partits cercaran una coalició de govern estable.

El tema del cànon continua als mitjans. Recordem que a partir de gener s'aplica a més dispositius, com telèfons mòbils, reproductors o discos durs externs. El ministre de Treball, Jesús Caldera, troba que el cost del cànon és petit, i que la baixada del preu dels dispositius ho compensa. Javier Capitán il·lustra molt bé com el ministre es precipita en dir que el cost del cànon és petit. Finalment, David Bravo reflexiona sobre les intencions del PP en rebutjar el cànon digital, sobre si és per convenciment de la seva injustícia per indiscriminat o si, realment, estan intentant eliminar-lo per continuar eliminant la còpia privada. Algú s'imagina que no hagués existit mai la còpia privada? Aquells que le vulguin eliminar, no l'han practicat mai? O només serveix de cara als altres?

El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de l'Habitatge. Hi ha hagut molt soroll al voltant d'aquesta llei, fent-nos veure que permetria fer expropiacions forçoses de vivendes per tal de llogar-les quan, segons sembla, es contempla el lloguer forçós, no l'expropiació, en casos extrems. És preferible que la gent vegi com el sòl s'esgota i els preus de la vivenda de compra i de lloguer augmentin.

Ahir es va proposar el soterrament parcial de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), que s'interconnectarà amb França, passant per Bescanó i altres poblacions de la província de Girona. El tema sembla que es vol donar per solucionat aviat. Però, hi ha objeccions a les quals s'ha de respondre. Un dels arguments dels contraris a la MAT és cert que era l'impacte sobre el territori d'una infraestructura com aquesta. Però, l'altre fa referència a la necessitat real d'aquesta línia i de la política energètica que se seguiex, orientada a proporcionar més oferta, en comptes de controlar la demanda. Amb l'aigua passa el mateix però, és més difícil augmentar la demanda que amb l'energia elèctrica.

Coses d'avui

El Senat espanyol ha reprovat avui la ministra de foment pel caos de rodalies, amb els vots del PP a favor, en contra de PSOE, PSC i BNG, i l'abstenció de la resta. No m'agrada com ha portat la ministra el tema de rodalies, penso que a més ha fallat en l'aspecte comunicatiu, i que probablement hauria d'haver plegat. Però, que sigui el PP qui li ho demani, ells que quan governaven no dimitien de cap manera... Recordo Arias Cañete amb els seus comentaris sobre el transvasament de l'Ebre. I ara de tant en tant surt donant lliçons a la gent.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el projecte del canal Segarra-Garrigues no compleix amb la normativa europea sobre protecció d'aus silvestres. Però, continuarà endavant. Ai, si ara governessin PP o CiU...

El boicot al monument del Nus per part del PSC diumenge ha estat notícia, amb l'intercanvi de retrets entre Joan Sabaté i Ferran Bel. Li dono la raó a Ferran Bel. Com diuen el castellà lo cortés no quita lo valiente.

El govern espanyol proposa una baixada del cànon digital en suports físics on ja es gravava i l'establiment del cànon en altres suports com telèfons mòbils, reproductors de música i video portàtils -els anomenats MP3 i MP4- i en discos durs externs. En aquest darrer cas, crec que de forma desmesurada, proposen gravar els discos amb 12 euros. M'agradaria que el govern, en cas de tirar per aquest camí, expliqués públicament si la descàrrega de música i video (no de programes d'ordinador) des d'Internet és legal o no, doncs se suposa que es considera còpia privada, quan alguns ho pinten com pirateria. També el govern hauria de proposar que cap obra que es compri digui sistemes anticòpia, doncs si el cànon serà indiscriminat, qualsevol obra ha de ser copiable. I s'ha de desglossar el preu de música i pel·lícules per veure si allí ja estem pagant un cànon per còpia privada.

Espanya tanca un acord de cooperació amb Líbia que pot reportar 11.500 milions d'euros. No m'estranya que Gadafi sigui tan amic dels governs europeus.

Un dels autors del bloc Alive In Baghad, Ali Shafeya Al-Moussawi, ha estat assassinat per la Guàrdia Nacional iraquiana. Alive in Bahdad és un bloc per contar de forma independent el dia a dia a l'Iraq envaït, fet per gent del país.

Continua l'ex-futbolista Amor ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Joan Laporta, president del Barça, l'ha visitat avui i ha deixat el testimoni del bon tracte i atenció que està rebent.

Coses d'avui

Una de les notícies ebrenques del dia és la possible exclusió del litoral del Delta entre les zones on poder implantar centrals eòliques marines. És una probabilitat. Esperem a veure-ho materialitzat. L'Ebre no és aliè a la disminució de les reserves d'aigua. I la gent de Canal 9 ni els del Claro como el agua no estan aquí per explicar-ho. A Amposta han estat detinguts dos nois que recentment van atracar dos menors d'edat emprant la violència.

Per cert, que el govern aragonès vol tirar endavant el projecte urbanístic als Monegros.

El PSC diu que el veto de CiU als pressupostos de l'Estat podria afectar també projectes d'ajuntaments amb govern convergent. La pròrroga dels pressupostos actuals per al 2008 suposaria perdre 670 milions d'euros. e-noticies destaca a les Terres de l'Ebre, la pèrdua de 600.000 euros per construir el tram final de la Via Verda al Baix Ebre.

