El PP i la burka

Escoltava avui un tall de veu en què Alicia Sánchez Camacho deia que entrarien al Parlament una proposta per legislar sobre la burka i el nikhab. L'Ajuntament de Lleida ha estat el precursor d'aquesta onada populista per legislar costums, que poden o no agradar-nos i que, tot i que puguem posar-hi objeccions, no es pot legislar centrant-se en conceptes específics de la vestimenta. No, perquè no deixa de ser una forma més de posar la immigració en el punt de mira de la societat, la víctima fàcil per fer-hi recaure els problemes d'una societat en crisi. Que em diguin que en cap lloc públic es pot entrar amb la cara tapada ho entendria, que es legisli sobre un determinat tipus de vestimenta no ho entenc.

El PP es podria rebatejar com Partit Populista perquè s'agafa a un ferro ruent cada cop que pot. Ara amb el tema del burka, fa poc amb el control dels immigrants sense papers que es volen empadronar, etc. Tenim polítics pèssims però, saben que la demagògia pot donar bons resultats electorals. El Lerrouxisme no s'ha perdut, vaja.

+ GNU FDL

Contra la immigració

Hi ha poblacions de Catalunya que han estat notícia per anunciar que delataran els immigrants sense papers que s'hi empadronin. Veurem si, com s'ha dit, la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal els ho posa difícil. És un exemple de com, ara, que hi ha crisi, alguns han vist que cal parlar de la immigració, quan mentres els immigrants han estat venint en massa i treballant en feines que la gent d'aquí no volia, ningú no deia res.

Però, aquesta setmana la població que ha estat notícia pel tema de la immigració és Badalona, amb la campanya del PP contra romanesos i gitanos, associant-los amb la delinqüència i la inseguretat. Malgrat que això pugui ser comentari en boca de la gent al carrer, per la seva experiència personal, un partit no pot generalitzar d'aquesta manera. És una forma asquerosa de fer política. El PP de Catalunya ha demanat perdó però, el cap del PP a Badalona, García Albiol, continua al capdavant de la formació, i ha continuat tot i altres campanyes demagogues anteriors. No serveix de res disculpar-se quan aparentment has donat suport a la campanya, sabent perfectament què feies, i sabent que el missatge ja ha arribat a la societat.

+ GNU FDL

L'actitud del PP amb el cas Gürtel

Sembla que es mouen coses al PP amb la trama de corrupció que se suposa hi ha darrere del cas Gürtel. Sobta però, a banda de la manca de reacció del partit, que les respostes dels dirigents del PP siguin tirar pilotes fora. Exemples:

• Dir que hi ha una conspiració político-policial-judicial contra el PP. Quan convé el PP diu que s'ha de respectar la justícia. Quan no, carrega contra ella.
• Remuntar-se als escàndols del temps del PSOE de Felipe González. No hi ha res més trist que dir allò de "i tu més". El PSOE va pagar i el PP prou que va aprofitar-ho políticament.

Fa pena el PP i fa pena la política espanyola. A Catalunya, amb el cas Millet també assistim en un espectacle lamentable, i veurem si el ventilador esquitxa molta o poca gent.

+ GNU FDL

Persecució política

El PP sempre que la justícia es posa del seu costat ho celebra i reclama que es respecti el sistema. No se n'estan però, de denunciar interessos de jutges i fiscals en temes que els afecten. Però, si en aquests temes que els afecten hi ha algú que pot ser identificat com algú amb una relació que pot fer que tingui una postura parcial en els assumptes, no veuen lògic que aquesta persona s'aparti del camí. No cal posar noms.

El darrer episodi de tots els escàndols relacionats amb el PP dels darrers temps, continua amb acusacions de persecució política per part del PSOE utilitzant les institucions de l'Estat. Un darrer episodi que, molt encertadament, ha demanat la vicepresidenta del govern sigui demostrat o que es desdiguin. Perquè quan s'acusa un govern d'això s'ha de demostrar i, si és així el govern hauria de plegar i respondre davant la justícia si així ha de ser. En cas contrari, el PP estarà demostrant, un cop més, que el sistema és bo per a ells quan els convé.

+ GNU FDL

La llengua no és política per a Mayor Oreja... serà pel PP

Mayor Oreja, candidat del PP a les eleccions europees va posar com exemple un tractament adequat de les llengües cooficials el seu besavi. Explicava que a casa no permetia que els seus fills parlessin euskera perquè així dominessin el castellà. Tot això per dir que les llengües no són política. Malauradament sí que ho són, perquè entre altres el seu partit insisteixen un i altre cop a posar-les dins de la lluïta política diària en llocs com Catalunya o el País Basc.

