20 anys de #Barcelona92

Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 [video]. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

De records, un grapat. Un o dos anys abans dels Jocs vam poder tocar a l'Estadi Olímpic en unes jornades per a visitants estrangers. Mesos abans de la cita olímpica vam gravar la música que sonaria a l'Estadi, amb el director Josep Pons. El dia de la inauguració vam tocar en directe però, no se sentia per megafonia més que la música gravada. Normal.

Hores d'espera, d'ambient de festa abans de començar. Ja ho vaig explicar en un altre apunt. Els dinars del KFC, calor, calor i calor, els tambors de Calanda, