Entrevista trampa a La Noria

Els dissabte s ala nit a Tele 5 fan el programa La Noria, que presenta Jordi González. El programa no és que sigui un gran programa però, per passar l'estona i per seguir alguns debats, no està malament. Em sobren entrevistes a famosos i el desordre i veu alta als debats però, la idea no és dolenta. De fet, no deixa de ser un "Moros y crisitianos" actualitzat -en aquell també hi havia desordre, també-.

A banda d'un documental sobre Catalunya i la visita del Papa, un altre cop tema sobre Catalunya, com si tot fossin problemes a casa nostra, van fer una entrevista a una periodista esdevinguda famosa, Beatriz Trapote, que presentava un llibre sobre sexe. Tele 5 portava tot el dia anunciant l'entrevista i el llibre per captar els espectadors. L'entrevista però, va ser una trampa. Van anar collant la noia a partir d'un moment en què li van treure un llibre de feia 5 anys que era bàsicament el mateix que el presentat, tot i que aquest tenia alguna cosa més, i el signava una altra autora. A partir d'aquí va haver un escarni públic de la noia fins que aquesta va marxar del plató. I el presentador encara es queixava que en aquestes alçades encara els prenien el pèl. Si a un li prenen el pèl, no anuncia l'entrevista amb tantes ganes i al mateix temps es prepara arguments per deixar en evidència l'entrevistada.

Sentia vergonya aliena i indignació. La noia presenta un llibre que probablement no ha escrit. Peca d'ingènua? Peca de no dir que només presta el seu nom per captar lectors? Ana Rosa Quintana va fer pitjor, perquè va presentar un llibre escrit per un altre i que contenia fragments de llibre d'una autora,  coneguda i encara falta qui li posi les galtes roiges en un plató.

En la seva línia Tele 5 va muntar un pollastre, va humiliar una persona públicament, penso que amb mala fe, perquè ja sabien que el llibre no era original abans de fer l'entrevista, i la gent aplaudint. No és gaire diferent dels programes que ocupen gran part de la seva graella diària, on tertulians que no són persones de prestigi reconegut ni res de res, poden dir el que els sembla, insultar, insultar-se, menysprear persones,  llençar rumors que poden fer molt de mal, amb els aplaudiments del poble, com a l'antiga Roma. Així anem.

+ GNU FDL

#política #Catalunya #eleccions2010 Artur Mas a la Noria

Avui Artur Mas és entrevistat a la Noria (Tele 5). La pregunta a l'inferior de la pantalla va apareixent: serà Artur Mas el proper president de la Generalitat? L'entrevista comença amb la llengua. Alfonso Rojo, com no podia ser d'altra manera, ataca Mas amb la llei de política lingüística, dient la mentida que a Catalunya no es pot posar el nom dels establiments en un idioma diferent del català -el nom es pot escriure en l'idioma que es vulgui, no la retolació addicional-. Maria Antonia Iglesias insisteix a saber si CiU governant atiarà o apagarà el foc independentista -què passa amb l'independentisme, que no es pot ser independentista de forma pacífica?-. Els tòpics catalans explotats. Artur Mas sí que diu que reclamarà el concert econòmic però, defuig respondre sobre si recolzaria una consulta d'independència.

Alfonso Rojo ha citat un parell de llibres de text catalans -no ha dit quins- on es diu que l'Ebre neix fora de Catalunya i en terres estranyes, segons ha dit, i els ha posat com exemple de què s'ensenya a Catalunya. Això és una obsessió malaltissa.

Deixant de banda l'entrevista, perquè no tinc ganes de continuar escrivint mentre la miro, penso que si Tele 5 vol ser plural ara hauria de dur la resta de líders catalans, perquè a mi això em sona una nit de propaganda, com quan va anar-hi el ministre Blanco.


+ GNU FDL

Reportatge esbiaixat, vergonyós, a Tele 5

El programa La Noria, de Tele 5, ha emès un reportatge sobre el sentiment relacionat amb la independència, el sentiment a Catalunya en relació a Espanya, visualitzat a la manifestació del 10 de juliol, comparat amb la celebració de la victòria de la selecció espanyola a Barcelona. M'ha sembla una gran manipulació. Una de les imatges remarcada de la manifestació ha estat la crema d'una bandera espanyola per part d'uns encaputxats, quan això va ser un fet aïllat, d'uns pocs comparats amb la gran quantitat de gent que va sortir a manifestar-se. També s'han cercat les declaracions de persones ben triades. Discurs eufòric, antiespanyol a la manifestació, independentistes a favor de la selecció holandesa. L'altra imatge cercada, la de moltíssimes banderes espanyoles -no han fet cap comentari sobres les banderes franquistes que s'han vist-, ha estat la contraposada a la de les banderes catalanes del dia anterior.

