PP o PxC #Amposta #ebremunicipals2011 #municipals2011

Escoltava a la ràdio les declaracions del cap de llista del PP per Amposta i pensava en PxC. Perquè si bé el lema del PP no és el mateix, "Primer els de casa", el seu discurs sí que s'assembla. Control de la immigració i control dels serveis públics per evitar que siguin acaparats pels immigrants. Les estadístiques -úniques dades objectives que tenim a mà- diuen que aquestes afirmacions sobre qui utilitza més els serveis públics diuen que no és cert que els immigrants ho acaparin tot però, alguns prefereixen continuar difonent opinions. De fet, estic segur que els polítics que difonen aquestes opinions no han patit aquestes situacions de favor cap als immigrants que ells denuncien.

+ GNU FDL

#28N #eleccions2010 #immigració El PP, la llengua i els immigrants

El PP de Catalunya recupera la idea del contracte d'immigració que va proposar Rajoy en el passat. Com si no fos ja una obligació, proposa que els immigrants compleixin les lleis espanyoles. No vull entrar en el debat sobre les propostes del PP, perquè tinc molt clar que forma part de la seva línia argumental el debat sobre la immigració. Ara bé, és curiós que el contracte que proposa Alícia Sánchez-Camacho vulgui que els immigrants no comunitaris tinguin l'obligació de les llengües oficials, quan el mateix PP només vol que l'obligació per als Espanyols, sigui la de conèixer el castellà. Incongruències del PP que mostren fins quin punt defensen allò que creuen.


+ GNU FDL

El PP i la burka

Escoltava avui un tall de veu en què Alicia Sánchez Camacho deia que entrarien al Parlament una proposta per legislar sobre la burka i el nikhab. L'Ajuntament de Lleida ha estat el precursor d'aquesta onada populista per legislar costums, que poden o no agradar-nos i que, tot i que puguem posar-hi objeccions, no es pot legislar centrant-se en conceptes específics de la vestimenta. No, perquè no deixa de ser una forma més de posar la immigració en el punt de mira de la societat, la víctima fàcil per fer-hi recaure els problemes d'una societat en crisi. Que em diguin que en cap lloc públic es pot entrar amb la cara tapada ho entendria, que es legisli sobre un determinat tipus de vestimenta no ho entenc.

El PP es podria rebatejar com Partit Populista perquè s'agafa a un ferro ruent cada cop que pot. Ara amb el tema del burka, fa poc amb el control dels immigrants sense papers que es volen empadronar, etc. Tenim polítics pèssims però, saben que la demagògia pot donar bons resultats electorals. El Lerrouxisme no s'ha perdut, vaja.

+ GNU FDL

Contra la immigració

Hi ha poblacions de Catalunya que han estat notícia per anunciar que delataran els immigrants sense papers que s'hi empadronin. Veurem si, com s'ha dit, la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal els ho posa difícil. És un exemple de com, ara, que hi ha crisi, alguns han vist que cal parlar de la immigració, quan mentres els immigrants han estat venint en massa i treballant en feines que la gent d'aquí no volia, ningú no deia res.

Però, aquesta setmana la població que ha estat notícia pel tema de la immigració és Badalona, amb la campanya del PP contra romanesos i gitanos, associant-los amb la delinqüència i la inseguretat. Malgrat que això pugui ser comentari en boca de la gent al carrer, per la seva experiència personal, un partit no pot generalitzar d'aquesta manera. És una forma asquerosa de fer política. El PP de Catalunya ha demanat perdó però, el cap del PP a Badalona, García Albiol, continua al capdavant de la formació, i ha continuat tot i altres campanyes demagogues anteriors. No serveix de res disculpar-se quan aparentment has donat suport a la campanya, sabent perfectament què feies, i sabent que el missatge ja ha arribat a la societat.

+ GNU FDL

Ser de Salt

Dos articles sobre Salt i la polèmica amplificada pels mitjans, un de l'Eduart Batlle i l'altre, publicat avui diumenge a El Punt, el nom del qual l'he agafat per a l'apunt del bloc, "Ser de Salt", de Miquel Berga.

