La retirada del monument

Al Facebook hi ha un grup per sumar-se a la petició de retirada del monument de la Batalla de l'Ebre que hi ha enmig del riu a Tortosa. M'hi vaig adherir fa uns dies. Ara bé, en aquest grup potser s'apleguen diferents punts de vista. Jo, per exemple, realment no advoco per la retirada del monument. Vull dir que no és una cosa tant i tant important, penso, que retirin aquest monument d'enmig del riu. Però, sí que penso que si s'ha de treure que es canviï per una passarel·la de vianants i no per un monument alternatiu, un monument per la Pau. Ja ho vaig comentar fa poc al bloc.

Cadires d'alumini, per norma

El govern tortosí ha aprovat la nova ordenança de civisme. Un dels aspectes que s'hi regulen és l'ocupació de les voreres per part dels bars. És un aspecte important quant a controlar l'espai que s'ocupa i el pas que cal deixar als vianants però, m'ha sorprès que també es reguli el tipus de taules i cadires que posen els establiments. Així, hauran de canviar les taules i cadires de plàstic per altres d'alumini, i només podran mostrar publicitat si és de l'establiment. La sorpresa és perquè es regula un aspecte que crec que queda dins de la llibertat de l'empresari de decidir quin mobiliari posa, i que ve d'un govern que se suposa que té una ideologia de deixar fer a l'empresari, de no intervenir en excès -com parlava en una entrada anterior sobre el cas Lukoil i la postura del PP-.

Drawter

Ahir gerboy compartia un enllaç a Drawter, un servei gratuït que permet dissenyar gràficament l'estructura d'una pàgina web i generar el codi de la pàgina i dels estils associats (maquetació assistida, vaja). És l'alternativa en línia a eines privatives com Dreamweaver -la més popular- o lliures com NVU o Quanta Plus.

Festa i Jota, 19-09-2008

Endesa, Repsol,...

Encara recordo la polèmica sobre quan Gas Natural volia absorvir Endesa, el pollastre que es va muntar. Esperanza Aguirre, en un làpsus d'aquells que delaten, va clamar al cel perquè Endesa no passes a mans no nacionals. Un escàndol de caire polític, com acostuma a passar habitualment a la política espanyola. Encara recordo el gest patètic de l'aleshores president d'Endesa, senyor Pizarro, acudint amb la Constitució sota el braç per dir que ell mai no seria empleat de La Caixa. Dic patètic perquè un empresari havia deixat de ser-ho en aquell moment, per esdevenir un actor més dins de l'escenari de la política espanyola de la crispació -i acabaria sent el fitxatge estrella fracassat del PP per a les eleccions-. Després d'un temps, el mateix PP no tenia tants de problemes perquè l'empresa alemanya E.ON es fes amb l'elèctrica. Cinisme, hipocresia?

Ara, la russa Lukoil vol fer-se amb Repsol. El PP clama al cel un altre cop perquè Repsol continuï sent espanyola. Ahir Zapatero els recordava la militància lliberal de la qual presumeix el PP, i de la qual no es recorden quan demanen intervencionisme al govern. El mateix Zapatero però, que va intentar que E.ON no pugués fer-se amb Endesa -recordem la polèmica amb la postura de la Comissión Nacional de l'Energia-.

Ahir a RAC 1 Jordi Goula va parlar del tema i, com va comentar, probablement si fos una empresa diferent de Lukoil la que volgués fer-se amb Repsol, no hi hauria tants problemes. Però, els partits prefereixen jugar a ser més patriotes que els altres abans de parlar clar.

Paròdia de Facebook

Javier Leiva ha compartit al Twitter un enllaç en una paròdia de Facebook. Paròdia per reflexionar què pengeu a les xarxes socials.

Handbrake 0.9.3

Si mai heu tingut la necessitat d'extreure pel·lícules de DVD, una de les eines lliures que existeixen és Handbrake. La vaig descobrir quan cercava una eina per convertir pel·lícules de DVD per veure-les a l'iPod. Fins ara aquest programa es trobava oficialment per al sistema operatiu Mac OS X. Genbeta es fa ressò de l'arribada de la versió 0.9.3, la qual, entre altres coses, es diferencia per oferir versions per a Windows (2000/XP/Vista), Mac OS X (Intel i Power PC) i GNU/Linux (Ubuntu 8.10 per a 32 o 64 bit).