Ho sento, Tele 5, per molt que vestiu el programa d'un programa seriós i objectiu, amb aquest reportatge no feu més que confirmar que sou un programa sensacionalista dins d'una cadena sensacionalista, i que cerqueu la polèmica però, no l'objectivitat.

+ GNU FDL

Risto vs Jesús Vázquez

M'agrada veure Operación Triunfo, no perquè sigui un excel·lent programa sinó perquè m'agraden els concursos musicals, m'agrada veure i escoltar gent cantar. No m'agrada però, que ens prenguin per tontos i ens presentin un concurs com si fos una veritable acadèmia d'artistes. Com a molt alguns tindran sort i altres acabaran recorrent teles participant en polèmiques o esdevenint presentadors o actors, no se sap. No m'agraden els professors pallassos que participen en un concurs que pretén escurar les butxaques dels espectadors -molts, joves, segurament-. No m'agrada un jurat que es permet la llicència d'humiliar els concursants. Risto Mejide és l'exemple viu de com no s'han de fer les coses a l'hora de valorar públicament les persones. Perquè si els concursants són considerats alumnes -que no ho pensa Risto- se'ls ha de tractar amb delicadesa, i si són treballadors -com sí que pensa- cal respectar-los i no practicar una espècie de mobbing amb consentiment de la cadena.

Ahir a la nit Risto va insultar una de les membres del jurat parlant dels idiomes que té al currículum (francès, birmà,...) i va dir-li a un concursant que vigilés amb els seus orificis dins de l'acadèmia. Qualsevol persona a les que suposadament s'adreça Mejide pot entendre el significat d'aquestes paraules, i per això estic d'acord que el presentador li cridés l'atenció. És més, crec que queden fora de la llibertat d'expressió i que no es poden permetre en un programa de televisió amb un públic tan jove. No estic però, d'acord, que el presentador l'enviés a cagar, rebaixant-se al nivell que ell criticava. També és ser una mica hipòcrita que sembli que s'ha vessat el got de la paciència de Jesús Vázquez després de tant de temps treballant amb Mejide.

Telecinco, 12 meses 12 causas, és allò que sempre em ve al cap quan veig espectacles patètics com el d'anit o que l'èxit de la cadena són programes de persecució de famosos i altres coses per l'estil.

Risto Mejide VS Jesús Vazquez, discusión Gala 10 "OT 2009"
by playtv

+ GNU FDL

Tengo una respuesta para usted

El programa La Noria de Telecinco va emetre's de forma excepcional divendres per parlar del programa Tengo una pregunta para usted, on dilluns Zapatero va participar responent les preguntes i les peticions d'un conjunt de ciutadanes i ciutadans. Si el programa La Noria pretenia ser un programa d'anàlisi de l'actuació de Zapatero, no ho va aconseguir. De fet, malgrat que ho intenti, encara no puc dir que hagi vist cap setmana un programa de La Noria amb un debat com cal. Ni el moderador fa bé la tasca de moderació, ni les persones que debaten els temes són persones amb arguments i amb educació.

Només la presència del padre Apeles -maleducat i demagog, copiant arguments d'altres- o Susana Estrada -actriu del destape per excel·lència-, donaven una idea de com d'argumentat i de seriós es presentava el debat. Telecinco munta cada setmana amb La Noria espectacles de circ, pseudo-debats -com en temps de Moros y cristianos-. La cadena dels "12 meses, 12 causas" ens ensenya cada dia i cada setmana la incongruència de defensar causes i d'altra banda fer un tipus de televisió més que discutible. 

La Noria

Setmana rere setmana el programa La Noria, de Tele 5, dóna més mostres de com disfressar de programa seriós un programa de teleporqueria. Crec que periodistes que presumeixen de ser-ho, quina opinió volen que sigui tinguda en compte, no són coherents participant en aquests pseudo-debats. Crits i insults, atacs exagerats a les persones convidades, no són exemple de com han de ser programes seriosos.

