La sensació que tens quan t'acomiades d'algú per darrer cop és molt dura. Saber que fas el darrer "besito", que li agafes per darrer cop la mà, és molt dur. Dur, fins i tot quan se suposa que t'has fet a la idea que això acabarà passant.
Fa 6 anys Lino, el germà de mon pare, patia un ictus que l'ha tingut durant aquest temps a la unitat de llarga estada de l'Hospital de la Santa Creu, a Jesús. Qui havia de dir que una persona com ell, que sempre anava a peu o en bicicleta, prim, patiria un ictus? Recordo el darrer cop que vam anar a Fortanete que va pujar davant de mon germà i meu al castell, sense grans esforços. Recordo el darrer dia que el vaig veure passejant pel camp i em vaig quedar admirat de la seva senzillesa de vida, de com amb poc es veia feliç.
Han estat 6 anys visitant-lo a Jesús, ajudant-lo a sopar, a berenar, afaitant-lo, tallant-li el cabell, i sobretot compartint amb ell estones de conversa, conversa que si era sobre el seu poble, Fortanete, tenia èxit assegurat. Lino sempre tenia un raconet al cor per al poble que el va veure nèixer.
Malauradament feia uns dies que la cosa no pintava bé i hem anat veient com s'apagava. Uns dies de tensió esperant la fatídica notícia, que aquesta darrera nit semblava més probable que mai. I així ha estat. Hem estat amb ell durant els 6 anys, i fins el darrer dia. Per a mi gairebé ha estat un iaio més, de qui he pogut gaudir ara d'adult, gràcies, mira tu la contradicció, a la malaltia que l'ha tingut tant de temps al llit de l'hospital.
Alleuja d'alguna manera saber que no ha patit i que se n'ha anat sabent de l'estima, de l'amor de la seva família. Avui familiars i amics l'hem acomiadat. Familiars, entre ells cosins germans, que a més de sang han compartit amb ell el seu origen, Fortanete. El seu poble ha esta present també en la seva marxa.
Per acabar, crec que és de justícia agrair el tracte del personal de l'Hospital de Jesús aquests anys i en especial aquests darrers dies. Mai no els hi estaré prou agraït.
I ara sí. He destinat les meves darreres forces del dia per recordar Lino en aquest espai, tan poc íntim però, al mateix temps tan personal. Sempre et recordarem.
+
GNU FDL
M'alegra com en poblacions que han anat perdent habitants amb el pas dels anys, es pensa en la gent gran i es creen serveis per a ells. És el cas de Fortanete. Llegeixo amb alegria que està quasi enllestit un servei de pisos tutelats per a gent gran, amb servei de podologia i psicologia, centre de dia, etc. Coincideix quasi en el temps aquesta notícia amb una altra sobre el desig generalitzat de la gent gran del Maestrat d'envellir a casa seva, i la necessitat de disposar de sistemes d'atenció per garantir el seu benestar, seguretat i salut.
