#11desetembre #censura La Diada de la censura

Ja en vaig parlar fa poc aquí, i avui en torno a parlar. Les ofrenes a Rafel Casanova que fan els partits polítics cada 11 de setembre, han pogut fer-se avui sense escridassades perquè s'ha establert un perímetre de censura i així la gent quedava lluny dels que van a fer-se la foto de patriota exemplar. No entendré mai que el PP es presenti a l'ofrena, per cert. No entendré mai que el PP participi dels actes de la Diada, per cert.

No hi ha cap justificació per establir un perímetre major a partir del qual la ciutadania no podia passar. D'una banda, és indignant que els polítics s'enduguin el màxim protagonisme en aquests dies de celebració nacional, cosa evident quan només ells poden acostar-se al monument mentres hi ha ofrenes. De l'altra, és indignant que l'objectiu sigui evitar escridassades. Si hi hagués violència entendria que s'actués en conseqüència però, fer callar veus no és res més que censura descarada en un sistema democràtic.

+ GNU FDL

Un 11 de setembre sense esbroncades

Llegeixo a e-noticies que el monument a Rafel Casanova es "blindarà" el proper 11 de setembre per evitar que els polítics que hi acudeixin a fer la tradicional ofrena siguin esbroncats. Això impedirà, cert, que alguns puguin insultar i impedir així la celebració normal de les ofrenes però, no deixa de ser una forma d'impedir que la gent s'expressi lliurement, una forma de censurar. Una cosa és impedir que hi hagi aldarulls i l'altra és impedir esbroncades, escridassades. Serà perquè aquest any ja s'espera un ambient crispat amb la que està caient.

+ GNU FDL

Egunkaria

Ahir es va conèixer l'absolució dels acusats del cas Egunkaria, diari que es va clausurar amb l'acusació d'estar lligat a la banda terrorista ETA. Durant 7 anys els acusats s'han defensat públicament i altres els han acusat de terroristes sense esperar què diria la justícia. Ara, massa anys després, els declaren innocents i els que en les seves declaracions els han lapidat haurien de demanar, com a mínim, perdó.

+ GNU FDL

Boicot als Jocs

Ja vaig escriure sobre el tema en aquest bloc. Em sembla que el boicot als Jocs, per molt que els directius del COI diguin que seria una mala decisió per a l'olimpisme, està plenament justificat. La diferència de la Xina amb altres països amb problemes de llibertat d'expressió i de manca de respecte pels drets humans, està en el fet que la Xina és un gegant econòmic. I quan es parla de diners la resta passa a ser prescindible. Aquests dies hem vist com les connexions a la xarxa per als periodistes internacionals passaran el filtre de censura que hi ha a la Xina, per evitar accedir a pàgines subversives. Avui llegeixo via Menéame que l'atleta David Gómez es queixa perquè el COI els ha prohibit fer declaracions escrites mitjançant articles o blocs, durant la seva estada a la Vila Olímpica. El COI li diu en una resposta a la queixa que els ha tramès, que és per evitar conflictes amb els periodistes -intrusisme professional- però, per molt que ho diguin, l'aspecte que té això és el d'una censura per evitar problemes amb el govern xinès. Sigui una cosa o l'altra, l'any 2008 no s'entén que se censurin les opinions i impressions de primera mà, dels i de les atletes, cosa que tothom hauria de saber que no és envair l'espai professional dels periodistes. Un atemptat a la llibertat d'expressió, sense cap dubte.

Bassas i la llibertat d'expressió

Avui ha estat el darrer dia que Antoni Bassas ha presentat El Matí de Catalunya Ràdio. Es diu que això ha estat conseqüència del desig de treure la "crosta nacionalista" dels mitjans públics de Catalunya. Si ha estat així, que no m'estranyaria, haurà estat la mostra d'un episodi de censura i de manipulació política dels mitjans públics. No pot ser que la ideologia de determinats polítics o partits, sigui la que s'imposi sobre el funcionament dels mitjans públics. Quan algú diu que s'ha de treure la "crosta nacionalista" és perquè vol que s'apliquin els seus criteris ideològics als mitjans, i no és perquè cerqui una línia més neutra. Però, això només es veu quan qui governa són els altres i no un mateix.

I escric això, sense ser un gran seguidor del Bassas. Val a dir que prefereixo escoltar RAC 1 al matí quan vaig a la feina i no pas Catalunya Ràdio. L'Antoni Bassas no m'ha acabat de convèncer mai, tot i que durant un temps el vaig escoltar, perquè era la millor de les alternatives a la ràdio del matí. A més, he discrepat sovint sobre com enfocava alguns temes, com per exemple el de l'aigua. Però, això no treu que sigui un important comunicador i que la forma com ha acabat la seva trajectòria als Matins sigui totalment rebutjable.

