Observacions quant al portàtil d'El País

Menéame publica una referència que qualifica d'engany la promoció d'El País per aconseguir un portàtil amb un preu reduït. Jo no hi posaré qualificatiu però, vull comentar-ho. Ho llegia al diari de dijous. Un portàtil Airis Praxis N1102 per 99 euros si es col·lecionen els cupons que es publicaran amb el diari -les promocions amb cupons és un dels tipus de promocions que menys m'agrada- i es contracta una connexió a Internet amb Simyo o Jazztel durant 24 mesos. Anem per parts.

El portàtil
Diuen que ens estalviem 500 euros, és a dir, que el cost seria de 599 euros. Es tracta d'un portàtil amb processador Intel® Pentium Core2 Duo T3200, pantalla panoràmica de 15", 2 GB de RAM, 160 GB de disc dur, regravadora de CD/DVD de doble capa, Windows Vista -això la baixa el preu de cop, ... és broma-, lector de targetes, càmera web, altaveus i micròfon integrats, i connexió de xarxa Ethernet i sense fils. El portàtil no fa mala pinta. Val a dir que Airis no és la millor marca, la marca que triaria jo per a portàtils. Abans agafaria HP, Dell o Toshiba, per dir-ne alguna. I els preus no són gaire diferents. Si aneu al web de Dell, per exemple, amb menys de 599 euros teniu un ordinador portàtil Inspiron 1525 NB Linux (N1052501), amb unes característiques semblants, i amb el sistema operatiu Ubuntu. Comparant preus de portàtils amb el de l'oferta -si costés els 599 euros- no és el que triaria. Però, cal mirar més coses. T'estalvies 500 euros, suposadament, però, t'obliguen a contractar 24 mesos de connexió a Internet. Anem a mirar les característiques de les connexions.

Internet amb Simyo
Actualment la tarifa plana d'Internet mòbil amb Simyo és de 24,99 euros/mes, més IVA, més 99 euros en concepte de comprar del mòdem USB. L'ample de banda és de 3,6 Mbps fins els 5 GB de volum de dades mensual, a partir del qual baixa l'ample de banda a 128 Kbps. En canvi, en l'oferta d'El País, la tarifa de Simyo, per 24 mesos, és de 39,9 euros/mes, amb el límit de volum de dades situat en 1 GB, i regal del mòdem. Per tant, com que és un regal, hauríem de suposar que el preu de la connexió no contempla el repartiment dels 99 euros del mòdem entre les diferents mensualitats -igualment no pujaria tant la factura-. Si ens fixem, suposa 14,91 euros més IVA, addicionals cada mes, i amb un límit de 4 GB menys de volum de dades a partir del qual l'ample de banda es redueix. Al cap de 24 mesos suposa 357,84 euros addicionals que s'hauran pagat -415,09 amb IVA- respecte d'haver contractat la connexió directament amb Simyo. Una darrera anotació. Simyo no té contracte de permanència i assumeixo que en el cas de l'oferta d'El País abandonar el contracte està penalitzat.

Internet amb Jazztel
Amb Jazztel has de comprovar primer la cobertura, doncs requereix línia telefònica fixa o estar dins de la zona de cobertura pròpia de la companyia. En el meu cas no podria contractar-la perquè no tenen cobertura. En qualsevol cas, l'oferta implica pagar per una connexió de fins 20 Mbps, 6 Mbps, 3 Mbps o 1 Mbps (depèn de la disponibilitat), 39,9 euros/mes més IVA, als quals s'ha de sumar la quota de línia Jazztel, de 13,45 euros/mes més IVA. Si consulteu les tarifes de Jazztel, la connexió de 20 Mbps té un preu de 29,95 euros/mes més IVA, a més de la quota de línia. És a dir, d'una banda es pagarien 53,35 euros mensuals i de l'altra 43,4. Són 9,95 euros de diferència. Al final dels 24 mesos serien 238,8 euros addicionals, 277 amb IVA inclòs.