+ GNU FDL

Salt, immigració i delinqüència

Aquesta setmana el municipi de Salt ha estat notícia, relacionant amb la delinqüència i la immigració. Massa sovint s'associa la immigració, generalitzant, amb els casos de delinqüència. Massa sovint, les mancances en serveis es denuncien queixant-se dels serveis que es donen als immigrants.

Per motius personals conec una mica Salt. El primer cop que hi vam anar n'havíem sentit parlar malament. El gueto dels immigrants, on has d'anar amb compte si hi vas. Un cop ets allí, no només veus que això no és així, si no que no tens cap sensació d'inseguretat. No més de la que puguis tenir en certs llocs de Barcelona o de la mateixa Tortosa.

Sí, Salt està plena d'immigrants. No sé si hi ha gaires llocs de Catalunya amb un percentatge tan elevat d'immigració als centres educatius, ni cap lloc on si vas pel carrer veus tantes persones nouvingudes. Però, d'aquí a sentir-se insegur, d'aquí a acusar tots els immigrants de delinqüents, hi ha un bon tros. Perquè de mala gent n'hi ha a tot arreu, sense haver de mirar d'on venen.

Mala publicitat per a Salt, atiada, qui sap, potser per interessos electorals (l'any vinent hi ha eleccions municipals i aquest catalanes).

+ GNU FDL

La demagògia de Rajoy

Ahir Rajoy utilitzava la demagògia per associar crisi i immigració, en un discurs que pot potenciar la xenofòbia. Segons ell, mentres els immigrants cobren l'atur a Espanya hi ha espanyols que van a veremar a França. La gent que verema des de fa anys i anys a França li hauria de dir a Rajoy que no els utilitzi com arma política contra el govern. No és d'ara que la gent va a veremar. De la mateixa manera, no es pot posar l'ull en la gent que cobra l'atur, segons la seva procedència, perquè mentres l'economia no ha anat malament, aquesta gent ha estat treballant en feines que la gent d'aquí no ha volgut fer. Si ara es queden a l'atur tenen tot el dret de cobrar el subsidi, doncs han estat cotitzant com tothom.

Salt en situació d'emergència

Divendres passat el president Montilla inaugurava l'IES Vallvera de Salt (foto adjunta). La premsa es va fer ressò, en el marc de la inauguració, de les paraules de l'alcaldessa de la ciutat, Iolanda Pineda (PSC), qui es va queixar de la situació d'emergència del municipi quant a immigració, educació i serveis. Estudiants en barracons, més del 70% d'alumnes immigrants als seus centres -el 95% en centres d'infantil, perquè els pares de Salt prefereixen dur els fills a Girona-. Una mala forma d'integració en una de les ciutats que se suposa que és una referència quant a integració i convivència.

De veritat, si aquí a casa nostra algú diu que hi ha molta immigració, hauria d'anar a Salt. I no ho dic en sentit negatiu sinó positiu, com un exemple contra els fatalistes. Però, els índex d'immigrants i no immigrants a les aules tan diferents són alarmants, perquè és cert que això no és una forma de potenciar la immigració.

Si els immigrants votessin

La Cadena Ser es fa ressò de declaracions de Zapatero, qui ha dit que si els immigrants votessin Rajoy no diria allò que diu. I segurament Duran i Lleida tampoc, i tots els partits pensarien en aquests 4 milions d'immigrants que poden fer canviar els percentatges electorals a Espanya. Ja fa un temps que em vaig fer ressò de la incongruència de tenir en compte les persones immigrants empadronades per calcular el nombre de diputats de cada província, mentres que alhora de votar aquestes no tenen el dret de fer-ho. Caldria començar per corregir aquesta incongruència, sumada al fet que no deixen de pagar els seus impostos, com tothom.

El carnet per punts de CiU

La xarxa és una gran hemeroteca i gràcies a això podem recordar que les propostes d'uns altres les han fet anteriorment, tot i rebutjar-les ara. És el cas de la política d'immigració que proposa el PP ara. Fa dos anys, no arriba, que CiU va proposar un carnet per punts per als immigrants a Catalunya. Ho recorda Menéame. Aleshores el PSC i el PP ho van rebutjar. Ara és el PP que realitza una proposta en el mateix sentit, tot i que el detall pugui ser poc o molt diferent. Serà que era Josep Piqué qui estava al capdavant del PP català aleshores i no el senyor Sirera.

