Fem les coses dues vegades, o més si cal

Aquesta imatge se situa a la nova rotonda que hi ha a tocar de l'eix de l'Ebre, sortint d'Amposta pel cementiri. Fins la setmana passada hi havia una cruïlla on ara s'ha fet una rotonda que té un diàmetre reduït al centre, amb espai només per a una farola.

La urbanització d'aquesta zona és incomprensible. La construcció de la nova zona comercial està fent que es modifiquin coses que fa quatre dies que s'havien fet. No només aquí, si no que també a l'Av. Aragonesa hi ha un lateral tallat per les obres, i aquest tall es prolonga fins el centre de la plaça de la Castellania -per cert, algun viu va pensar que la rasa que es va haver d'obrir a la rotonda de la Castellania es podia tapar amb sorra, potser pensant que no marxaria d'allí-.

No és que les coses no s'hagin de fer si no que la planificació urbanística demostra ser pèssima quan ocorren aquestes coses. Feina doble, pagar dues vegades.

En un sentit semblant, fa no res que es va inaugurar l'avinguda del Canal Marítim, i la setmana passada hi havia un tram en obres un altre cop, segons sembla per l'enfonsament del paviment. Sort que la feina ben feta no té fronteres...

+ GNU FDL

Hereu perd

La consulta sobre que fer amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona ha acabat amb un gran fracàs per a l'alcalde Hereu. De les tres opcions ha guanyat la tercera, menys promocionada i que aposta per deixar-ho tot com està. S'ha imposat potser el sentit comú, perquè plantejar-se ara un projecte així potser no toca. No es pot demanar que la gent s'estrenyi el cinturó i a la vegada voler fer un canvi urbanístic tan important. De fet no es pot fer una consulta tan cara tampoc.

Ah, i com no podia faltar, la culpa d'alguns dels errors de la consulta la té el vot electrònic, els maleïts problemes informàtics. Potser perquè algú no ha supervisat com cal la implantació del sistema, potser per posar dates massa ajustades,... Però, de cara a la galeria culpa la informàtica continua tenint crèdit.

+ GNU FDL

Fem una passarel·la?

Avui Felip Monclús publica una entrada al seu bloc on proposa eixamplar el pont vell de Tortosa per facilitar el pas de vianants, difícil en hores de gran afluència. Fa poc Jaume Forcadell proposava al seu bloc que el monument a la Batalla de l'Ebre fos substituït per un monument per la pau. I jo li vaig escriure un comentari sobre la conveniència d'invertir en un monument, invertir en simbologia, en sentiments. Crec que Tortosa hauria de mirar ciutats com Girona. Si bé l'Onyar no és l'Ebre, i per això fer un pont segur que suposa una major inversió, alguna passarel·la i algun altre pont a Tortosa sí que es podrien fer. I és el cas del monument de la Batalla de l'Ebre. Crec molt més pràctic i una inversió més útil fer-hi una passarel·la de vianants que no pas posar un altre monument.


Nota: La foto són les cases de l'Onyar, a Girona, amb el pont Eiffel o de les Peixateries Velles al centre.

Fractures a l'avinguda

Aquesta foto és de l'Av. Aragonesa, d'Amposta. És un passeig molt agradable, relativament nou en conjunt. Però, hi podeu trobar detalls com aquest. Una obra amb tant pocs anys i amb fractures al llarg del recorregut. És normal?

Dispensadors per a excrements de gos a Amposta

La imatge adjunta és la d'un dispensador de bosses per recollir els excrements de gos. El dispensador l'he trobat passejant per Amposta, i no es troba dins de cap pipi-can. Es troba al carrer Itàlia, al final del passeig que passa per davant de la piscina municipal, a l'alçada de la cruïlla amb el carrer Terol. Celebro aquesta iniciativa, i espero que aquest sigui el primer de molts dispensadors repartits per la ciutat, com passa en altres ciutats del nostre entorn, i com es pot veure en altres ciutats europees.

Al mapa de Google sobre localitzacions dels articles teniu la ubicació del dispensador.


View Larger Map

Coses d'avui

El diari El Punt publica que el govern de Deltebre ha decidit revocar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Deltebre. Una de les polèmiques dels darrers dies acaba en marxa enrera, per l'oposició evident de massa gent, i amb el detonant d'una factura de 9000 euros signada pel director del POUM, presentada pel PP al darrer ple.