Conclusions
La compra de tecnologia a través de les ofertes de cupons dels diaris no acostumo a tenir-la en compte, doncs sovint ens vénen un producte com una oferta fantàstica, quan realment n'hi ha de millors, a un preu real, sense comptar l'oferta, quantitativament o qualitativa millor. Però, hi ha casos com aquest ordinador portàtil en què no s'entén com poden vendre com una oferta una compra que esdevé cara, doncs obliga a contractar una connexió a Internet per un canal que suposa, en el millor cas, més de 270 euros addicionals que si es contractés directament amb l'operadora d'Internet corresponent. La meva recomanació és no comprar aquest portàtil via El País, pels efectes colaterals que inclou.

El País, sobre la Wikipedia

Avui el diari El País ha publica una notícia d'aquelles que reflecteixen que els mitjans tradicionals, no per ser-ho, estan lliures d'equivocar-se o de publicar notícies que aporten poc informativament i que fins i tot semblen interessades a difondre missatges subliminals sobre tercers. En aquesta notícia es parla que Wikimedia, la fundació que financia la Wikipedia tenia contractada una persona com cap d'operacions, qui estava fitxada per la policia per conducció sota els efectes de l'alcohol, per haver disparat a la seva parella, etc., destacant que torna a veure's la confiança en la bondat de les persones. Compte, que la Wikipedia ara serà menys fiable perquè ha tingut una pressumpta delinqüent treballant, manegant diners i per no haver esbrinat la seva situació judicial. Hi ha empreses que demanen específicament certificats sobre les causes obertes amb la justícia a l'hora d'admetre treballadors. Però, això no passa en totes les empreses, siguin o no empreses sobre programari o coneixements lliures. Per això em sembla que El País ha pixat fora de test.

La notícia original, a The Register, explica les coses d'una altra manera.

La fiabilitat de la Wikipedia

El diari El País es fa ressò del conflicte a la Wikipedia en una entrada referida a Marina d'Or, on el grup empresarial es defensa d'un article sobre el complex immobiliari d'Oropesa. Aprofitant aquesta discussió a la Wikipedia -normal en un entorn col·laboratiu- el diari aprofita per plantejar l'enquesta als lectors i lectores sobre si consideren fiable la Wikipedia. Me n'he recordat d'una entrada recent que vaig escriure sobre la intervenció a la televisió de David Bravo parlant del tema de la fiabilitat de la Wikipedia i del tracte rebut dels mitjans.

La Wikipedia té articles que poden tenir errors, voluntaris o no, que poden atacar l'honor de les persones. És cert però, els continguts estan sotmesos a escrutini públic i, com ja s'ha comprovat altres cops, el treball col·laboratiu funciona i se solucionen els problemes. I això no ho poden dir la majoria de mitjans, que s'equivoquen i costa moltíssim que reconeguin obertament els errors i, en alguns casos només ho fan si hi ha un jutge que ho ordeni.

Per cert, he trobat una entrevista a Tim Berners-Lee de l'any 2005 on parla de la credibilitat dels blocs.

El País gratis i ElPaísTV

El diari El País, que aquest diumenge va accentuar la lletra I de la seva capçalera entre els canvis que ha realitzat, anuncia avui que els usuaris del seu web tindran accés gratuït a tots els seus continguts, excepte a les versions PDF dels mateixos. El diari segueix la tendència del canvi de model de negoci que ja estan duent a terme diferents mitjans de comunicació arreu del món, juntament amb altres que mantenen un model mixt de continguts grauïts i altres de pagament.

D'altra banda neix la televisió per Internet del diari, ELPAÍSTV.com, un lloc de televisió a la carta amb tres canals temàtics -notícies, esports i oci.

