Google compra JotSpot

Google ha comprat JotSpot. Aquesta darrera és una empresa que té un producte de tipus wiki però, que es diferencia d'un wiki normal en el fet que no està orientat només a text pla, sinó que pot treballar amb fulls de càlcul, presentacions, calendaris, galeries de fotos, etc. Un nou pas en la futura plataforma d'oficina de Google a Internet. Amb les seves coses bones i dolentes però, que almenys acaben posant-se a disposició de tothom.

Linkat amb ordinadors vells

Jordi Perales explica al seu bloc com amb Linkat, la distribució de GNU/Linux del departament d'Educació, han aprofitat ordinadors vells, d'aquells que acaben arraconats als centres.

Entrevista a Toni Hermoso

Vilaweb entrevista Toni Hermoso, de Softcatalà, una de les persones que hi ha darrera del Firefox 2.0 en català. En un video comenta les novetats d'aquest navegador que és programari lliure.

Setè dia del CAP

Avui al CAP tocava Pedagogia. Disseny curricular. Bàsicament hem fet un repàs als continguts del dia anterior, aprofundint una mica en algun apartat concret, hem vist on recauen les competències en cada un dels tres nivells de concreció del currículum, i hem començat a veure els documents institucionals. El primer, el Projecte educatiu de centre (PEC). I jo penso. Si la idea no és dolenta. El sistema educatiu fa bona pinta. Però, hi ha tantes queixes!

Tardor al Delta

El Delta té color de tardor. Els arrossars marrons, amb una mica d'aigua. Es veuen corbs marins. La palla està embolicada formant grans rodes que poblen els quadros fa uns mesos plens d'aigua. Teniu unes quantes fotos a flickr.

Sisè dia del CAP

Divendres, el sisè dia. Psicologia del desenvolupament. Els metamodels organicista, mecanicista i contextual-dialèctic. Piaget i Vigotsky. Teories de Piaget i teories de Vigotsky. De Piaget, el concepte d'assimilació-acomodació, el procés d'equilibració, em recorda la branca de control automàtic d'informàtica, quan tens sistemes de control que estan en equilibri, i davant una entrada han de tornar a l'equilibri passant per un estat transitori (assimilació-acomodació).

Més Ebre, gratuït

El setmanari Més Ebre passa a ser de distribució gratuïta, i canvia la seva periodicitat a dos cops per setmana, dimarts i divendres. Es podia llegir a l'exemplar d'ahir. Aquesta és la línia que el grup 100% Comunicació ha seguit en altres edicions arreu de Catalunya. És una bona notícia a priori, tot i que caldrà esperar a veure si la gratuïtat repercuteix en la qualitat. D'entrada cal esperar una quantitat important de publicitat, habitual en els gratuïts que es reparteixen a Barcelona. També caldrà veure com afecta això a la seva competència directa, La Veu de l'Ebre.

Ubuntu 6.10

Des d'ahir us podeu descarregar la nova versió, la 6.10, de la distribució de GNU/Linux Ubuntu. Podeu trobar les característiques de la versió [aquí]. No us cregueu qui digui que això de GNU/Linux no és per a usuaris finals. Qualsevol persona pot utilitzar una distribució com Ubuntu. I si tens problemes -com amb Windows, per exemple-, pots trobar informació i ajuda amb relativa facilitat. No cal dir que la distribució ve amb tot un seguit d'eines que altres sistemes operatius restrictius no incorporen.

L'Estatut andalús

El PP, tal com diu Libertad Digital, justifica el seu recolzament a l'Estatut andalús perquè el terme "realitat nacional" no té repercusió política ni jurídica.

Cal preguntar-se per què el PP no veu amb tan bons ulls, amb tanta comprensió, l'Estatut català. Al cap i a la fi, que es digui que Catalunya és una nació, de la forma que es veu no té ni repercusió política ni jurídica. En qualsevol cas, si té repercusió política és més gràcies al soroll del PP que no pas a la que té.

DVD John, pirata o hacker?

Libertad digital té una notícia sobre la nova fita aconseguida per John Lech Johansen -DVD John-, aconseguint trencar la protecció del programa iTunes d'Apple. La notícia qualifica DVD John de pirata informàtic. Aquesta confusió és molt i molt utilitzada de forma errònia, doncs aquest noi en realitat es pot qualificar de hacker, en el sentit original i bo del terme.


És més, al seu país, Noruega, se'l va absoldre per l'acusació d'haver-se saltat la protecció del DVD en el seu moment, perquè estava exercint els seus drets com consumidor, doncs no podia veure els DVD en el seu ordinador amb GNU/Linux. No és més lògic aquest punt de vista que el de la nostra legislació, que en aquest sentit deixa el consumidor en un segon pla?

Reconeixement d'autoria, un exemple

La Lira Ampostina té un web fet amb Joomla!, programari lliure. Fins aquí tot bé. No hi ha cap referència al fet que sigui Joomla!, tot i que es reconeix, pels enllaçons i per la icona de favorits (favicon) que no està canviada i és la d'aquest sistema de gestió de continguts lliure. Això pot considerar-se una manca de delicadesa envers el programari del qual s'ha fet ús per crear el web però, no és una condició indispensable.

Ara bé, la plantilla que s'ha utilitzat, lluny de ser una plantilla original, és la plantilla bluebusiness. Ho podeu comprovar mirant el codi font de la pàgina, mirant on es troba el full d'estils. En canvi, al peu de pàgina apareix un copyright que no fa referència a l'autoria ni de la plantilla ni del sistema de gestió de continguts. Crec que si el copyright fa referència a les imatges i continguts caldria especificar-ho, perquè tant la plantilla com Joomla! tenen uns autors originals als quals cal fer-ne reconeixement.

