Escolaritzar els nounats, la "burrada" del ministre de #Treball #política

L'Alba Padró opina al Criatures sobre la notícia de fa uns dies en què el ministre de Treball, Valeriano Gómez, deia que si hagués de triar una mesura per adoptar seria fer que un nadó només nèixer pogués estar escolaritzat. En llegir la notícia em vaig esborronar. És a dir, que per fer el país més competitiu, per conciliar millor la vida laboral i la familiar, cal titllar les dones d'improductives, de ser una llast per a l'economia pels períodes de baixa maternal i d'alletament. I no només això, cal prioritzar els objectius de les empreses i no pensar en els beneficis que suposa per a una criatura passar el màxim de temps amb la seva mare.

Per desgràcia no totes les famílies poden gaudir d'un llarg període de lactància amb el seu fill o filla però, seria desitjable enfortir aquest període, allargar-lo si cal, i no intentar minimitzar-lo. Volem ser europeus per als deures però, per als drets no ens interessa.

De veritat, llegir això d'un ministre socialista és una vergonya.

+ GNU FDL

Piquets informatius (i 2)

A les Terres de l'Ebre la vaga dels transportistes també es nota. Avui no hi havia diaris als quioscos, no hi havia carn als supermercats, no s'havien reposat alguns productes,... Des de fa dies que a les rotondes del poligon Catalunya Sud, la de la Raval de Crist i la del Montepio, entre altres, es poden veure piquets informatius. Se senten dir coses. Es deia que una furgona a l'Aldea, amb menjar per un centre sanitari o educatiu, ha estat buidada per un piquet. Ahir a la televisió vaig poder veure un piquet buidant les rentadores d'un camionet i tirant-les amb ràbia fora del vehicle. Sembla que, malgrat no ser sindicats qui hi ha al darrere -l'altre dia no tenia massa clar això-, els piquets són els piquets. Diu el govern que només representen un 20% dels empresaris del transport els que no fan vaga però, fan molt de soroll.

Estic d'acord amb la queixa. Diuen que corre el rumor d'una vaga general. No sé. No sé si el govern té realment la culpa d'això, i mira que Zapatero ens pren el pèl cada dos per tres. Penso que, el preu del combustible el pugen les empreses del ram. Ja vaig comentar-ho. A les Terres de l'Ebre molta gent necessitem per treballar el nostre vehicle. No tenim una xarxa de transport públic que satisfaci les necessitats de la gent que podria utilitzar-la per anar a treballar. He viscut un bon grapat d'anys a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la diferència és notable. Necessitem el nostre vehicle. I no se'ns considera una eina de treball. No podem desgravar ni el combustible, ni les operacions de taller, ni res d'això. És evident que l'escala de despeses no és la mateixa però, l'increment de preus el patim tothom. Cal una solució, si la hi ha, global, no per beneficiar determinats col·lectius.

Com diuen els mitjans -crec que amb molta intenció-, la simpatia envers els vaguistes segurament comença a canviar cap a la indignació. Potser seran l'únic col·lectiu que superi en indignació als treballadors de Renfe, especialistes en les vagues que toquen més el nas.

Falten enginyers, no hi ha planter

Vilaweb TV publica un video sobre la manca d'enginyers de Telecomunicacions i d'Informàtica al mercat laboral, i la poca quantitat d'estudiants i de titulats en aquestes carreres. El video mostra opinions sobre el motiu de la disminució del nombre d'estudiants (dificultat, per exemple), sobre la situació laboral dels enginyers (poca valoració, funcions i sous no d'acord amb el títol).

Si he de dir la veritat, més d'un cop penso que per viure a l'Ebre no em calia l'enginyeria. A l'Ebre no es demanen enginyers, o si es demanen es fa erròniament. Ara bé, també penso que m'obre portes i que em permet fer altres coses que, sense ella no podria, com ara estar fent docència a la Universitat.

Jornada de 65 hores

Els ministres de Treball de la Unió Europea van acordar ahir allargar la jornada laboral màxima fins les 65 hores setmanals, informa Público. La norma permet que es treballi per sobre de la jornada laboral -40 hores a Espanya-, amb un màxim de 65 hores. Això significa que caldrà adaptar la legislació espanyola, doncs entre una jornada i l'altra ha d'haver 12 hores de descans, o bé qui treballi 65 hores per sistema haurà de treballar més de 5 dies a la setmana. 25 hores més setmanals són 5 hores més al dia. En una jornada de 8 hores, significaria treballar una mitjana de 13 hores al dia, amb la qual cosa no queden les 12 hores reglamentàries.

A la pràctica segur que ja hi ha qui fa jornades que no respecten els límits de descans. El col·lectiu sanitari és un dels que habitualment no compleix les jornades laborals reglamentàries en molts països, com informa el diari.