Kalipedia, la llibertat mal entesa

El País publica una notícia sobre l'aparició de Kalipedia, una enciclopèdia en línia d'accés gratuït creada pel Grup Santillana. El diari diu que es tracta d'una enciclopèdia d'accés lliure i gratuït. Quant a accés potser sí que és lliure i gratuït però, en uns temps en què es parla tant de coneixement lliure i obert, de programari lliure, d'enciclopèdies lliures com la Wikipedia, la Kalipedia -amb un nom massa semblant a la Wikipedia- no és ben bé un entorn de llibertat. Tot i poder fer contribucions, dins del text legal de la Kalipedia es restringeix l'ús dels continguts a l'àmbit personal i privat. M'estranyava a mi que una editorial com aquesta alliberés realment part dels seus continguts a la xarxa o fomentés el coneixement lliure.

El contingut i la forma

Aquesta setmana s'ha filtrat l'acta d'una reunió entre Bush i Aznar prèvia a la invasió de l'Iraq, en una notícia publicada a El País. Ahir la Casa Blanca deia que el contingut de la reunió està en el context d'una conversa privada, per esquivar les preguntes dels periodistes. Ahir El Confidencial publicava una notícia que deia que els diplomàtics destinats a Espanya estaven horroritzats per la filtrazió de la conversa, pel fet que un funcionari pot revelar dades reservades del seu cap en qualsevol moment.

El fet és que una filtració com aquesta és evident que té interessos polítics. Cal esbrinar d'on ha sortit, qui l'ha fet. Cadascú ha de respectar els secrets professionals als quals està obligat. Però, també és important, un cop s'ha sabut el contingut, respondre'n. Tant Aznar com Bush han de respondre de l'acta filtrada. I amb la reacció de la Casa Blanca no deixo de recordar la reacció de l'ex-ministre Arias Cañete quan es van saber les paraules de la seva conversa a Múrcia, dient allò del passeig triomfal del transvasament de l'Ebre, de la venjança per no haver guanyat a l'Aragó, que el PHN sortiria per collons,... Aquest home, per cert, ni va dimitir ni ha deixat de donar lliçons des de l'oposició. Tot un exemple.

El País, incondicional de Windows?

El País publica un article que ja té un títol que fa mal a la vista: ¿Son Firefox y Mac más seguros que sus rivales de Microsoft? Es diu a l'article que Firefox té més vulnerabilitats (53) que Internet Explorer (52), i que Mac OS X en té més (51) que Windows XP (29) i Vista (19). Aquesta comparativa no explica si aquestes vulnerabilitats són greus o no, si es poden explotar o no, i en quina mesura la comunitat o l'empresa del programari ha reaccionat per corregir-les. L'article està presentant Firefox com un navegador vulnerable, quan alguna vulnerabilitat ha estat derivada del fet d'estar-se executant en Windows, i a Mac OS X com un sistema operatiu vulnerable, quan habitualment els grans problemes per virus i altres programes malintencionats ataquen equips Windows de forma satisfactòria. En els sistemes tipus Unix, com GNU/Linux i Mac, si no es produeix l'atac en un compte d'administrador, els danys possibles són limitats, com és el cas.

D'altra banda, l'article fa unes quantes recomanacions sobre com protegir-se. N'hi ha de bones. Tots els ordinadors de casa han de tenir programes antivirus i antispyware. S'ha de ser prudents amb la missatgeria instantània. S'han d'evitar les xarxes P2P. Etc. Són recomanacions de la mateixa empresa, CA, que ha realitzat l'estudi sobre les vulnerabilitats i que l'article no posa en dubte. He destacat aquestes recomanacions perquè són curioses. Els programes antivirus i antispyware, si bé n'hi ha, són aconsellables per a sistemes Windows, per l'experiència de fàcil infecció. La prudència en la missatgeria instantània no remarca que en el programari privatiu, com el Messenger, no sabem per on passen les dades que enviem, quin tractament se'n fa, doncs es pot accedor al codi. En canvi això no és punt de discussió. I les xarxes P2P... És una recomanació fàcil però, sense justificació. Quin problema hi ha amb les xarxes P2P? No es pot recomanar una política restrictiva de directoris compartits, per exemple? Un article que sembla fet a mida de Microsoft. I en un diari que es diu independent.