La CEOE i les mesures anticrisi

Avui la ràdio comentava la notícia que el president de la CEOE no veia ahir amb bons ulls la rebaixa de l'IVA anunciada pel Regne Unit. La CEOE demana, en canvi, augmentar l'IVA i reduir la fiscalitat de les empreses. És a dir que demana que la pressió econòmica es traslladi als consumidors i consumidores. Així pensa l'empresariat que beneficiarà la societat? O pensa com mantenir el seu estatus?

[Dosi de demagògia, ho sento] Els consumidors i consumidores paguen l'IVA sencer d'aquells béns i serveis que adquireixen, mentres que l'empresariat pot desgravar el 50% de l'IVA en les seves factures. Haurem de sortir al carrer per demanar poder desgravar nosaltres també l'IVA o per demanar que l'empresariat no pugui desgravar-lo? Aquelles persones que necessiten el cotxe per treballar però, que treballen per compte d'altri, no poden desgravar l'IVA de les despeses del seu vehicle. I callen i paguen religiosament. Ara, aquells que fiscalment tenen més eines per beneficiar-se, es queixen i volen beneficiar-se perjudicant els consumidors i consumidores? Quina barra!

520.000 euros per la fallida de l'escorxador

La fallida de l'empresa que gestiona l'escorxador d'Amposta suposarà que l'Ajuntament hagi de pagar 520.000 euros per rescindir la concessió, segons informa l'ACN. L'escorxador municipal ha estat tema de polèmica entre govern i oposició des de l'inici de la legislatura.

Fa poc més d'un any Toni Espanya (PSC) al seu bloc denunciava que l'Ajuntament en època de Joan Roig hagués hipotecat la concessió de l'escorxador, després d'un informe de la secretària de l'Ajuntament -que declarava el decret d'alcaldia nul de ple dret-. Allí avisava que això podia acabar suposant que l'Ajuntament hagués de pagar entre 2 i 3 milions d'euros per fer fronts als deutes, com resposables subsidiaris de la hipoteca.

Segons El Punt, Toni Espanya va recordar ahir que a banda dels 520.000 euros, s'han d'afegir 30.000 euros en concepte de despeses judicials, i els euros del cost de la construcció, 1,5 milions d'euros, cosa que pujaria a 2.050.000 euros.

Actualització 26-11-2009: Afegeixo comentari de Toni Espanya

Finalment el temps ens ha donat la raó, l’ajuntament haurà de pagar 520.000 euros per fer front els creditors de l’empresa concessionària en concepte de responsable subsidiari en haver permès la hipoteca de la concessió. A més de les costes judicials (uns 30.000 euros) i del cost de l’escorxador nou.



Per una banda es tracta d’un cas clar de mala gestió política. No és va preveure que el nou escorxador estava sobredimensionat per les necessitats dels carnissers d’Amposta. Durant aquests 8 anys cap carnisser d’Amposta ha utilitzat el servei d’escorxador municipal. L’empresa concessionària no va fer un pla de viabilitat econòmica, ni l’ajuntament li ho va exigir.



Hi ha també una clara mala gestió econòmica. La factura ha acabat costant als contribuents 550.000 euros (indemnització + costes). L’edifici que inicialment estava pressupostat en 600.000 euros va acabar costant 1.500.000. Si l’ajuntament no troba cap empresa interessada en gestionar aquest equipament (cosa molt probable) estarem davant d’un forat de més de 2 milions d’euros.



Per rematar-ho, durant el procés ha hagut un total manca de respecte per les competències del Ple municipal, que segons la Llei de Contractes d’Administracions Públiques, era l’únic competent per autoritzar la hipoteca de la concessió. Aquesta autorització es va fer mitjançant un decret d’alcaldia, d’amagat del Ple i les conseqüències han estat nefastes per les arques municipals.

Rouco i l'oblit

Ahir em sorprengué relativament llegir que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Rouco, demanés que s'oblidessin els crims del franquisme i s'evitessin les confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la Guerra Civil. Podríem dir que durant la República es van cometre crims, tot i que el clima de pistolerisme, segons els historiadors, era generalitzat, en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, un govern sorgit d'un cop d'Estat i d'una posterior guerra, durant quasi 40 anys perseguint persones pel seu pensament polític, alguns cops persones falsament delatades per altres, etc., amb la connivència de l'Església, ha de ser jutjat, fins on sigui raonable fer-ho, i les víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria.

No poden quedar impunes les barbaritats comeses, malgrat que el cardenal Rouco vulgui que així sigui. I, com avui recordava el Jordi Basté, mentres la COPE mantingui la línia crispadora que té des de fa anys, no crec que la CEE tingui moralment el dret de donar lliçons sobre com evitar controntacions.