Fora la censura, fora l'intervencionisme polític dels mitjans de comunicació públics!

Blocaire condemnat

Julio Alonso és un blocaire que ha estat condemnat a pagar 9000 euros a la SGAE per uns comentaris contra aquesta societat de gestió de drets d'autor publicats al seu bloc arran d'una entrada anunciant una campanya de Google bombing contra la SGAE. A priori és una mala notícia, tot i que crec que s'ha de veure des d'altres punts de vista.

La sentència diu que es considera l'autor un col·laborador necessari dels comentaris contra la SGAE. Si l'autor hagués moderat els comentaris, eliminant-los, crec que el cas no hagués arribat en aquest punt. Però, si l'autor es nega a eliminar comentaris que es consideren difamatoris, ha d'acceptar les conseqüències. Ara bé, l'autor potser no va considerar els comentaris com difamatoris i per això no considerava convenient eliminar-los i va oferir el dret de rèplica a la SGAE.

També hi ha un altre aspecte que cal considerar, i és que es podria haver investigat l'origen dels comentaris i denunciar les persones que els han escrit, en comptes d'anar a cercar l'autor del bloc.

Carlos Sánchez Almedia, advocat de Julio Alonso, creu que s'està cercant una jurisprudència per a la SGAE, i també apunta que no s'està aplicant la Directiva Europea de Comerç Electrònic, segons la qual l'administrador d'un web només ha de controlar els continguts quan un jutge li ho ordeni, no quan ho faci algú altre. Caldrà seguir l'evolució del procés, a veure si finalment queda així o si es recorre amb èxit.

Surto en un llibre

No, no és l'ego. Ahir vaig llegir una entrada del bloc de Google Books on animava a cercar el nostre nom a Google Books, igual que ho fem a Google. I vaig fer-ho. De tant en tant cerco a veure què trobo dels meus cognoms, en els llibres que es poden veure complets, perquè acostumen a ser llibres antics, del segle XIX o anteriors. La sorpresa, en cercar ahir en meu nom, "Manel Zaera", va ser trobar-me en un llibre que es diu "Somos libres: Homenaje a la Cadena COPE" (Bru Alonso, Manuel María; Ed. Encuentro; 2006). És un llibre sobre la ràdio a Espanya, sobre la llibertat d'expressió i sobre la Cadena COPE.

Apareixo en un capítol dedicat a notícies aparegudes a la premsa sobre la COPE -inclouen articles d'opinió-, classificades com exemples dels diferents episodis d'assetjament a la cadena. Es pot llegir a la pàgina 84 del llibre. Es tracta d'una carta al director enviada a l'Avui, sobre les declaracions del cap de l'Exèrcit de Terra el dia de Reis del 2006, referint-se a les reformes dels Estatuts i la Constitució. La carta, la qual podeu llegir al bloc, contenia un paràgraf on em referia a la COPE: "Tenim el PP, part de l'Església espanyola i la COPE fomentant un clima de confrontació i recordant el 1936. Només falten els militars per unir-se a la festa.". Llegit tot l'article i contextualitzant-lo, es pot entendre millor que en aquest tros de text que han agafat per al llibre.

No m'ha agradat veure'm en aquest llibre perquè se'm posa al sac dels assetjadors a la COPE a mi, un ciutadà com un altre, i catòlic, que s'expressa lliurement, perquè apareix descontextualitzat el text, i perquè el llibre obvia l'autocrítica als continguts d'alguns dels seus programes -programes estrella- ja des de temps d'Aznar.

Europa vol controlar els blocs

Segons es pot llegir a El País, el Parlament Europeu debatrà el proper mes de setembre una resolució de la Comissió Europea que proposa un registre voluntari de la identitat dels i de les blocaires, així com els seus interessos polítics i socials i la responsabilitat social de l'autor. Aquesta resolució està inclosa en un informe sobre la concentració i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la Unió Europea (vegeu informe i esmenes). Les esmenes presentades modifiquen, matisen o detallen algunes consideracions sobre els blocs, com ara que no es corresponen amb el conceptes "premsa" i "periodisme" i que posen en contacte els lectors i lectores amb l'opinió personal de terceres persones, que ofereixen els drets a l'anonimat d'administradors i de comentaristes, fent esment de la llibertat de pensament i d'expressió. L'informe recomana l'etiquetatge voluntari, és a dir, la identificació voluntària de les persones que hi ha darrera dels blocs, i dels comentaris escrits, cosa que a les esmenes es matisa referint-se a la necessitat de l'autoregulació i autocontrol, quant a la publicació de falsedats o de difamacions en els comentaris, evitant limitar la llibertat d'expressió.