Arias Cañete

Arias Cañete, ex-ministre, el que va dir que el transvasament es faria per via testicular, per haver perdut el PP a Aragó, que seria un passeig triomfal, el qual després es queixava que hagués trascendit la conversa privada on ho va dir però, sense negar-ho. El mateix, el mateix que no va dimitir i que continua en política malgrat els fets, ahir ens va tornar a regalar declaracions indignes per a un aspirant a ser elegit en unes eleccions. Després el PP dóna lliçons a la resta de partits.

Cultura, llei i llengües

Els problemes del PP són els reals dels espanyols. I és clar, un d'ells són els immigrants, el gran problema, excepte la seva contribució a la seguretat social, a la recpatació d'impostos. Se'ls demanarà respectar la llei i la cultura espanyoles, i conèixer la llengua. I si es queden sense feina durant un temps o delinqueixen, els expulsaran. Queda molt bé la proposta de cara a captar el vot d'un sector de la societat que no pensa més enllà dels eslògans, sense aprofundir en la situació de les persones -allò que se suposa que li preocupa al PP-.

El respecte a les lleis espanyoles és una premissa per a immigrants i no immigrants, ja avui dia. Els processos d'expulsió existeixen. El respecte a la cultura és un concepte ambigu. Vol dir que han d'aprendre a ballar sevillanes, han d'anar a veure torejar i matar bous, anar al Rocío, aprendre el chotis, etc.? O vol dir que han de respectar-la com ja fan? Si volen conservar en certa mesura la seva cultura vol dir que no respecten l'espanyola? I respectar la cultura espanyola significar respectar les identitats culturals existents o només l'oficial? I la llengua? Només el castellà, no? Segur que Rajoy, com el gran locutor César Vidal, pensa que el català i altres llengües cooficials són prescindibles. Recordo un dia una dona en un tren de rodalies que es queixava dels rètols en català i deia que no l'entenia ni li feia cap falta entendre'l. És la postura que li deu agradar a Rajoy i a sus secuaces -seguint la terminologia de Miguel Ángel Rodríguez a 59 segundos, sobre el Dr. Montes-.

Malgrat ser ciutadans europeus, l'obligació de respectar la cultura i lleis espanyoles, i d'aprendre el castellà, se li demana a una persona que s'estableix a Espanya i que prové de França o Anglaterra, per exemple? O és que la seva procedència els dóna privilegis i ja els fa gent de bé, respectuosa i treballadora? De demagògia en immigració se'n fa molta, massa.

A CiU no són xenòfobs

No ho dic pensant el contrari. Crec sincerament que a CiU no són xenòfobs. Sabem perfectament que sí que hi ha partits i organitzacions xenòfobes a Catalunya i a Espanya. Ara bé, crec que es van equivocar amb un video publicat al bloc de Josep Antorni de Duran i Lleida sobre els problemes de la societat, demanant la societat que participi, que reaccioni, per canviar i resoldre els problemes. El video, per molt que des de CiU es defensin, utilitza imatges que permeten una fàcil associació entre alguns problemes i els immigrants. Això és perillós perquè ens avoca a la generalització. És lògic, és normal, és inevitable que en una tertúlia de bar, en una conversa entre amics, es facin associacions entre inseguretat i immigració, segurament també per les experiències personals i per allò que ens transmeten els mitjans de comunicació. Ara bé, un partit polític no està conversant de forma informal sinó que transmet missatges que arriben a una part important de la societat, tenint com efecte la transmissió d'idees, de valors.

Aquest video no el coneixia. Se'm va passar però, sí que vaig veure que els Ebrediputats parlaven del diputat del PSC Mohammed Chaib. El diputat Chaib acusà CiU de xenofòbia per aquest video. Duran i Lleida al seu bloc va publicar posteriorment una entrada on afirmava que no retiraria el video publicat.

Avui escric això després de trobar-me amb una entrada en un bloc, amb la indignació de l'autor, on hi ha una fotografia d'un cartell de precampanya de CiU on es pot llegir: La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom. Crec que és lògic que hi hagi gent que s'indigni amb un eslògan com aquest. Si bé no crec, com he dit, que hi hagi xenofòbia dins de CiU, sí que crec que utilitzen la immigració per guanyar vots. Fa poc ja ho vaig comentar, que ho feien amb el terrorisme i en aquest cas crec que ho fan amb la immigració. Dels immigrants s'ha de destacar també la part positiva -quan aporten a la seguretat social, per exemple?-, i s'ha de veure que de gent que no treballa o que delinqueix també n'hi ha de l'anomenada autòctona.