El fill de la ministra francesa

Ahir a la tarda fent zàping em vaig trobar amb la notícia sobre el fill que ha de tenir la ministra francesa de Justícia, Rachida Dati, quina paternitat correspondria, segons mitjans marroquins i francesos, a l'expresident del govern, José María Aznar. L'expresident va fer un comunicat ahir negant-ho. Per tant, a priori cal creure-s'ho, doncs la mare no ha dit res sobre qui és el pare.

El programa on donaven la notícia era Está pasando, a Tele 5. Allí una col·laboradora posava en dubte la veracitat de la notícia de la paternitat d'Aznar, menspreant els mitjans que l'havien publicat. La col·laboradora semblava pensar que ella i els seus companys i companyes de la premsa rosa, que es basen molts cops en rumors per fer notícies, estan per sobre del bé i del mal, i que tenen la credibilitat de forma indiscutible. Per completar aquesta observació sobre l'opinió de la col·laboradora, el propi programa, que posava en dubte la veracitat de la notícia, no parava de passar un video amb imatges de la ministra, d'Aznar, i tot amb tres persones sobreposades, Aznar i la ministra francesa junts, i Ana Botella una mica més apartada. Això és periodisme, això són periodistes.

Tele 5 vs Youtube

Aquests darrers dies s'ha parlat de la petició de Tele 5 que Youtube no mostri videos pujats usuaris i usuàries. Un jutjat de Madrid ha ordenat a Youtube que no pengi videos de Tele 5 al portal. Serà perquè Tele 5 té el seu propi portal de videos a la carta. Però, com es pot llegir via Menéame, caldria preguntar-se com és que aquests mitjans que guarden amb tant de zel els seus continguts, no dubten a utilitzar els videos que pengen terceres persones a la xarxa, entre altres llocs a Youtube, per omplir els seus programes, i sense dir sempre qui els ha creat i publicat.

100.000 euros de multa pel Risto alemany

Segons 20minutos la cadena alemanya RTL haurà de pagar una multa de 100.000 euros per les paraules del membre del jurat del concurs, Dieter Bohlen, el Risto Mejide alemany. Seria estrany que això passés a Espanya. O potser no. El fet és que Mejide a Operación Triunfo s'ha passat de la ratlla sovint, maltractant verbalment els concursants amb l'excusa fal·laç que el món real és més cruel encara.

L'efecte Risto

Ahir Operación Triunfo va mostrar un episodi més de les ja anomenades ristades, les intervencions de Risto Mejide jutjant les actuacions dels i de les concursants. Per segon any aquest home es dedica a fer judicis feridors, utilitzant paraules i frases que sobrepassen el simple judici, passant sovint a ser humiliants o ridiculitzadores, darrera de la justificació falaç que això no és res amb allò que es trobaran quan surtin al carrer i es trobin amb el mercat real de la música. Ahir una concursant li va plantar cara. Mal fet, perquè cal mantenir les formes i no perdre els nervis. No seria estrany que li cridin l'atenció, tot i que no té cap autoritat moral la direcció d'un concurs que permet que el senyor Mejide digui allò que diu per amonestar concursants que es defensen com poden de les seves intervencions.

Ja sabem que OT no és una acadèmia real i que realment és un concurs. Però, té part d'acadèmia. S'insiteix en una metodologia educativa positivista i ens trobem amb individus que la tiren pel terra davant de milers de persones cada setmana, a banda de donar un mal exemple de com s'ha de tractar les altres persones, escudant-se en les lleis del mercat.

OT i les opinions del jurat

Ahir a la nit vaig veure un tros d'Operación Triunfo. Sí que és cert que el programa és d'una qualitat discutible però, entre els programes d'entreteniment aquest no és dels més dolents. Aquesta any és destacable el nivell tan baix dels i les concursants. No sé si mai abans havia sentit desafinacions tan grans a OT. Ara bé, aquest any, com el passat, el jurat compta amb un personatge, Risto Mejide, qui nega interpretar un paper però, que emet uns judicis sobre les persones que concursen que no semblen lògiques en un jurat. Ahir, per exemple, una noia que per segona setmana consecutiva desafinava sense parar, va haver-se de sentir un comentari molt dur del jurat, comentari que potser titllaria d'escarni públic. El públic, per cert, ahir xiulava la noia i altres companys i companyes que van fer-ho francament malament la setmana passada.