Cinquè dia del CAP

Avui hem canviat de tema. Estructura del currículum. Hem parlat del
currículum, de les fonts del mateix (sòcio-culturals, psicològiques,
pedagògiques i epistemològiques). Hem parlat del disseny curricular,
veient el concepte de marc curricular i els 3 nivells de concreció.

I per avui ja tinc prou CAP.

Quart dia del CAP

Ahir vam tenir la quarta classe del CAP. Pedagogia. Vam tenir també la sessió de presentació del curs, amb el director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV i del director del CAP de la mateixa Universitat. Vam poder expressar les nostres impressions sobre la primera setmana desastrosa de curs. Cal agrair la bona voluntat de cara a que tot vagi millor a partir d'ara.

La classe, sobre el sistema educatiu espanyol encara. La LOGSE. Concretament sobre secundària, batxillerat, formació professional, programes de garantia social i ensenyaments especials.

En conjunt em sembla que la LOGSE no és una proposta tan dolenta com es vol fer veure. L'allargament de l'edat d'escolarització obligatòria fins als 16 (jo sóc dels que feia EGB), l'aprenentatge significatiu, l'escolarització opcional i pública abans dels 6 anys, el tractament de la diversitat, l'orientació professional amb la nova FP, etc. Són un conjunt important de millores respecte del sistema que jo vaig viure. Potser ha fallat la gestió de l'aplicació del sistema més que l'esperit d'aquest. Potser ha fallat la implicació de la família en el procés educatiu, ha fallat ajuntar persones de 12 anys amb persones de 16, etc. És un debat interessant que potser dins d'uns mesos veure d'una manera més profunda.

Ja he instal·lat el Firefox 2.0

Ja s'ha publicat la versió 2.0 del navegador Mozilla Firefox. Ja he comentat anteriorment que és un navegador multiplataforma, amb la qual cosa podeu instal·lar-lo en el vostre Windows, en GNU/Linux o amb Mac OS X. És programari lliure. I ofereix funcionalitats molt interessants, algunes existents des de fa temps i que ara Internet Explorer incorpora -per sort, no ho han pintat com la gran novetat-.

• La navegació per pestanyes (poder obrir altres pàgines en una pestanya nova en comptes d'obrir una altra finestra) és un dels aspectes de Firefox 2.0 que ja existien però, que ha millorat. Ara es poden tancar les pestanyes amb el botó que cadascuna té al costat del nom. Abans s'havien de tancar des d'un botó que quedava al costat de la pestanya de més a la dreta. Allí, on hi havia el botó, hi ha una llista desplegable per seleccionar la pestanya a la qual es vol anar. A més, els enllaços que obren una nova finestra amb Firefox per defecte s'obren en una nova pestanya.
  
• Els llocs web que tenen canals de sindicació de continguts -RSS, Atom- Firefox permet subscriure-s'hi de diverses maneres: afegint el canal a les adreces d'interès actives, com fins ara, o bé utilitzant un aplicatiu específic -Bloglines, Yahoo!, Google Reader, o un altre aplicatiu que s'indiqui-.
• Si el navegador es tanca de forma inesperada, en obrir-se us dóna l'oportunitat de recuperar la sessió que teníeu oberta. Podreu tornar a tenir les mateixes pestanyes obertes que teníeu abans que es tanqués.
• Incorpora protecció anti-phishing.
• La caixa de cerca s'ha millorat, no només recordant paraules escrites anteriorment, sinó proposant paraules de cerca a mesura que s'escriu. Com ja incorporaven altres versions, es poden fer cerques en diferents llocs: Google, Yahoo!, Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, Vilaweb,...
• ...

Aquestes són algunes de les característiques de Firefox 2.0, les quals podeu ampliar al web del projecte.

Arriba Firefox 2.0

Avui via Menéname se sabia que el Mozilla Firefox 2.0 estava disponible per descarregar-se per FTP, un dia abans de ser publicat oficialment. Després de la publicitat mediàtica que s'ha fet de l'Internet Explorer 7, que no passa per intentar fer el mateix que navegadors com Firefox o Opera, arriba la versió 2.0 de Mozilla Firefox, un navegador d'Internet, que és programari lliure, i multiplataforma. Arreu del món s'han organitzat festes per la publicació d'aquesta nova versió del navegador. A Catalunya també, i serà el proper dissabte 28 d'octubre, la Festa Firefox 2.0.

Juntar varis PDF en un

De vegades els documents a la xarxa que es troben en format PDF estan dividits en uns quants fitxers, sigui per evitar descarregar-se un sol fitxer que ocupi molt espai, sigui per un altre motiu. Hi ha una eina, pdftk, la qual us permet, entre altres coses, agafar un conjunt de fitxers PDF i generar un sol fitxer que els contingui tots. Es tracta d'una eina que és programari lliure i que és multiplataforma, i s'utilitza des de la línia de comandes:

pdftk part1.pdf part2.pdf output llibre.pdf

Aquest exemple generaria un fitxer, llibre.pdf, el qual està composat en aquest ordre, per part1.pdf i part2.pdf. Es poden utilitzar expressions regulars, posant *.pdf com fitxer d'entrada. Aleshores s'agafa l'ordenació dels fitxers per nom. Només cal aleshores, fer una ordenació prèvia, per exemple posant un prefix als fitxers, que indiqui l'ordre (01, 02,...).

