També es pot extreure que no tothom qui fa el CAP no ho fa per vocació d'exercir el professorat sinó que cerca una feina estable i més o menys ben pagada. Seria viure en un món ideal pensar que tothom treballa en el seu camp per vocació. I això es pot estendre a qualsevol professió, no només a la de professor o professora.
Una altra cosa que es pot extreure de la carta, tot i que la comenta de passada, és la gran quantitat de vacances que té el professorat. Malauradament és un missatge que es llença i que assumeix la societat. El professorat a Espanya fa tantes vacances i en alguns casos menys, com en altres països europeus. La diferència està en la distribució de les vacances, no en la quantitat. És evident que les vacances del professorat no coincideixen amb les dels pares. Però, és això culpa del professorat, del sistema educatiu, o de la societat en la qual vivim en què anem a culpar de les coses a qui ens és més fàcil? No demanarem que els empresaris canviïn de forma de pensar i ens ajudin a compaginar la vida familiar i laboral si podem demanar que altres tinguin menys vacances i continuïn passant més hores al dia amb els fills que nosaltres mateixos, no?
De professors i professores n'hi ha de bons i de dolents. Hi ha qui intenta fer la feina el millor possible i qui intenta fer-ne la mínima. Hi ha qui s'enduu la feina a casa i es queda sense descans diari i de cap de setmana, i hi ha qui quan surt del centre s'oblida de la rutina diària. És fàcil criticar-los però, hauríem de tenir un reconeixement amb les persones que ajuden a educar els nostres fills i filles.