#ETA anuncia la fi definitiva de l'activitat armada #agurETA #adeuETA

Després de l'espera avui ETA ha anunciat la fi definitiva de la seva activitat armada. Una grandíssima notícia en una setmana que començava amb la conferència al País Basc per parlar sobre el final del terrorisme, precedida per un excel·lent reportatge de Salvados a La Sexta. He escoltat Rajoy i m'ha sorprés el seu to. Comença un llarg camí però, un camí esperançador amb aquesta notícia.

Queden hores i dies per declaracions, per reaccions. Comença el camí de la pau. I per fi potser ens treurem el terrorisme com arma electoral d'ara endavant.

+ GNU FDL

Jornada de reflexió

Jornada de reflexió la d'avui, reflexió doble per l'assassinat ahir d'una persona per part d'ETA. Reflexió per explicar-nos què fa que algú no sapiga fer res més que matar per aconseguir allò que vol. Reflexió per explicar-nos per què alguns mitjans no podien evitar utilitzar un cop més el terrorisme per atacar el partit que no és de la seva preferència. Reflexió per explicar-nos per què la falsa unitat dels partits, evidenciada per la discrepància sobre el contingut del comunicat final, i evidenciada perquè darrera de les declaracions d'uns i altres s'endevinaven les acusacions sobre com ha de gestionar-se el problema terrorista. Reflexió i indignació, per l'assassinat i pels polítics que tenim.

Indignació in crescendo

La COPE, disfressant-ho de reflexió, repeteix un i altre cop les comparacions entre la política antiterrorista del PSOE amb la del PP, amb el missatge de fons que tot això és culpa de Zapatero. Es planyen per la mort d'aquesta persona, quin nom diuen com si els fos familiar, tot i que ahir, aquesta mateixa persona, pertanyia al partit dels amics d'ETA. No és estrany doncs, que la indignació que tinc vagi in crescendo. Ens espera una jornada de reflexió difícil, i que molt em temo que acabi contaminada per la voluntat de tornar-se d'alguns sectors que no van assumir l'any 2004 la victòria del PSOE.

És dur pensar que això pot ser així però, encara amb el cadàver calent estem escoltant l'emissora dels bisbes i les seves reflexions carregades de mala llet, les seves paraules enverinades. Ha mort una persona però, alguns potser això només ho utilitzaran com excusa per carregar contra el govern.

Aprofitant l'atemptat...

Els partits no ho faran, almenys no explícitament. Però, la COPE, comentant el discurs de Rajoy sobre l'atemptat, ha deixat anar que del discurs de Rajoy es desprenia què faria ell si guanyés les eleccions. Ignacio Villa diu qua acabne quatre anys de rendició del govern amb aquest atemptat. Trist, patètic i allunyat de l'ètica que un mitjà de comunicació -i més sent de la Conferència Episcopal- hauria de tenir.

Assassinat un ex-regidor socialista a Mondragon

La notícia negra del dia, de la setmana i la que no volíem tornar a escoltar mai. Un altre mort, pressumptament en mans d'ETA, en aquest acs un ex-regidor socialista de Mondragon.

Atemptat mortal

Avui s'ha produït probablement el primer atemptat amb morts des de que ETA va trencar l'alto el foc. Tristament serà una de les notícies importants del cap de setmana, una d'aquelles que ja ens havíem acostumat a no rebre, i que omple de preocupació la societat.

Quant a l'atemptat

Em fa ràbia perquè parlar de les darreres detencions de Batasuna un dia en què s'ha produït un nou atemptat d'ETA és complicat. Lluitar amb les armes no és el camí. Jo vull la independència de Catalunya però, no vull un escenari de violència al meu país. La fi no justifica els mitjans, encara que hi hagi qui s'entesti a dir el contrari.

La condemna de l'atemptat però, no vull que deixi en segon pla el tema de les detencions de la cúpula de Batasuna el darrer cap de setmana. Em sembla que l'actuació durant i després de la treva d'ETA per part de l'aparell de l'Estat dóna la sensació de revenja. I no dic que ho sigui però, dóna aquesta sensació. Acaba la treva i se succeeixen les detencions. Fins i tot es detenen els membres de la cúpula de Batasuna, cosa que no s'havia fet durant el temps que el partit està il·legalitzat. Per desgràcia no ha hagut procés de pau possible però, crec igual que fa temps, que eliminar una opció política de l'escenari basc és un error.