El debat de l'anonimat i el seu mal ús està present a la xarxa, ja des de l'existència dels fòrums i de les llistes de correu. Sempre hi ha qui diu mentides o difama altres persones amagant-se darrera de l'anonimat. I és difícil d'evitar. Tecnològicament es pot però, socialment comporta una barrera a l'expressió sense por. Hi ha qui sense anonimat no opina, per por de replesàlies de qualsevol tipus. Hi ha qui utilitza l'anonimat per crear obres literàries, i hi ha qui, evidentment, l'utilitza per agredir els drets de les altres persones. Però, també és cert que hi ha mesures legals que ja permeten actuar contra aquestes persones. La pregunta és si aquesta proposta és necessària, si és útil, si realment servirà per eliminar els trolls.

Salvados por la Iglesia

L'altre dia vaig veure un tros del programa Salvados por la Iglesia, de La Sexta, conduït pel Follonero de Buenafuente. Era un tros on una parella de suposats nuvis li entregaven al Papa la guitarra de joguina de Chikilicuatre. La veritat, he vist poca cosa més del programa. El web Hazte Oír té diversos articles sobre la campanya de denúncia al programa per anar contra la llibertat religiosa. Segons els pocs trossos que he vist i els comentaris, realment és un programa que ridiculitza l'Església però, que a més fereix la sensibilitat de les persones creients.

Jo no deixaré de ser creient, ni per estar contra moltes opinions de la jerarquia eclesiàstica, ni perquè algú es dediqui a riure-se'n de les meves creences, o d'allò que les representa. Igual que no em semblen bé les opinions que difonen alguns programes de la COPE no m'agrada aquest programa. Però, no sé si això ha de ser motiu de denúncia, si ha de ser motiu de prohibir-lo. Fins on arriba la llibertat d'expressió? És un debat que sobretot en els programes humorístics i els de la premsa rosa, no s'acaba mai.

En suport de Polònia a Facebook

He creat una causa al Facebook en suport del programa Polònia.

Mala praxi periodística

Público, seguin amb l'article del bloc del seu director, informa sobre com la premsa afí al PP va jutjar paral·lelament l'equip de metges de l'hospital Severo Ochoa de Madrid, exculpats aquesta setmana. Podeu llegir joies que es podien escoltar a les ones de la COPE, aquest oasi de llibertat que tan defensa la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola.

Apple, no tot és bonic

Apple és una empresa que fa uns productes molt atractius, quant a disseny i quant a funcionalitat. Jo mateix recomano a la gent que conec que si vol ordinador nou i no vol passar-se a Linux, que es plantegi passar-se a Mac, on trobarà una plataforma molt atractiva i estable, i on podrà realitzar les seves tasques habituals amb programari lliure, el mateix que es pot trobar amb Windows o Linux. És cert que és una plataforma tancada i que el preu -si bé no hi ha tanta diferència- és una mica més alt que en sistemes tipus PC. Però, com dic, si no es vol Linux, com alternativa a Windows la trobo interessant.

Apple ha conreat la imatge d'una empresa cool, d'una empresa actual i innovadora. Fins i tot es pot dir que d'alguna manera col·labora -com fa Microsoft- en projectes lliures. No oblidem que el nucli del sistema operatiu Mac OS X és programari lliure.

Ara bé, Apple té alguns aspectes que mostren la seva cara menys agradable, menys amable. I és que la companyia, justificant-ho pels danys a la seva imatge i per temes de secret comercial, està perseguint llocs a la xarxa que en parlen de forma no oficial. Fa poc que hem sabut que el lloc Think Secret deixarà de funcionar per un acord entre Apple i el seu autor, després que la companyia el demandés. Think Secret era potser el lloc més conegut de difusió d'informació i rumors sobre Apple. Sorprén que l'autor de Think Secret, Nick Ciarelli, es mostri satisfet de l'acord. Com a mínim jo em sentiria trist i, si cregués que no estava fent res mal fet, em sentiria indefens davant d'una gran companyia com aquesta.

Però, sembla que la cosa no es queda aquí. Ara li toca a l'autor del bloc del fals Steve Jobs, a qui Apple hauria oferit diners a canvi de deixar de publicar continguts al bloc. Sembla mentida que una empresa amb una mentalitat suposadament tan oberta i un tarannà tan cool, vulgui fer callar la xarxa. I sembla mentida que cregui que tancant uns quants blocs no hi haurà ningú més que parli bé o malament d'ells.

Codi ètic blocaire

L'any 2001 vaig obrir el meu primer bloc, o millor dit, el meu conjunt de blocs, destinats a configurar un lloc web dinàmic àgil i gratuït, ebrencs.com. En queda una mostra que podeu consultar, un d'aquells blocs: Titulars ebrencs. Més tard, el 2003, vaig obrir aquest bloc, per escriure allò que em vingués al cap o compartir-ho a la xarxa. Una mica d'informàtica i tecnologia, una mica de política, una mica de territori,... Mai no havia pensat que a casa nostra, a les Terres de l'Ebre, això hagués tingut una explosió tan gran en passar els anys, convertint-nos en una xarxa de blocs de referència a Catalunya. És una alegria mirar enrera i veure que no ens quedem enrera a la xarxa.