Oh Amposta! himne oficial

Jordi Perales es pregunta al seu bloc si Oh Amposta!, himne dedicat a la ciutat pel mestre Suñé l'any 1919, hauria de ser declarat himne oficial. No em consta que hi hagi un himne oficial. Amposta té dedicat un pasdoble, una sardana, un himne.

Tot i que no m'agraden gaire les crides de caire simbòlic -potser tip de tants anys seguits de simbolisme-, he decidit donar suport a la proposta de Jordi. Com complement he creat una causa al Facebook.

Nova bretolada a l'estàtua del bou

Si bé podem estar a favor o en contra dels bous, a favor o en contra de qui governa Amposta, crec que hi ha coses que no es poden acceptar. Fa un temps la rotonda on hi ha l'escultura del bou i del retallador, a l'Avinguda Aragonesa d'Amposta, apareixia amb el bou empastifat de pintura blanca, si no recordo malament. Ahir el bou apareixia amb un costat pintat amb el text "Fora bous" i a l'altre "Ciu cacics".

No sé ben bé què espera algú que fa això aconseguir, perquè aquesta bretolada l'acabem pagant entre tots i no desperta precisament simpaties per part de la resta de ciutadania.

Santa Cecília 2008

El passat divendres La Lira Ampostina va celebrar Santa Cecília amb el tradicional concert, aquest any convertit en espectacle commemoratiu dels 100 anys d'Amposta com ciutat. Després d'una intensa feina de preparació l'auditori de la Lira ple de gom a gom va presenciar un recorregut per la història d'Amposta i de la Societat Musical, recordant moments simpàtics i emotius.

Podeu veure algunes fotos a l'àlbum de Flickr.

Feliç dia de Santa Cecília

Avui, 22 de novembre, se celebra la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. Aquesta cap de setmana -i en alguns llocs el vinent- se celebren concerts, cercaviles, i altres actes musicals per commemorar-ho. Ahir la Lira, avui la Filha, ho celebren als seus locals, i demà les dues bandes compartiran cercavila pels carrers de la ciutat, són els actes tradicionals ampostins d'aquesta diada.

La música ens fa riure, ens fa plorar, ens fa imaginar, ens fa oblidar els problemes, ens recorda temps, situacions, sabors,... Feliç dia de Santa Cecília a tothom.

El pont, per al maig del 2009

L'any que Amposta celebra el seu centenari com ciutat, no hem pogut celebrar-ho al voltant d'un dels símbols més destacats, com és el pont penjat. Es troba en obres des del 2007 i aquestes s'han endarrerit de forma considerable, fins el punt que acabaran més d'un any després del que s'havia dit. Segons es pot llegir a El Punt, fins el maig del 2009 no s'acabaran.

El català, un dialecte

Tot i la discrepància amb els plantejaments del partit de Rosa Díez, UPyD, no m'esperava que diguessin que el català és un dialecte. Almenys això afirma l'e-noticies. Aquestes opinions són les que acaben desqualificant la política de partits que es diuen no nacionalistes. Tornar a parlar de dialecte, com en temps de Franco, ignorant que és una llengua, simplement per motius d'ideologia política, treu credibilitat als partits que potser pensaven que en tenien més que ningú.

La situació de l'estació de l'Aldea

El Punt informa avui que l'alcalde de L'Aldea, Dani Andreu,ha demanat un informe de la policia local per reclamar a Adif que no es redueixin els serveis en aquesta estació, la principal de les Terres de l'Ebre.

Fa unes setmanes que escrivia en aquest bloc sobre el tancament de l'estació entre les 21:50h i les 6:10h, des del 15 d'octubre, deixant sense serveis les persones que esperen algú o que arriben amb els 4 trens que arriben més tard de les 21:50h.

Crec que no només s'ha de demanar explicacions a Adif sinó a la ministra de Foment. El transport públic a l'Ebre, en comptes d'anar a millor i obrir noves oportunitats de futur, va enrere. L'estació de l'Aldea a les nits sembla un simple baixador. El territori és petit, som poca gent però, no per això ens han de penalitzar. Em sobta que uns fets com aquestos tinguin aquest ressò -i petit- passada la primera meitat de novembre. I això que a Madrid tenim un munt de gent que diu que defensa els nostres interessos.