Prison Break, Bones i Padre de familia, gratis a iTunes

El País informa que la Fox posarà els capítols nous de Prison Break, Bones i Padre de familia a la botiga iTunes, de forma gratuïta. Una altra notícia que fa evident que la televisió està canviant, adaptant-se al comportament dels consumidors, i no al contrari.

Llum verd als parcs eòlics marins

Aquest és el títol de la notícia del diari El País sobre la regulació de la implantació de centrals eòliques a la mar. Se suposa que l'any 2012 es posarn en marxa els primers molins marins. El BOE d'ahir, 1 d'agost, publica el decret que regula les condicions i procediments que cal seguir per promoure aquest tipus ce centrals. Segons el diari els diferents promotors hauran de sol·licitar la reserva de zona marina i realitzar un conjunt d'informes per poder aconseguir l'autorització. Un dels casos que es contempla en aquesta notícia és el projecte de parcs de les zones del litoral de Vinaròs i del Delta de l'Ebre. Tornarem a parlar dels dos parcs eòlics marins de la nostra costa en els propers anys?

A criar!

Amb efecte retroactiu, les famílies que hagin tingut un fill a partir del 3 de juliol cobraran 2.500 euros. El pagament es farà efectiu a partir del mes d'octubre. És una molt bona notícia, la qual ha de ser el punt de partida per anar cap als beneficis que alguns països europeus atorguen a les mares i pares, sense restringir-se a un pagament en el moment del naixement.

Més a El País: [clic]

Compartir no és delicte

Aquest és el títol d'una entrada de Kriptópolis, on s'explica que el ministre Joan Clos, en una entrevista a El País, diu que no perseguiran les descàrregues d'Internet. Ja va sent hora qu el govern espanyol parli clar i no criminalitzi -almenys de forma aparent- pràctiques que no són delictives, segons han establert fins ara els jutges, com són les descàrregues i la compartició de música i video per Internet, sempre que compleixi les condicions de còpia privada.

Sobren universitaris

Això es podria deduir de l'article que publicava ahir El País. Aquest article deia que més de la meitat dels universitaris accepta llocs de treball per sota de la seva formació, sent Espanya un dels països europeus amb més universitaris però, amb una universitat poc connectada a l'empresa. Hauria de veure's també, si els llocs que correspondrien als universitaris en alguns casos no estan ocupats per persones amb una formació menor i amb sous més baixos dels quals correspondria. Potser si tornés a estudiar però, començaria per un cicle formatiu de grau superior i continuaria posteriorment amb una carrera, mentres ja m'hauria incorporat al mercat laboral.

La bloquesfera creix però més poc a poc

El diari El País parla avui de l'alentiment del creixement de la bloquesfera, en quantitat i en qualitat. Segons diu, el nombre de blocs està creixent però, de forma més lenta, a la vegada que les actualitzacions dels seus continguts ha disminuït. Fa un any, explica, els blocs actius eren un 37%, enfront el 20% d'ara, entenent com blocs actius aquells que s'han actualitzat un cop en els darrers 90 dies. Estarem efectivament arribant al punt d'inflexió que es va anunciar l'any passat? L'article parla del tema aprofitant el canvi a Technorati, fins ara un indexador de blocs, el qual ara s'ha tornat més generalista, esdevenint un cercador de continguts en blocs, videoblocs i podcasts.

