Hoax: la trampa del perfum

M'ha arribat un missatge d'aquests que t'avisa de perills potencials, aquest cop relacionat amb la gent romanesa. Explica que gent d'aquell país es dedica a visitar cases o a abordar-te en aparcaments i altres llocs per fer-te olorar un perfum que diuen que és molt bo i molt barat, i que resulta que és un somnífer per adormir-te i després robar-te. Com he suposat, es tracta d'una cadena, d'una llegenda urbana, la qual circula ja fa un temps per la xarxa.

Malauradament aquesta cadena, si circula per la xarxa, més d'un i d'una es creurà que la gent romanesa realment fa això. Algú amb poca cosa al cervell, no ha pensat que ja perjudica prou la cadena com per, a més, perjudicar la imatge d'un col·lectiu de persones, amb una imatge ja prou dolenta a casa nostra.

Referències:

• El golpe del perfume (any 2002)
• Perfume Hoax
• Perfume Email Hoax (any 2004)
  

Clarinet, dia 19

Després d'uns dies, ahir vaig començar setmana tornant a tocar. Sembla que les canyes del 2 i mig no duraran gaire i m'hauré de passar al 3. Més que res perquè arriba un moment durant l'hora que estic tocant en què s'afluixa i aleshores el so ja és quasi imposible de mantenir dins d'uns paràmetres acceptables. La realitat és que amb un bec B45, que és el que tinc, una canya del 3 és la normal. Però, per començar millor no utilitzar canyes tan dures, o pateixes el doble.

El ple de l'Ajuntament rebutja investigar el cas dels cinemes

El ple de l'Ajuntament d'Amposta va rebutjar ahir la moció del PSC d'investigar per què els cinemes d'Amposta han estat 7 anys i mig amb una llicència provisional. I no m'estranya. Aquests del PSC només volen mal al consistori, són uns mals ampostins, que volen que els negocis de la ciutat fracassin. Si això hagués passat a la Tortosa de Sabaté, estic segur que la moció l'hauria presentat l'aleshores Ferran Bel a l'oposició, i hauria estat un acte de responsabilitat que veurien amb bons ulls qui ara governen Amposta.

Investigar on ha fallat el control és un exercici de transparència, que no hauria de requerir ni una moció al ple per iniciar-se. Saber per què, mentres la resta de mortals que iniciava una activitat havia de córrer per tenir els papers en regla, un dels negocis emblemàtics de la ciutat dels darrers anys, estava sense llicència definitiva de forma indefinida. Imagino que de no haver hagut la petició d'informació -o denúncia, no sé- sobre la llicència dels cinemes, encara ara estaríem sense saber-ho.

Però, com que tot es redueix a acusar els uns de fer electoralisme o de dimitir d'Amposta, i de no acceptar els errors propis, això quedarà en no res. I mira que sóc dels que pensa que una de les coses que més honora un polític és sortir a dir que s'ha equivocat.

Recomanacions musicals: Mecano

Mecano és un grup que ha acompanyat la joventut espanyola durant un bon grapat d'anys. Als anys 80 era un exponent del tecno que naixia a Espanya. Als 90 encara ens van obsequiar amb els seus treballs. Recordo al ball de La Lira quan vaig començar a anar que era molt esperat el moment en què sonava Me colé en una fiesta, o Maquillaje. Una de les cançons que m'agraden més és Barco a Venus. Fou un dels primers senzills que va comprar-se mon germà.

Mecano va ser potser el grup que més gent va aplegar al recinte de festes d'Amposta, en una època en què encara s'apostava per programar concerts de grups coneguts.

L'abonament de Renfe canvia de validesa

Avui Xavi m'ha enviat un mail sobre l'abonament de 10 viatges de Renfe per anar a Barcelona. Fins fa poc la validesa d'aquest abonament era de 3 mesos. Ara, Renfe opta per unificar el criteri i passa a tenir validesa d'un mes, com vaig llegir fa uns dies en un anunci a l'estació de l'Aldea -aquella on no arreglen la porta corredissa-.

És increïble que es faci servir el mateix criteri. A la rodalia de Barcelona és normal que un abonament de 10 viatges tingui validesa d'un mes. La majoria de persones en una setmana o dues esgoten els viatges. Però, una persona que viatja a Barcelona des de les Terres de l'Ebre, no sempre fa el viatge de tornada la mateixa setmana. Si no el fa, en un mes no esgotarà els 10 viatges i es veurà forçada a comprar bitllets individuals. Així Renfe fomenta l'ús del tren i del transport públic en general? Així continua tractant tan bé les zones allunyades de la capital? Encara haurem de donar gràcies de tenir trens que s'aturin a les nostres estacions.