Si ho preferiu, hi ha una interfície gràfica per a pdftk. GUI for PDFTk és una eina gràfica per treballar amb pdftk, i tant des de Windows com des de GNU/Linux.

I tu, tens PowePoint?

La pregunta d'aquesta entrada podria fer-se en relació a altres programes. Així, podríem preguntar "i tu, tens Windows?, i Word?, i Photoshop?". És més, podríem modificar la pregunta i no preguntar si tens determinat programa, sinó si has pagat aquest programa. Imagino que tenir-lo molta gent diria que sí, mentres que pagar-lo segurament que no tanta gent ho diria. És clar, amb la còpia de programes tothom pot dir que el programari restrictiu o privatiu és gratis.

Potser per això, perquè empreses i particulars han assumit que si volen un programa, sigui quin sigui, el copien i prou, no s'han plantejat l'ús de programari privatiu. I potser també per això l'administració pública i els partits polítics no treballen en l'adopció de programari lliure. Perquè estic segur que moltes llars no es poden permetre pagar el paquet ofimàtic, l'eina de tractament d'imatges i el sistema operatiu. I moltes empreses, si haguessin de pagar el nombre de llicències d'un programa que tenen instal·lades, potser es plantejarien cercar una alternativa.

I l'alternativa pot existir. Es diu programari lliure. Un tipus de programari que no és diferent de l'altre en essència però, que legalment permet la seva còpia, modificació, distribució i ús lliures. Un tipus de programari que ofereix alternatives reals, com és el cas dels navegadors d'Internet, paquets ofimàtics, sistemes operatius, programes de dibuis, de tractament d'imatges, d'eines de programació,...

Tercer dia del CAP

Divendres vam tenir la tercera jornada del CAP a Tortosa. Psicologia evolutiva i psicologia de l'educació. Podria passar a comentar els continguts dels primeres temes de totes dues matèries. Podria parlar però, no ho faré. Divendres va estar marcat per un problema que arrosseguem des del primer dia: la videoconferència. La classe, a Tarragona, es feia en una aula diferent dels altres dos dies. El so fluix, fluixíssim. La càmera està instal·lada més per retransmetre una videoconferència que no pas per fer una classe. I la connexió es tallava de forma repetida, de tal forma que feia impossible seguir el fil de l'explicació. Resultat: vam acabar marxant una hora abans de classe, mentres els companys de Tarragona van poder continuar rebent l'explicació en persona. Per això i per altres coses sembla que aquest és un curs que s'ha oferit de forma precipitada i que d'entrada és decepcionant.

El rendiment d'IE7

Ajaxian publica un article on afirma que Internet Explorer 7 té un rendiment dues vegades millor que la versió 6 però, a la vegada, és la meitat del rendiment de Firefox 1.5.

Carreteres a l'Ebre

L'actual legislatura s'ha acabat l'autovia Tortosa-Aldea. 11 Km en 11
anys. Una autovia que, malgrat ser-ho, només permet conduir a 100km/h
entre Campredó i l'entrada de l'autopista AP-7. Entre Campredó i la
primera rotonda de Tortosa s'ha d'anar com a màxim a 80 km/h.
Mentrestant l'Eix de l'Ebre entre Amposta i Tortosa permet circular a
90km/h.

A banda d'això, entrar a Tortosa a primera hora del matí és un caos.
Sovint des de Vinallop o des de l'escorxador de Padesa comencen les
retencions. Si tens mala sort et pots trobar un vehicle agrícola o
d'algun altre tipus que va prou lent, i com que la via és com és, les
retencions poden començar a l'alçada del Mas de Mianes.

Això només és un exemple que les coses no s'estan fent bé, que es
prometen moltes coses als programes electorals i que al final les
infraestructures van poc a poc, excepte al voltant de les capitals.

IE7

Notícia important. S'ha publicat l'Internet Explorer 7. Ha trigat anys Microsoft a treure una nova versió del seu navegador. Continua sent però, el més utilitzat, amb més d'un 80% de quota de mercat. Això ho diu la premsa, la qual també esmenta l'existència d'alternatives com el navegador de programari lliure i multiplataforma, Firefox.

La premsa però, no explica que Internet Explorer sempre ha tingut una avantatge per sobre de la resta. Els ordinadors, la majoria, el duen incorporat amb el sistema operatiu, normalment preinstal·lat, Windows. Els acords comercials entre fabricants de maquinari i empreses com Microsoft han deixat les alternatives en un pitjor lloc per poder competir. Els professionals de la informàtica sovint utilitzen la tecnologia pròpia d'eines tancades, com Internet Explorer, resultant alguns llocs web incompatibles amb altres navegadors que respecten els estàndards.

Però, hem d'assumir-ho. La cultura tecnològica de la societat, almenys l'espanyola, està basada en Windows, un sistema operatiu que es critica molt però, al qual se li permeten molts errors. Mentrestant, programes lliures, com el propi sistema operatiu GNU/Linux són sovint criticats per no funcionar bé amb determinats programes o dispositius, quan realment són aquests programes i dispositius qui no funcionen bé.

Arriba Internet Explorer 7, amb publicitat, en alguns casos suposo que gratuïta, dels mitjans. Mentrestant, els defensors del programari lliure, d'alternatives reals i que la gent pot utilitzar i permetre's, haurem de continuar promovent-ne l'ús, sense aquest ressò mediàtic tan important.

Segon dia del CAP

Avui la cosa ha anat millor amb la videoconferència. La qualitat de la imatge i del so han millorat considerablement, tot i que avui hem tingut problemes per veure la presentació que la professora duia en format PowerPoint -i Windows, és clar-. Sembla que el programari lliure continua sense tenir lloc en camps on és perfectament vàlid. Però, bé, aquesta és una altra història.

La cosa va bé. No és que sigui una matèria la que tractem -pedagogia- que m'apassioni però, reconec que és important tenir-ne encara que sigui una mínima noció. Estem als inicis, amb el sistema educatiu espanyol. I ja hem tingut l'oportunitat de fer una activitat que ha generat una mica de debat: punts favorables i negatius del sistema LOGSE. Suposo que si em llegiu i us dediqueu a l'educació tindreu mil coses per dir. Jo només puc constatar allò que conec per terceres persones, no per mi.

Finalment tindrem un espai virtual d'aprenentatge perquè ens hi deixin documents i perquè puguem entregar els nostres treballs. La URV utilitza la plataforma d'e-learning i de programari lliure Moodle. És l'entorn que tindrem. Es tracta d'un entorn orientat a la gestió de cursos en una organització, on els usuaris poden tenir el rol d'estudiant o de professors. Els cursos es poden dividir en temes, en setmanes o ser cursos de tipus social. El professor pot posar recursos a l'abast dels estudiants (el cas del material del curs) i demanar-los activitats, mitjançant les eines que proporciona aquest entorn. Bé, no és hora d'estendre's en què és Moodle tampoc, no?

Ara a esperar la primera sessió, de psicologia, divendres. Per cert, segon dia que ho comento, l'aparcament de l'Escola a la nit està fosc, molt fosc.

MaratOO'o 3.0 a Tortosa

Via La Marfanta he sabut que la marató que cada es fa per traduir l'OpenOffice al català, i que es venia celebrant a València, aquesta vegada es farà a Tortosa. La MaratOO'o 3.0 serà aquest proper cap de setmana, 21 i 22 d'octubre.

El Mundo permet consultar gratis la seva hemeroteca

El diari El Mundo a partir d'ara permet consultar gratuïtament la seva hemeroteca, des de l'any 1994. Serà de pagament la consulta de les notícies publicades durant els darrers 7 dies.

Per exemple, he trobat un article del 4 de setembre del 1994, de quan l'aleshores ministre Borrell va anar a fer un pregó a Ulldecona i la gent de la Coordinadora va anar a xiular-lo i li va mostrar targetes roiges. Va haver una part dels assistents que va respondre amb aplaudiments. I el ministre va lloar la tasca de l'alcalde Jaume Antich per ser valent d'invitar-lo en moments tan difícils. Curiós que anys després la història es repetí en les carns del PP i els socialistes van perdre la memòria.

Confidencial CAT, la memòria d'Artur Mas

Acabo d'aturar la reproducció del DVD Confidencial CAT per fer esment d'una cosa que remarca Artur Mas. No havien passat ni 48h de l'aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya, el 30 de setembre del 2005, que José Montilla ja va dir que els socialistes presentarien esmenes al text que havia aprovat el Parlament, i el propi PSC.
És cert, completament cert, que els socialistes van ser incoherents amb allò que van acceptar al Parlament. Però, no és curiós que això ho remarqui qui, ben poc després que el Parlament de Catalunya aprovés rebutjar el PHN del PP, l'aleshores Conseller en Cap deixés entreveure que a Madrid la cosa aniria diferent? Coses de la memòria.

Primer dia del CAP

Avui he fet les primeres 3 hores del CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica). Per primer any, com comentava fa uns dies, es fa a Tortosa. Si no hagués estat per això no m'hi hauria matriculat, doncs realment no em fa falta per presentar-me a oposicions (els enginyer en informàtica no el necessitem, per exemple, per a cicles formatius). Sí que el volia fer per si hi ha un canvi de normativa i l'acabo necessitant en un futur, per veure com és el món de l'educació als instituts, i també per aprendre a ensenyar, que tot i tenir experiència em falten una mica de coneixements de base.

Què he de dir del CAP? Primer que res, ja fa un temps que no assistia a classes presencials. El temari no s'assembla a res a la meva especialització, d'enginyer en informàtica. Veurem per aquí com ho portem.

El lloc on es fa, l'Escola Universitària de Ciències Empresarials, a l'edifici Betània, té un problema. A les 21h la zona està fosca, molt fosca. La veritat és que una o dues faroles fan molta falta. Primer per la sensació de seguretat. Segon, perquè costa fins i tot de trobar la porta per sortir a l'aparcament i trobar el cotxe. I tercer, perquè és un aparcament de terra i avui precisament hi havien algunes basses que pots trepitjar si no les veus.

La classes ha estat per videoconferència. Espero que les properes tinguin una major qualitat de so i d'imatge, perquè ha estat prou incòmode. És curiós però, tot i dedicar-me al món de la tecnologia, prefereixo o bé les classes no presencials, com la UOC, o bé classes presencials de veritat. Aquest aprenentatge virtual però, per videoconferència em resulta incòmode.

M'he trobat amb una cosa que des de que vaig estudiar a l'Autònoma no em passava: haver d'anar a comprar els materials en paper. M'he acostumat a tenir els documents en format electrònic i, com a molt, imprimir-me'ls jo, estalviant paper (imprimint a doble cara i/o amb dues pàgines per cara) i diners. Veurem si aconseguim que ens els pengin d'algun lloc, que la Rovira i Virgili té espais on fer-ho.

I res més. Veurem com continua la part forta. Per cert, que ens han fet presentar i dir el motiu pel qual fèiem el CAP. Alguns han estat clars i han dit que volien ser funcionaris. I, què he de dir? Doncs que en part també ho vull. Millor sou i millor horari que a l'empresa privada, almenys en aquestes terres. I si algú pot dir el contrari que ho demostri. Les coses com són.

Versions i col·laboració a GDS

Fa poc parlava de la unió del processador de textos i el full de càlcul web de Google en el lloc Google Docs & Spreadsheets (a partir d'ara GDS). Avui he vist una característica interessant que voldria comentar. Abans de comentar-la voldria dir que no és una novetat dins de les eines que utilitzo dia a dia però, sí que és una novetat en les eines que les diferents empreses d'Internet ofereixen als usuaris dels seus serveis. Es tracta del control de versions.

Crear o editar un document dins de GDS i poder-lo desar al disc dur en un format com OpenDocument, PDF, HTML, o Ms Office, és interessant. Però, poder tenir un control de canvis que s'han anat fent al document, comparar-los o tornar a versions anteriors, és una funcionalitat no menys important. Sovint creem un document i anem canviant-lo, i quan ens adonem l'hem canviat tant que alguna cosa que havíem escrit al principi ja no hi és però, voldríem recuperarla. En el món del desenvolupament de programes això és habitual. A més, GDS permet treballar amb un document en col·laboració amb altres persones. La gestió de versions permet, com és normal, saber qui ha canviat què i quan.

Programari lliure als programes electorals

L'ús de programari lliure a l'administració és un tema que m'interessa. Com ciutadà però, sobretot com professional del món de la tecnologia, és un dels temes amb què em relaciono sovint. Durant aquesta legislatura hem vist passos cap a l'ús de programari lliure a l'administració pública. Passos petits però, almenys passos, a diferència de la política tecnològica de CiU.

L'impuls de campanyes per a l'ús de programari lliure, la creació d'espais per tal de treballar en l'ús d'aquest tipus de programari a Catalunya, el suport a la formació, plans de migració i la distribució de GNU/Linux Linkat, són exemples de la feina feta. És cert però, que quedem lluny encara de governs com el d'Extremadura, Andalusia o el País Valencià, amb una distribució de GNU/Linux pròpia, o el pas decidit del ja esmentat govern d'Extremadura, el qual no només se centra el programari lliure sinó en l'ús de formats estàndards oberts a l'administració.

La conselleria des de la qual s'han impulsat les iniciatives sobre programari lliure aquesta legislatura ha recaigut en Esquerra fins que aquest partit sortís del govern. IC-V també sembla ser un partit sensible al tema. En canvi, el cas dels socialistes no és tan clar. A Madrid, la llei de les Administracions Públiques no hi fa especial esment a l'ús de programari lliure. I el candidat Montilla mentres era ministre va manifestar que el programari lliure no era per fer coses serioses, empresarials. Caldria saber, doncs, quins camins vol seguir cada partit, per veure si la feina feta evolucionarà endavant o si es desfarà i tornarem a tenir una administració pública que ens obliga a treballar amb determinat sistema operatiu i determinada tecnologi privativa.

Bloc eleccions2006

No sé si aconseguiré escriure alguna cosa cada dia, ni si tindrà públic. Però, he creat un bloc per parlar de les eleccions i generar debat, a través dels comentaris. El podeu trobar a http://eleccions2006.blocat.com.

Els DVD de la vergonya

Un partit polític fa tres anys governava a la Generalitat i era criticat per mal govern. Entre altres coses, va donar suport al transvasament de l'Ebre i va recolzar-se amb el PP de la majoria absoluta de José Maria Aznar per governar. Aquest partit polític aleshores va ser rellevat del govern per una nova majoria, el tripartit. El tripartit va nèixer, des del primer dia, amb la marca de divisió, per la seva naturalesa d'esquerres, per la seva inexperiència en el govern, i perquè els perdedors van iniciar una legislatura de repetició de missatges negatius, d'aquells que esdevenen veritat, als quals el tripartit no va saber fer front.

Durant la legislatura s'ha vist com CiU ha fet com si durant els seus anys de govern hagués estat tot un camí de roses, sense errors ni problemes. En tres anys han vist més errors que els comesos per ells en 23. En tres anys fins i tot ens han volgut donar entendre que potser eren més antitransvasistes que els altres. En aquesta legislatura, a més, ens han ensenyat com primer diuen una cosa i després en fan una altra, amb l'Estatut, per si no recordàvem com van fer el mateix amb el PHN a Madrid.

Ara, arriben les eleccions i amb un milió de DVD que hauran costat una burrada de diners, volen fer mala publicitat al tripartit. Com em va dir un amic l'altre dia, el tripartit ha tingut el problema d'haver estat mal comercials amb la seva tasca de govern. L'oposició ha tingut la gràcia de ser tot el contrari. I ara queda veure si la gent té memòria o cau en la campanya vergonyosa que ha començat.

Justificant les agressions

Les imatges són clares. Un membre del Partit Popular de Catalunya agredeix una altra persona que en principi només estava escridassant-los en la vinguda a Martorell d'Ángel Acebes. La reacció incomprensible. El PP justifica la reacció del membre del seu partit donat el context en què es produí. És a dir, que si et sents tens, nerviós, perquè algú t'escridassa ja pots donar-li un cop, per descarregar, i després ho justifiques amb la situació de tensió que has viscut. Visca la coherència.

Los Borgia

Ahir ens disposàvem a anar al cinema per veure els Borgia, als cinemes d'Amposta. Però, estaven programats a la sala 5, una sala de 8 fileres de butaques. El resultat fou que ens vam quedar sense pel·lícula. Havíem d'estar a la tercera filera, massa prop. Decepció. Els cinemes d'Amposta han valorat molt poc la pel·lícula i han preferit posar en una de les sales grans, la pel·licula "Tú, yo y ahora... Dupree", on perfectament haurien pogut projectar la primera. De vegades no els entenc. Estrenes que no s'hi estrenen, pel·lícules de primera programades com pel·lícules de segona,... i a més has de tenir sort de no enganxar-te pel terra brut de les sales, de no trobar-te restes de crispetes a la butaca, per no parlar dels meravellosos lavabos.

Mac OS X Tiger vs Ubuntu 6.06

Un bloc publicarà un seguit d'entrades destinades a comparar Mac OS X Tiger, el sistema operatiu d'Apple, amb Ubuntu, una de les millors distribucions GNU/Linux en la meva opinió. Serà interessant seguir aquesta comparació, per veure com de bona és la distribució Ubuntu.

Jo la utilitzo per treballar i també la tinc en un dels ordinadors a casa. Però, també he de dir que el meu iMac G5 amb Tiger va molt bé, que és un sistema operatiu que facilita molt les coses. I és cert, no és programari lliure. Filosòficament parlant, socialment parlant, econòmicament parlant, èticament parlant,... podria dir que rebutjo Mac OS X. Però, crec que cal reconèixer la feina ben feta, i amb aquest sistema operatiu Apple ho ha fet molt bé.

OpenOffice a les oposicions extremenyes

La Junta d'Extremandura inclourà OpenOffice als temaris de les oposicions extremenyes. Des del punt de vista de l'administració pública el cas extremeny és un exemple d'aposta pel programari lliure i els formats oberts. Malgrat tot, incloure un programa concret no sé si és del tot encertat. Avui dia té més sentit incloure genèrica processadors de textos, fulls de càlcul i presentacions, que no pas un aplicatiu determinat, com és el cas. Els paquets ofimàtics tenen tots funcionalitats semblants, amb les opcions en els mateixos menús o quasi. Així, més que un programa cal avaluar el coneixement de l'entorn ofimàtic.

Firefox o IceWeasel?

Hi ha un conflicte amb el navegador de programari lliure Mozilla Firefox, que també afecta a aplicatius de la fundació Mozilla, com és el client de correu Thunderbird. Es tracta de l'ús del logotips i dels noms oficials.

El projecte Debian volia prescindir del logotip oficial de Firefox perquè no es considera prou lliure, segons les directrius de codi obert de Debian. Però, Firefox no es pot distribuir amb aquest nom si no va acompanyat del logotip oficial. És més, els arxius binaris es poden distribuir sota el nom de Firefox sempre que siguin oficials -els originals del projecte o localitzacions autoritzades a altres llengües-.

El resultat és que les distribucions basades en Debian poden acabar bifurcant el projecte Firefox. De fet, això ja és una realitat. S'està triant un nou logotip per al projecte que naix. El wiki d'Ubuntu ja té alguns logotips candidats per a un projecte que podria anomenar-se IceWeasel.


Això és una altra notícia que hauria d'engegar un debat sobre com es plantegen les coses dins de la comunitat de programari lliure. Les restriccions que van contra la forma de pensar de la comunitat acaben provocant divisions que perjudiquen més que ajuden.

Google Docs & Spreadsheets

Google ha unit els seus aplicatius web Writely i Spreadsheets, de processament de textos i full de càlcul respectivament, en el nou lloc Google Docs & Spreadsheets. Es tracta de dues funcionalitats que es troben en qualsevol paquet ofimàtic i que aprofitant la tecnologia actual de la web, permeten treballar amb documents i fulls de càlcul amb un navegador web, sense haver d'instal·lar cap aplicatiu a l'ordinador.

Aquests aplicatius permeten treballar a partir d'un document existent, carregant-lo al servidor, o bé crear un document i desar-lo després a l'ordinador. El format de document de sortida pot ser OpenDocument, Microsoft Office, PDF, HTML i altres.

No és programari lliure, és evident. Però, a banda que Google té una filosofia més oberta que altres empreses i que també col·labora en certa mesura amb el programari lliure, cal reconèixer les aportacions positives que suposen eines com aquestes via web. Més d'un dia et poden ajudar, qui sap.

Residus nuclears

No n'hi ha prou de tenir tres centrals nuclears, una de cicle combinat -potser dues- i cada vegada més centrals eòliques. A més sembla que som territori candidat a guardar residus radioactius. Som així de generosos a les Terres de l'Ebre. Segur que amb una bona compensació, amb una promesa de llocs de treball, acceptarem. I qui no accepti, no us preocupeu, que serà titllat d'anti-sistema, de dir no a tot. Com amb el transvasament. Tot i que cada dia hi ha més anti-transvasistes entre aquells que fa uns anys justificaven la política de compensacions.