Avui els trens de rodalies tornen a la normalitat. Els mitjans no han incidit gaire en el fet que els trens regionals (ara de mitja distància) i els de llarg recorregut també passen a circular amb normalitat, doncs avui no s'ha de fer transbordament ni a Sant Vicenç ni a Martorell.

Hi ha expectació sobre la resposta ciutadana a la manifestació d'avui a Barcelona contra la situació de les infraestructures, del transport ferroviari concretament.

Ahir em vaig deixar de comentar una notícia sobre TV3. El PSC es va queixar ahir en la sessió de compareixença del director de la CCRTV, Joan Majó, del tractament envers el govern per part de TV3. En les crítiques Joan Ferran va arribar a qualificar TV3 d'antigovernamental. És estrany que no hagi hagut gaire enrenou sobre això.

Mentres el PP diu que a Catalunya es persegueix el castellà, ens trobem que la Unió Europea té a Catalunya com model del multilingüisme, de convivència de vàries llengües.

Per cert, avui hi ha l'assemblea de plataformes del territori a Tortosa.

Coses d'avui

La notícia del dia són en realitat dues notícies, i les dues són de demà. Demà està convocada la manifestació per les infraestructures a Catalunya, en la qual el PSC no participarà -assumint una actuació lògica, tot i que és discutible que ho sigui-. La manifestació comptarà o pot comptar amb un socialista conegut, Jaume Sobrequès, i avui quedava pendent de saber si Pasqual Maragall també s'hi apuntava. Vilaweb ha donat a conèixer el bloc que ha creat ICV, Primer Rodalies, sobre l'estat de les infraestructures catalanes, en especial els trens de rodalies. L'altra notícia del dia és la recuperació del servei normal de rodalies a partir de demà. Almenys demà se suposa que tot anirà bé. Diumenge ja en parlarem.

Seguint parlant d'infraestructures, la Cambra de Tortosa ha tornat a demanar la gratuïtat dels peatges a l'Ebre, concretament entre Ulldecona i l'Ametlla de Mar. Jo aniria més enllà. Un peatge gratuït que t'obliga a passar per caixa i pagar un aparell de Teletac no és tan gratuït. És com reclamar un dret i donar les gràcies i demanar perdó per poder exercir-lo.

Continuaven avui les notícies sobre les detencions per corrupció a Totana, amb l'alcalde de la localitat, del PP, implicat. El president de la regió de Múrcia, del PP, segons un mitjà afí al PP, com Libertad Digital, es queixa pel circ mediàtic al voltant de les detencions. Que diferent són les coses quan van a favor teu que quan van en contra. Serà que el PP no ha muntat cap espectacle mediàtic ni amb l'11-M, ni amb l'Estatut, ni amb el terrorisme, ni en aquells problemes legals on s'hagi vist involucrat algun socialista.

L'ús de la justicia per part dels grans partits continua sent notícia. Que els partits tinguin tan clara la necessitat de controlar un òrgan com el Consell General del Poder Judicial, no és precisament per alegrar-se.

S'espera que a final d'any es pugui renovar el DNI i obtenir el DNIe -DNI electrònic- arreu de l'estat espanyol. A Catalunya encara no ha arribat. Les províncies catalanes són les quatre úniques províncies que no expedeixen el DNIe. Segons sembla però, la implantació no anirà acompanyada de la possibilitat d'aplicació en tots aquells aspectes que es podria, per manca d'actualització de sistemes, de reorientació de processos o de canvis en infraestructures, així com la manca d'informació a la ciutadania sobre les possibilitats d'un document d'identitat que incorpora una identitat digital, la qual permet signar electrònicament per, per exemple, relacionar-se amb l'administració. Queda pendent saber què passarà amb entitats certificadores com la CATCert un cop tothom tingui un DNIe. I, per cert, si fer un DNI costa 5 minuts, fer el DNIe s'allarga a 20 minuts. Paciència electrònica s'ha dit.

I acabo amb tecnologia. Els usuaris de Blogger que entrin al gestor de blocs via Blogger in Draft, poden activar l'ús d'OpenID als comentaris. OpenID és un sistema descentralitzat d'identificador d'usuaris, el qual permet crear una arquitectura de single sign-on a la web. En general, un sistema de single sign-on és un sistema informàtic que permet que els usuaris tinguin un únic parell d'usuari-contrasenya o una única forma d'identificar-se dins dels sistemes d'informació de l'organització, amb la qual cosa amb una primera identificació els usuaris tenen accés a totes les aplicacions disponibles. Serà el primer pas perquè Google passi a utilitzar OpenID en els seus serveis?