No està clar, no és de rebut, que opinar sobre si algú ho fa bé o malament, sigui una llicència per ridiculitzar-lo davant de tanta gent, cosa que, com s'ha vist, fomenta que persones sense dos dits de front, se sentin com al circ romà i xiulin o aplaudeixin per influir en la decisió del cèsar.

Canal a Internet de Tele 5

Tele 5 té un canal de televisió a la carta. No és a YouTube sinó al seu propi magatzem de videos, Mi Tele. S'hi poden trobar videos dels programes classificats segons diferents categories. Com TV3, no acostumareu a trobar programes sencers sinó fragments seleccionats.

Telecinco situa el PSOE prop de la majoria absoluta

Un sondeig encarregat per Telecinco situa Zapatero prop de la majoria absoluta, amb entre 170 i 177 escons (la majoria absoluta està en 176 escons). El PP es quedaria amb entre 148 i 152 escons. CiU, com sondejos previs en altres mitjans, es manté en els 10 escons. Esquerra baixaria 4 o 5 escons, quedant-se amb 3 o 4. El PNB es quedaria amb 6, un escó menys que la passada legislatura. IU conservaria els 5 escons i podria obtenir-ne 2 menys, segons la informació.

Camps, un exemple informatiu dins del PP

Via Menéame.

Tomatina

Jordi Perales en parla al seu bloc. S'acaba Aquí hay tomate. Diu que els tres dies que els queden contaran coses que es guardaven. I remarquen que han estat 5 anys sent líders d'audiència a les migdiades. Els continguts que han emès, l'ús i abús de la vida aliena, no compten, les especulacions sobre les persones, no compten, només compta l'audiència. Pobrets. Com es diu, 10 milions de mosques mengen merda. Potser és que no s'equivoquen...

Escenas de matrimonio

Ho confesso. Miro el programa de José Luis Moreno de Tele 5. No és que m'apassioni però, és un programa amb algunes situacions molt divertides. Ara bé, hi ha uns diàlegs, sobretot els de la parella més gran, que em semblen passats de to. Ho dic quant als menyspreu d'un a l'altre, el desig de la dona perquè es mori l'home d'una vegada, ni gota d'escenes de carinyo,... Hi ha, en aquesta parella gran, una dosi massa elevada, crec, de violència verbal. No ho trobeu vosaltres?

José María García

Dissabte José María García, durant molts anys líder de la ràdio esportiva nocturna espanyola, va anar al nou programa de Jordi González, La noria, de Tele 5. Aquest programa substitueix Dolce Vita, programa de teleporqueria, de premsa rosa que se'n diu. José María García em va agradar. Jo l'escoltava a l'època d'estudiant, de fons, mentre estudiava, fins que em vaig cansar de que el seu programa fos una crítica crispada contínua. En canvi, dissabte va estar bé. Va parlar de política. Crec que va quedar clar que ell té simpatia pel PP però, que no li agrada aquest PP. Va parlar de la ràdio. No li agrada la COPE actual, l'estil talibà de Jiménez Losantos. Va explicar la seva idea de crear un imperi mediàtic que es pogués enfrontar al grup Prisa. I va dir que malgrat que havia volgut concedir aquesta darrera entrevista a Tele 5, considera la cadena com la culpable de la teleporqueria, de la telemerda. Va posar com exemple l'Aquí hay tomate. Un programa ideat amb molt encert, quant a la intenció aconseguida de mantenir els telespectadors davant de la pantalla fins el final, però, amb uns continguts detestables.

Al cap d'una estona, en un debat sobre l'homosexulitat, Jorge Luis Vázquez es va queixar del que va dir José María García. Segons el presentador del Tomate, ell fa un programa d'entreteniment. I tant! Entretenir segur que ho fa però, a base de porqueria, a base de parlar d'intimitats de les persones, de ridiculització. També Dolce Vita o Salsa Rosa es podrien considerar debats, o A tu lado, l'únic que serien debats on s'accepta la desqualificació del contrari, l'ús de dades personals de les persones de les quals es parla (fotografia de detinguda de la Pantoja, informes mèdics,...),...

No entenc però, què hi feia José María García sent entrevistat per Jordi González, en un programa aparentment seriós. Jordi González acostuma a fer programes d'entreteniment que en algun moment es vesteixen de seriosos però, que estan més prop dels programes de premsa rosa que no pas de programes seriosos.

CQC - SGAE