Hi ha moltes preguntes que poden sorgir. Estem tornant enrere? Ho sembla. Es ven com una eina de flexibilitat per a l'empresa i de seguretat per als treballadors i treballadores, quan sembla més aviat una eina que facilitarà que les empreses no contractin tanta gent -ens allunyem de la jornada de 35 hores-, allargant les jornades de les persones, posant més difícil la compaginació de la vida laboral i familiar. Sobta que això vingui d'Europa. Les 25 hores de més deixaran de comptar-se com hores extra? Si és així, els col·lectius que es beneficien de les hores extra per treballar més de la quantitat de les que composen la jornada, deixaran de beneficiar-se'n tant i passaran a cobrar les hores al preu de la resta.

El tema de l'aigua

He estat uns dies desconnectat. En arribar m'he trobat alguns comentaris al bloc, a les entrades sobre el possible transvasament del Segre a Barcelona. No vaig poder comentar el missatge que presentava la gent de la conca de l'Ebre com intransigent a La Vanguardia, crec que diumenge, en un monogràfic que parlava de la cultura del no. Per tant, comencem amb el comentari.

La Vanguardia no ha destacat mai per posicionar-se a favor de les consignes contra els transvasaments. Certament, com mitjà de comunicació que és hauria de cercar la neutralitat. Però, en canvi sí que trobem missatges que ens envien un missatge parcial, en aquest cas favorable a transvasar aigua. Però, qui llegeix diaris ja sap com s'ha d'agafar què hi troba escrit.

D'altra banda, els comentaris anònims que m'he trobat insisteixen en l'afinitat amb els socialistes per trencar el meu discurs. Un argument molt feble i trist que demostra no llegir res del que escric i no entendre què penso. Però, ja se sap, hi ha qui només sap fer soroll i, si és des de l'anonimat encara més.

I per aclarir-ho. No accepto transvasaments, sent coherent amb allò pel que ens vam mobilitzar durant els anys 2000-2004. Algunes persones a les Terres de l'Ebre han mantingut viva la flama, han continuat avisant dels persill dels transvasaments encoberts. Parlo de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, de l'anomenat sector de Manolo Tomàs. Altres van preferir deixar-ho anar. Els partits polítics que abans donaven suport a la PDE, no tots han continuat fent-ho. Els socialistes creuen que s'ha acabat el perill i que la PDE no té sentit de continuar la lluita. Crec que s'equivoquen.

CiU ha entonat el mea culpa, és cert, però, sempre hi ha matisos. CiU no ha acabat mai donant suport a la PDE, no suport clar, durant els anys que portem des de que Zapatero va derogar el transvasament del PHN. És més, s'han mostrat partidaris de la interconnexió de xarxes i de transvasar aigua del Roine. Aquestes setmanes han donat a conèixer el projecte de transvasament encobert del Segre a l'Ebre, cosa que s'ha d'agrair. Però, en canvi, no avisen i no es pronuncien sobre el probable aprofitament del Segarra-Garrigues per enviar aigua del Segre a Barcelona. I tampoc pensen que el Xerta-Sénia sigui la porta oberta per enviar l'aigua al sud. Tampoc pensen que l'augment de regadius a Catalunya no sigui contradictori amb la nov cultura de l'aigua -els socialistes tampoc, és cert-. Quan els pagesos es queixen dels preus dels cítrics a casa nostra continuen proliferant aquests conreus, i es creen nous regadius per afavorir-los. No dic que s'hagi de negar l'aigua per regar sinó que cal dir clarament fins on es vol arribar. Finalment, allò que no m'agrada de l'argumentari de CiU és que darrera de les denúncies d'espoli d'aigua sembla que s'amagui la protesta per no treure'n benefici econòmic. I al final sembla que l'important és poder mercadejar, no si l'aigua es queda o se'n va.

Ara, anònim, podem debatre.

Els funcionaris són uns gossos

Títol polèmic el que he escrit però, estic interpretant l'opinió de Joan Rosell, president de Foment del Treball, qui diu que a Catalunya hi ha 150.000 funcionaris que no fan res. Aquesta afirmació, per començar, ha d'anar acompanyada de dades que ho demostrin. Ell com empresari sap perfectament que d'impressions personals, de sensacions, no es viu i que no serveixen per demostrar resultats. També sap que generalitzar és perillós, a banda d'una manca de respecte important per la feina dels treballadors i treballadores. No sóc funcionari però, no descarto intentar arribar-hi, si es presenta l'oportunitat i aquesta és interessant. A més, aspecte important avui dia, l'estabilitat laboral del funcionariat no la garanteix l'empresa privada. Em pot dir còmode però, més aviat sóc realista i penso en les despeses a les quals s'ha de fer front cada inici de mes. És clar que ell -seguint la línia de la generalització- està forrat i no s'ha de preocupar per la hipoteca, els càrrecs a les targetes, menjar, etc. És com allò que es diu que els directius a les empreses privades són massa nombrosos, que no tenen ni idea de res o que cobren massa. És injust, oi? Igual d'injust com posar al sac dels gossos 150.000 persones.