Clarinet, dia D

No, no és una nova entrada sobre la pràctica del clarinet. Avui és la segona fita del camí en la represa del clarinet després de 16 anys. Vaig tocar a la Lira 8 anys, entre el 1984 i el 1992. Vaig participar en ocasions memorables com la preestrena de Belmonte o la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Altres moments importants en la història de la Societat i de la ciutat els he viscut des de fora, algun dels quals m'hauria agradat viure des de dins, com el privilegi de participar en un certamen de bandes, el d'Altea. Cada cosa al seu moment, la vida té els seus camins, la música ens acompanya i, espero que aquest camí en el qual havia fet una parada, el continuï durant molts anys.

Reclamacions de deutes Digital+ per part de Konecta

Fa un temps va aparèixer la notícia que antics clients de Sogecable (Canal+, Digital+,...) estaven rebent reclamacions de deute per quantitats variables, fetes per una empresa, Konecta BTO, encarregada de cobrar els crèdits Fenix Cartera Compartimento Recoveries, qui va signar un acord de compra-venda de crèdits amb Sogecable. Passats uns dies em va arribar una carta a casa reclamant-me, sense cap justificació, amb la imatge corporativa de Canal Satélite Digital, no de Konecta BTO, més de 20 euros de deute. Com que no hi he fet cas han acabat trucant-me al mòbil i ha estat quan m'han dit que devia un rebut.

Jo em vaig donar de baixa i vaig tornar l'aparell, com s'ha de fer, ja fa uns anys. I he trucat a Digital+ per informar-me. Allí m'han dit que efectivament, no tenia cap deute i que si ha hagut algun rebut retornat ha estat un error d'interpretació, perquè la baixa ja era efectiva en el moment d'emetre'l. La noia que m'ha atès, molt amablement, m'ha dit que passava la petició al departament d'Administració i que truqués a Konecta per dir-los que era incorrecte el cobrament i que es posessin en contacte amb ells si tenien cap dubte. Així ho he fet però, aquesta gent necessiten un paper on ho digui. Per tant, hauré de continuar esperant a veure si em diuen alguna cosa de Digital+ i veure com es tramita tot. Com pot ser que jo m'hagi de gastar diners en 902 per resoldre un problema que no he causat jo? I com pot ser que les empreses et reclamin diners per correu sense justificar-ho, quedant com un morós?

Canvia l'aspecte del Gmail

Xavi Estellé escrivia al Twitter que Gmail incorporava plantilles -themes- per poder modificar l'aspecte de l'entorn de correu. Això explicava que en obrir el Gmail notés un blau diferent, més fort. Per poder canviar el tema -si realment ho trobeu necessari-, heu de canviar a la configuració de Gmail la llengua i posar l'anglès. Aleshores us apareixerà l'opció de canviar l'aspecte i tot el conjunt de novetats que incorpora Gmail Labs. Un cop hagueu fet els canvis desitjats, podeu tornar a la configuració en català i els canvis es mantindran.

També en parlen Al1040, Genbeta i el bloc oficial de Gmail. Val a dir que és la funcionalitat que menys m'interessa d'aquest servei de correu.

The Economist i Catalunya

Ja fa uns dies que va començar la polèmica sobre un reportatge del diari The Economist sobre Espanya i la seva estructuració territorial en autonomies. Polítics, govern català i mitjans de comunicació catalans van posar el crit al cel pel seu contingut, per presentar una visió esbiaixada de la realitat catalana. Em va interessar veure que en Saül Gordillo opinava sobre el tema al seu bloc fa uns dies. Ahir a la nit el programa 59 segons de TVE va debatre també sobre Catalunya i el polèmic reportatge amb diferents persones estrangeres instal·lades a Catalunya -periodistes de mitjans estrangers, professorat universitari, etc.-.

He de dir que em va sorprendre la notícia sobre el reportatge i la polèmica que es va crear. De fet, ahir a 59 segons era una de les coses que es comentaven. Sembla que a Catalunya som molt sensibles i no acceptem que se'ns critiqui o que s'opini de nosaltres d'una manera que no compartim, i fins i tot el govern es posa pel mig. El govern, opinava una periodista francesa, fa com a França, que vol controlar què diuen els mitjans. Segons van explicar, el reportatge no se centrava en Catalunya sinó en Espanya. A Catalunya van sol·licitar ser rebuts per membres del govern i no van aconseguir-ho, cosa que després no diu ningú del govern a l'hora de carregar contra The Economist.