Pre-campanya, campanya i post-campanya

Quan arriben eleccions ens trobem en una situació ben curiosa. Ja hi estem acostumats però, no deixa de ser curiós que els partits polítics facin campanya sense fer-ne. És a dir, que fan campanya però, com que no demanen el vot explícitament, realment no l'estan fent. Està clar, no?Quin sentit fer una campanya de quinze dies si pot ser d'un mes? I per què no de dos?

Un cop passen les eleccions continuen les declaracions i el misteri, si no hi ha un guanyador clar. I tenim que la pesadilla electoral pot durar un altre mes, ben llarg. Per no parlar d'alguns casos, en què un partit espanyol porta dos anys de post-campanya amb una teoria de conspiració que els va fer fora del poder i el missatge de la por per la desvertebració d'Espanya.

La veritat segons Acebes

Dilluns l'ex-ministre Acebes havia de tragar amb el rebuig del Tribunal Constitucional (TC) al seu recurs sobre la tornada dels Papers de Salamanca a Catalunya. Deixant anar que no compartia la posició de la justícia va preferir parlar de la resolució del TC que declarava inconstitucional que el govern basc requereixi que els jutges que treballin al País Basc parlin la llengua pròpia del lloc. Evidentment, no va comentar que el tema de la inconstitucionalitat no estava en el contingut sinó en les competència del govern basc sobre els jutges. I tampoc no cal dir que va presentar un cop més el PP com el protector de la pàtria.

Acebes ha vingut a Catalunya i uns brètols l'han escridassat i agredit. I aquest home, que té la veritat absoluta, no ha trigat a associar l'acció d'uns quants individus a la política dels darrers anys. Sembla com si Catalunya estigués plena d'incontrolats i d'intolerants, de nazis, com alguns mitjans presenten l'independentisme i el nacionalisme, confonent-lo amb la realitat catalana. És clar, el PP durant el seu govern, no tenia aldarulls al carrer, i tampoc no va fer una política que fes mobilitzar-se amplis sectors de la societat. Suposo que Acebes s'escandalitzaria si des de Catalunya es digués que Espanya és feixista perquè de tant en tant uns quans extremistes de dreta celebren actes d'enaltiment del franquisme i intenten rebentar actes de persones d'esquerres.

Marina d'Or

Un video trobat a Google Video sobre les meravelles de Marina d'Or.

Museu d'ordinadors en línia

Si voleu veure com han evolucionat els ordinadors durant la seva curta però, intensa història, el web old-computers.com té un museu en línia on podeu consultar per nom, per fabricant o per any de creació, diferents models d'ordinador.

Google ha comprat YouTube

Google ha comprat YouTube per 1,65 bilions de dòlars. Tot i això no despareixerà la comunitat YouTube sinó que serà mantinguda. Veurem en un futur com afecta això a Google Video. Tot i que ara no s'aposti per absorvir YouTube dins de Google Video a la llarga un dels dos haurà de deixar d'existir o reconvertir-se.

Notificacions per SMS en Google Calendar

Si utilitzeu el Google Calendar per gestionar-vos l'agenda d'activitats, a més de rebre les notificacions habituals per correu electrònic, fa poc que es poden rebre també al telèfon mòbil amb qualsevol dels operados que hi ha a Espanya. Com que ja hi ha qui ha fet la feina de preprarar una guia sobre com configurar el vostre compte per rebre avisos al mòbil, us passo l'enllaç [aquí].

Debats en castellà

Una de les polèmiques pre-electorals està relacionada amb la llengua dels debats entre els candidats. Polèmica gratuïta, és clar, però que sembla ser un dels punts estratègics dels socialistes. S'han esforçat a dir que la procedència geogràfica del candidat no importava i a la vegada han insistit en la diferència, amb contínues referències al lloc de naixement de l'ex-ministre Montilla. Ara toca la llengua. Ha de ser tan normal parlar català com castellà a Catalunya, que cal forçar les coses i plantejar un debat entre els dos principals candidats, en castellà i en una televisió d'àmbit estatal.

Ja hi ha qui ha remarcat el poc interès que desperta als ciutadans i ciutadanes de les altres zones de l'estat un debat electoral català. També és cert que el debat s'hauria de plantejar en cadenes públiques i no, com a Catalunya, on s'ha proposat una de privada, amb menys audiència. És cert que de debats n'hi haurà més però, no entre els dos líders de PSC i CiU. És lògic que sigui un canal públic i de màxima difusió qui ho emeti. Seria interessant veure si el canal estatal que ho hagués d'emetre, es plantejaria la desconnexió per a Catalunya i es faria el debat en català. Ara bé, que els debats electorals tenen molt poc de debats i molt d'electorals.

Els papers, a Catalunya

Llegeixo a Vilaweb que el Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara que el PP va posar contra els papers confiscats pels franquistes, retinguts durant molts anys a Salamanca, i que fa poc van tornar, parcialment, a Catalunya. Un primer cop judicial al Partit que s'ha dedicat a fer soroll i crispar la vida política i social d'Espanya des de que va perdre les eleccions l'any 2004. Ara, a veure les declaracions de Rajoy, Acebes i Zaplana.

Slideshare

Artur Tallada, al seu bloc Tres és companyia, ha posat una entrada per donar a conèixer Slideshare. Es tracta d'un repositori de presentacions. Amb l'esperit de YouTube, GoogleVideo, Flickr, Odeo, etc., els usuaris poden posar-hi les seves presentacions, fetes amb PowerPoint o OpenOffice Impress (format Open Document) i publicar-les sota una llicència de la seva elecció.