Transport públic

Avui Maria Jesús ha agafat el bus que surt d'Amposta a les 06:45h cap a Barcelona. Al web de la Hife posa que no és enllaçat però, sí que era enllaçat. La gent que des d'Amposta anava a l'Aldea havia de canviar de bus a l'entrada de l'autopista de l'Aldea. Això no és realment problema. Passa que el bus ha sortit passades les 7h d'Amposta, perquè a més de dur gent de Barcelona duu gent que va a Tortosa. L'aglomeració de gent era prou important i ha costat temps que entrés tothom. A les 7:15h encara no havia arribat a l'enllaç amb el bus que baixava de Tortosa. Ho sé perquè he avançat el bus per la carretera i a les 7:15h passava jo per allí.

El bus ha arribat al Metro Palau Reial a les 09:30h, quan té arribada a Barcelona (c/ Numància) a les 09:05h. Evidentment hi ha un marge a causa del tràfic però, potser el retard de sortida ha afectat.

Era una prova avui, doncs si el bus arribés bé la combinació per després agafar un tren a Girona seria molt bona però, sembla que no hi podem confiar.

Nota afegida. Amposta, segona ciutat del territori, fa anys que hauria de tenir una estació d'autobusos com cal, amb venda de bitllets, i no fer com tota la vida, d'haver de comprar-los en pujar al bus. A més, l'actual parada està en un lloc, al costat del riu, on ara ja comença a fer fresca a primera hora del matí. Sí que fa temps que es parla de la futura estació d'autobusos però, és que no hauríem d'estar així, hauríem de tenir-ne una de feta ja fa temps. Després hem de confiar en el transport públic.

Tarifes ADSL

Si fa uns dies parlava de la Internet mòbil, mercat on el millor preu penso que el dóna Simyo, en l'àmbit de l'ADSL, la connexió a Internet per la línia telefònica convencional, hi ha diferents opcions. A mi m'interessa saber quina és l'opció més barata que m'ofereixi una tarifa plana, i no m'importa si m'he de contentar amb un ample de banda d'1Mbps. Podeu consultar la comparativa d'ADSLZone o cercar pels diferents proveïdors.

Tele2, ara en mans de Vodafone, ofereix la tarifa més atractiva en el meu cas. Per 29,9 euros més IVA ofereix ADSL a 1Mbps i trucades locals, provincials i interprovincials, sense haver de pagar el lloguer de línia. Si no tens línia de telèfon te la posen. Requereix una permanència de 18 mesos penalitzant amb 39 euros la marxa prematura. Es pot optar també, amb el mateix preu, per ADSL fins 20 Mbps, sense trucades. Ya.com ofereix una connexió d'1Mbps per 19,95 euros/mes més IVA però, requereix tenir línia de Telefónica prèviament i està subjecte a la ubicació de la línia. En el cas d'Amposta, almenys a casa, no es pot accedir a l'oferta. També es pot optar per un ample de banda de 3 Mbps pagant 22,95 euros/mes. La permanència és d'un any.

De totes les companyies aquestes dos són les que donen millors tarifes però, en el segon cas, cal tenir disponibilitat geogràfica i sovint l'oferta ha de ser una de preu més elevat per aquesta manca de disponibilitat.

Recomanacions musicals: Pablo Abraira

Continuant amb la tendència de música melòdica espanyola dels 80 dels darrers dies, toca Pablo Abraira. Qui no recorda Gavilán o paloma?

Recomanacions musicals: Camilo Sesto

Sí, sí, que fas recomanant Camilo Sesto? Doncs perquè hi ha cançons que valen molt la pena. L'estrella és Vivir sin ti. I en el seu moment aquest home cantava molt bé. Una altra cosa és la devaluació amb el pas dels anys, a la qual també va contribuir en el seu moment la ridiculització a la que el va sotmetre, si no recordo malament el Javi Cárdenas per al Força Barça.