Yo y mi garrote, una novela

El mes de novembre passat escrivia una entrada en aquest bloc sobre un espai d'El País, blog de bloggers, on el diari presentava aquells blocs que els semblaven interessants, i concretament sobre un bloc, Yo y mi garrote, presentat com el bloc d'un noi de 32 anys que estava internat en un psiquiàtric i que un cop per setmana se li permetia escriure en un bloc, com part de la seva teràpia. Ara ja feia temps que no seguia aquest bloc i la sorpresa ha estat quan he llegit a El País que aquest bloc no era més que una novel·la escrita en format bloc per l'escriptor argentí Hernán Casciari, qui durant sis mesos l'ha escrit sense que se sapigués en cap moment que era ell qui ho feia i no un veritable malalt. Tinc dues sensacions en assabentar-me d'això. Una, la d'estar davant d'un exemple de literatura integrada a la xarxa, una bona experiència. De l'altra, la llàstima que no fos realment nua teràpia, doncs potser hagués estat una innovació -o no, això haurien de dir-ho els entesos- de la qual es podrien treure conclusions per a futurs casos semblants.

Aznar no va parlar de Guerra Civil?

Avui José María Aznar s'ha queixat amb una carta al director d'El País que s'informés dient que havia acusat Rodríguez Zapatero de tornar Espanya a la Guerra Civil. El País publica una notícia on recorda què va dir Aznar. Evidentment Aznar no va dir Guerra Civil amb paraules però, es va referir a fa 70 anys, quan Espanya estava dividida en dues parts, una contra l'altra. Què és això, Guerra Civil o no? Assumeix l'ex-president del govern que la gent a Espanya és ignorant?

Des de la feina o des de casa?

Avui podeu llegir dues informacions totalment contradictòries, almenys quant a titulars. Són dades sobre les preferències dels espanyols quant al lloc des del qual es connecten a Internet. Segons El País l'internauta espanyol prefereix connectar-se des de casa, amb un 74,6%, segons un estidu d'AIMC. Confesso que em causa sorpresa aquest resultat. En canvi, Baquía publica els resultats d'un estudi de Nielsen/Net Ratings, segons el qual el 34% dels espanyols prefereix connectar-se a Internet des de la feina -sent aquest el percentatge major-. Això no m'estranya tant, més que res perquè a la feina és on es passa la major part del dia, i segons el tipus de feina, la xarxa és una eina més de treball. La sorpresa és sobretot el sentit tan diferent entre una i l'altra notícia.

Alternatives a Windows Vista

He enviat això a El País, sobre un article al voltant de les alternatives a Windows Vista.

Leo un artículo en El País del día 1 de marzo sobre las alternativas a Windows Vista. La verdad es que no me sorprende su contenido pero, no deja de causar indignación leer algo tan superficial y tan favorable a Windows. No me considero un fanático del software libre. De hecho utilizo Mac OS X y GNU/Linux -Linux para abreviar, aunque inexactamente llamado-. El primero, por su comodidad y diseño, el segundo por ser libre y porque me proporciona para trabajar todo lo que necesito.

Que Linux utilice ventanas e iconos no es una novedad. De hecho hace años que tiene un entorno gráfico. Es cierto que hace unos años -más de 4- que el sistema de escritorio ha mejorado. En cuanto a la seguridad de Linux, afirma el artículo que en parte es debido a que es utilizado por menos usuarios. Este argumento carece de fundamento. Hay artículos sobre esto. Y en ellos se da como ejemplo el caso del servidor web Apache. Es software libre y es el más utilitzado, pero es más atacado Internet Information Server de Microsoft. Según la afirmación del artículo eso no debería de ser así, ¿no?

En cuanto a la dificultat de uso de los accesorios en Linux, es cierto. Pero no es menos cierto que esto no se debe normalmente al sistema operativo o a sus desarrolladores. Son los fabricantes de dispositivos que no publican las especificaciones y/o no proporcionan controladores para Linux. Normalmente sólo se distribuyen controladores para Windows y para Mac OS X. La mayoría de dispositivos que utilizan estándares de comunicación se conectan sin problemas con un sistema operativo GNU/Linux. El resto debe esperar a que el fabricante de turno deje de discriminar a los competidores de Windows o bien que los desarrolladores hagan el esfuerzo de programar unos controladores libres.

Pero claro, es más fácil achacar los problemas al software libre.