La fi de la treva en el govern d'Aznar

Per recordar com va anar als que ara no volen fer-ho: [clic].

La fi de l'alto el foc

Avui ens hem despertat amb una notícia esperada, tot i que no desitjada. ETA ha anunciat el trencament de l'alto el foc. De ben segur que tothom apuntarà els terroristes com els únics responsables d'aquest retorn a la violència. Penso però, que els polítics espanyols no han ajudat de cap manera a encaminar el procés de pau cap a un final satisfactori. Començant pel PP, amb la seva actitud bel·ligerant des d'un principi, i continuant pel PSOE, qui des de fora ha donat la impressió de tenir por del soroll generat pel PP al carrer. Zapatero haurà fet coses bones i interessants però, ha defraudat en molts altres aspectes, com la forma d'enfocar el final del terrorisme o l'Estatut de Catalunya. Jo n'estic ben tip que a Espanya mai ningú no sigui capaç d'enfrontar-se al problema i tenir voluntat de solucionar-lo.

Patetisme polític

Avui una de les notícies del dia serà l'esbroncada al Senat entre PP i PSOE sobre el cas De Juana Chaos. No és que el PSOE ho faci tot perfecte però, és la seva responsabilitat governar i escoltar les discrepàncies. És clar que les discrepàncies no poden pretendre esdevenir ordres per al govern sinó que han de poder-se debatre. Com es pot llegir en diferents mitjans, avui ha estat una jornada de confrontació al Senat. El PP acusa el govern de cedir al xantatge d'ETA, mentres que el govern diu que tot ha estat dins de la legalitat. Com bé ha dit Rodríguez Zapatero, De Juana Chaos ja havia complit la condemna pels seus assassinats, segons la legalitat aplicable. No té sentit que el PP utilitzi aquests assassinats per dir que ha de continuar a la presó, i ho fa. Però, com el president espanyol ha dit, el govern del PP hauria donat alguns tractes favorables a presos d'ETA, entre ells De Juana, dels quals ara sembla que no se'n recorda. Com pot un partit que ha fet el mateix -o pitjor segons opina ara- criticar d'aquesta forma el govern?

Rajoy li diu hooligan a Zapatero. En aquest cas m'agradaria saber què és Rajoy, perquè a hooliganisme no els guanya ningú als del PP. L'insult i la manca de respecte per les opinions dels altres estan sent tònica en aquest partit que va de centrista, com abans de guanyar per majoria absoluta l'any 2000. Mentrestant estic segur que s'està aconseguint traslladar la crispació a la societat, fet imperdonable. Un dia Rajoy es va postular com hereu d'Azaña. Si Azaña aixequés el cap...

El PP continua mostrant el respecte per la justícia

Avui hi ha una manifestació de l'AVT a la qual el PP assistirà, per demanar que no es posi en llibertat el terrorista De Juana Chaos abans de complir els tres anys íntegres de condemna pels escrits que va fer en un diari. Això, segons ells, no és faltar al respecte a la justícia. Jo penso que sí. Perquè demanen que es tracti diferent una persona que una altra, encara que la llei hagi de ser igual per a tots. S'alarmen per la rebaixa de la condemn a 3 anys, malgrat que diuen que l'acaten. Tot plegat és un joc de despropòsits. El PP critica els altres i després, fa allò que critica, vestint-ho d'allò que no és. Vergonyós.

El judici de l'11-M

Demà comença el judici de l'11-M. Alguns han estat quasi 3 anys fent de jutges, formulant una teoria conspirativa que es pot resumir en la suposició que els atemptats de Madrid els va fer ETA o algú relacionat amb ETA, i que al govern espanyol ja li va bé perquè va servir-li per guanyar les eleccions. No només això, sinó que alguns s'han esforçat per fer veure que el govern posava les coses difícils perquè no es parlés de la relació amb ETA amb l'11-M. És més, fins i tot alguns han establert diferents estatus de víctimes del terrorisme, les que estan d'acord amb els seus plantejaments i les que no. Per això, la mare d'una persona morta l'11-M, Pilar Manjón, ha estat desqualificada sense miraments durant aquest temps.

Demà comença un judici que s'espera llarg i mediàtic. Sobretot en aquells mitjans que han alimentat la teoria de la conspiració i que volen continuar amb el judici paral·lel, i si cal posar en dubte l'acció de la justícia. Sí, sí, la justícia, el tercer poder, aquell que quan convé s'ha de respectar.

De Juana, de 12 a 3 anys

Llegeixo que De Juana Chaos ha vist rebaixada la pena imposada per l'Audiència Nacional per articles publicats al diari Gara, de 12 a 3 anys de presó, dels quals ja n'ha complit 1 i mig. Aquesta rebaixa la interpreto com una espècie d'esmena d'allò que no tenia sentit -almenys en la forma com es va produir-, intentant condemnar a correcuita una persona que havia complit els anys de presó que la llei marcava. El PP, el partit que reclama respecte per la justícia, ja diu que acata però, no comparteix la sentència -en ferm- del Tribunal Suprem. Podeu seguir lliçons de respecte a la justícia al web de la moral recta.

Pietat i solidaritat

El cas del terrorista De Juan Chaos està d'actualitat des de fa setmanes però, sobretot des d'ahir, en publicar-se una entrevista al diari The Times, acompanyada d'una fotografia amb ell al llit, amb un aspecte deplorable, el propi d'algú que porta massa temps en vaga de fam -l'entrevista porta cua-. Quan veus algú en aquest estat, malgrat que sigui un assassí -que ha pagat allò establert pel que va fer, cal recordar-ho- se suposa que com persona i, en el meu cas, com cristià, la pietat ha de ser el sentiment que se suposa ha d'envair-te. No crec que se l'hagi de beatificar, com quasi fa entendre ERC, tot i que sí que crec que, com també diu ERC, s'ha de tenir solidaritat humanitària. Tampoc no penso que s'hagin de fer declaracions com les de María San Gil, cercant comparacions amb Ortega Lara, el funcionari de presons segrestat durant llarg temps per ETA, el qual va sortir amb un aspecte demacrat del seu captiveri. Les comparacions són odioses, i més quan s'utilitzen per evitar mostrar pietat per una persona.

Vull un referèndum

Ahir es va viure un altre dia de cinisme per part del PP. En la lluita contra el terrorisme la discrepància s'ha de resoldre cercant punts d'acord, no provocant la confrontació. El govern d'Aznar va fer i desfer al seu gust, i en alguns casos, com es va recordant, van actuar igual que ara el PSOE, o fins i tot van anar més enllà. Els socialistes aleshores no van actuar de la forma que ho fa el PP, i fins i tot van impulsar el Pacte per les Llibertats i Contra el Terrorisme, amb la segura discrepància de part del seu electorat. El PSOE, fins i tot va estar a favor de la Llei de Partits, la qual només ha servit per il·legalitzar Batasuna i no, en canvi, partits que tenen un ideari feixista. No sé si van fer bé o no però, el fet és que els socialistes no van actuar amb el PP com ells ho havien fet amb el GAL, ni com ara ho fan amb el procés de pau.

Malauradament això seguirà així, i tindrem el PP fent una campanya d'atac i gol al govern espanyol, utilitzant les víctimes del terrorisme com recurs, i els mitjans de comunicació afins com amplificador. Els socialistes, evidentment, també intenten contrarestar l'atac, tot i que penso que mediàticament ho aconsegueixen menys.

Potser ja va sent hora que els ciutadans i ciutadanes tinguem l'oportunitat d'opinar directament sobre quin camí ha de prendre el govern espanyol per aconseguir la fi del terrorisme. Un referèndum que hauria d'estar basat en el principi del joc net entre els partits, defensant amb arguments clars i fugint de la demagògia les seves postures. Crec que aquesta és l'única forma que aquesta situació d'enrocament del PP demanant al govern que rectifiqui, com si fossin posseïdors de la veritat absoluta, arribi al final. Estem poc acostumats a opinar directament i potser hauríem de fer-ho més sovint.

Qui pot criticar la justícia

Mariano Rajoy sortia ahir en defensa de la justícia, defensant la tesi que no s'ha de criticar l'acció dels jutges. El cas del PP és per fer-ne un estudi. Diuen una cosa i quan els convé diuen una cosa totalment diferent. Rajoy pensa que és un disbarat criticar els jutges. Caldria fer memòria de quan el PP ha criticat les actuacions judicials perquè no estaven en sintonia amb la seva opinió. No cal dir que alguns mitjans, si pensen secundar les paraules de Rajoy s'ho haurien de pensar vàries vegades. La COPE, per exemple, és un exemple de com estar criticant i posant en dubte l'acció de la justícia, al voltant del sumari de l'11-M.