A casa jo he parlat el català i a casa els avis paterns el castellà, sense cap problema. He crescut dominant ambdues llengües. Cal que Mayor Oreja cerqui altres arguments per justificar que el seu partit faci de la llengua una arma política.


+ GNU FDL

La doble moral del PP

El PP mostra amb l'anunci contra la llei d'educació que arribarà al Parlament de Catalunya, la seva doble moral. No dubten a fer un anunci criticant la llei, utilitzant la iamtge d'un menor amb la boca tapada al costat de la que sembla la seva mare, també amb la boca tapada, mentres quan es va fer l'anunci de les seleccions esportives catalanes, van posar el crit al cel i van denunciar-ho. Per molt que diguin que no és així, estan utilitzant un nen amb finalitats polítiques, igual que criticaven en el seu moment.

Un exemple de la doble moral del PP però, per què no dir-ho, la doble moral dels partits, perquè la majoria cauen contínuament en aquestes contradiccions.

+ GNU FDL

Un any de Rajoy i "su niña"

Si ahir parlava del nefast any de Zapatero en la seva segona etapa de govern, cal parlar també del PP. Un partit que en tot un any no ha estat capaç de redreçar-se del tot, amb un lideratge de Rajoy contínuament posat en dubte. Ja és trist que Rajoy s'hagi de veure alleugerit gràcies als resultats de Galícia. Deixant de banda els escàndols de corrupció que els esquitxen, el PP durant aquest any ha mirat la crisi com si no anés amb ells. Un dels sectors més afectats per la crisi, un dels sectors que més influeixen en l'augment de l'atur, és la construcció. I justament la construcció ha estat el motor de desenvolupament allí on ha governat el PP. És de cínics haver defensat un model de creixement basat en sectors que depenen fortament del consum, i en època de crisi, com que ja no governen, ignorar que part del que passa avui, és causa de les polítiques de quan governaven ells -sense treure culpa a qui està governant-.

+ GNU FDL

De caceres a reunions

Avui el diari Público publica a la portada una notícia on es pot llegir que el president valencià Francisco Camps es va reunir divendres amb l'alcaldessa de València Rita Barberà -la del cant de la victòria-, l'ex-ministre Michavila i altres càrrecs del PP, i diu que el número 2 del Poder Judicial, com ja es deia ahir als mitjans, era també el Palau de la Generalitat aquell dia. El País, per la seva banda, destaca que Camps va trucar varis cops al seu sastre mentres aquest estava declarant.

Quant a la portada de Público tinc dos comentaris. Primer, sembla una rèplica a la d'El Mundo quan va treure la foto de la cacera per desacreditar el jutge Garzón i el ja ex-ministre Bermejo. Per tant, seria un exemple del patetisme de la premsa espanyola, que pren partit per un o altre costat polític i deixa descaradament l'objectivitat informativa. Ja he comentat algun cop que és significatiu que sigui fàcilment identificable cada mitjà de premsa escrita amb una ideologia o un partit determinat.

El segon comentari està relacionat amb la cacera. El PP no va dubtar a posar en dubte la professionalitat i l'ètica de l'aleshores ministre de Justícia i del jutge Garzón, sense proves que haguessin conspirat durant la cacera contra el PP -potser per això es van centrar en la manca de permís per caçar de Bermejo posteriorment-. Ara, utilitzant lògica proposicional, si donem per bona l'argumentació de la cacera de Bermejo i Garzón, seria lògic reclamar dimissions i explicacions al conjunt de persones que es van reunir, segons explica Público. Però, el PP segur que, en un nou exercici de cinisme girarà la situació presentant-se com la víctima de tot aquest procés.

Actualització: Forges caricaturitza molt bé la patètica situació de la política espanyola.

+ GNU FDL

L'actitut del PP

El PP s'ha querellat contra el jutge Garzón i, a més, apunta a interessos [partidistes] per defensar-se de les pressumptes implicacions de membres del partit en la trama de corrupció que fa unes setmanes que ocupa les primeres planes dels mitjans -excepte alguns, per a vergonya dels professionals de la informació.

L'actitut del PP no ens ha d'estranyar. És un partit que, quan la justícia actua com creuen ells que ha d'actuar, tot són lloances i peticions de respecte a la mateixa. Ara bé, quan no hi estan d'acord, ajudats pels seus amplificadors mediàtics, no s'estan de criticar jutges i fiscals. En el cas del jutge Garzón, ara sembla que el seu passat polític li impedeix exercir la seva professió amb objectivitat. Segurament no pensaven el mateix quan es va produir l'escàndol del GAL i els fons reservats. Simplement patètic i vergonyós, tot i que a l'alçada de la política espanyola, una política de soroll, de confrontació però, amb poca argumentació, amb poc contingut aprofitable.