Usos de Twitter

Jo sóc dels que els microblocs, concretament Twitter, els faig anar poc. No sóc l'únic. Tinc alguna temporada que sí, que escric molt, si és un esdeveniment que vull seguir al moment. De fet, amb la recent mobilització contra la interconnexió de xarxes vaig utilitzar-lo per comentar alguns debats de tele. I a les passades eleccions espanyoles, per anar apuntant els resultats provisionals. Però, en el dia a dia el Twitter el tinc com un canal més de publicació del meu bloc. És a dir, que jo normalment només escric al bloc i tot allò que hi escric es publica de forma automàtica al meu canal de Twitter. De fet, això ho fan altres companys blocaires i la immensa majoria dels mitjans de comunicació que han creat el seu usuari en aquest servei de microblocs. Aquest és un dels usos de Twitter, el que li dono jo.

Recomanacions musicals: Yuri

Una altra cançó dels anys 80 que ara no hauria triat segurament però, que en la seva època va sonar molt. Es diu Este amor ya no se toca i el cantava la cantant mexicana Yuri. Recorda una mica a la cançó de Comando G, no?

Canvi de cicle

Ahir vaig so·licitar la baixa del COEIC. Arriba un punt en què s'acaba la il·lusió o no es veu llum al final del túnel i aleshores cal decidir com continuar. Vull mostrar però, agraïment pel suport rebut per part de l'entitat durant el temps que he estat delegat a l'Ebre.

Fa vora d'un mes que estic reprenent el clarinet, amb l'objectiu fixat de tornar a tocar. Recupero una passió, la música, a la vegada una eina d'exercici de la ment i d'experimentació de sentiments,

Malauradament em temo que en pocs mesos hauré de canviar de feina. Aquí em pot venir el canvi més brusc de tots. El mercat laboral a l'Ebre és limitat, quant a sous i quant a feines. Treballar d'informàtic -ja no poso d'enginyer- és complicat. Massa experiència, pretensions salarials elevades,... Sortides n'hi ha. El camí de l'educació, cosa que no em desagradaria, doncs ja sóc professor universitari, canvi de tipus de feina -sortir del sector informàtic?-, o canvi de territori. A Barcelona hi ha feina. Però, és un pas que quan has fet el camí de tornada cap a casa, costa de fer. Ja veurem.

És un d'aquells moments de la vida en què toca revisar prioritats, revisar projectes, descartar allò que no et motiva i esforçar-te en allò que sí. I sobretot, pensar que sempre tens les persones que t'estimen per recolzar-te. La resta poc importa.

Vegueries

El diari Público parla avui de les vegueries, de l'abandonament de les provincies en la divisió territorial interna de Catalunya. Com es pot llegir, la divisió de Catalunya enfora continuarà sent en províncies, almenys a l'hora de votar en eleccions que no siguin catalanes o municipals. Aquest és un punt incomprensible. L'Estat, si accepta la divisió en vegueries, ha de fer l'esforç d'eliminar una incongruència com és mantenir una divisió territorial paral·lela. D'altra banda, a la notícia es parla dels conflictes que ha comportat aquesta divisió, sobretot amb la Diputació de Barcelona, la qual perd part del territori, i la qual també és obstacle perquè en comptes de 7 siguin 8, les vegueries, creant-se la reivindicada vegueria del Penedès. El problema del repartiment de poder, del color polític dominant, passa per davant de decisions que se suposa que obeeixen a altres necessitats. Bé, és un dir perquè algú es creu que les decisions es prenen si perjudiquen qui mana?

Clarinet, dia 18

Ahir vaig estrenar canya. Del 2 i mig un altre cop però, sembla que al cap d'una estona la canya no dóna ja per més. Vull dir que, com que el meu llavi no té el control que tindria si estigués en forma, la pressió que exerceixo sobre la canya fa que s'afluixi en el moment que ja tinc el llavi cansat. Malgrat tot el canvi es nota respecte de l'anterior. Vaig comprar canyes Vandoren, les de tota la vida però, me les van vendre en fundes separades, és a dir, amb la seva funda de plàstic però, a més, cadascuna dins d'un embolcall, com el d'una galeta d'aquestes que vénen amb els assortits. Es veu que així conserven millors condicions d'humitat.

Tinc un preludi de Bach i un estudi de Paganini que fan por. Vaig tocar un altre cop la rapsòdia de Debussy -de quan vaig fer 8è-. I em vaig divertir molt.