De Juana Chaos

Ahir vam tenir la notícia que no es permetrà sortir de la presó al membre d'ETA De Juana Chaos, perquè la situació de la seva salut ha estat provocada per ell, no per una causa externa a la seva voluntat. Avui a la ràdio en parlaven comentant que no hi ha cap lloc a la legislació on aquesta sigui una condició per permetre que una persona greument malalta pugui sortir temporalment de la presó. El cas d'aquesta persona que ja sabem que és un terrorista i un assassí, és un exemple d'allò que no s'hauria de repetir. A mi em va indignar que una persona que havia complit la seva pena -tota no però, sí d'acord amb l'antic codi penal- es volgués deixar a la presó, i que se cerquessin motius per aconseguir-ho. Els motius es van trobar i a mi em sembla que amb una urgència mai vista se li van dictar 12 anys de presó -sentència que no és ferma encara-. Si al final resulta que la decisió d'ahir és revocada per instàncies superiors. I encara més, si s'acaba revocant la decisió de sentenciar-lo a 12 anys més de presó, què passarà?

El PSOE aguanta, el PP cau

La Vanguardia avui publica una enquesta sobre diferents aspectes socials i polítics actuals. De l'enquesta es desprén que el PSOE pràcticament manté la intenció de vot de l'any 2004, mentres que el PP perd tres punts. De la mateixa manera, l'opinió de les persones enquestades és negativa respecte de l'actitud del PP al voltant del tema del terrorisme i del procés de pau. El 74% dels enquestats desconfia de Rajoy, davant del 51% que ho fa de Zapatero. Rajoy és el tercer per la cua en la valoració de líders polítics, mentres que Zapatero és el primer.

De tots els resultats de l'enquesta, la qual cal agafar com allò que és, un estudi estadístic, caldrà veure què en diu el profeta Jiménez Losantos. El poble espanyol és savi, o el poble espanyol s'equivoca quan les enquestes van contra l'actitud fastigosa del PP amb el terrorisme?

Debats entre periodistes

Aquesta setmana, com normalment, s'emeten diversos programes de debat televisió. Àgora a TV3 i Geometria Variable a La 2 són potser els que més semblants són. I aquesta setmana, com s'havia d'esperar, el tema ha estat polític, al voltant del terrorisme. Encara amb més coincidències, en ambdós debats els convidats han estat periodistes -a l'Àgora però, hi havia també el senyor Anasagasti-. I en tots dos casos es veu la polarització dels mitjans, uns a favor de la línia del govern i altres al costat de la postura del PP. A l'Àgora la postura més propera al PP va representar-la la periodista Curri Valenzuela, una periodista que deixa anar bastantes joies sobre els catalans o sobre allò que no està a favor del PP. A Geometria Variable aquest paper, més moderat, l'ha tingut el senyor Maruenda.

No escric l'entrada per parlar sobre què han dit els periodistes. L'escric perquè des de fa temps que sovint els debats polítics els fan periodistes, als quals és fàcil identificar-los amb un partit o altre, sobretot amb PSOE o PP.

Rectificar... és de savis?

Diuen que rectificar és de savis. Saber reconèixer un error i intentar corregir-lo diu molt d'una persona. Cal aturar-se a pensar però, si sempre que se'ns demana una rectificació és perquè estem equivocats i si l'altre està evitant el debat, el diàleg. És el cas del PP. Ara amb el terrorisme -ja ve de llarg-, i en altres casos amb els papers de Salamanca, amb la memòria històrica, amb l'educació, etc., el PP li ha demanat al govern espanyol rectificar en comptes de plantejar les seves discrepàncies i de respectar l'opinió de la majoria. Aquesta postura és la que estem veient els darrers dies, després de l'atemptat d'ETA a Madrid. El PP no accepta que la democràcia és un sistema de majories i pretén que estant en minoria la seva visió de les coses sigui la que prevalgui. Rectificar és de savis, és cert. Però, potser hauria de rectificar qui demana les rectificacions, no trobeu?