Theora i Vorbis són estàndards de video per a àudio i video, respectivament, els quals s'empaqueten en format Ogg, també estàndard obert. Sembla que, malgrat el seu caràcter d'estàndard obert el W3C deixaria el tipus Ogg/Theora+Vorbis fora de les especificacions de HTML 5, fruit de pressions de companyies com Apple o Nokia, interessades en l'ús de formats propietaris, tancats i que els permeten imposar restriccions sobre els continguts. Una mala notícia que això ho faci el W3C. La Fundació Mozilla s'ha posicionat i ha dit que malgrat això continuarà contemplant el format dins del navegador Firefox.

Ulteo és una opció per utilitzar OpenOffice via web, amb l'únic requeriment de tenir un navegador i Java habilitat. Si us registreu i ho proveu ja direu què tal...

Ahir es deia que el vot del PP a favor d'eliminar el cànon digital podia ser un error. Avui els senadors del PP que podrien haver-se equivocat es reafirmen en el vot. Interessant.

Teniu Ubuntu 7.10? Aquí podeu veure 10 característiques interessants d'aquesta distribució de GNU/Linux.

Coses d'avui

Notícia del dia han estat els pressupostos de l'Estat, rebutjats ahir al Senat a partir d'un veto parcial de CiU, recolzat per 4 senadors d'ERC, entre altres. Ara tornaran al Congrés, on s'hauran d'aprovar o rebutjar, sense tocar ni una coma. I si es rebutgen es prorrogaran els d'aquest any. D'arguments a favor i encontra del veto de CiU n'hi ha. Ara bé, també és cert que CiU no es pot permetre la pròrroga dels pressupostos del 2007, perquè, com s'ha dit, perjudicarà Catalunya. Per tant, d'una manera o altra els pressupostos s'han d'aprovar -i es podran criticar, evidentment-, i l'episodi del Senat haurà quedat com una acció mediàtica per part d'un partit que tan aviat és la garantia de governabilitat a Espanya com esdevé la mosca collonera del govern. I això pot ser bo o dolent, depenent del moment però, diu poc de la coherència dels partits.

La Generalitat de Catalunya s'hauria compromès davant la Comissió Europea a no intentar legalitzar en el futur la caça en barraca. A veure si això ho acaben traslladant als barraquistes i no els fan córrer el risc d'arribar a judicis per pensar que potser aconsegueixen tornar a caçar dins de la llei.

Tot i que tindrem aeroport per a Amposta i Tortosa, el de les Terres de l'Ebre és un dels que està més verd a Catalunya. La notícia diu que no forma part de la prioritat del govern català. La pregunta és: i això és bo o dolent?

Aquesta tarda el Senat rebutjava el cànon per còpia privada, el cànon digital. Però, sembla que ha estat un error de senadors del PP pel desconeixement que votaven una esmena contra el cànon en mòbils, aparells de CD, DVD i altres reproductors portàtils de música i video, claus USB, etc. L'error segurament es corregirà quan torni la modificació de la llei de Propietat Intel·lectual al Congrés dels Diputats.

Pobrets, els de la COPE, han perdut audiència en l'Estudi General de Mitjans (EGM). 200.000 oients menys. Els conspiradors socialistes són els culpables. O no.

Una mica de nostàlgia i d'alegria a la vegada. Imatges de la meva infància i d'algunes de les persones que llegiu això.

Contra el cànon indiscriminat

Per poder gaudir de la còpia privada de música, fotos, video, llibres, etc., la llei estableix una compensació als autors, el cànon per còpia privada. Aquest cànon s'aplica sobre diferents productes que permeten la còpia d'obres intel·lectuals (CD, DVD, reproductors de música,...). La seva aplicació no té en compte l'ús que cada persona faci d'aquests productes. Així, hom pot comprar un paquet de DVD per desar les seves fotos i pel·lícules i estar pagant el cànon, de la mateixa manera com si anés a utilitzar els DVD per fer-se còpies de música i pel·lícules. En aquest exemple veiem com aquest cànon és injust, des del moment en què no es té en compte l'ús dels suports físics o dispositius. Com es pot veure al web de la plataforma Todos contra el canon, hi ha productes gravats amb el cànon com ara discos verges, impressores multifunció o càmeres de fotos digitals. Aquestes darreres, aparells que acostumen a utilitzar-se per fer fotos -l'autor és l'usuari de la càmera-, són un dels casos més increïbles per a mi de l'aplicació del cànon. Després, a més, nombrosos discos de música, malgrat existir un cànon per a la còpia privada, inclouen protecció anticòpia, mostrant la contradicció que suposa pagar per copiar i veure com es posen entrebancs per fer-ho. O també, botigues en línia, com la d'Apple, limiten el nombre de còpies de la música comprada i descarregada, posant també obstacles al dret adquirit pel fet de pagar per altres vies un cànon.

No diu ningú que el cànon per còpia privada s'hagi d'eliminar. Però, cal veure si s'està aplicant on toca i com toca. De moment només veiem com es criminalitzen les descàrregues d'Internet en situacions en què els jutges diuen que es consideren còpies privades, al mateix temps que es vol imposar el cànon en més i més suports i dispositius. Potser que algun dia pensem també en els consumidors.