Jo he fet la meva primera aportació amb la presentació que vaig fer ahir a Tortosa, representant la Plataforma en Defensa de l'Ebre, dins de la Jornada de Xarxes Ciutadanes que va organitzar la regidoria de Participació Ciutadana.

Debats electorals

No és que sigui impensable fer un debat d'àmbit estatal sobre les eleccions catalanes. Però seria potser més lògic que aquest debat fos a petició d'alguna de les cadenes d'àmbit estatal i no pas d'un partit. En segon lloc, tampoc no és impensable que el debat sigui en castellà, tot i que ja que el debat interessa als ciutadans de Catalunya també és lògic que es realitzi en català. És clar que és difícil conciliar la llengua amb la cadena que emeti el debat, perquè les d'àmbit estatal no acostumen a tenir massa sensibilitat per la nostra llengua.

Serà que està de moda presumir de ser catalans i parlar en castellà, o que no es vol que es queixin els que diuen que la llengua de Cervantes és perseguida al Principat.

El CAP a Tortosa

Després de molt de temps sense decidir-me avui m'he matriculat per fer el CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica). Després d'un temps a tornar a estudiar. Més feina a l'agenda. Però, escric això perquè no m'hagués matriculat si no hagués vist que es feia al Campus Terres de l'Ebre. Així que ja sabeu. Hi ha temps fins el 6 d'octubre.

Programari lliure a Catalunya?

El proper dia 1 de novembre amb les eleccions poden arribar canvis en la línia política del govern de la Generalitat de Catalunya. Un dels punts que professionalment m'afecta però, que afecta la societat catalana en general, és el de la tecnologia. Concretament fa referència al programari lliure. El govern de la Generalitat ha iniciat durant aquesta legislatura diverses accions en favor de l'adopció d'aquest tipus de programari dins de l'administració pública. Si bé no han estat tan clares i decidides com s'esperava, preocupa la línia que els diferents partits puguin prendre en cas de governar.

Sovint des del món de la política, i el ministre Sevilla acaba de parlar-ne, es fuig d'estudi per tal de no parlar de programari lliure a l'administració. També sovint es recorre a la neutralitat tecnològica per dir que no es pot legislar sobre el tipus de programari. I sembla talment com si promoure l'ús de programari lliure i d'estàndards oberts a l'administracií pública eliminés la competència i perjudiqués les grans multinacionals de la informàtica. Res d'això. Qualsevol empresa, qualsevol, pot desenvolupar programari lliure. És més, fins l'empresa que a tots ens ve al cap quan parlem de programari restrictiu, desenvolupa i utilitza programari lliure. I qualsevol empresa pot fer projectes per a l'administració amb aquest tipus de programari.

De cara a les properes eleccions catalanes, en funció del resultat, és de tèmer que la Generalitat de Catalunya torni a exercir la seva particular visió de la neutralitat tecnològica de fa uns anys. És a dir, que només podrem treballar amb els sistemes de l'administració amb un determinat tipus de tecnologia, la qual requereix adquirir la llicència dels programes de determinat o determinats fabricants. I això seria un gran pas enrera. Com es posicionaran els partits?

Les paraules d'Antoni Vives

El senyor Antoni Vives va venir a Amposta la darrera legislatura en què va governar CiU com secretari del govern. I va venir a dir que estar contra el PHN era dir "no" a tot. Contraposava aleshores anar darrera de les pancartes amb negociar, com si fos l'única eina efectiva, cosa que es va demostrar que no. No va ser precisament la negociació convergent la que va posar punt i final, ni que sigui per una legislatura, al transvasament. Aleshores també al·ludia a la nova cultura de l'aigua com un model alternatiu buit de contingut, cosa que també s'ha pogut veure amb el temps que no era així.

Ara ha tornat Antoni Vives a les Terres de l'Ebre per fer-nos un dels seus sermons. Segons ell, els opositors a la central d'ENRON de Móra la Nova que ara no s'han mostrat en contra de la de Vandellòs o la de Riba-Roja, en un país com cal estarien a la presó. Deixem de banda la democràcia i el vot de les persones per premiar o castigar l'activitat dels polítics, i passem a enviar-los a la presó per dir blanc ara i negre després. Si això fos així, a banda de no estar en una democràcia, no només els que estaven contra ENRON estarien tancats.


Alguns tenen un problema. Quan algú els duu la contrària és perquè els volen mal, no perquè defensen les seves idees. I després donen lliçons de democràcia.

Promeses davant notari

De totes les propostes de cara a la galeria que Artur Mas està fent darrerament, la de dissabte és digna de comentaris. Afirmar que les promeses electorals se signaran davant de notari i s'enviaran als catalans perquè puguin reclamar el seu compliment després sembla, en principi, una mostra de coratge i de voluntat de fer les coses bé. Però, aquesta afirmació continua sent simple propaganda, un acte de cara a la galeria. Primer, perquè fins ara els candidats dels partits han vingut fent promeses públicament, de forma oral i escrita, i no veig per què aleshores no se'ls podia recriminar el no compliment de les seves promeses. Segon, perquè estic segur que en aquesta llista de promeses que se signaran, es curaran en salut. No crec que Artur Mas es comprometi a detallar les propostes, cosa que permet que la interpretació que se'n faci de les mateixes permeti dir que s'han complit o no, en funció de qui opini. I sense detall, sense saber què, com i quan, no deixa de ser res més que propaganda. Això sí, propaganda efectiva que arrenca aplaudiments del fervent públic.