Avui anàvem escoltant al cotxe el programa de Catalunya Ràdio
Suc de coco. Hauríem estat escoltant RAC 1 si no fos que Minoria Absoluta ja no dura 2 hores sinó 1 i, sentint-ho molt,
La segona hora, el programa actual, no em convenç. Sembla com si els de Minoria Absoluta seguissin el camí d'El Terrat, i acabin fent tele i deixin la ràdio. Comences retallant els programes i acabes deixant la ràdio. El temps dirà.
Però, continuem amb el Suc de coco. Resulta que hi ha dues persones que competeixen perquè la seva idea emprenedora tiri endvant. L'audiència ha de votar per una o altra idea. És el primer cop que escolto el programa. Avui una de les idees era la d'un cartuxt de tinta per a impressora universal per a cada fabricant, de manera que canviar d'impressora, almenys si és del mateix fabricant, no impliqui haver de tirar els cartutxos no estrenats que tens per casa. Una idea que, tot sigui dit, no és una gran idea, doncs la factibilitat tècnica és indubtable. De fet, els cartutxos de tinta són comuns entre més d'un model d'impressora, si bé no ho són entre tots els models. Evolució del producte, interès dels fabricants per guanyar diners amb els consumibles ja que redueixen el preu de l'aparell,...
La segona idea era la proposta de crear un tendal que permetés que els treballadors -normalment de la construcció- que estan moltes hores a l'aire lliure, sotmesos a les inclemències del temps, tinguessin una protecció del sol, de pluja i d'altres situacions meteorològiques que els perjudiquen en el seu entorn de treball. La idea la defensava un senyor que sembla que ha dut fins i tot un esquema, i que h proposat l'ús de publicitat a l'exterior del tendal per facilitar el seu finançament.
Si hagués de triar tindria clar que de les dues idees la que més es mereix tirar-se endavant és el tendal. Sí que és cert que els cartutxos de tinta són un negoci del qual s'aprofiten els fabricants però, no és un problema tan important com el treball diari a l'aire lliure. Els cartutxos es poden reciclar i se'n poden comprar en supermercats, de marques blanques, amb la qual cosa el seu preu baixa considerablement. Així mateix, si l'aparell es compra en un període no gaire separat en el temps de l'aparell actual, potser el cartutx sigui el mateix. És qüestió d'estudiar el model que es compra. El fet és que les votacions sembla que anaven més cap a la idea del cartux universal que no pas cap al tendal. L'audiència preferia la seva comoditat, la comoditat de la seva butxaca, que no pas promoure una eina tan interessant i important per a la protecció i benestar de les persones que cada dia estan treballant a l'aire lliure. Ha pesat més l'interès propi que l'esperit solidari. M'ha entristit.
+ GNU FDL
Fa poc debatia amb un amic sobre el sistema sanitari dels EUA arran de la situació de la sanitat pública a Espanya i Catalunya i d'alguna notícia que ara no recordo sobre l'assistència sanitària allí. Ell veia amb bons ulls el funcionament del sistema nord-americà, en el qual qui no té diners té unes limitacions importants d'accés a la sanitat però, que -i aquí veia ell la part bona- sempre té opció de demanar ajuda a associacions privades. D'alguna manera aquí ens acostumem poc a poc a això, encara que, per sort, encara pensem que la sanitat pública ha de continuar sent-ho i ha de ser universal, malgrat els governs.
