Contracop i les llicències lliures

Avui llegia que Contracop publica el seu primer disc. La notícia, més que el seu primer disc, segons els titulars, era que el disc es publicava amb una llicència lliure. Però, després d'intercanviar comentaris amb ells al bloc, he pogut comprovar que això no és així.

Contracop publiquen el seu primer disc amb una llicència CC BY-NC-ND, és a dir, una llicència que no permet ús comercial ni obres derivades. Això són restriccions d'ús i penso que clarament no és lliure. És més, ells mateixos parlen del copyleft de les llicències Creative Commons i això tampoc no és així. Les llicències lliures de música, imatges, etc., són anàlogues a les llicències lliures de programari. La clàusula copyleft va íntimament lligada al fet que la llicència sigui lliure. Perquè una llicència Creatice Commons sigui de tipus copyleft, a més de ser lliure requereix que sigui Compartir Igual (SA, o Share Alike).

Massa sovint es confonen les llicències Creative Commons amb les llicències lliures. És més, es confon el concepte cultura lliure amb els continguts lliures.

El grup diu que es deslliguen de la SGAE però, ningú no està obligat a ser soci de la SGAE. Sí que és cert que, si vols cobrar per drets d'autor, has de fer-ho via una entitat de gestió de drets. Es digui SGAE o un altre nom, no tens més remei que ser-ne soci.

Per això, tot i felicitar-los pel seu primer treball, crec que haurien de parlar de llicència Creative Commons i no de llicència lliure ni copyleft.

+ GNU FDL

Consumer.es s'equivoca amb el copyleft

Mira que segueixo els continguts de la revista Consumer i fins ara sempre podria dir que m'han semblat correctes i molt interessants. Avui però, m'he topat amb un articles sobre llocs on trobar música copyleft. M'ha estranyat perquè en realitat allò que està de moda són els llocs on hi ha música gratis, sovint amb llicències Creative Commons. Sent puristes, copyleft està relacionat amb el programari lliure i es refereix a programari lliure quina llicència, a la vegada, requereix que la distribució de l'obra o derivats, ha de ser sota les mateixes condicions. Però, sent més flexible, podríem deixar copyleft com la condició que la distribució de l'obra o derivats sigui sota les mateixes condicions, sigui o no aquesta lliure. Personalment crec que aquesta segona opció és una deformació del concepte original, potser perquè continguts no lliures aparentment ho semblin.

Alguns llocs, com el de la Fundació Copyleft, ho veuen de forma més àmplia. A la Wikipedia, o en el projecte GNU -origen del terme- es relaciona copyleft amb llicències lliures. Malauradament, les llicències Creative Commons s'associen amb els continguts lliures, per una altra utilització deformada del terme. Lliberat per als autors però, no per als usuaris, que és allò que pretén el programari lliure i tal com s'entén en la definició de continguts culturals lliures.

Per això penso que l'article hauria de parlar de música gratis, com a molt de música Creative Commons -la majoria de casos serà així- però, ni de música lliure ni, encara menys, de música copyleft.

+ GNU FDL

Copyleft o no copyleft

De tant en tant em trobo amb llocs on es diu que s'aplica el copyleft als seus continguts però, on fent una ullada a les condicions d'ús, de copyleft res de res. Copyleft, tal com ho defineix el projecte GNU, és una forma genèrica de distribuir un programa o qualsevol altra obra intel·lectual de manera que sigui lliure, tot requerint que versions modificades o ampliades d'aquest continuïn sent lliures.

Així, la llicència GNU GPL, és l'exemple més clar del copyleft aplicat. Es tracta d'una llicència de programari lliure que requereix que en distribuir còpies del programari, o derivats d'aquest, continuï fent-se amb la mateixa llicència. És la clàusula copyleft, la qual crea un efecte víric de la llicència, pel fet que el nombre de programari amb llicència GPL creix a mesura que augmenten les distribucions de l'original o de treballs derivats. També seria copyleft la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

En canvi, no són copyleft les llicències que, tot i ser lliures, no afegeixen la condició sobre les distribucions de l'original i de treballs derivats que es faci amb la mateixa llicència. Tampoc no ho són, evidentment, les llicències privatives. I tampoc no ho són totes les llicències Creative Commons (CC). De fet, no totes les llicències CC són lliures tampoc. Així doncs, si apliqueu una llicència CC però, no permeteu usos comercials, la llicència no serà lliure i tampoc copyleft.

Per tant, tot i que quedi bé, si utilitzeu el terme, sigueu conseqüents amb el seu significat.

+ GNU FDL

GFDL vs CC BY-SA

L'altre dia la Carme Pla en la seva presentació sobre Wiktravel va comentar que la llicència d'aquesta amb la de la Wikipedia són diferents. Això fa que els continguts de la Wikipedia no es puguin utilitzar a Wikitravel. Potser us podríeu preguntar el motiu d'això. Com és que sent en els dos casos continguts lliures no es poden utilitzar els d'un lloc en l'altre?

La casualitat ha fet que un estudiant s'hagi trobat amb el mateix problema en el seu projecte de final de màster i n'haguem estat parlant. No va sobre Wikitravel però, sí que ha de seleccionar la llicència de la feina que està fent, una llicència lliure. És per això que m'agradaria comentar-ho una mica.

La Wikipedia té sobre els seus continguts una llicència GNU Free Documentation License (GFDL). Aquesta és una llicència lliure amb copyleft. Obliga que quan un document es distribueixi o se'n facin modificacions i es distribueixin, es faci amb la mateixa llicència, la GFDL. D'altra banda els continguts de Wikitravel es troben publicats amb llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 1.0 (CC BY-SA). Aquesta llicència és semblant a l'anterior en el fet que és de tipus copyleft. En el seu text legal obliga que els treballs derivats siguin publicats només amb aquesta llicència. Val a dir que la versió actual de CC BY-SA el marge és més ampli i demana que la llicència dels treballs derivats sigui equivalent quant a llibertats.

Hi ha, per tant, un conflicte. Si Wikitravel incorpora continguts de la Wikipedia això implica que, com treballs derivats, els continguts de Wikitravel automàticament han de publicar-se amb llicència GFDL. Això fa les llicències incompatibles. El pas contrari, amb la llicència actual de Wikitravel penso que també és impossible, és a dir, incloure continguts de Wikitravel a la Wikipedia. Ara bé, amb les versions actuals de CC BY-SA això penso que ja no és problema. Hi ha opcions de compatibilitat però, com explica la gent de Wikitravel, si els continguts que es barregen tenen llicència dual, és a dir, que es publiquen tant amb llicència GFDL com amb CC BY-SA.

Un aspecte no relacionat amb la compatibilitat però, que també és un punt de decisió per a Wikitravel (vegeu els motius pels quals no s'hi utilitza la GFDL), és com s'ha d'aplicar la GFDL als documents. La GFDL va ser creada pensant en la publicació i comercialització de llibres amb continguts lliures però, sense eliminar la llibertat sobre aquests continguts. Potser per això obliga que la distribució de documents GFDL incloguin el text de la llicència inclòs (un bon grapat de pàgines), a més d'altres requeriments en funció del nombre de còpies que es distribueixin. Això, en una guia de viatges, és un inconvenient important.

Val a dir que fa pocs mesos que es va arribar a un acord entre la FSF i Wikimedia per fer una nova versió de la GFDL que eliminés la conflictivitat del copyleft amb CC BY-SA. En el moment que això es materialitzi el conflicte actual desapareixerà. És una bona notícia, alhora que lògica, que dues llicències lliures i copyleft siguin compatibles entre elles.