Tot defensant Catalunya a Madrid

Sí, segurament CiU és tacticista i ahir a Madrid va fer tot el possible perquè la resta de partits votessin contra la proposta del PSOE. Però, si en realitat totes les propostes tenien en comú incloure el text del preàmbul de l'Estatut, que els diputats del PSC no s'avinguessin a donar-hi suport no té cap sentit. Dir que era un text ja aprovat o qualsevol altra cosa és simplement una excusa. De fet, també es podria dir el contrari, si el text ja s'ha aprovat, no hauria d'haver cap problema a votar-hi a favor.

Un altre cop els diputats del PSC a Madrid han actuat pensant en clau PSOE, pensant que primer són els càlculs del partit i després posicionar-se clarament de forma coherent amb la tant utilitzada manifestació del 10J. S'entén així que el PSC no tingui grup parlamentari propi. I és que, per tenir-lo primer l'han de voler.

+ GNU FDL

Les condicions d'Artur Mas

Aquesta setmana tots els partits prenen posicions per veure qui és més coherent amb la manifestació del 10 de juliol. Avui escoltava les paraules d'Artur Mas dient que, si el lema de la manifestació fou "Som una nació, nosaltres decidim", calia escoltar el carrer i que la proposta conjunta del Parlament el recollís.

Hi estic d'acord.

Ara bé, compte qui diu això. Artur Mas no és tan diferent de Zapatero en aquest sentit. Perquè ens té acostumats a dir una cosa avui i canviar de discurs l'endemà. Recordem el PHN, l'aprovació del rebuig al transvasament al Parlament i desdir-se el dia després. Recordem com va tibar la corda per aconseguir un acord de màxims amb l'Estatut al Parlament i com va protagonitzar la foto que deixava la porta oberta a l'Estatut retallat a Madrid. No me'l crec, per molt que estigui d'acord amb el que diu.

+ GNU FDL

No han entès res... o sí

Els partits catalans, ahir sobretot PSC i CiU, ja comencen a posar-se a prova, a veure qui és capaç de tibar més la corda per posar difícil l'acord després de la manifestació de dissabte. Tal com passa després d'unes eleccions amb un alt índex d'abstenció, després de la manifestació tot han estat bones paraules, declaracions   fent veure que s'havia captat la voluntat de la gent. Però, després ja comencem a veure que tot torna a ser com abans. No poden evitar-ho. Necessiten parlar, actuar, per quedar bé amb l'electorat. I això no deixa d'evidenciar que potser no han entès res d'allò que ha passat, o que ho han entès segons la seva conveniència.

+ GNU FDL

La senyera com excusa

El vicepresident del govern català va dir ahir que amb el lema de la manifestació estan fent el ridícul. No s'equivoca, tot i que el ridícul, l'espectacle lamentable, els nostres representants el fan massa sovint. La manifestació és un exemple més de com els diferents partits volen posar cullerada en un acte que hauria de ser protagonitzat per altres que no fossin ells. Entre altres coses perquè ells fins ara no han demostrat tenir capacitat per arreglar res. Molt de soroll per no res.

Som una nació

Quin problema té el president de la Generalitat per anar darrere d'una pancarta que dugui el lema "Som una nació. Nosaltres decidim"? Sembla que aquest lema no li agrada i que s'està intentant que Òmnium Cultural  canviï i el lema per aconseguir que el president vagi darrere de la pancarta de capçalera.

No creuen els senyors polítics que ja n'hi ha prou de monopolitzar els actes i de voler que les coses s'adaptin massa a les seves exigències, quan en la seva tasca de defensar els interessos dels representats acaben sovint flexibilitzant la seva postura fins límits vergonyosos? Sí, president, som una nació i volem decidir, o almenys això pensem les persones que donem suport a la manifestació del 10 de juliol així ho creiem. La resta, voler matisar el missatge, voler que les coses es diguin d'una altra manera per no fer enfadar els de Madrid, sobra.


