Google publicarà el fons de publicacions de l'IEC

Google i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han arribat en un acord perquè la primera publiqui a la xarxa el seu fons de publicacions. És una notícia important, doncs significa tenir a l'abast de tothom obres catalanes des de principis de segle XX. Com diu Vilaweb, hi haurà entre aquests obres les "Obres completes" i la "Gramàtica" de Pompeu Fabra.

El fons bibliogràfic que ofereix Google a través de Google Books, permet accedir a llibres de segles enrere digitalitzats, molts d'ells en català i que parlen de multitud de temes, entre ells de la història de Catalunya. Trobar referències a poblacions ebrenques o indrets amb alguna relació sentimental de segles passats, és un entreteniment que m'apassiona. És una de les formes d'utilitzar el servei. Queda veure quants dels continguts que publicarà Google de l'IEC es publiquen complets i quants de forma parcial.

La casa de postes d'Amposta

El llibre El llarg camí cap a una ciutat moderna. Amposta 1850-1906.(Soriano-Montagut, Montserrat - Ed. Ajuntament d'Amposta - 2006) mostra una fotografia a la pàgina 222, de l'antiga casa de postes, punt de parada de correus i dil·ligències abans o després de passar el riu amb barcassa, en temps en què no hi havia trens. De les casa de postes se'n parla a la pàgina 224 del llibre. Aquesta casa de postes estava al costat esquerre de l'embarcador, lloc on després l fuster Domingo posaria la seva fusteria, segons s'hi explica.

Estant davant de la fotografia esmentada abans, em va venir al cap un fragment del llibre A summer in Spain, a tour made in 1835 By Summer, el qual descriu entre les pàgines 20 i 24 el pas de l'Ebre per fer nit a Amposta camí de València. Com es veu a la imatge adjunta, l'autor explica com va travessar el riu amb una barcassa conduïda per quatre sans culottes -terme procedent de la Revolució Francesa i que s'endevina que es refereix a treballadors, persones no acomodades-, i que m'imagino que era perquè anaven amb els anomenats calçotets de vietes.

Un cop travessat van arribar a la posada i els van mostrar l'apartament, amb mitja dotzena de sofàs com únic mobiliari, per a la incomoditat del viatger britànic que hi havia de dormir. Després de decidir sopar amb la resta de gent de la posada i no pagar un suplement per fer-ho sol, l'autor explica la seva visita a l'estable, edifici llarg o fosc, sense separacions per als animals, on fins 30 o 40 cavalls i mules estaven lligats amb senzilles cordes, amb llibertat per mossegar-se o donar-se coces entre ells, enmig d'un gran rebombori. El menjar dels animals, explica, era palla de la més dolenta.

I podeu continuar vosaltres mateixos llegint el llibre. Imagino que potser aquesta casa de postes de la qual parlava al principi, és la posada a la qual es refereix l'autor del llibre aquí citat, motiu pel qual escric aquesta entrada.

Amposta, la Barca

El llibre Viage de España, Francia, é Italia By Nicolás de la Cruz y Bahamonde (1806) cita Amposta amb el nom de "pueblo de la Barca", com podeu veure a la imatge adjunta.

Amposta, una població d'aspecte desèrtic

El llibre Two French Artist in Spain By Adolphe Desbarrolles (1851) descriu Amposta com una població d'aspecte desèrtic, la qual no sembla haver-se enriquit malgrat estar vora l'Ebre. Es tracta d'un llibre en què dos artistes francesos descriuen el seu viatge per Espanya l'estiu del 1846.
En el primer capítol es pot llegir com una de les coses que inquietava els viatgers abans d'iniciar el viatge era el perill dels lladres que es poguessin trobar pels camins. Parla de la gran quantitat de bandits que va haver a la Península feia uns anys i ho atribueix a la submissió de les gents del territori, de qui diu que sempre viatjaven amb un petit moneder preparat per quan els robessin, i l'anomenaven the robbers' share -podríem dir-ne la part per als lladres-.

El Delta el 1816

Com es pot veure al llibre
Itinerario descriptivo de las provincias de España Y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo; con una sucinta idea de su situacion geográfica, poblacion, historia Civil y Natural, Agricultura, Comercio, Industria, hombres célebres, carácter y costumbres de sus habitantes, y otras noticias que amenizan su lectura By Alexandre Laborde, comte de Alexandre Laborde, Mariano de Cabrerizo (1816), aquest és l'aspecte del Delta a principis del segle XIX.

Canal de navegació i la navegació per l'Ebre

El llibre Colección legislativa de España (1859), a la seva pàgina cxxviii té una sentència d'Isabel II sobre els drets que podia exercir l'empresa Real compañía de canalización del Ebro quant a la navegació per l'Ebre. L'empresa tenia exclusivitat en la navegació a vapor, podent realitzar també navegació amb vaixells de transport. La sentència tracta sobre una demanda de l'empresa contra l'Administració, arran d'una Reial Ordre del 25 de gener de 1858, la qual declarava lliure la navegació de Tortosa a la mar. La sentència acaba revocant la Reial Ordre, de forma que un cop l'empresa acabés les obres establertes al contracte de concessió, tindria exclusivitat en la navegació de vapor entre Saragossa i Amposta, i entre Amposta i la mar pel canal de navegació. Podeu veure el detall a Google Books.

