Periodisme ciutadà

Baquía publica el seu butlletí amb el periodisme ciutadà com tema de portada. El debat recurrent sobre si les persones pel fet d'escriure, d'opinar, ens podem considerar periodistes, si totes les fonts són fiables, si el valor d'allò que escrivim és igual que el d'un professional del ram,...

Com deia, em sembla un tema recurrent, tot i que és interessant. Quan parlem de periodisme ciutadà de quin tipus de periodisme parlem? Parlem del periodisme com ciutadà ofici o com aportació ciutadana a la societat a través de proporcionar informació.?Informació són aquelles dades elaborades que ens aporten quelcom de nou. Tothom pot proporcionar informació a la xarxa, dins del seu àmbit professional i/o del seu entorn social. Tothom pot esdevenir una font d'informació de confiança o una referència sobre temes determinats. No s'està però, envaint el terreny professional del periodisme sinó traslladant a la xarxa allò que s'ha fet tota la vida: comunicar-se. El valor que tingui la informació serà una funció de la informació en ella mateixa i no de l'origen, de qui l'ha elaborat, no trobeu?

Comparar el periodisme ciutadà amb altres àmbits professionals no és potser una bona comparació. S'estaria assimilant el concepte a una forma d'intrusisme professional, cosa que no és acceptable. L'intrusisme professional es produeix quan algú exerceix de periodista sense ser-ho. El nom potser és el problema. D'altra banda, els mitjans beuen -els que volen- d'aquest periodisme ciutadà, gràcies al qual podeu accedir a informacions de primera mà, de testimonis de fets, a opinions de parts interessades, etc. I són els mitjans qui acaben difonent la informació i fent-la arribar a més gent. És una relació de col·laboració, no de competència.

Algun dia haurien de parlar a Baquía de la gran quantitat d'informàtics que hi ha pel món, que segueixen la recepta de Juan Palomo, i que fan tant de mal a la professió. Fas webs i no tens idea d'informàtica? Per què ho fas? Administres sistemes gràcies que tens mil eines que t'ho solucionen tot? I si et falla alguna d'elles, què?

Els blocaires comparteixen

Baquía fa referència a un estudi que diu que les persones que mantenen un bloc se senten més satisfetes amb les seves relacions socials. Què trobeu?

Des de la feina o des de casa?

Avui podeu llegir dues informacions totalment contradictòries, almenys quant a titulars. Són dades sobre les preferències dels espanyols quant al lloc des del qual es connecten a Internet. Segons El País l'internauta espanyol prefereix connectar-se des de casa, amb un 74,6%, segons un estidu d'AIMC. Confesso que em causa sorpresa aquest resultat. En canvi, Baquía publica els resultats d'un estudi de Nielsen/Net Ratings, segons el qual el 34% dels espanyols prefereix connectar-se a Internet des de la feina -sent aquest el percentatge major-. Això no m'estranya tant, més que res perquè a la feina és on es passa la major part del dia, i segons el tipus de feina, la xarxa és una eina més de treball. La sorpresa és sobretot el sentit tan diferent entre una i l'altra notícia.

El format AAC

Baquía parla en un article del format musical AAC (Advanced Audio Coding), un estàndard internacional desenvolupat pel Moving Pictures Expert Group (MPEG). Desenvolupat inicialment com MPEG-2 Part 7, passà a acualitzar-se com MPEG-4 Part 3, i és l'estàndard ISO/IEC 14496-3:2005. És el format emprat per diferent programari de reproducció de música, entre els quals destaca l'iTunes d'Apple, en la web de la qual hi ha un apartat dedicat al format en qüestió.

Baquía en parla aprofitant la notícia recent que Apple oferirà música sense protecció amb DRM gràcies a un acord amb EMI. Segons diu l'article Apple es comprometé a oferir música en fitxers amb velocitat de fins 256 Kbps. Imagino que volen dir amb freqüència de mostreig de fins 256 Kbps, doncs velocitat aniria associat al temps de descàrrega del fitxer. Les taxes de bits per segon en els arxius musicals són indicadors de la feqüència de mostreig en comprimir el so, de forma que com més alta és la freqüència, millor és el so, encara que també més gran és el fitxer resultant.

Baquía també parla de la patent que afecta el format, per la qual cal una llicència per poder fabricar o desenvolupar codificadors/descodificadors del format AAC. Les implementacions gratuïtes gratuïtes es troben disponibles en codi font a causa de la patent.

Es troba a faltar en un mitjà de difusió de les TIC com Baquía una referència al format obert Ogg Vorbis, lliure de patents i sense pagament de royalties, el qual ofereix una alternativa sense barreres per a la compressió de música, competint amb MP3 i AAC, així com amb altres formats existents.

Els crítics amb els blocs

Baquía parla avui dels blocs en to crític. Fa uns mesos parlava en aquest bloc d'un informe sobre la influència dels blocs en l'opinió que es formen els internautes europeus, el qual situava els blocs en el segon lloc de confiança a l'hora d'informar-se, després de la premsa escrita. Baquía apunta ara que els blocs poden esdevenir eines publicitàries, on la informació que es dóna està subjecta a interessos d'empreses que volen promocionar els seus productes disfressant-ho tot d'opinió personal dels autors dels blocs. Segur que això passa en alguns blocs, tot i que el titular que utilitza Baquía, tan generalitzador, em sembla totalment desencertat. Potser també haurien de parlar sobre si els mitjans tradicionals, premsa, ràdio i televisió, o fins i tot ells mateixos, se salven de la crema i poden erigir-se en fonts d'informació completament imparcials.

Una forma equivocada d'entendre Menéame

Aquí hi ha un article de Baquía on l'autor s'expressa negativament sobre els agregadors socials de blocs, tipus Menéame, perquè no proporcionen informació interessant. Si voleu estar informats sobre l'actualitat, sobre informació interessant per a vosaltres, sempre podeu fer-vos una recopil·lació d'enllaços a mitjans d'informació, o bé tenir un agregador de notícies propi, per assegurar-vos que el recull és del vostre gust. Però, quan el recull depèn de l'opinió dels usuaris el resultat no necessàriament ha de coincidir amb les preferències personals.

Lo que no som els internautes

Baquía avui fa referència a l'informe de JD Power sobre la intenció dels internautes de canviar-se a la companyia d'Internet que millor preu li faci. Crec que és normal que els consumidors, davant de la manca de control -efectiu- sobre les empreses que ens donen servei, ens busquem la vida, com es diu habitualment, i mirem pel nostre benefici i no pel del pobre proveïdor d'Internet, que tant ens mima i tanta falta li fem. Però, Baquí posa per títol del seu article "Internautas chaqueteros". Llegint-lo no es desprén que opinin això dels internautes però, el títol de vegades ja ho diu tot.