El País parla de programari lliure

El diari El País, un dels mitjans que promocionen sense parar Windows Vista, publica avui un article sobre el programari lliure. L'article duu una capçalera que l'emmarca en el context de la III Conferència Internacional de Programari Lliure que se celebra aquests dies a Badajoz. L'article contradiu les paraules de la setmana passada de Rosa García, directiva de Microsoft a España, quan afirma que Linux és fàcil. Continua parlant de diversos exemples de programes lliures, destacant que no només es poden utilitzar amb Linux sinó també amb Windows. I fins i tot deixa entendre que OpenOffice, el paquet ofimàtic de programari lliure quin projecte està liderat per Sun Microsystems, iguala i millora en alguns aspectes l'equivalent restrictiu, Microsoft Office.

Ahir, d'altra banda, Richard Stallman va rebre el I Premi Internacional d'Extremadura al Coneixement Lliure, com explica La Farga, de mans del president extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, qui, malgrat les discrepàncies en altres temes, quant al programari lliure és un exemple que haurien de seguir les altres autonomies.

El País i Microsoft

Via Menéame me n'assabento que El País presenta un col·leccionable per descobrir Windows Vista i 2007 Microsoft Office system pas a pas. Estranyes coincidències la gran campanya informativa del diari sobre el nou sistema operatiu de Microsoft, i tan poca de les alternatives. Amb aquesta col·lecció imagino que esperen que els usuaris de Windows s'actualitzin a la nova versió ràpidament perquè sinó, a veure com es pot seguir un curs sense el material sobre el qual parla.

Ms Autobombo

El diari El País va publicar una entrevista a Rosa García, consellera Delegada de Microsoft Ibérica, feta pels internautes. Segons diu ella va utilitzar Linux i fins i tot va poder instal·lar-lo però, diu que és massa complicat per ser utilitzat per persones sense coneixements d'informàtica. Segurament va provar-lo fa 10 anys o més i ara parla des de la llunyania, o és que va intentar instal·lar una distribució de les complexes. Una techie, com es defineix, hauria de saber que hi ha diferents distribucions de GNU/Linux i que avui dia n'hi ha perfectament utilitzables pels usuaris finals, les quals ja fa temps que són més segures que el seu sistema operatiu fins ara -diuen que Vista és més segur, no sé-, i que inclouen un paquet d'aplicatius considerable, funcionant i molts en català.

S'atreveix a dir que allò que ofereix el programari lliure ara és allò que oferia Windows en versions anteriors. Primer, confon programari lliure amb GNU/Linux. Segon, en cas que fos així, GNU/Linux ofereix més que allò que ha vingut oferint Windows en altres versions. Tercer, caldria veure quin benefici ha tret Microsoft del programari lliure, doncs no dubto que segur que utilitzen codi de projectes lliures, amb llicències que permeten treballs derivats no lliures.


No se n'està de negar que Windows Vista sembli una còpia -de la idea- de Mac OS X. Qualsevol usuari de Mac pot comprovar que allò que es ven com novetat a Vista, el sistema operatiu d'Apple ja ho inclou des de fa temps. Microsoft sempre diu que ofereix alguna cosa més.

Finalment, és cert, com diu, que Windows és un sistema de plataforma oberta, el qual no requereix un ordinador determinat per executar-se, i que té el suport de la indústria. És cert que Windows funciona perfectament en determinades configuracions i que ningú no pot assegurar que dos ordinadors idèntics executant Windows funcionaran igual de bé. És cert que molts dels fabricants de dispositius, en la seva majoria, obliden GNU/Linux, no publicant les especificacions per comunicar-s'hi, fent difícil la tasca de poder-los utilitzar en aquest sistema. I també és cert que Windows és el sistema més implantat, tot i que caldria veure si sense els contractes OEM, amb un impediment major de la còpia il·legal i sense una assumpció per part d'empreses i administracions que és l'únic sistema operatiu que poden utilitzar, seria així.