Coses d'avui

Segons paraules d'ahir de la ministra de Foment, Espanya és l'enveja del món per la seva aposta pel tren d'alta velocitat. La ministra ha demostrat amb escreix que parla més del necessari i que ja està en plena campanya de promoció per a les eleccions. Una llàstima però, és així. Els mitjans han destacat l'enfrontament que va tenir ahir amb Joan Herrera, d'ICV, qui li va arribar a dir que no tenia vergonya per paraules seves minimitzant el problema de rodalies.

M'ha cridat l'atenció una notícia de Público sobre una iniciativa del centre Gran Via 2, de l'Hospitalet. Han instal·lat una sala amb sofàs, premsa i televisió per tal que qui no vulgui acompanyar la seva parella pel centre per cada una de les botigues, s'hi quedi a passar l'estona. La notícia duu per títol Un aparcamaridos para comprar sin prisas. Què en penseu?

Sembla que ha començat allò que s'anunciava sobre el final de la immunitat de Jacques Chirac i l'inici de les causes judicials contra ell. Ha estat imputat per suposat desviament de fons quan era alcalde de París.

Una immobiliària vol fer una illa artificial enfront de la costa valenciana. Sense entrar en la crítica, sorgeix aquests dies que es parla de Las Vegas als Monegros, un gran projecte urbanístic en una zona sense aigua.

Avui hem fet la segona jornada de plmontsià, per cert.

Amposta podria expropiar cases de la façana fluvial

L'Ajuntament d'Amposta es planteja recuperar la façana fluvial fins el pont penjat, per la banda sud. Per això es planteja l'expropiació de les cases que es troben ara construïdes sobre aquesta façana. La direcció general de Costes veu bé aquesta opció, per estar les cases incomplint la llei de costes.

Les voreres són per als cotxes

Fa poc escrivia una entrada sobre la remodelació del carrer del Grau d'Amposta, de com s'havien fet unes entrades als carrers perpendiculars que dificultaven la maniobra, i de la notícia que sembla que seran corregides les vores d'aquestes entrades. Algú va fer un comentari a l'entrada donant importància a les persones per sobre dels vehicles. Hi estic d'acord, només que quan un carrer es fa pensant que hi puguin passar cotxes s'ha de garantir el seu pas, i sinó, s'ha de fer peatonal. És lògic.
Ara poso una foto que es pot trobar en molts de carrers de la ciutat. Un carrer amb la vorera ocupada per cotxes, més o menys grans, enganxats a les parets. Els vianants han de baixar de la vorera o canviar-se de banda per poder continuar el seu camí. La paret que un dia és blanca l'altre es desperta amb marques per contacte amb els vehicles estacionats. Un dia una tapa de claveguera o una tuberia de desaigües apareixen trencades i ningú no ha estat. La ciutat per a les persones però, no només en els carrers principals, aquells que es veuen, sinó a tot arreu. Per cert, demà és dia de mercat i si visiteu els carrers adjacents veureu com el respecte per la via pública es perd completament. I torno amb lo de sempre. Si un dia hi ha una urgència...

Rebaixaran les voreres del Grau

Això ho diu un titular a la part superior de la pàgina 23 de La Veu de l'Ebre d'avui divendres 14 de setembre. Es concreta que es rebaixaran les cantonades de les voreres per facilitar l'accés des dels carrers perpendiculars al del Grau -imagino que també cap als mateixos-. Dins de la mateixa pàgina el regidor de Governació és entrevistat i parla del Grau, posant-lo com exemple d'aplicació del model de circulació de la ciutat -voreres amples, carrers estrets, per fer reduir la velocitat-. Ara bé, crec que de crítiques les obres del Grau n'han tingut des de fa temps. Quan era època electoral era fàcil desautoritzar la discrepància, acusant-la d'electoralisme. Ara, passada la comtessa, no es pot seguir igual, cal reconèixer els errors -de moment només els ha explicat la premsa-. Quan toca treure pit es treu, quan toca demanar disculpes es demanen.

No he demanat mai un carrer del Grau per als cotxes més que per a les persones. Però, si els cotxes han de poder-hi circular, s'han de garantir les condicions, no només per anar en línia recta sinó també per incorporar-se o sortir-ne, cosa que es reconeix amb la modificació. Si per mi fos hauria fet al carrer del Grau com al carrer Parlament, un sol nivell, tot i que amb la zona de vorera delimitada d'alguna manera clara i anti-incívics que no la respectin -ara, havent-hi també hi ha qui aparca dalt la vorera o dificultant el trànsit-.

Carrils bici a Amposta

Cada cop que vénen eleccions un dels temes dels quals es parla és de la mobilitat en bicicleta. A Amposta tenim un carril bici que surt des de l'Av. Santa Bàrbara, a l'alçada del cementiri, fins davant de Medesa.

Si aneu en bicicleta i voleu sortir cap a la costa Santa Fe o cap als Freginals, per exemple, podeu utilitzar-lo per no haver de compartir calçada amb els cotxes. Aneu amb compte però, que no està gaire net i hi ha algun que altre vidre que us pot crear algun problema. A més, només hi ha carril en una de les voreres, amb la qual un carril amb amplada per a una bicicleta s'ha de compartir amb els dos sentits de la marxa.

També tenim un altre carril bici que va des de la part més alta del carrer Josep Tarradellas fins la cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Malauradament tenim carrils bici inconnexos, i no tots en les millors condicions per circular-hi.

A més a més, si vole anar cap al Delta per fer esport o anar d'excursió, haureu de travessar la ribera, pels camins -poc transitats- que no tenen els vorals preparats per a les bicicletes. Un cop a l'Encanyissada trobareu un altre carril bici que queda desconnectat de qualsevol altre que arribi a les poblacions del voltant.

Seria interessant tenir una ciutat planificada per fer compatibles peatons, bicicletes i vehicles a motor. Si estretim carrers per fer reduir velocitat dels cotxes bé que podem trencar-nos el cap per veure com podem establir una xarxa de carrils bici locals. Però, cal anar més enllà. No seria bo que les poblacions es poguessin comunicar amb una xarxa de carrils bici que transcorri paral·lela a les carreteres existents? No em digueu que és descabellat perquè no seria cap invent. Aneu a Bèlgica, Holanda,... És més, no hauríem de demanar a les administracions que quan dissenyin carreteres -secundàries almenys- tinguin en compte la creació de carrils de bicicleta paral·lels?

El carrer del Grau d'Amposta

El carrer del Grau d'Amposta, en la seva segona fase, acabada poc després de les eleccions municipals, desperta queixes. Els carrers perpendiculars al mateix tenen un accés complicat. Les voreres del carrer són prou elevades, com a es va fer a la primera fase, no es tallen a les cruïlles, de forma que els vianants no han de pujar i baixar la vorera a cada cantonada -cosa que em sembla fantàstica-.
Com que el carrer és estret, les voreres són elevades i s'ha de pujar i baixar un pendent quan es vol entrar o sortir d'un dels carrers que donen al carrer del Grau, no tots els vehicles poden fer-ho amb facilitat. Jo mateix, per entrar no sempre però, de vegades tinc problemes perquè, a banda de la maniobra que he de fer a causa de l'estret que és el carrer, em trobo amb un cotxe aparcat de forma prou ajustada com per haver de fer maniobra. I per sortir algun cop em toca fer maniobra si no m'he tancat prou i a temps. Hi ha qui en aquest procés d'entrar o sortir del carrer ha tocat amb els baixos del cotxe al terra.
A la vista està que potser aquest carrer s'hauria pogut fer millor. Si volem una ciutat sense vehicles endavant. Però, si han de passar vehicles, cal que ho facin amb garanties. Imaginem que aquests problemes els tenen turismes. No pensem ja en ambulàncies o cotxes de bombers. Hi ha rumors que es reformarà l'obra feta al Grau. Però, no deixen de ser rumors, que només els fets confirmaran o desmentiran.

Els arguments dels Ebrediputats

Aquests dies, el fet que la Cambra de Comerç hagi demanat els camps de golf a l'Ebre, ha donat embranzida als Ebrediputats -de CiU- per sumar-s'hi, i de passada, per atacar les reivindicacions contra transvasaments, centrals de cicle combinat, camps de golf, etc. Igual que uns pensen d'una manera, hi ha altres que pensem diferent. Pensem que potser no cal anar cap a un model econòmic com el dels veïns, perquè comporta uns beneficis que potser no compensen la pèrdua de territori, perquè posen en mans privades patrimoni comú, perquè és un model que si pogués, edificaria en cada pam de terra, que posaria camps de golf al llarg de la costa, junt amb urbanitzacions, perquè no té inconvenient de crear més oferta quan augmenta la demanda, com si això es pogués fer indefinidament. És molt fàcil parlar quan suposadament ens sobra aigua i territori però, aquests que fan afirmacions tan contundents i pragmàtiques ara, caldria veure les respostes que poden donar quan no es pot demostrar que sobra aigua o terreny. Aleshores potser tindríem reivindicadors com els murcians i valencians, parlant del dret a desenvolupar-nos econòmicament per justificar camps de golf i urbanitzacions.

No entenc però, que aquest pragmatisme CiU no l'emprés es va plantejar de fer un parc eòlic davant de la costa de Tarragona o de la del Delta -que consti que no en sóc partidari-. Semblaven aleshores els més ecologistes de tot. Pur electoralisme, hem de pensar, quan veiem escrits com aquest: [clic].

D'escola de golf a pitch & putt

Llegeixo a La Marfanta que a l'Ampolla, allò que es va presentar fa un parell d'anys com futura escola de golf, amb 9 forats, acabarà sent un pitch & putt, molt típic a la província de Barcelona, amb un camp de golf de 18 forats. Cadascú pot opinar com vulgui. Jo, d'entrada, no trobo bé que es facin camps de golf a casa nostra, per motius que molts cops he comentat. Si a més, es ven una cosa i acaba sent una altra, encara estic més en desacord.

Algun dia haurem de parlar del concepte de turisme de qualitat, més concretament de què s'entèn per qualitat. Penso que sempre es volen vendre les actuacions golfístiques i les marines com turisme de qualitat i caldria clarificar termes. Perquè si qualitat equival a diners que s'embutxacaran ajuntaments i promotors en les vendes, doncs aleshores estarem d'acord. Si qualitat equival a dir que les persones que vindran deixaran diners als comerços locals, se suposa que sí. Però, qualitat ha de ser també respecte i interès per l'indret on es va a fer turisme. I penso que molts cops oferim allò que no ens és propi, per tal que suposats turistes de qualitat vinguin aquí perquè alguns facin diners. I no és que no sigui lític sinó que potser haurem de revisar el nom de la cosa.

Incivisme renaixentista

Ahir ens vam trobar en una situació molt desagradable. Vam anar a sopar a Tortosa per aprofitar i donar un tomb pel Renaixement. Vam haver de donar voltes durant mitja hora per Ferreries per aparcar. És una qüestió de paciència, simplement. Val a dir que si intentes aparcar correctament, en un lloc autoritzat, encara costa més, mentres que si optes per aparcar on et vingui bé no et costa tant deixar el cotxe.

El fet és que havíem quedat amb uns amics i, en veure que trigaríem els vam avisar. I va succeir una d'aquelles coses que et salven de continuar cercant lloc. Se n'acabava d'anar un cotxe allí on estaven ells. Així que, com es fa -tot i que molesti-, van intentar guardar-nos el lloc. Mentres hi arribàvem, doncs estàvem prop d'allí, un altre cotxe va veure el lloc. Ells li van dir que estaven esperant-nos perquè l'aparquéssim nosaltres. El cotxe van deixar-lo tort, encarat al lloc, sobre un pas de peatons. L'home que anava d'acompanyant va queixar-se, comprensiblement, del fet que estiguessin guardant-nos el lloc. Però, la seva dona, que conduïa -i que es veu que és professora d'institut-, va anar movent el cotxe arribant a topar amb les cames dels nostres amics, cosa que ens va indignar a nosaltres i a altra gent que hi havia. Un home que ho va veure els va dir de tot. La dona, professora d'institut, un cop vam desisitir d'enfrontar-nos per un aparcament, va aparcar i, sense miraments, va donar un bon cop al cotxe de davant per fer la maniobra al seu gust. Algú li va recriminar que no anés amb compte i va espetegar que ho feia perquè era lo més normal del món.

I aquesta dona és professora d'institut. I aquesta dona ha de donar exemple als seus alumnes.

Pilons contra els mal aparcats

No és patrimoni d'Amposta el fet que els conductors no siguem prou cívics, i per això ens trobem cotxes aparcats en llocs on provoquen problemes de visibilitat, creen situacions de perill o, simplement molesten. Això podem veure-ho en molts de llocs d'Amposta, com davant dels video-clubs de l'Av. de la Ràpita, C/ Barcelona amb C/ Sant Cristòfol, C/ del Grau, etc.

A la ciutat de Cerdanyola hi ha un establiment OpenCor, el qual obre tots els dies de l'any fins la 1 de la matinada, si no recordo malament. Hi ha hores del dia en què davant d'aquest establiment s'acumulaven cotxes aturats, en un carrer on no es podia fer i a més, l'amplada del mateix feia que provoquessin problemes de trànsit. Al final han estretit encara més el carrer, han posat pilons de formigó en una banda i metàl·lics a l'altra, i sembla que aquesta mesura està evitant l'incivisme. Per desgràcia és un exemple de coses que es podrien i que potser s'hauran de fer a casa nostra, doncs no aprenem a respectar els altres si no és perquè ens ho posen molt difícil o ens imposen sancions que ens facin mal a la butxaca. Mentrestant, l'administració ha de pagar les despeses d'aquests experiments per evitar la conducta dels conductors.

La foto (de mòbil) il·lustra això que he escrit i que potser és una bona idea per aplicar-la en alguns llocs.

El creixement de Deltebre

Llegeixo que Deltebre prepara un POUM que preveu el creixement fins 30.000 habitants en 15 anys. Quan veig aquestes coses penso que potser no valoren prou no tenir tants habitants actualment, que la febre constructora fa pensar en el totxo i no a conservar l'encant que les poblacions del Delta tenen. Evidentment, és una cosa que han de valorar la gent de Deltebre.

D'altra banda, que l'alcalde de Deltebre vegi amb bons ulls un camp de golf no deixa d'evidenciar les incoherències dels polítics, que són capaços de criticar el mateix tipus de projectes quan es plantegen al País Valencià o Múrcia, i que aquí els defensen, perquè aquí sí que seran sostenibles i, no ens enganyem, perquè aquí hi ha l'argument de fons que diu que si aquí tenim aigua cal aprofitar-la. No es pot tenir una postura aferrissada contra coses que després defensaràs, encara que sigui en un context diferent.

Urbanitzacions i incendis

La moda de crear nuclis urbans aïllats, en zones boscoses, a més de suposar una demanda adicional de serveis per a la població, pot implicar problemes de seguretat en cas d'incendi (25 metres lliures de vegetació al seu voltant). Passa cada estiu, i cada estiu se'n parla. Nuclis habitats envoltats de foc, desallotjament de famílies, danys materials, danys personals, ... La Generalitat dóna 2 anys perquè les urbanitzacions estableixin el perímetre de seguretat contra incendis. Han passat 4 anys des de que es va aprovar la llei. Per tant, qui ajusti més el termini, haurà trigat 6 anys a adequar-se a la normativa. A Amposta potser estaria en aquesta situació la zona de Favaret. I a les Terres de l'Ebre segur que trobem algun lloc més en aquesta situació.

Més: [clic]

Pla de xoc per a la neteja i manteniment de la via pública

En una notícia del diari El Punt es podia llegir que una de les prioritats del nou govern ampostí serà un pla de xoc per a la neteja i el manteniment de la via pública. Curiosament aquest pla de xoc s'assembla al que el PSC d'Amposta incorporava a les seves propostes referents a l'estat de la via pública. En un dels debats als mitjans -crec que al del Casal- l'actual alcalde no ho va destacar com un dels grans problemes, sinó que va utilitzar-ho per dir que si aquests eren els problemes d'Amposta (juntament amb el trànsit), que podien estar satisfets de la feina feta. Ara resulta que allò que no consta ni en els 10 compromisos per Amposta de la candidatura de CiU, ha esdevingut una de les prioritats de l'equip de govern.

Sigui o no una proposta del PSC, celebro que d'una vegada es proposin mantenir la via pública en bon estat de neteja i d'acondicionament. Però, cal fer memòria i recordar les prioritats on les ha posat cadascú fins ara, i on les posa quan arriba l'hora de la veritat. Perquè després a l'hora de posar-se medalles tothom s'apunta i acabarà semblant com que la via pública, la qual per a CiU no estava en tan mal estat, ara hagi estat des de sempre, una prioritat.