edi.cat

Ha nascut edi.cat, el portal dels editors independents en català. Hi podeu trobar llibres en format electrònic. En principi la novetat és que és un portal on es poden descarregar llibres electrònics d'editors independents en llengua catalana. Però, a mi m'ha interessant mirar els preus, les condicions legals i si s'utilitza DRM. Quant a preus,  els que he vist són més baixos que els corresponents productes en paper. No sé però, si són prou baixos, doncs s'està venent un fitxer i, com es veu més endavant, amb DRM, impedint el ple exercici de la còpia privada. Edi.cat diu que protegeix la propietat intel·lectual amb DRM. Mala notícia. Quan la reina del DRM, Apple, ha començat a eliminar-lo dels continguts de l'iTunes Store, té sentit vendre llibres amb DRM? I el dret a la còpia privada? I el cànon que es paga per poder exercir el dret?

Crec que la indústria vol fer veure que s'adapta als nous temps però, que sempre hi ha postures que la situen encara enrere dels comportaments que permet la tecnologia quant a l'ús de creacions intel·lectuals.

+ GNU FDL

Surto en un llibre

No, no és l'ego. Ahir vaig llegir una entrada del bloc de Google Books on animava a cercar el nostre nom a Google Books, igual que ho fem a Google. I vaig fer-ho. De tant en tant cerco a veure què trobo dels meus cognoms, en els llibres que es poden veure complets, perquè acostumen a ser llibres antics, del segle XIX o anteriors. La sorpresa, en cercar ahir en meu nom, "Manel Zaera", va ser trobar-me en un llibre que es diu "Somos libres: Homenaje a la Cadena COPE" (Bru Alonso, Manuel María; Ed. Encuentro; 2006). És un llibre sobre la ràdio a Espanya, sobre la llibertat d'expressió i sobre la Cadena COPE.

Apareixo en un capítol dedicat a notícies aparegudes a la premsa sobre la COPE -inclouen articles d'opinió-, classificades com exemples dels diferents episodis d'assetjament a la cadena. Es pot llegir a la pàgina 84 del llibre. Es tracta d'una carta al director enviada a l'Avui, sobre les declaracions del cap de l'Exèrcit de Terra el dia de Reis del 2006, referint-se a les reformes dels Estatuts i la Constitució. La carta, la qual podeu llegir al bloc, contenia un paràgraf on em referia a la COPE: "Tenim el PP, part de l'Església espanyola i la COPE fomentant un clima de confrontació i recordant el 1936. Només falten els militars per unir-se a la festa.". Llegit tot l'article i contextualitzant-lo, es pot entendre millor que en aquest tros de text que han agafat per al llibre.

No m'ha agradat veure'm en aquest llibre perquè se'm posa al sac dels assetjadors a la COPE a mi, un ciutadà com un altre, i catòlic, que s'expressa lliurement, perquè apareix descontextualitzat el text, i perquè el llibre obvia l'autocrítica als continguts d'alguns dels seus programes -programes estrella- ja des de temps d'Aznar.

El llibre de Sant Jordi

Avui Maria Jesús m'ha regalat el llibre de Paul Preston, El gran manipulador, el qual repassa i desmunta les mentides promogudes durant el franquisme sobre la figura del dictador. Aquest és un llibre que em fa molta il·lusió, doncs els temes de la història recent espanyola m'apassionen. Val a dir que el tema del llibre em recorda la pel·lícula Caudillo (1973), la qual parodia Franco, dirigida per Basilio Martín Patiño, creador d'una altra pel·lícula commovedora, Canciones para después de una guerra.

Com cada Sant Jordi i cada 11 de setembre he comprat el diari Avui. En aquestes dates es publica amb preu de diumenge i regalen sempre alguna cosa. Aquest és el segon any que el regal de Sant Jordi és un llibre sorpresa. M'ha tocat el llibre El gran llibre per la independència, de Francesc Ferrer i Gironès. S'han portat bé aquest any.

La Rápida

A la pàgina del llibre Viage de España (Antonio Ponz, Viuda de Ibarra, hijos y compañía, 1788), a la pàgina 159 s'explica com seguint el riu Ebre cap a la mar hi ha 3 hores i mitja fins Amposta on, segons el llibre, s'està construint la població de S. Carlos, on s'explica que s'estava construint el nou canal navegable, que havia de facilitar el transport fins el port dels Alfacs.
En canvi, a la pàgina 160 del llibre Itinerario descriptivo de Cataluña (Tomás Bertran Soler, Imprempta Oliveres H., 1847) apareix, en la descripció del camí des d'Amposta cap al sud, la població de La Rápida, hoy desierta ciudad de S. Carlos, amb les salines dels Alfacs i el canal a l'esquerra del camí. En la descripció de l'actual La Ràpita, es diu que és en aquells moments una població completament abandonada, enmig de terres ermes, la qual havia quedat en únicament projecte de ser un port important de la Mediterrània.
Com curiositat, en aquest llibre també forma part de la descripció la serra del Montsià (Moncia), segons el llibre un dels extrems d'Idubeda, una cadena muntanyosa d'Hispània que anava des de les terres càntabres fins al sud, paral·lela a l'Ebre. A la serra del Montsià situa el llibre dues fonts amb cabals importants d'aigua.

Llibres electrònics del s. XVIII

Fa un temps que Google va començar a digitalitzar llibres. Estava l'altre dia cercant coses per la xarxa quan vaig provar d'aplicar la cerca als llibres de Google. I la sorpresa fou que vaig començar a veure als resultats llibres antics que s'han digitalitzat. Molts d'ells es poden consultar complets a la xarxa, i el temps de restricció de propietat intel·lectual ja ha caducat. És el cas d'un llibre de finals del s. XVIII sobre Espanya, concretament sobre Aragó; o un sobre l'arribada de Ferran VIII a Catalunya, amb la gran recepció a l'alçada d'Amposta; o un sobre Manuel Godoy, on es parla de la recuperació del canal de Carles III per donar sortida des d'Amposta al port dels Alfacs.

Hi ha més llibres. Només es tracta de dedicar una mica de temps cercant coses que us interessin, i veure com podeu accedir a molta informació de segles enrera sense anar a la biblioteca. Això no vol dir que no hi hagueu d'anar però, és una comoditat que val la pena aprofitar.