Recomanacions musicals: Ruby y los Casinos

Aquest grup sonava quan jo era menut, 7 anys. L'any 1981 es va fer molt popular la cançó Yo tenía un novio que tocaba en un conjunto beat. El grup, Rubi y los Casinos, és un dels destacats de la Movida Madrileña. Aquesta cançó, que pot semblar ridícula, cursi, en aquell moment era de les que més es demanaven a la ràdio.

Webcam troianitzada

Ahir en un programa que fan a la tarda a Antena 3 parlaven sobre els fills i filles adolescents, sobre si els pares els espien, si és lícit fer-ho, etc. I en això que una contertuliana va començar a parlar del perill d'Internet, perquè els pares no saben què fan els fills quan es connecten a la xarxa, i que els fills no saben qui els està observant a l'altra banda de la xarxa. Tot semblaben preocupacions lògiques però, la senyora va començar a parlar malament de les webcams. Si bé ha de ser una preocupació com utilitzen els fills la tecnologia, la senyora va començar a dir que les webcams dels fills altres les poden controlar remotament de forma senzilla, que ella mateixa podria fer-ho, i que qualsevol podria veure què passava a casa teva. Ho van batejar com "troianitzar" la webcam, referint-se als troians.

És cert que remotament es pot atacar qualsevol ordinador connectat a la xarxa però, en comptes de pensar que això és possible sempre, cal prendre mesures i també preguntar-se fins quin punt una webcma pot servir perquè ens espiïn. Una càmera estàtica, actualment integrada sobre de la pantalla de molts ordinadors, no pot moure's sola per casa, per no dir que estic segur que aquesta senyora de controlar la webcam d'una altra persona des de casa no era capaç de fer-ho. Però, arriba un punt en què d'aquests temes en parla tothom i sense pensar què diuen.

El punt d'inflexió dels blocs

Via Jesús m'ssabento que el bloc d'Alianzo publica una entrada sobre l'estudi de l'Estat de la blocosfera publicat per Technorati. Explica Alianzo que es detecta una desacceleració per primer cop en el nombre de blocs creats, i que només un 1.1% del total de blocs es troben actius. Es pregunten els d'Alianzo si és aquest el final de l'època dels blocs, pregunta que es responen ells mateixos. D'una banda sí que potser pot considerar-se que ha passat la moda -de fet s'apuntava mitjans 2007 com punt d'inflexió en la moda dels blocs- i de l'altra apunten a l'aparició d'altres eines que estan ara tenint l'atenció de la gent a la xarxa. Els microblocs, amb Twitter al capdavant -un servei tan dolent i tan popular a la vegada-, les xarxes socials, i Facebook en particular -tan útil i amb tant de soroll-, els entorns de publicació multimèdia, etc.

L'estudi de Technorati està dividit en diferents apartats: qui són els/les blocaires; què i per què de mantenir un bloc; com es mantenen els blocs; mantenir un bloc per diners; l'entrada de les marques a la blocosfera. La veritat és que potser fins que no hagi llegit tot l'estudi no entendré les conclusions que escriuen al bloc d'Alianzo, perquè només en la introducció l'estudi ja comença dient que els blocs són un fenomen global i que ha esdevingut un mitjà de masses. Potser que ho llegiu i ho comentem, no?

Recomanacions musicals: Huey Lewis & the News

Si un grup va marcar la meva adolescència aquest és Huey Lewis & the News. Tot i que crec haver-lo recomanat més d'un cop, reincideixo. Aquest grup de rock californià va nèixer el 1980 i fou en la dècada dels 80 quan va aconseguir els seus èxits, amb cançons com The Power Of Love, Heart of Rock & Roll o I Want a New Drug. Cançons que destacaria? Moltes. Aquestes anteriors, a més d'If This Is It, Stuck With You, Doing IT All For My Baby, Heart And Soul, Hip To Be Square, Naturally, It's Alright (versió del tema de Curtis Maefield) -aquestes dues darrers a capella-, Small World, Perfect World, Couple Days Off, It Hit Me Like A Hammer, 100 Years From Now, , We're Not Here For A Long Time, etc.

El primer mòbil Android

Als EUA el fabricant HTC, de la mà de T-Mobile, ha presentat el primer mòbil que utilitza la plataforma Android com sistema operatiu. Es diu T-Mobile G1 i es poden veure algunes animacions al web de l'operadora. Inclou un teclat QUERTY que s'amaga sota la pantalla lliscant del telèfon. La pantalla és tàctil. Com en altres telèfons de darrera fornada detecta el canvi d'orientació de la pantalla i gira la imatge per adaptar-se a aquesta. A més d'incloure les aplicacions de Google, aspecte que més destaquen els informatius, aquest és el primer mòbil d'aquesta plataforma oberta i lliure, liderada per l'Open Handset Alliance, la qual, a diferència de la política d'Apple amb l'iPhone, no imposa un control sobre què pot instal·lar-se i què no.

Els professors viuen bé

Llegeixo una carta del senyor Blai Guimerá de Tortosa, de dimarts 23 de setembre, relacionada amb les inscripcions del CAP que es van obrir recentment a Tortosa. De les seves paraules es pot extreure que l'oferta de places per cursar el CAP queda curta vista la demanda. Val a dir que és sorprenent que la gent faci cues des de molt d'hora per aconseguir matricular-s'hi. Diuen que aquest cop sí que és la darrera vegada que es pot fer el CAP en un curs. La propera ja tindrà format de mestratge.

També es pot extreure que no tothom qui fa el CAP no ho fa per vocació d'exercir el professorat sinó que cerca una feina estable i més o menys ben pagada. Seria viure en un món ideal pensar que tothom treballa en el seu camp per vocació. I això es pot estendre a qualsevol professió, no només a la de professor o professora.

Una altra cosa que es pot extreure de la carta, tot i que la comenta de passada, és la gran quantitat de vacances que té el professorat. Malauradament és un missatge que es llença i que assumeix la societat. El professorat a Espanya fa tantes vacances i en alguns casos menys, com en altres països europeus. La diferència està en la distribució de les vacances, no en la quantitat. És evident que les vacances del professorat no coincideixen amb les dels pares. Però, és això culpa del professorat, del sistema educatiu, o de la societat en la qual vivim en què anem a culpar de les coses a qui ens és més fàcil? No demanarem que els empresaris canviïn de forma de pensar i ens ajudin a compaginar la vida familiar i laboral si podem demanar que altres tinguin menys vacances i continuïn passant més hores al dia amb els fills que nosaltres mateixos, no?

De professors i professores n'hi ha de bons i de dolents. Hi ha qui intenta fer la feina el millor possible i qui intenta fer-ne la mínima. Hi ha qui s'enduu la feina a casa i es queda sense descans diari i de cap de setmana, i hi ha qui quan surt del centre s'oblida de la rutina diària. És fàcil criticar-los però, hauríem de tenir un reconeixement amb les persones que ajuden a educar els nostres fills i filles.

Clarinet, dia 17

Si suo aquests dies! Amb les noves partitures que no havia tocat mai em toca practicar la lectura, la tècnica, el llavi,... tot! No cal dir que el llavi continua donant maldecaps al cap d'una estona que toco, sobretot si ha molts picats.

Recomanacions musicals: La Unión

La Unión també és un grup dels emblemàtics del pop espanyol dels 80 i 90. Lobo hombre en París és, sense cap dubte, la cançó que més m'agrada. Després inclouria Más y más, Maracaibo, Sildavia, Vivir al este del Edén, Si tú quisieras, Amor fugaz o la versió del Long Train Running, dels Doobie Brothers, Tren de largo recorrido.

Mapes conceptuals i mentals sobre llicències

Llegeixo a La Pastilla Roja que l'Oficina de Programari Lliure de la Universitat de Santiago de Compostela ha publicat amb llicència lliure els mapes conceptuals i mentals sobre els tipus de llicències. Aquests són els primers materials alliberats que formaran part d'un estudi sobre llicències per a diferents tipologies d'obres.

Clarinet, dia 16

Ahir vaig continuar obrint noves partitures, per fer més distreta la pràctica de l'instrument. La Rapsòdia de Debussy i el Concert de Stamitz. La primera la vaig tocar a cinquè. El segon crec que no vaig arribar a tocar-lo sinó només a estudiar-lo. Ei, la canya té dues mossegades ja. Ha durat poc.

Recomanacions musicals: Alaska y Dinarama

Alaska y Dinarama o Alaska y los Pegamoides són els noms amb què més identifico a Olvido Gara, actualment membre de Fangoria. En aquella època les cançons que més destacaria són La Bola de Cristal, Cómo pudiste hacerme esto a mi, Ni tú ni nadie, A quién le importa i Bailando. De l'època de Fangoria m'agrada molt la cançó Miro la vida pasar.

Tips de Scarlett Johansson

Avui escoltava a El món a RAC 1 que l'actriu Scarlett Johansson darrerament està sortint molt als mitjans. I ho deien fent la reflexió que al final cansarà. M'ha sorprès que no hagin dit que qui cansarà és Woody Allen. Des de que es va dir que venia a rodar a Barcelona que els mitjans no han parat de parlar-ne. Quan va estar rodant cada dia teníem crònica de què feia, per on anava. I ara tornem a tenir-lo cada dia als mitjans. És curiosa aquesta percepció de les coses que tenen els mitjans.

Clarinet, dia 15

Amb les noves partitures hi ha varietat però, n'hi ha que són complicades per al nivell tècnic que tinc ara. És divertit però. He tocat dos dies el concert de Mozart també. Crec que l'havia tocat a sisè o setè. He de canviar la canya. A veure si escrivint-ho me'n recordo.

Recomanacions musicals: Nacha Pop

Nacha Pop, un dels grups importants de la Movida Madrileña, té La chica de ayer la cançó més important. Vístete o Grité una noche són altres cançons destacades.

Mesures contra la crisi als EUA

Avui el president de la Borsa de Barcelona ha criticat el govern espanyol per com far front a la crisi econòmica. Deia que si li hagués de posar nota, no li posaria cap entre 1 i 10 perquè diu que considera que si fos un exàmen, no s'hi hauria presentat. També ha criticat el Banc Central Europeu i ha lloat l'actitud del govern dels EUA.

És cert que la injecció de diners del govern dels EUA ha fet rebifar les borses i que poser ha salvat el món d'una bona patacada però, no deixem de perdre de vista la reflexió que hi ha aquests dies sobre aquesta acció. Es recuperen negocis privats amb diner públic. Les borses es recuperen amb els diners dels contribuents. Això pot tenir uns efectes positius però, no deixa de ser injust i més si no va acompanyat d'una exigència de responsabilitats a les empreses. A mi si algun dia no puc assumir les meves despeses no vindrà cap govern a subvencionar-me i altres que guanyen molts me´s diners que jo cada mes, es veuen protegits com mai per un govern. És just? Especula i després demana ajuda.

Recomanacions musicals: Danza invisible

Una de les cançons romàntiques per excel·lència de finals dels 80 fou Sabor de amor, dels Danza invisible. Altres cançons conegudes dels mateixos són A este lado de la carretera o Catalina. Aquesta darrera a mi no és que m'agradi gaire, tot i que en el seu moment va tenir molt d'èxit. Massa cridòria per al meu gust.

Clarinet, dia 14

Avui, sessió reduïda de cap de setmana. Ahir vaig descarregar-me unes quantes partitures per tenir més varietat i les he estat provant.

Dia de la llibertat del programari

Avui, 20 de setembre, se celebra el dia mundial per la llibertat del programari, el Software Freedom Day. Arreu del món s'organitzen esdeveniments relacionats amb el programari lliure. Podeu llegir un article amb motiu d'aquesta celebració al web de l'esdeveniment.

Recomanacions musicals: La Dama se esconde

Quan van venir a Amposta -crec que el 1989- no coneixia La Dama se esconde, i les crítiques que vaig sentir no eren gaire bones però, he de dir que algunes de les seves cançons em semblen tan bones com les d'altres grups de l'època. Aquell dia van venir precedits dels Niños del Brasil, un video dels quals poso a sota, també com teloners, grup que a banda de la seva imatge estrambòtica no van tenir una actuació gaire afortunada. Recordo a més, que havia plogut i el cantant de La Dama se esconde s'encomanava al déu de la pluja de tant en tant. El segon video és La tierra de los sueños, potser la cançó que més m'agrada i la més coneguda del grup. El tercer és No tienen otro sitio donde ir.

Joc: Moure un robot pensant com un programador

Via Menéame trobo un divertit joc on has d'anar movent un robot perquè encengui totes les caselles de color blau del tauler. Hi ha un conjunt d'operacions com són el moviment endavant, el gir a esquerra o dreta, el salt o la il·luminació, i aquestes es posen en seqüència per donar-li les ordres al robot. La seqüència es pot indicar en una àrea principal i també es poden definir fins dues funcions, de forma que seqüències d'operacions que es repeteixen no s'hagin de codificar més d'un cop.

Us animeu?