Els espanyols també emigraven de forma irregular

Segons llegeixo a Menéame, en una referència al diari ADN, un estudi de la Universidad de San Pablo-CEU de Madrid demostra que la meitat dels espanyols que emigraven a Europa durant la dictadura ho feien de forma irregular -sense papers-. Això tira per terra l'afirmació rotunda que els espanyols marxaven d'Espanya amb papers. Qui més qui menys pot saber de casos que van marxar sense papers. Aquest estudi posa dades sobre la taula. I no ens ha d'estranyar. És molt lògic que en cas de necessitat la gent intenti emigrar de la forma que sigui, encara que sigui sense contracte en origen.

Muntatge de Telemadrid

La cadena pública Telemadrid, pagada per totes les ciutadanes i tots els ciutadans de la Comunidad de Madrid, va emetre fa poc un document denunciant la facilitat amb què es podia entrar a Espanya de forma irregular, gràcies a un forat de seguretat a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas. El video, típic video de càmera oculta, mostra com un suposat immigrant, gràcies a un paper amb indicacions que es pot obtenir al país d'origen, pot sortir de l'aeroport sense ser detectat i, per tant, sense ser retingut.



Avui però, sentia a la ràdio, i ho he trobat a El País, que aquest reportatge estava denunciant un fet que duien a terme màfies ja desmantellades feia mesos, i que, a més, va ser gravat amb l'ajuda d'una persona de seguretat de l'aeroport, cosa que va gravar una càmera de videovigilància de la terminal. Si bé és greu que en un aeroport o en qualsevol altre lloc on la seguretat ha de ser alta hi hagi forats, ho és tan o més denunciar-ho quan ja s'ha solucionat i crear una reconstrucció dels fets com si fossin reals. El video d'El País sobre el problema es pot veure aquí [clic].

Ara bé, per donar una volta més al tema, una notícia d'avui de Telemadrid assegura, amb el recolzament de la Federació Espanyola d'Immigrants, que el forat de seguretat pel qual poden entrar immigrants a Espanya saltant-se el control duaner, continua existint. En campanya electoral uns cerquen problemes per escandalitzar els votants, i els altres cerquen manipulacions per desacreditar els adversaris. I enmig de tot això val més no fer-hi massa cas.

Coses d'avui

Una de les notícies del dia a les Terres de l'Ebre és la primera sentència condemnatòria contra la caça en barraca. Un caçador canareu ha estat finalment condemnat per considerar el jutge que aquesta modalitat de caça és un mètode no selectiu. No em puc alegrar que una persona, en aquest cas jubilada, hagi estat declarada per practicar una modalitat de caça que ha conegut tota la vida. Els polítics que els han animat són els que s'haurien d'avergonyir de la seva actuació. Estan animant les persones, els caçadors, a practicar una modalitat de caça prohibida, i perseguida penalment, com ho mostra la sentència. No seria més interessant informar-se ells -si no tenen prou informació- i informar les persones sobre la legislació i com es pot actuar?

No havia sentit res però, em trobo amb una notícia sobre el transport de temporers. La policia local de Tortosa hauria denunciat vàries persones per transportar sense autorització temporers des de diversos llocs de Tortosa fins les finques on treballaven. Com no podia ser, els temporers són majoritàriament immigrants. Seria interessant saber quan cobraven per veure si a més de pagar per poder arribar al lloc de treball tenien un sou ridícul.

La Generalitat reclamarà que Renfe compensi els usuaris dels trens de mitjà recorregut (i.e., regionals). Tard però, se'n recorden que els usuaris de tren ni comencen ni acaben a Barcelona. La capital de Catalunya està monopolitzant el problema de les infraestructures a Catalunya, tot i que fora de l'àrea metropolitana també hi ha usuaris de tren. La ministra, per cert, podria haver estat proactiva i haver-se'n recordat ella.

Warner Music ha acabat acceptant que insistir en un model d'explotació cultural tradicional és un error. Veurem quantes discogràfiques i altres acaben acceptant el mateix.

Per a Zaplana el PP té dignitat i els altres menteixen sobre l'11-M, l'Iraq i el Yak-42. Com diu Zaplana, coincidint amb Jiménez Losantos, el PP ha de dir què pensa, sense complexos. Em recorda a allò de maricomplejines. El cinisme d'alguns és increïble. Mentrestant es presenten i es preparen demandes contra alguns dels que han estat difonent la teoria de la conspiració al voltant de l'11-M.

Ja han aconseguit reproduir llenguatge parlat a partir d'implants cerebrals. D'aquí uns anys potser hagueu d'anar amb compte què penseu.

LaTeX és un llenguatge per a la creació de documents, molt utilitzat en ambients acadèmics. Una de les millors eines que vaig conèixer quan l'utilitzava era el WinEdt, un programa privatiu. Ara podeu utilitzar-ne una de semblant, lliure, Kile.

Sou informàtics? Potser coincideu amb algun dels 10 punts que s'ha de saber sobre aquest món. Però, avui els de Microsiervos afegeixen un comentari més al tema. Què, us ha passat mai res d'això?

Símbols religiosos a l'escola

Jordi Perales ha encetat un debat interessant al seu bloc arran del cas de la nena que ha estat readmesa en una escola de Girona després que Educació ho decidís, arran de la prohibició del centre per dur el xador, el mocador al cap islàmic -jo no li diria vel si no tapa la cara-. És un debat complicat però, que cal enfrontar, sobretot s'ha de clarificar en l'àmbit del sistema educatiu. Penso que impedir que una nena vagi a l'escola perquè no es treu el xador és exagerat. Com diu Jordi al seu bloc, hi ha altres formes de vestir, no representatives de cap religió però, sí d'una realitat social i cultural, molt més escandaloses si es mira bé.

A França es va prohibir qualsevol símbol religiós a l'escola. No sé ben bé si a l'escola s'han de prohibir els símbols religiosos, almenys els que no impideixen el curs normal de la classe, cosa que inclou veure la cara dels i les alumnes. Si es prohibeix el xador a l'escola s'haurà de prohibir dur creus al coll a la vista de la resta de persones, estampetes, cadenetes amb relíquies, etc. I no crec que sigui aquest el camí. És més, és una forma d'aprendre a conviure amb altres sensibilitats culturals i religioses. De ben petits els nens i nenes tenen l'oportunitat de viure en un ambient de diversitat, fent extensible el concepte de diversitat a l'àmbit religiós.

Hi ha qui diu que aquestes persones no s'han integrat a la societat on arriben. Bo seria analitzar si realment és així, si aquestes persones -el tema de la immigració convida a generalitzar- viuen immersos en un ambient on predomina la seva cultura i religió. Però, també s'hauria d'analitzar per què. Per què el casc antic d'algunes ciutats és on es concentren els immigrants, per què volen crear-se un gueto o perquè també hi ha interessos de diversos tipus que els hi porten? Som hipòcrites en aquest tema? I nosaltres, què faríem si emigréssim? Què van fer els espanyols quan van emigrar a Alemanya, per exemple, es reunien entre ells o es barrejaven de forma generalitzada entre la gent del país?

També es parla dels drets de la dona. El mocador és el símbol de la submissió de la dona islàmica. A casa nostra no fa tants anys que això era així. I encara ara, algunes personalitats femenines quan acudeixen a misses al Vaticà o a l'Almudena, per exemple, vesteixen amb una indumentària pròpia d'altres temps. Els pares són els màxims responsables de l'educació dels fills -incloent la religiosa-. Podem entrar en el debat de si els pares obliguen la nena o no, igual que podríem plantejar que els pares cristians obliguen els fills a fer la comunió, vestir-se de marineret, sortir a la processó de Corpus,... -i compte, que ho dic com catòlic i sense posar-hi objeccions-. És un debat complex que s'ha mediatitzat excessivament.

Immigració, el drama diari

El País explica una de les tantes històries de misèria, d'esperança, de misèria i de mort, que envolta el fenòmen de la immigració que arriba per mar. Una pastera toca una roca, les persones que són a bord es creuen que han arribat a terra, comencen a saltar de l'emmbarcació i aleshores s'adonen que no han arribat a terra. A sota, dos metres de profunditat. El resultat ja us el podeu imaginar. Tragèdia. Fa poc La 2 de Televisió Espanyola va emetre el reportatge La última foto, dins del programa Documentos TV. En aquest reportatge es repassen 20 anys d'immigració, amb tot allò que comporta, i que en els darrers anys s'ha accentuat.

