FON és la solució?

Màlaga a Espanya i Lleida a Catalunya, són dues ciutats que recentment han estat notícia per la seva propera implantació d'una xarxa sense fils en els seus nuclis urbans. Es tracta de la xarxa FON, una iniciativa empresarial d'àmbit mundial que pretén que tothom pugui connectar-se a Internet sense fils, des de qualsevol lloc del món. Per fer-ho, cal que els seus usuaris compleixin una de les dues condicions: o bé comparteixen la seva connexió a Internet -per exemple, l'ADSL-, o bé paguen una quantitat de 3 euros per tenir accés lliure a la xarxa durant tot un dia. Qui comparteix doncs, es connecta gratuïtament a la xarxa, allí on estigui. És clar que aquesta connexió serà possible en llocs on hi hagi foneres -els routers o encaminadors que permeten connectar-s'hi-, la densitat de les quals depèn de la densitat de clients d'algun proveïdor d'accés a Internet.

Es presenten però, algunes qüestions que cal tenir en compte. Si bé es tracta d'una iniciativa interessant, deixa en mans de l'usuari la responsabilitat sobre el fet de compartir la connexió a Internet. Aquesta compartició no tots els operadors la permeten, quedant prohibida en les condicions generals del servei. A banda d'això, l'accés sense fils a Internet, per moltes foneres que es regalin als usuaris, per molta cobertura que tingui la xarxa, només és per a qui ja es paga una connexió o per a qui vol pagar 3 euros al dia -no m'imagino pagar-los cada dia en comptes de contractar una ADSL, per exemple-. Per tant, no és una iniciativa que es preocupi per promoure l'accés de la major part de gent possible a la xarxa, sinó a qui ja hi té accés però, oferint-lo des de qualsevol lloc del món.

Quan un ajuntament se suma a FON ho està fent a la iniciativa empresarial però, crec que s'hauria de preocupar més aviat per oferir un accés a la xarxa a tota la ciutadania, si pot ser de forma gratuïta o bé subvencionada -potser amb graus de subvenció, depenent de la situació econòmica de les famílies-. Dins d'aquesta xarxa s'hauria de permetre accedir gratuïtament als serveis oferits per l'Ajuntament, no des d'Internet, sinó des de la xarxa com intranet local. És per això que una xarxa com FON, malgrat ser una iniciativa interessant i lloable, no em convenç des del punt de vista de la seva implantació en una ciutat, amb recolzament institucional.

Lleida, ciutat FON

Si fa poc s'anunciava que Màlaga serà la primera ciutat coberta per una xarxa sense fils d'Espanya, on l'empresa FON repartirà 2000 encaminadors -routers-, les conegudes foneres, Lleida serà la primera ciutat FON de Catalunya, on l'Ajuntament ha signat un conveni per cobrir la ciutat amb un xarxa sense fils composada de foneres.

Cada vegada que es parla de FON parlo dels inconvenients que comporta compartir la connexió a Internet. No ho dic per altre motiu que pel contracte que cadascú de nosaltres té signat amb el seu operador d'Internet. Avui, en veure aquesta notícia a Vilaweb, he consultat les condicions generals del contracte amb Ya.com. En aquestes condicions generals -i no sóc expert en lleis per dir si hi ha clàusules abusives o no-, hi ha una que diu que el client no utilitzarà el servei d'accés Ya.com per a la revenda, cessió o explotació comercial a tercers per part del client sense el consentiment exprés i escrit de Ya.com. I una altra diu que també és obligació del client custodiar i preservar la connexió sense fils, fent-se responsable de les conseqüències de les possibles connexions de tercers a la xarxa i al propi ordinador del client. No he trobat les preguntes més freqüents de FON però, sí que hi ha un apartat dedicat als proveïdors d'accés a Internet (ISPs) al web de FON. Ho interpreto com que el client ha de saber quines són les seves possibilitats de connectar-se a la xarxa FON, cosa que no sempre pot fer-se segons les condicions de contracte del servei.

Més que FON crec cal promoure la implantació de xarxes sense fils municipals, amb un accés gratuït o de baix cost per als ciutadans, i amb serveis gratuïts addicionals, de valor afegit, dins de la pròpia xarxa. Es distingeix entre l'accés a Internet i a la intranet, per tal de separar el problema competir amb els operadors del mercat, de la possibilitat d'oferir serveis sense fils dins d'una xarxa local, la de la ciutat.

Un comentari final sobre FON fa referència a la col·laboració amb Skype. És una llàstima que una iniciativa com aquesta hagi establert una col·laboració amb Skype, una empresa referent en el camp de la telefonia IP i videoconferència però, que no ofereix el seu programari amb una llicència de programari lliure i, la part més negativa, que no empra estàndards de comunicació, impedint que persones amb altres eines puguin comunicar-se amb usuaris de Skype -els estàndards de telefonia IP existeixen-.

Ciutat wifi

Avui s'ha conegut que Màlaga serà la primera ciutat wifi de l'estat espanyol. Tindrà una xarxa sense fils oberta, gràcies a la distribució gratuïta de 2000 encaminadors (routers) FON -la fonera- per part de l'empresa FON, de Martin Varsavsky -vegeu entrada al seu bloc-, intentant aconseguir un 80% de cobertura els propers 6 mesos. La inversió és d'uns 200.000 euros.

La xarxa sense fils FON és una iniciativa interessant. Però, topa amb un problema. L'usuari ha de compartir la seva connexió a Internet. En cas contrari es pot utilitzar la xarxa per 3 euros al dia. Per compartir la connexió a Internet l'usuari té la responsabilitat de saber si el seu contracte amb el proveïdor d'Internet li ho permet o no. El problema és que sembla que molts contractes d'ADSL prohibeixen compartir la connexió fora de la llar, amb la qual cosa l'ús de FON significaria un incompliment de contracte -ja no entro en el fet de si la clàusula es pot considerar abusiva o no, doncs no ho sé-. Crec que davant d'això els municipis han d'optar per crear xarxes sense fils pròpies, gratuïtes o amb un preu simbòlic, fent-se ressò de les demandes de la societat per fer arribar a les instàncies més altes la voluntat de disposar un accés universal a la xarxa.