Robatoris de garrofes

Quan arriba el setembre se sent parlar del robatori de garrofes a les finques del territori. Aquest any ens ha tocat. Mons pares estan collint les garrofes aquests dies i l'altre dia, dos sacs que es va deixar a la caseta de la garriga li van prendre. Li van forçar la porta i es van emportar els dos sacs. Dos sacs no són res però, l'esforç de mons pares per collir-les es mereix un mínim de respecte. No fem garrofes per guanyar diners sinó per mantenir els arbres en condicions. Com li van dir, aquesta gent acostumen a acudir a les cooperatives venent les garrofes robades "a granel", sense sacs, perquè ningú no les reconegui.

Malauradament és difícil enganxar-los i tampoc no els cauria el pèl per prendre unes quantes garrofes. I en l'època de les olives, passa més del mateix. Sí que qui compra hauria d'estar obligat a dur un registre de qui ven i identificar els propietaris de la garrofa o d'altre producte com tals. Sempre hi ha trampes per poder fer però, es poden posar entrebancs. Com deia, no són els diners sinó la feina que queda en no res.

En els horts passen coses semblants. A qui no li han desaparegut totes les llimes de cop sense poder-les haver collit per a casa? O els melons, o les maduixes, ...? Sovint sembla que justament quan els lladres passen és quan hauria d'haver més vigilància, perquè acostuma a ser a les hores en què saben que no hi ha ningú pels camps -a primera hora del matí, a darrera de la tarda, a la migdiada-.

Clarinet, dia 13

Ahir vaig tornar a gravar com sonava el clarinet. No estic pujant res perquè he de retallar els fitxers, que serien massa grans. Continua la batalla contra la pèrdua de to dels llavis, o de tota la boca potser, quan porto ja una bona estona. I m'he de canviar de canya.

Postals quotidianes dels aparcaments a Amposta

Aquestes dues imatges mostren una situació habitual a Amposta -i en molts altres llocs-, relacionada amb la forma d'aparcar que té la gent. Aquest matí, quan anava a la feina, un individu aparcava en un cantó que dóna al carrer del Grau, sobre un senyal horitzontal que li ho prohibia, i dificultant la sortida cap a aquell carrer. No en tinc la foto però, en tinc algunes d'altres situacions. Dues són recents. Per exemple, la primera és de la cruïlla entre el carrer Itàlia i el Josep Tarradellas. Com podeu veure, hi ha cotxes aparcats sobre el zebrejat dels cantons i sobre els passos de peatons. No és nou això sinó que es pot veure cada dia allí i als carrers dels voltants.


La segona mostrael carrer Dos de maig. A la banda esquerra de la imatge en teoria no es pot aparcar. Des de que van fer obres al carrer del Grau que van pintar la senyalització horitzontal per prohibir l'aparcament, de forma que només es pot aparcar a l'altra banda de carrer. Ahir però, em va sobtar veure que hi havia cotxes a banda i banda, i que el carrer es convertia en un túnel. Podríem pensar que un cop més és el poc respecte pels senyals, tot i que aquí hi ha un factor més, i és els senyals pintats al terra per delimitar les parades del mercat dels dimarts. Aquests senyals es poden confondre amb senyalització horitzontal d'aparcaments. I això faria que ens trobéssim amb una interpretació que com conseqüència indicaria que hi ha contradicció entre la prohibició d'aparcar i la delimitació de l'aparcament.

Si feu clic sobre les imatges veureu marcats els vehicles als quals faig referència.

Recomanacions musicals: Álex y Christina

Álex y Christina, grup format per Álex de la Nuez i Christina Rosenvinge, els recordo sobretot per la cançó ¡Chas! y aparezo a tu lado, tot i que Souvenir també va ser una cançó prou escoltada. El grup va durar dos anys, del 1987 al 1989 però, ambdós han seguit trajectòries separades.

200.000 euros per tenir el Tour

Avui llegia una notícia relacionada amb el pas del Tour de França l'any vinent per Terres Catalanes. Concretament, el pas per Girona -inici d'etapa- i per Barcelona -final d'etapa-. El cost d'aquesta etapa és de 200.000 euros, cost que assumiran Ajuntament i Diputació.

Tot i que és cert que és un gran esdeveniment i una oportunitat per a la ciutat, l'argument d'"obrir Girona al món" crec que no justifica de cap manera aquesta despesa, i menys en temps de crisi econòmica. Els polítics però, sempre tenen algun argument a mà per pintar-ho com quelcom positiu.