Parlant de blocs, l'any vinent se celebren les jornades de la Catosfera, la blocosfera catalana. Un dels objectius de les jornades de la Catosfera és el d'establir un codi ètic per assolir un nivell d'excelència i de marca a la catosfera. I aquí ens trobem amb una discussió recurrent. Cal un codi ètic blocaire?

Aquest any Tim O'Reilly (pare del terme web 2.0) va proposar crear un codi de conducta (o codi ètic) blocaire, juntament amb Jimmy Walles (fundador de la Wikipedia). És una proposta, un conjunt de recomanacions per als blocaires -que es pot fer extensible a qualsevol web que permeti la interacció amb qui la visita- sobre comportament propi, comportament de terceres persones i continguts que es publiquen. El codi ètic proposat es basa en els següents punts:

1. El blocaire es fa responsable del continguts que escriu però, també dels que escriuen altres als comentaris del seu bloc.
2. Cal indicar el nivell de tolerància relacionada amb els comentaris abusius.
3. Es recomana eliminar els comentaris anònims.
4. Els trolls s'han d'ignorar.
5. En cas de conflicte s'ha de cercar el contacte amb les persones involucrades fora de línua, si pot ser directament, abans de publicar cap comentari relacionat.
6. Si es detecta que algú té un comportament incorrecte cal dir-li-ho.
7. No s'ha de dir res al bloc que no es diria en persona.

Podeu consultar l'esborrany del codi de conducta blocaire al bloc de Tim O'Reilly, i també reflexions del mateix O'Reilly després de les reaccions a la crida per tenir aquest codi ètic. A Wikia hi ha un document de treball per elaborar el codi ètic a partir de la proposta d'O'Reilly. La proposta sorgí del cas de Kathy Sierra, qui va patir comentaris poc respectuosos i amençadors per part d'usuaris del seu bloc. No cal dir que hi ha persones a favor i en contra d'establir un codi ètic blocaire.

No sabria dir si estic a favor o no d'aquesta proposta per regular el comportament a la blocosfera. Certament és preocupant l'ús abusiu que es fa de l'anonimat i també que hi ha qui des d'un bloc, sense identificar-se, també aprofita per faltar al respecte, desprestigiar o dir mentides sobre altra gent. Però, aquest és un problema de tota la xarxa Internet, no dels blocs. Quan l'element més exitós de la xarxa eren els fòrums, això ja passava. A les llistes de correu també passen aquestes coses. A tot arreu on la gent no ha de presentar el DNI per inscriure's, hi ha la potencialitat que certes persones aprofitin l'anonimat per abusar de la llibertat d'expressió. Però, hi ha mecanismes per evitar aquestes coses:

• Tècnics: La participació amb signatura electrònica, on cada persona necessita un certificat digital per intervenir. Això es pot veure com una garantia però, a la vegada es veu com una barrera a la participació, perquè depèn quines coses, encara que no es diguin faltant al respecte a ningú, poden ser utilitzades contra les persones. Un exemple seria el cas de reconèixer la ideologia política d'una persona per les opinions que té, des d'un punt de vista sectari, per vetar-la en llocs de treball o en altres contextos.
• Legals: Els abusos contra l'honor de les persones o les faltes a la veritat acaben tenint solucions dins del sistema legal. Cal potser conèixer quin és el context legal dels espais que les persones físiques o jurídiques posen a la xarxa.
• Socials: Els trolls o els blocs i altres llocs que es dediquen a abusar en els seus continguts publicats, fan soroll però, acaben sent filtrats per la resta d'usuaris. Acaben sent expulsats per l'administrador de les llistes de correu, se'ls posen barreres per dificultar la participació, es moderen els comentaris per impedir que es publiquin abans de ser revisats,...

En canvi, crear un codi ètic és com professionalitzar el fet blocaire. Una eina com una altra, el bloc, passa a ser un instrument professional més. I això és així per a algunes persones però, ja hi ha els col·legis professionals i les lleis relacionades amb les TIC per regular-ho tot. Mentres el bloc cadascú l'utilitza com vol, per a les seves necessitats, no sé si és necessari i realment positiu tenir un codi ètic. Seria com corporativitar la blocosfera. El debat està servit. Què en penseu?

La portada del segrest

Aquesta és la portada que ha fet que segrestessin dels quioscs les revistes de El Jueves d'aquesta setmana. N'hi ha per tant -comparant amb tot allò que surt als mitjans des de que tenim democràcia-?
Nota: he tret la imatge per evitar problemes.