El PP, quedi com quedi el tema de la corrupció, ha quedat en evidència per la seva parcialitat a l'hora de respectar la justícia, a l'hora de reivindicar la divisió dels tres poders -ells, amb les seves crítiques punyents i insistents no deixen d'intentar d'influir en el poder judicial-.

+ GNU FDL

Alicia Hussein Obama

Aquest és el video que ha publicat el PP de Catalunya per promocionar les seves 100 mesures contra la crisi -sembla que tothom té recepta ara, sobretot els que han estat tants anys partidaris del totxo-. Si en comptes de veure el video escolteu la falca a la ràdio, sembla que estigueu escoltant quelcom relacionat amb Obama, amb la veu en off que va traduint. Això, fins començar a escoltar la sintonia del PP i el discurs de l'Alicia Sánchez Camacho.

El PP de Catalunya utilitza la imatge d'Obama, quan probablement no era la seva opció per a la presidència dels EUA, cosa que és lògica, pensant que el PP mai no ha renegat del trio de les Açores i del suport a la política internacional de Bush. Sobta ara veure com el PP utilitza la imatge i el discurs d'Obama per presentar-se com una alternativa d'il·lusió, esperançadora, pensant en els més dèbils,... Si no fos poc, la presidenta del PP català parla en el seu discurs de país, referint-se a Catalunya. Estrany venint del PP, partit que no vol sentir d'altra nació que no sigui l'espanyola. Imagino doncs, que es refereixen a país en el sentit de territori del poble català, no pas de la nació catalana. A veure si ens sortiran nacionalistes [catalans] ara amb tant de canvi.

Català i valencià, llengües diferents

Segons la candidata del PP, Dolors Nadal, català i valencià són idiomes diferents. Es recolza en els estatuts i no en el rigor lingüístic, ni en el coneixement del territori. Ens està dient que si una llei diu que el riu va de cara amunt, com es diu a les Terres de l'Ebre, hi anirà, sigui això cert o fals. Passegi's per les Terres de l'Ebre i escolti com parlem. Miri's el text català de la proposta de Constitució Europea que es va sotmetre a referèndum fa un temps. Repassi els noms de la llengua catalana al llarg dels segles. Escolti la gent que n'entén i no només els seus companys de partit, interessats més a matenir l'enfrontament entre País Valencià i Catalunya que no pas a defensar una tesi indefensable.

El PP no parla clar amb l'aigua

Els candidats i candidates del PP no volen parlar de l'aigua de forma clara durant aquesta campanya, si bé al País Valencià la televisió pública fa temps que passa uns anuncis de la Generalitat que duen per títol "Clar com l'aigua". Dic que no volen parlar clar perquè eviten afirmar que volen fer el transvasament de l'Ebre però, aquí a l'Ebre, a Tarragona, a Catalunya i, en darrer terme Rajoy, parlen de transvasar aigua al País Valencià un cop fetes les obres del Pacto del Agua de Aragón, amb els sobrants. Per tant, continuen parlant de sobrants d'aigua de l'Ebre que es llença al mar, és a dir, del transvasament. Com ho poden explicar els candidas i candidates per Tarragona això? Evidentment no poden i eviten acceptar que tot continua igual a can Rajoy.

Per què escric això? Mireu Vilaweb.

El carnet per punts de CiU

La xarxa és una gran hemeroteca i gràcies a això podem recordar que les propostes d'uns altres les han fet anteriorment, tot i rebutjar-les ara. És el cas de la política d'immigració que proposa el PP ara. Fa dos anys, no arriba, que CiU va proposar un carnet per punts per als immigrants a Catalunya. Ho recorda Menéame. Aleshores el PSC i el PP ho van rebutjar. Ara és el PP que realitza una proposta en el mateix sentit, tot i que el detall pugui ser poc o molt diferent. Serà que era Josep Piqué qui estava al capdavant del PP català aleshores i no el senyor Sirera.

Arias Cañete

Arias Cañete, ex-ministre, el que va dir que el transvasament es faria per via testicular, per haver perdut el PP a Aragó, que seria un passeig triomfal, el qual després es queixava que hagués trascendit la conversa privada on ho va dir però, sense negar-ho. El mateix, el mateix que no va dimitir i que continua en política malgrat els fets, ahir ens va tornar a regalar declaracions indignes per a un aspirant a ser elegit en unes eleccions. Després el PP dóna lliçons a la resta de partits.