Bloc de denúncia ampostí

De la mà del sapo roig arriba un nou bloc que s'anomena La ciutat sense llei... ni ordre. Es tracta d'un bloc que denúncia l'incompliment de normatives, l'incivisme, etc., a Amposta. Un dels temes tractats és la polèmica sobre la llicència dels multicinemes d'Amposta. Es pot veure un recull de fotografies sobre aparcaments en zones no permeses, ocupacions de la via pública, desperfectes en el mobiliari urbà no arreglats, etc.

Jo potser li hauria posat un altre nom però, un bloc això hauria d'existir fa temps a Amposta. De fet, hauria de ser una iniciativa col·lectiva perquè la gent mostrés allò que no li agrada de la ciutat, i el govern s'ho hauria de prendre com una font més d'informació per decidir quines actuacions cal iniciar.

Recomanacions musicals: El Norte

Entre tú y yo va ser la cançó més famosa del grup El Norte, una cançó que també va sonar molt gràcies a un anunci de televisió.

Clarinet, dia 12

Avui no he tocat. Per tant, demà no hi ha crònica. Ahir vaig estar tocant una horeta. Em vaig gravar i, de moment, ho vaig desar. Veurem què fem amb el material. La boca continua notant el cansament després de tocar uns quants estudis amb notes a dojo, sobretot si són picades. La boca es descontrola i comencen els esglais de la canya. Ho he de millorar però, en part això es millora recuperant la forma i també, insistint en la espiració diafragmàtica, un tema que coneixent-lo, sempre queda una mica oblidat.

Amposta Ràdio per Internet

Avui m'han fe saber que Amposta Ràdio es pot escoltar en proves per Internet: http://servidor.ciutatdigital.info:8000

Recomanacions musicals: La Guardia

Mil calles llevan hacia tí, cançó emblemàtica de La Guardia, és la que destaco sobre totes les altres d'aquest grup que va acompanyar la joventut de finals dels 80 i principis dels 90. Actualment estan promocionant un disc amb col·laboracions d'altres cantants, celebrant els seus 25 anys. Cuando brille el sol, El mundo tras el cristal, oEl blues de la nacional II, són altres cançons que m'agraden d'ells.

La demagògia de Rajoy

Ahir Rajoy utilitzava la demagògia per associar crisi i immigració, en un discurs que pot potenciar la xenofòbia. Segons ell, mentres els immigrants cobren l'atur a Espanya hi ha espanyols que van a veremar a França. La gent que verema des de fa anys i anys a França li hauria de dir a Rajoy que no els utilitzi com arma política contra el govern. No és d'ara que la gent va a veremar. De la mateixa manera, no es pot posar l'ull en la gent que cobra l'atur, segons la seva procedència, perquè mentres l'economia no ha anat malament, aquesta gent ha estat treballant en feines que la gent d'aquí no ha volgut fer. Si ara es queden a l'atur tenen tot el dret de cobrar el subsidi, doncs han estat cotitzant com tothom.

OpenGoo, paquet ofimàtic lliure i en línia

Via Fresqui he conegut OpenGoo. Ho descriuen com una alternativa a Microsoft Office en línia. Es tracta d'un conjunt d'aplicacions d'oficina en línia, les quals inclouen processador de textos, editor de presentacions, gestor de tasques, gestor de calendari, correu web, agenda de contactes i gestió d'enllaços. S'anuncia properament el full de càlcul.

OpenGoo és una aplicació que funciona amb Apache, PHP i MySQL, i que és programari lliure, amb la qual cosa us la podeu descarregar i instal·lar al vostre propi servidor. Control de les pròpies dades enfront de la cessió d'aquest control a tercers, com ara l'ús de les eines de Google o de Microsot. En cas d'empreses públiques o privades, si OpenGoo satisfà les necessitats, penso que és una opció que cal considerar.

En un moment l'he instal·lat al meu ordinador. Només cal donar permís d'escriptura als directoris que us diu, i crear la base de dades i l'usuari d'aquesta per desar les dades de l'aplicació. Amb una passada ràpida he vist que es poden pujar fitxers al gestor de documents però, si no són d'un format reconegut -diria que HTML- només es poden descarregar, no editar. Inclou també un control de versions rudimentari, doncs només permet obrir les diferents versions per separat, tot i que és un bon principi. La versió que he instal·lat és la Beta 0.8.