Video La última foto: [clic]

Pamflets sobre immigració

Avui m'han passat el butlletí del partit PxC repartit per algunes bústies ampostines. Es tracta del butlletí d'agost, el qual jo qualifico de pamflet, per la sensació que m'ha donat el seu contingut. En ell, a banda de començar amb una declaració de principis no mancada de populisme, es fa una descripció de tres casos concrets de conflictes amb immigrants, i s'acaba inexplicablement amb una plana dedicada a la immigració a Tortosa -el butlletí és del PxC d'Amposta-.

S'explica el problema d'una comunitat de veïns d'Amposta amb una persona immigrant pel pagament de la mensualitat. Es posa el nom i cognoms de la persona, i s'indica l'adreça concreta del bloc on hi ha el problema. Serà que de persones no immigrants no n'hi ha cap que deixi de pagar les despeses comunitàries i que es continuï aprofitant dels serveis que no paga. A continuació es parla d'un problema de soroll amb immigrants, de festes en un pis superior al de la persones que s'ha queixat, de la brutícia de l'escala. Sembla com si a la nostra ciutat no hi hagués ningú que no fos immigrant que no faci mai soroll ni que no embruti les entrades de les vivendes. I segur que si anéssim a mirar els locals d'oci noctur -pubs-, només els regentats per immigrants provocarien molèsties als veïns.

Referint-se a Tortosa, sembla que serà culpa dels immigrants haver-se concentrat allí i no haver-se distribuït per la ciutat. Serà culpa dels immigrants que el casc antic s'hagi degradat fins el punt que poc a poc s'ha anat quedant desert de gent autòctona -és així com ho hauríem de dir?-. Serà culpa que en un futur els ànims especulatius intentin treure profit de la recuperació d'aquesta zona degradada de la ciutat. I és culpa també dels immigrants que les botigues marxin d'allí.

És trist però, és així. Hi ha qui a partir de casos concrets estableix generalitzacions que són injustes i que perjudiquen la convivència. Aquests que creen aquests corrents d'opinió no volen ser titllats de xenòfobs però, costa no qualificar-los així. Els immigrants tenen la seva forma de ser, la seva cultura, s'integraran més o menys dins de l'entorn però, jo no els canviaria el lloc. S'ho han passat i s'ho passen pitjor que nosaltres, per molts privilegis que es digui que tenen. Com es diu, sembla mentida però, hi ha qui no recorda que els espanyols no fa tant de temps que van haver d'emigrar, i no es creu ningú que no hi hagués cap espanyol que emigrés de forma il·legal, i tampoc no es creu ningú que allí on van anar alguns espanyols es van sentir rebutjats. Però, quan les coses van bé hi ha coses que s'obliden. El greu és que això s'aprofiti per guanyar adhesions polítiques.

La immigració segons el RC

Al bloc de Núria Menasanch, cap de llista per Tortosa del Partit Republicà Català (RC) hi ha el programa del partit per a la ciutat. L'apartat d'immigració diu així:

Resoldre el problema de la Immigració.
No volem a Tortosa Immigració il·legal, guetos al nucli antic, ni pisos pastera.
Ha d’haver contractació en origen.
Des de l’ajuntament advocarem per que es concedeixi el o’7 % del producte interior brut als països del tercer món.
Volem potenciar la rica cultura tortosina: lo parlar català-Tortosí, la jota, etc... no volem disoldre-mos en altres cultures de fora. Tortosa ha patit un increment del 25% de la seua població en dos anys. Creiem que això no en pot assumir de cap de les maneres i si no hi fiquem remei, dintre de tres anys, serem lo 50% de població immigrant.
Fites com la igualtat de les dones o els drets aconseguits dels treballadors, són irrenunciables per al nostre partit.

No voler disoldre's amb cultures de fora? Posar remei per no ser el 50% de població immigrant? Ostres, això ve d'un partit d'esquerres, amb una cap de llista procedent d'ERC?