Cultura, llei i llengües

Els problemes del PP són els reals dels espanyols. I és clar, un d'ells són els immigrants, el gran problema, excepte la seva contribució a la seguretat social, a la recpatació d'impostos. Se'ls demanarà respectar la llei i la cultura espanyoles, i conèixer la llengua. I si es queden sense feina durant un temps o delinqueixen, els expulsaran. Queda molt bé la proposta de cara a captar el vot d'un sector de la societat que no pensa més enllà dels eslògans, sense aprofundir en la situació de les persones -allò que se suposa que li preocupa al PP-.

El respecte a les lleis espanyoles és una premissa per a immigrants i no immigrants, ja avui dia. Els processos d'expulsió existeixen. El respecte a la cultura és un concepte ambigu. Vol dir que han d'aprendre a ballar sevillanes, han d'anar a veure torejar i matar bous, anar al Rocío, aprendre el chotis, etc.? O vol dir que han de respectar-la com ja fan? Si volen conservar en certa mesura la seva cultura vol dir que no respecten l'espanyola? I respectar la cultura espanyola significar respectar les identitats culturals existents o només l'oficial? I la llengua? Només el castellà, no? Segur que Rajoy, com el gran locutor César Vidal, pensa que el català i altres llengües cooficials són prescindibles. Recordo un dia una dona en un tren de rodalies que es queixava dels rètols en català i deia que no l'entenia ni li feia cap falta entendre'l. És la postura que li deu agradar a Rajoy i a sus secuaces -seguint la terminologia de Miguel Ángel Rodríguez a 59 segundos, sobre el Dr. Montes-.

Malgrat ser ciutadans europeus, l'obligació de respectar la cultura i lleis espanyoles, i d'aprendre el castellà, se li demana a una persona que s'estableix a Espanya i que prové de França o Anglaterra, per exemple? O és que la seva procedència els dóna privilegis i ja els fa gent de bé, respectuosa i treballadora? De demagògia en immigració se'n fa molta, massa.

Tot menyspreant el català

Les paraules del senyor Rajoy sobre l'ensenyament de la llengua catalana i les altres cooficials a l'Estat mostren quin és el respecte que li mereixen al PP les diferents identitats que integren Espanya. El PP mai no accepta que se li digui que utilitza el terrorisme o l'anticatalanisme per guanyar vots però, només hem de repassar hemeroteques per veure que així és. Ahir Rajoy va mensyprear el català. És evident que cerca vots a l'Espanya de les Castelles. Per això queda bé dir que és il·lògic ensenyar el català a Andalusia per facilitar la cerca de feina a Catalunya, i que és millor tenir un bon nivell d'anglès, la primera llengua del món.

Podríem jugar al joc de la demagògia, com fa Rajoy i el PP. Perquè si l'anglès és la primera llengua, què fem parlant el castellà a Espanya? Senyor Rajoy, a Catalunya, mal que els sàpiga, aprenem català, castellà i una tercera llengua. I no ens passa res greu.

L'educació en català

59 segundos, amb Eduardo Zaplana

Dijous el convidat a 59 segundos va ser Eduardo Zaplana. Teniu el video del programa al canal de RTVE a Youtube.

El cas del Severo Ochoa

Quan va esclatar l'escàndol la COPE n'anava plena cada dia. Era notícia obligada, compaginant-la amb l'11-M. Aquesta setmana, quan la justícia ha emès una sentència exculpant els metges criminalitzats aleshores, ni la COPE, ni els altres mitjans que van sumar-se a amplificar l'escàndol, ni els polítics que també participaren, no han sortit a demanar perdó o a reconèixer que es van equivocar -com a mínim això diu la justícia-, i si ho han fet, no ha estat en termes equivalents.

Ignacio Escolar fa un repàs d'hemeroteca al seu bloc.

Rajoy eliminarà el cànon

Mariano Rajoy diu que si guanya eliminarà el cànon digital. La pregunta és si ja tenen pensat quina serà l'alternativa per compensar els autors per les còpies privades, si eliminaran també la còpia privada -com als EUA-, o si realment el PP té un punt de vista més d'acord amb la societat actual dels temes de propietat intel·lectual.

Jo estic en contra, més que del cànon, de la seva aplicació indiscriminada. Em preocupa que hi hagi promeses per eliminar-lo però, que es deixi obert el camí per a les alternatives. I més si ve d'un partit que diu que no improvisa.