He fet un parell de llegides a l'article. La meva impressió és que, tot i que discrepo àmpliament en alguns aspectes, tampoc no és un article que vagi contra Catalunya, sinó que exposa els fets des del punt d'un punt de vista més d'estat centralista que no pas d'estat federal o des del de les mateixes nacions que el composen. Que Pujol, Fraga o Chavez se sentin ofesos ho entenc però, és lògic comparar-los amb una mena de cacics, de prínceps moderns, pel fet de no haver sabut en molts anys deixar pas a altres persones, mantenint el poder de manera prolongada. S'equivocaran amb la llengua, amb aspectes propis de la identitat basca, catalana o gallega però, també entenc que vegin algunes coses com poc pràctiques des del punt de vista central. Els interlocutors (Fernando Savater, Rosa Díez,...) és discutible que siguin els més apropiats però, caldria saber amb qui van intentar contactar i qui els va fer cas.

Finalment, el reportatge diu que Espanya hauria d'haver adoptat el federalisme l'any 1978, per establir unes regles clares i unes responsabilitats ben definides per recaptar i gastar. No veig descabellada la reflexió i, realment, si la transició hagués plantejat el federalisme des del principi, potser no estaríem de forma eterna reclamant el dèficit fiscal, mirant-nos el concert econòmic basc, etc.

La sardana, dansa oficial

A les Terres de l'Ebre s'està fent una gran feina per recuperar la dansa d'aquí, la jota. A Catalunya, des de que tinc capacitat de raonar, la dansa oficial ha estat la sardana. I darrerament, sembla que a més, els actes festius representatius de Catalunya siguin els castellers. Avui és notícia que CiU ha demanat que la sardana sigui declarada legalment la dansa nacional de Catalunya. Cal discriminar les altres danses del Principat en favor d'una concreta? Haurem d'aprendre tots a ballar la sardana com bons catalans i catalanes? Ens haurem d'aprendre la lletra d'Els Segadors per ser-ho també? No havíem quedat que era el tripartit el govern del simbolisme excessiu?

Converses informals dels polítics

José Bono insulta diputats contraris a la placa en record d'una monja beatificada per Joan Pau II -Sor Maravillas- al Congrés dels Diputats, i la seva disculpa passa per dir que era una broma en una conversa informal. Els nostres polítics insisteixen a fer-nos passar per babaus. El "passeig militar" d'Arias Cañete, el "manda huevos" de Trillo, el "vaya coñazo" d'Aznar, les converses destapant el pensament real de Zapatero, etc. Són sempre converses informals? No reflecteixen allò que realment pensen i dirien si no estigués mal vist? Ja va sent hora de deixar les excuses, que al llarg dels anys això acaba per no creure-s'ho ningú.

L'Euromed a l'Aldea

La proposta que com a mínim un tren Euromed s'aturi a l'estació de l'Aldea s'ha aprovat al Senat, tot i els vots en contra del PSOE.A mi realment em sembla una proposta insuficient. És com donar per bona la ridícula quantitat que uneixen el nord de Castelló i les Terres de l'Ebre amb trens de mitja dinstància. S'ha aprovat una demanda que partia ja d'uns mínims que considero inadmissibles. La futura Vegueria de l'Ebre ha de demanar que els trens Euromed s'aturin a l'Aldea, l'estació més important del territori actualment. Que el PSOE voti en contra i digui que seria perjudicial per al servei Euromed i que a les Terres de l'Ebre ja tenim satisfetes les nostres necessitats, és una resposta típica d'algú que, o bé no viu aquí, o bé sent d'aquí el tren -o el transport públic- l'utilitza poc.

Velneo

M'he topat amb un paquet de programari empresarials que es diu Velneo i que, al seu web, es ven com "una plataforma completa de desenvolupament d'aplicacions empresarials amb base de dades integrada i amb un catàleg de plantilles (ERP, CRM, comptabilitat...) de codi obert FLOSS" -FLOSS significa Free Libree and Open Source Software-. M'ha estranyat que existeixi un programari així i que la comunitat de desenvolupament i ús de programari lliure no se n'hagi fet ressò. He procedit a descarregar-me el video demostratiu i a descarregar-me el programari. M'ha tocat una mica el nas el procés, amb registre obligatori, no habitual en programari lliure.

Un cop descarregat he vist que hi havia un apartat de llicències del programari. Com s'hi pot llegir, Velneo no seria programari lliure i, com a molt, estaria construït amb programari lliure. Restringeix l'ús per nombre d'usuaris, prohibeix l'enginyeria inversa -no hi ha codi font-, restringeix la separació de components, etc. És lícit? Sí, i tant. Però, és un cas típic de producte no lliure que utilitza la bandera del programari lliure per promocionar-se.