La torre de Sant Joan

La Torre de Sant Joan es troba a la badia dels Alfacs, dins del terme d'Amposta. Es tracta d'una torre de defensa del segle XVI que es va construir per protegir-se dels atacs per mar dels pirates sarraïns. Avui dia aquesta torre està mig destruïda -tot i que consolidada-. Es troba testimoni de la seva existència en alguns llibres.

Al llibre Guide des marins pendants la navigation nocturne (Phillipe Jean Coulier, Ed. Hector Bossange, 1829), a la pàgina 85, es parla de la Tour San-Juan, a 2 llegües a l'est de Rapita, a la costa NE del port dels Alfaques, guarnida amb 2 canons.

El llibre New sailing directions (John William Norie, 1841), a la pàgina 28 es fa la descripció del port o badia (?) (haven) dels Alfaques, anomenat també, Le Sofa Bay, amb una costa poc profunda i fangosa, situant-hi el petit Fort of St. John, més enllà del qual hi ha una badia interna amb aigües molt poc profundes (l'Encanyissada?).

El llibre Spanish coasting pilot (Vicente Tofiño de San Miguel, de la Marina Espanyola, 1812), a la pàgina 209 també apareix la Tower of St. Juan, a la costa de la badia, amb 2 canons. La Ràpita, segons diu, és l'únic lloc deshabitat de la badia.

El llibre Sailing directions for the strait of Gibraltar and the Mediterranean sea (John Purdy, 1841), fa una descripció semblant. A la pàgina 32 diu que es considera que el port dels Alfaques comença a les Casas del Cana, proporcionant un refugi excel·lent. Diu que és capaç de refugiar un bon nombre de naus que no excedeixin de fragates, a causa de la seva poca profunditat. Els sediments del riu, explica, fan que la costa nord i est siguin fangoses, i plenes de petits llacs i estanys. Es produeix una gran quantitat de sal, preparada a les parts nord i est de la badia, la qual s'emporten contínuament els vaixells.

L'escut d'Amposta

L'any 2006 es va canviar l'escut oficial d'Amposta, essent actualment el que acompanya aquesta entrada. Al volum VI del llibre Nobiliaro de los reinos y señoríos de España (Francisco Piferrer, 1860), a la pàgina 36 apareix un escut d'Amposta que consta únicament de la creu de Malta. A la pàgina 38 es fa l'explicació relativa a la nostra ciutat:

Sobre un elevado peñasco, bañado por el caudaloso Ebro, á dos leguas del mar Mediterráneo, entr Barcelona y Valencia, está la villa de Amposta, muy conocida por la célebre castellanía de la ínclita orden de San Juan de Jerusalen. Corresponde á la provincia y diócesis de Tarragona. Su posición ofrece á la vista un magnífico panorama, lleno de amenos y pintorescos sitios en un muy dilatado horizonte.
[...]
Tiene esta villa por armas la cruz de la órden de San Juan de Jerusalen.

L'escut que acompanya aquesta entrada és una imatge generada a partir del fitxer SVG que hi ha a la Viquipèdia, fet per Joan M. Borràs. Com indica en la seva llicència, es publica amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.
Escut d'Amposta que hi ha a les pilastres del Pont Penjat (bloc de Josep Torta): [clic].
Escut anterior d'Amposta: [clic].

La Rápida

A la pàgina del llibre Viage de España (Antonio Ponz, Viuda de Ibarra, hijos y compañía, 1788), a la pàgina 159 s'explica com seguint el riu Ebre cap a la mar hi ha 3 hores i mitja fins Amposta on, segons el llibre, s'està construint la població de S. Carlos, on s'explica que s'estava construint el nou canal navegable, que havia de facilitar el transport fins el port dels Alfacs.
En canvi, a la pàgina 160 del llibre Itinerario descriptivo de Cataluña (Tomás Bertran Soler, Imprempta Oliveres H., 1847) apareix, en la descripció del camí des d'Amposta cap al sud, la població de La Rápida, hoy desierta ciudad de S. Carlos, amb les salines dels Alfacs i el canal a l'esquerra del camí. En la descripció de l'actual La Ràpita, es diu que és en aquells moments una població completament abandonada, enmig de terres ermes, la qual havia quedat en únicament projecte de ser un port important de la Mediterrània.
Com curiositat, en aquest llibre també forma part de la descripció la serra del Montsià (Moncia), segons el llibre un dels extrems d'Idubeda, una cadena muntanyosa d'Hispània que anava des de les terres càntabres fins al sud, paral·lela a l'Ebre. A la serra del Montsià situa el llibre dues fonts amb cabals importants d'aigua.