+ GNU FDL

Fumata negra

L'elecció d'un nou pontífex és anunciada amb la fumata blanca. Durant temps s'ha esperat l'anunci de la sentència de l'Estatut, que ha acabat aprovant-se a la setena vegada. En aquest cas però, la fumata no ha estat blanca si no negra. Negra perquè es confirma que l'Estatut és una llei massa interpretable i que, malgrat que en el seu moment es va assegurar que era plenament constitucional, el Tribunal Constitucional ho ha refutat. Negra perquè es confirma que fins i tot un Estatut retallat, amb joia de Mas, Zapatero i Montilla, es pot encara retallar més. Un es pregunta per què es va perdre tanta energia en retallar-lo, o fins i tot en redactar-lo. Negra perquè es confirma que el PP fa política a Catalunya de cara als resultats a Espanya.

Encara que potser és una fumata blanca perquè potser ens obre els ulls i ens fa veure que arriba l'hora de dir que volem ser el que nosaltres decidim.

Per cert, avui no es parlarà de la crisi segurament.

+ GNU FDL

Respecte pel TC

És normal que qualsevol persona demani respecte per la seva feina. De fet, és normal que algú pugui pensar que se l'intenta desprestigiar quanse'l critica de forma insistent. Ara bé, el cas del Tribunal Constitucional és un cas molt particular. La seva presidenta ahir esqueixava d'una campanya de desprestigi però, als ulls de la ciutadania què es pot pensar d'un tribunal quins membres es poden identificar fàcilment per la seva ideologia, sabent de quin peu calça cadascú, un tribunal que passen els anys i no emet cap sentència sobre l'Estatut, un tribunal que per culpa dels partits polítics no es renova? Qui el desprestigia aquest tribunal?

+ GNU FDL

La dignitat

Un no pot deixar de sorprendre's de com aprofiten els de sempre a pujar al carro que els situa en bona posició per sortir a la foto dels més patriotes de tots. Els polítics s'han sumat a l'editorial sobre la dignitat de Catalunya que van signar 12 diaris la setmana passada. Diuen que són diaris de diferents tendències però, no oblidem que són diaris que majoritàriament estan emmarcats en les tendències socialistes o convergents, almenys els motors de l'editorial. Per tant, és una forma de veure que PSC i CiU es posen d'acord començant per la vessant mediàtica.

Ara bé, tot i que pugui estar d'acord en el contingut, i que, com La Veu de l'Ebre apuntava aquesta setmana, s'hi trobi en falta la referència a les vegueries -i potser a més coses-, em sembla que la dignitat del país ha de començar des de dins i tot el procés de confecció de l'Estatut, la negociació a Madrid i posteriors passos, no han estat exemples de dignitat. Com tampoc no ho ha estat la política catalana, sigui perquè el tripartit ha estat un desori, sigui perquè l'oposició no ha paït que si no governa és perquè les regles del joc són les que són i cal acceptar-les.

Dignitat tota però, sumar-me a campanyes que semblen orquestrades pels mateixos que provoquen el soroll en el dia a dia del país, no, gràcies.

+ GNU FDL

L'editorial del dia sobre l'Estatut

Hom pot pensar que ens hem de felicitar perquè 12 diaris avui comparteixin editorial, en defensa de la dignitat del país, carregant contra el Tribunal Constitucional. És evident que el Tribunal Constitucional (TC) s'ha guanyat la mala imatge per la demora en decidir sobre la constitucional sobre l'Estatut, aprovat al Parlament, retallat entre Mas, Zapatero i el vist-i-plau del PSC, aprovat a les Corts espanyoles i refrendat per la majoria de votants a Catalunya. A més, la situació d'impàs en què es troba el TC i l'etiqueta ideològica que s'assigna als seus membres, contribueix al seu desprestigi.

Ara bé, el compromís de 12 mitjans és una excepció entre tantes i tantes ocasions en què podrien actuar d'una altra forma i prenen partit per uns o per altres, obviant l'interès de la societat de la qual sembla que avui se'n recorden. No podem oblidar que els mitjans, sobretot alguns dels que publiquen avui l'editorial, també tenen color polític conegut, per molt que presumeixin d'independència, i de la mateixa manera que aquest cop s'han unit per denunciar la situació de l'Estatut, els mitjans catalans amb una visió més espanyolista, i els mitjans fets a Madrid, s'han situat a les antípodes. No deixen de ser més que un altre actor polític i això fa que no els doni cap credibilitat en aquest tipus d'accions.

+ GNU FDL

Cal reaccionar davant la hipotètica retallada de l'Estatut?

La retallada del Tribunal Constitucional (TC) a l'Estatut de Catalunya es ve anunciant ja des de fa molt temps. I el TC continua sense pronunciar-se. Alguns diuen que és normal que es prenguin tant de temps per decidir sobre la constitucional d'aquesta llei orgànica de l'Estat, altres pensen, pensem, que és un despropòsit l'espera, la qual no fa més que fomentar especulacions i reforçar l'opinió sobre la politització del poder judicial.

A Madrid no els agradaria que el govern català, amb el president Montilla al capdavant, reaccionés davant d'una sentència negativa. A Madrid, al PSOE, li agrada molt prometre coses -"apoyaré..."- i després desdir-se'n tot despistant el personal. El govern català és sobirà i cap membre del PSOE no ha de decidir què o què no ha de fer. Tot i que estic pràcticament convençut que el PSC no estirarà del carro de la reacció i confrontació. Pot provocar un trencament del govern català? Ja es veurà. Pot posar en perill un tercer tripartit? Ja es veurà, encara que diria que en perill ja fa temps que ho està.

La meva opinió és que, com és lògic, s'ha de respectar la decisió del tribunal però, no per això s'ha d'evitar reaccionar acudint en altres instàncies o plantejant una altra relació amb Espanya. Tot i això, és evident que la mentalitat a Madrid i els rèdits polítics, fan molt difícil anar gaire més enllà. Tornarem a tenir un cicle fatigós de demandes de més autogovern, ratllant l'autodeterminació, fins que vingui un altre Mas i pacti una rebaixa a Madrid, per després veure-la més rebaixada pel TC? O hi haurà un plantejament diferent i es mirarà d'adaptar-se a la realitat espanyola o plantejar d'alguna manera una consulta sobre el desig d'independència? Aquesta consulta podria fer-se en l'àmbit municipal? Els resultats serien extrapolables a la voluntat catalana? De fet això hauria de poder-se fer, perquè qui governa ara Espanya, ferms defensors de la IIa República, han de recordar que aquesta va arribar després d'unes eleccions municipals.

+ GNU FDL

Invasió de competències

Nova polèmica al voltant de l'Estatut. El decret del govern espanyol sobre el rescat de bancs i caixes sembla que envaïria competències de l'Estatut, concretament no es respectaria el dret de vetar fusions que té la Generalitat. Així ho diria un dictàmen del Consell Consultiu. Davant d'això hi ha discrepàncies sobre si cal anar al Constitucional o no.

Aquest tipus de polèmiques no haurien d'existir. És a dir, si és 100% segur que s'està incomplint l'Estatut, el govern espanyol estaria incomplint una llei orgànica de l'Estat i això no ho pot fer. Ara bé, si la interpretació del decret i de l'Estatut obre una escletxa perquè pugui argumentar-se que no hi ha invasió, estem davant d'una polèmica gratuïta fruit de la forma de legislar, sempre deixant forats que creen ambigüitats.

De moment, abans que quedi clar què passa, ja tenim el missatge als mitjans. El govern espanyol incompleix l'Estatut. És o no és així de totes totes?

+ GNU FDL

La política catalana fa fredat

Aquest cap de setmana se'ns començava a preparar que el president Montilla ens garantirà un bon finançament -hem de tenir fer en el líder Montilla i en el líder ZP, és la religió PSC-PSOE-, a la qual cosa s'ha afegit avui la consellera Tura, avisant que el resultat segur que no ens agradarà. Si fa poc posava en dubte la contundència de les postures del PSC en boca d'Iceta, aquestes actuacions de polítics socialistes em refermen en el meu dubte. Crec que al final el PSC acceptarà rebaixes i ens intentarà fer veure que el resultat és bo, per no dir òptim. CiU, després de ser criticada per la foto de Mas amb Zapatero pactant les rebaixes a l'Estatut, ja aprofita per criticar allò que s'està coent -si no està cuit del tot-.

Mentrestant, ERC continua donant la imatge de ser un partit que cada dos per tres té una trencadissa. L'ex-conseller Carretero ha trencat la pau que semblava haver aportat Carod renunciant a ser candidat a les eleccions al Parlament. Ara bé, crec que és millor marxar del partit que no pas fer com Bertran i altres, que no els agrada la línia que se segueix, que perden les eleccions per dirigir el partit com creuen que s'ha de fer, i continuen actuant com si la majoria de militants estigués del seu costat. Veurem què passa amb ERC després d'aquesta etapa d'escisions. Veurem com es reflecteix en la política catalana.

I és que, com diu el títol, la política catalana fa fredat.

+ GNU FDL

Teatro, lo tuyo es puro teatro

El títol en castellà és una referència a la cançó de La Lupe, perquè és allò que m'ha vingut al cap quan he escoltat repetides vegades avui la notícia en què Miquel Iceta (PSC), mostrava una postura "amenaçadora" quant al futur del govern català i de l'espanyol si no es compleix l'Estatut. Em sona a teatre perquè el PSC, en boca d'un o altre dels seus dirigents, ens ha acostumat a escoltar declaracions que semblen contundents i a escoltar desmentits l'endemà, o veure com van modulant el discurs amb el temps. Ho sento però, mentres no em demostrin el contrari aquesta cançó reflecteix clarament què en penso. Per cert, que per a Artur Mas posaria la mateixa banda sonora.



+ GNU FDL

La credibilitat de Mas

Artur Mas demana fermesa en la negociació del finançament i apunta al concert econòmic si no s'aconsegueix un acord satisfactori. Venint de qui vénen les declaracions cal prendre-se-les amb escepticisme. Si bé el PSOE i el PSC han demostrat que es parla molt de federalisme, de pluralisme, de complir l'Estatut, i que després ja en parlarem, Artur Mas i CiU per extensió, han demostrat al llarg dels anys que també parlen molt però, que sempre acaben rebaixant les espectatives generades. La gran rebaixa va ser amb l'Estatut actual, amb el gran enrenou que es va viure per poder-lo aprovar a Catalunya i amb les retallades que va facilitar la foto de la Moncloa a Madrid.

No vull que aquesta reflexió sembli un argument de manual del tripartit. Simplement penso que com ciutadà, el desengany amb el govern català i l'espanyol, no és suficient per creure que Mas, que ja ha fet el contrari que ha predicat altres vegades, ara sigui tan exigent com pretén semblar.

+ GNU FDL

El finançament i la credibilitat del Govern

He escoltat Artur Mas a la ràdio, al Cafè de la República. He de confessar que completament en desacord amb les seves propostes sobre la situació econòmica no hi estic -parèntesi referent a la conferència d'ahir-. També estic d'acord amb l'opinió que li mereix el Govern, o millor dit el PSC, sobre l'incompliment descarat de l'Estatut per part del govern espanyol quant a finançament, enfront de l'acord complint terminis sobre el deute de l'Estat amb Andalusia fet públic ahir.

El govern català té un conseller que de vegades sembla rebel per les declaracions radicals sobre el finançament, el conseller Castells. Aquest conseller però, acaba sent desautoritzat pel govern, per consellers del seu partit concretament. Des del PSC repetidament es fan declaracions sobre la postura que s'adoptarà si no s'arriba a l'acord en determinada data. S'ha vist, com ha recordat Artur Mas a la ràdio, que aquestes amenaces no serveixen de res. L'enèssima advertència la llegeixo en aquests moments. Miquel Iceta diu que l'acord de finançament no ha d'aconseguir-se més tard de l'estiu. En aquestes declaracions però, s'accepta que també depèn del govern que s'aconsegueixi l'acord. Per tant, tornem a tenir declaracions gratuïtes, de cara a la galeria.

El dia que un partit com el PSC actuï plantant-se quan calgui davant del PSOE, aleshores podré dir chapeau. Mentrestant, només confirma la idea que els partits primer pensen en ells i després en la societat a la qual representen.

+ GNU FDL

Els símbols nacionals

Un ja comença a estar tip que el Tribunal Constitucional no acabi de concloure el seu dictamen sobre l'Estatut però, que en canvi cada cert temps es filtrin possibles conclusions sobre temes aïllats. S'està fent llarg això. Avui un dels temes del dia és la negativa del Constitucional a admetre que Catalunya tinguis símbols nacionals. Que estrany... Imagino que això serà perquè contradiu la Constitució i no per simple ideologia. Ara bé, si dir que no tenim símbols nacionals els farà desaparèixer és un error de concepte. Els símbols nacionals formen part del sentiment col·lectiu i això implica que cap llei no pot ni posar-los ni treure'ls.

Debat a banda seria parlar sobre la simbologia i sobre l'abús que se'n fa amb finalitats polítiques i partidistes.

El paper d'ICV en el finançament

ICV no ha volgut fer comparèixer Zapatero al Congrés dels Diputats per explicar la situació de l'acord de finançament no assolit en data 9 d'agost, prevista a l'Estatut de Catalunya. Avui la premsa es fa ressò de la desautorització al pacte entre el conseller Saura i la vicepresidenta Fernández de la Vega, per allargar el marge per assolir l'acord de finançament.

Si l'Estatut s'hagués aprovat ahir podríem pensar just que els terminis fossin flexibles però, l'Estatut ja fa massa temps que està aprovat i ja fa temps que s'hauria d'haver enllestit un acord. Es diu que Zapatero està fent temps per veure si el Tribunal Constitucional tomba l'Estatut i no ha de negociar el finançament. D'altra banda, també es vol que el finançament sigui sotmès a l'aprovació de la resta d'autonomies. Tothom s'apunta a millores de finançament, a reformes d'estatuts, malgrat abans haver dit que no eren necessàries.

ICV ha fet en la negociació del finançament allò que a Artur Mas se li tirava en cara quant a l'Estatut i la foto a la Moncloa amb Zapatero. En diferents contextos, ambdós han trencat la unitat d'acció amb la resta de forces catalanes. I si a Mas se li recorda, a Saura i a ICV també se'ls ha de recordar.

No cal dir que d'acord segur que n'hi haurà, perquè tot això sempre acaba sent una gran escenificació per tenir-nos entretinguts.

Finançament català

Aquests dies he decidit no parlar sobre el finançament i tot l'enrenou que es pot seguir cada dia als mitjans. Malgrat el front comú desconfio que aquesta unitat arribi al final de tot el procés. Qui es desmarcarà abans és la incògnita. Serà el PSC per fer costat al PSOE? Serà CiU amb una nova foto a la Moncloa? Seran els altres dos partits del govern, tipus de tanta presa de pèl?

Demàs és 9 d'agost i, malgrat haver tingut molt i molt de temps, tot seran excuses per justificar que el finançament català no té acord. Un altre cop Zapatero falla. Va tenir sort que les passades eleccions eren PSOE o PP però, les properes...

Coses d'avui

Avui l'economia ha estat notícia. La taxa interanual de l'IPC ja se situa al 4,1%, amb una pujada del 0,7% el mes de novembre. Ahir ja ho comentava sobre la preocupació del futur de l'economia espanyola per la baixada del sector de la construcció i l'augment dels preus. El propi govern espanyol recomana que es compri conill a Nadal per no notar tant l'augment dels preus. I potser sembli un consell ridícul però, és que ens posem al cap allò que ens venen com tradicions o modes i acabem comprant menjar caríssim per aquestes dates per no ser menys -menys que qui, si els rics ens passaran la mà per la cara igual?-.

Continuant amb temes de diners, avui llegia que hi ha gent que compra loteria de Nadal de l'administració La Bruixa d'Or de Sort a la revenda. Segons una persona que reven dècims, es paguen a 25 euros. És per reflexionar. Ja no comprem a la revenda entrades d'un concert únic que potser no podrem tornar a veure, o d'una final de copa d'Europa -si això us sembla important per comprar amb sobrepreu- sinó que hi ha qui compra dècims de loteria, per si li toca. Abans hauria d'aturar-se a pensar que la probabilitat de guanyar és molt baixa, que ja és prou que un dècim costi 20 euros, i que no per ser de Sort té assegurada la grossa.

Vénen eleccions i això pot fer que allò més conflictiu, potencialment perjudicial per al PSOE, quedi aparcat fins que se sàpiga qui governarà Espanya els propers quatre anys. La Generalitat es mostra preocupada per l'aplicació de l'Estatut en aquest sentit. El traspàs de rodalies i d'algunes competències no està clar a hores d'ara.

La SGAE està empipada pel rebuig del Senat al cànon digital. Ahir podia llegir que consideren aquest rebuig com una cosa antidemocràtica -ves si no és democràtica una votació al Senat, encara que no vagi en la línia d'un col·lectiu-. Avui llegia que Teddy Bautista diu el cànon, malgrat el rebuig, està fixat i que no pot ser retirat. Bautista és partidari del model Sarkozy de tall de connexió a Internet per utilitzar xarxes P2P per descarregar pel·lícules i música. Però, no explica com lliga això amb la petició del cànon. Perquè sembla que alguns vulguin cànon per compensar la còpia privada però, que allò que els jutges ja han considerat còpia privada, no es consideri com a tal. També penso que si algú ha de gestionar el cobrament de cànons hauria de ser d'una vegada per totes l'Estat, i no cap altra entitat, per molt transparent i fiable que sigui.

Cinisme podria ser el terme per descriure allò que podem llegir sobre les descàrregues de sèries de xarxes P2P i la indústria que les produeix. Resulta que l'audiència en línia sorgida de les descàrregues acusades d'il·legals és una variable que es comença a tenir en compte per mesurar l'èxit de les sèries. Quines coses...

L'administració holandesa es passa al programari lliure l'any 2008. També passa a utilitzar el format per a documents Open Document (ODF), el qual utilitzen eines com OpenOffice, NeoOffice o KOffice. La directiva holandesa demana la justificació per a l'ús de programari privatiu, no el prohibeix. I Microsoft es preocupa per aquest nova política quant al programari. A veure si algun dia algun polític d'aquests que sempre tenen arguments excepte per parlar de tecnologia, els explica a Microsoft que ells també poden treballar amb l'administració pública. Només han de fer-ho amb programari lliure.

Bono, l'altra cara del PSOE

José Bono no és una persona que utilitzin un llenguatge gruixut a l'estil del PP però, exerceix el nacionalisme espanyols com ho fa el partit de la dreta. Així, la seva actitud davant dels nacionalismes no és aquella que s'espera d'un polític d'un partit que semblava a principis de legislatura més proper al federalisme que al centralisme espanyolista. Que digui que les nacions són un invent o que l'Estatut no el volen ni els seus pares, són opinions respectables però, apartades de la realitat. Les nacions són i es fan, no s'inventen. L'Estatut que es va aprovar a Madrid ja no era el fill que es va parir a Catalunya sinó que es va alterar considerablement a Madrid. I això cal que ho recordi Bono.

Però, de Bono cal també destacar, que veu amb més bons ulls el pacte amb CiU que no pas amb altres partits catalans. I la idea del pacte amb CiU després de les eleccions generals no sé si m'agradaria, a banda que segurament podria suposar la fi de la legislatura catalana, o almenys del tripartit.