OpenOffice més popular que Google Docs

Via el butlletí d'Informàtica i Telecomunicacions de la UOC em trobo amb un article d'IDG sobre la popularitat dels paquets ofimàtics, basat en un estudi de ClickStream Technologies als EUA. En aquest estudi es diu que el 51% d'usuaris adults d'Internet utilitzen Microsoft Office, mentres que OpenOffice.org l'utilitza un 5% i Google Docs un 1%. Quin serà aquest percentatge a Europa, a Espanya, a Catalunya?

La meva preferència és OpenOffice -o la seva variant NeoOffice-, perquè em dóna tot allò que necessito i a més és programari lliure. Malgrat tot, Google Docs em permet mantenir alguns documents en línia per poder accedir des de diferents llocs i poder-los compartir amb altra gent. El meu ús de Google Docs acostuma a ser per pujar documents prèviament creats amb OpenOffice. I el vostre?

Com millorar les xifres de l'atur

El ministre Corbacho vol que les persones prejubilades deixin de comptabilitzar-se dins de les xifres de persones a l'atur. Això suposaria una disminució en centenars de milers de persones de les xifres. Quan llegeixes aquestes notícies és inevitable pensar si realment es vol corregir una anomalia en els càlculs o bé millorar els resultats de les xifres de l'atur. No oblidem que la prejubilació també és una de les formes de destruir llocs de treball de les empreses.

La Lira al Facebook

La Lira Ampostina ja té el seu propi usuari al servei de xarxes socials Facebook. Podeu accedir-hi aquí: [clic].

CASAinNOVA, decepció

Ahir ens vam apropar a Tortosa, al saló CASAinNOVA. No esperàvem un gran saló però, quan has de pagar per entrar en una fira t'esperes quelcom diferent del que t'acabes trobant, en general, a les fires del nostre territori. Ahir però, sent un saló més específic, la mancança era més accentuada.

Si bé la crisi existeix i ho justifica tot, el nombre d'expositors era molt reduït. En una fira com aquesta, i a Tortosa, es podria esperar la presència de major nombre d'expositors del sector del moble, per no dir comerciants de llocs més diversos de la nostra geografia. D'altra banda, l'activitat comercial era prou reduïda. Vull dir que quan vas a veure una fira com aquesta probablement sigui que t'interessa informar-te dels productes que allí s'exposen. Malauradament, excepte una mínima informació, en varis llocs on vam preguntar ens van convidar a visitar les botigues per tenir més informació dels productes. I no ens van "perseguir" per informar-nos sinó que vam haver de preguntar nosaltres. A banda d'això, en molts estands, com passa en les fires multisectorials, hi havia acumulació d'amistats, que queda molt bé però, que no són els que acabaran comprant, molt probablement.

Per sort, en un dels estands s'havien molestat a posar una barra amb patates i minipastissets per menjar, i posaven copes de cava. Vam "amortitzar" els dos euros per cap amb dos minipastissets.

La cimera que hem pagat

En Xavier Sala i Martín penja al seu usuari del Facebook els esborranys dels articles sobre la crisi econòmica que publica a La Vanguardia. Ja ha publicat el referent a la cimera del G20. Us convido a afegir-vos com amistats seves i seguir les seves reflexions.

Personalment, després d'haver escoltat una mica les informacions sobre com ha anat la cimera, he de dir que el resultat no és inesperat. Una cimera per quedar bé, on al final no hi ha concreció i de la qual l'única cosa certa que sabem és que els contribuents l'hem sufragat però, on les decisions importants no han existit. Haurien de donar-se vergonya, si és que en tenen, de fer-nos estar pendents tant de temps de la cimera, de córrer per ser-hi encara que fos en una cadira reservada per a França, i tornar amb les mans buides, o plenes de vent, segons es miri.

Amposta, cent anys de Ciutat i Música

El proper divendres 21 La Lira Ampostina celebra el concert de Santa Cecília. Aquesta any però, el concert ha esdevingut un espectacle més ampli en homenatge als 100 anys del títol de ciutat d'Amposta. Per això, no només la banda interpretarà diverses peces sinó que hi participaran el grup Samfaina, P.L. Alumbreros (guitarra) i J. Martínez (bandúrria), el gup Paracota, Marc Guarch i la rondalla Suc d'Anguila, Anna Chiva, la Big Band La Lira Ampostina, Anna Bellot i Xavi Duque, el Grup de Teatre Amateur, la banda de l'Escola de La Lira Ampostina i el cor de La Lira Ampostina. L'espectacle recorrerà els 100 anys d'Amposta com ciutat, dividint-se en diversos blocs (1908, 1918, 1928,... 2008).

Serà divendres, 21 de novembre del 2008, a les 22:30h, al Tetre-Auditori de La Lira Ampostina. Us ho perdreu?

Escarn públic

A Antena 3 hi ha un programa que suposadament no veu ningú, o almenys ningú qui el veu accepta fer-ho, anomenat El Diario -abans, de Patricia-. En aquest programa, com en molts dels que proliferen a les televisions, es conten situacions personals, alguns cops divertides, altres molt tristes, produint-se tant retrobaments entre persones que feia molts anys que no es veien, com enfrontaments entre persones enemistades per sempre. No cal que us expliqui gaire el funcionament.

Darrerament però, sembla que hi ha dies en què una persona pot dur la seva parella al programa perquè l'audiència li digui a través d'Internet si ha de continuar amb ella o no. Després, basant-se en aquestes opinions de terceres persones que no coneixen amb detall els motius del dubte sobre la continuïtat de la relació, la persona decideix si continuar o trencar amb la parella. No cal dir que la persona que se sotmet al judici públic -almenys en dues ocasions que ho he vist- passa una molt mala estona i ha de sentir coses desagradables de persones que no la coneixen.

L'audiència esdevé el poble que va al circ amb set de sang, i la parella el cèsar que decideix si aixeca el polze o si el baixa. Tot per l'audiència, com deia el títol del programa.

Les centrals nuclears catalanes

M'arriba un article d'El País segons el qual Ascó II pateix des de fa mesos fuites controlades d'aigua radioactiva. Les fuites, segons la notícia, no es poden reparar però, no surten del recinte de la central. Informa Europa Press també que Greenpeace denuncia que actualment 3 de les 8 centrals nuclears espanyoles estan aturades per problemes de seguretat, i que això queda lluny del funcionament excel·lent que diu el lobby nuclear que tenen les centrals. És lògic que, estiguem a favor o en contra de l'energia nuclear, estiguem preocupats per unes centrals que són massa sovint notícia pels seus problemes. I més a les Terres de l'Ebre, on tenim 3 de les centrals de l'Estat.

CASAinNOVA

Aquest cap de setmana se celebra a Tortosa el saló d'interiorisme, moble i llar, CASAinNOVA. Crec que ha estat un encert crear aquesta fira, que hauria d'haver-se creat ja fa temps, en un territori com el nostre, on el sector del moble és una referència arreu de Catalunya. Concideix el saló amb una mala època econòmica, cosa que potser farà que els resultats comercials no siguin tan bons que si la cojuntura fos una altra.

Avui mateix l'ACN informa que els empresaris del moble confien en la promoció per poder millorar la situació de vendes. Ara bé, com consumidor, penso que els mobles -com els cotxes- tenen uns preus molt alts -fins i tot excessius- i que no s'haurien d'estranyar que en èpoques de crisi baixin les vendes. No sé si fan aquestes reflexions els empresaris, perquè en temps de bonança no els fa falta i quan les coses no van bé tenen altres maldecaps.

Hem sent català

Avui m'han convidat a afegir-me en un nou grup del Facebook. M'ha sobtat el seu nom, Hem sent català, doncs si la frase significa allò que s'intueix, Hem  és pronom feble i no va amb h. Si bé no puc presumir de fer zero errades escrivint volia fer notar aquestes anècdotes que ens podem trobar sovint quan defensem la llengua o la nació i no cuidem detalls com no fer errades ortogràfiques escandaloses.

Nota: Ho escric amb carinyo, no amb cap la intenció de ridiculitzar ningú.

Wikitel, el wiki de continguts lliures de la CMT

M'ha arribat el butlletí de notícies sobre aprenentatge virtual de la UOC, amb una informació d'El País on s'anuncia la creació de Wikitel. Es tracta d'un entorn de gestió col·laborativa del coneixement, basat en wiki, creat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, CMT. Les contribucions no poden ser anònimes però, poden col·laborar totes les persones majors d'edat i després d'haver-se aprovat la seva sol·licitud. Els continguts de Wikitel estan publicats amb una llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 2.5. Crec que és un dels primers casos que em trobo d'un entorn com aquest amb continguts realment lliures i impulsat per un organisme públic.

A més la CMT també té en marxa un bloc i un canal a Twitter.

Vaga d'informàtics

El proper dia 19 hi ha convocada vaga, de la qual es fan ressò mitjans com Vilaweb per protestar per la situació en què queden les titulacions d'Enginyeria en Informàtica dins de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), conegut també com espai de Bolonya. La no creació de fitxes de competències per a les enginyeries en Informàtica implica la no creació d'un perfil comú de la titulació, cosa vista per alguns com quelcom positiu perquè fomenta la competència entre universitats, i negatiu per altres perquè no posa el punt de partida per a la futura regulació de la professió, establint les atribucions professionals pròpies dels titulats. És un debat molt important i a la vegada difícil perquè, com es pot veure en altres entrades, no tot és absolutament cert envers allò que es diu -desaparició de la titulació i de la professió-, ni fals -manca de control de l'intrusisme i necessitat de garantir un bon exercici de la professió, almenys en àmbits crítics-.

Dubto que si es creen fitxes de competències s'acabin establint les atribucions professionals a curt termini però, és un primer pas necessari. Alguns diuen que això és complicat, difícil, impossible. Penso que si bé és complicat, no impossible i cal fer-ho. L'intrusisme, de ben segur que continuarà però, penso que no s'han d'obrir les portes més del que ja ho estan.

Les xarxes socials i la recollida de dades

Les xarxes socials més utilitzades es creen en serveis gratuïts que estan en mans d'empreses que sovint tenen els seus servidors als EUA. Les nostres dades en donar-nos d'alta van a parar als seus servidors i allí, per molt que creguem en les bones pràctiques, se'ns escapa quin ús se n'acaba fent, i també, malgrat que suposadament si el servei es dóna a Espanya cal que es compleixin les polítiques de protecció de dades espanyoles -i en conseqüència, les europees-.

Escric això arran d'un article de la Mercè Molist on es parla de les xarxes socials com uns grans monstres menja dades. L'article comença parlant de la preocupació de la Unió Europea per la privacitat, sobretot la dels menors, qui poden accedir a les xarxes socials amb relativa facilitat, falsejant el seu nom i la seva edat sense problemes. Utilitza l'exemple de MySpace i el de Facebook per continuar repassant el funcionament d'aquests serveis quant a l'ús de les nostres dades. Aquest ús pot anar des de la recollida d'informació d'activitat, de gustos, per generar publicitat personalitzada, a usos més foscos, com l'espionatge. Ara bé, com també es comenta, no només les xarxes socials recopil·len la nostra informació sinó que altres serveis molt populars com els cercadors, correus web i altres, en mans d'empreses com Google o Microsoft, fins i tot les superen.

És un article molt interessant, on es reflecteix un aspecte important com és la privacitat, la gestió de les dades personals, i on es recomanen comportaments que evitin usos no desitjats de les nostres dades. No sé però, si l'article no pot crear cert alarmisme i donar corda a qui sovint reclama una regulació [excessiva] d'Internet, porta d'entrada a la censura. Què en penseu?

Oferta Apple de La Caixa

Avui Albert Simó comentava via Twitter que La Caixa oferia ordinadors Apple. Es tracta d'una oferta per un MacBook i un iMac, al 0% d'interès nominal durant 36 mesos i sense comissions, segons les condicions del conveni del Pla ICO, segons indica una anotació. El preu al comptat, segons la publicitat són de 1404,02 euros el MacBook i 1412,98 euros l'iMac. Les característiques són les següents:

• MacBook: 4 GB de memòria RAM, processador Intel Core 2 Duo a 2 GHz, 160 GB de disc dur i 1 any de garantia (la mania de no dir 2, com marca la llei).
• iMac: Monitor de 20", 4 GB de memòria RAM, processador Intel Core 2 Duo a 2,66 GHz, 320 GB de disc dur i 1 any de garantia.

Si anem al web d'Apple Espanya  el preu del MacBook amb aquestes característiques, amb IVA inclòs, és de 1289 euros, mentres que el de l'iMac és de 1392,94 euros.

Comparant preus i característiques hi ha una diferència de preus que no entenc. La publicitat de La Caixa indica que s'inclou en el preu el cànon digital però, aquest cànon també s'inclou en els preus dels ordinadors a la botiga d'Apple, amb la qual cosa això ho descarto com una font de la diferència de preus. Si el crèdit és sense interessos i sense comissions, els números no em quadren. O bé les característiques no són aquestes, o es deixen d'indicar alguna cosa al preu que se m'escapa en aquesta comparació.

Si us heu interessat per l'oferta i us ho han explicat a La Caixa s'agraïran comentaris. Albert Simó ha posta una altra fotografia amb les condicions i continuo sense entendre, com a mínim, el preu al comptat que s'hi posa.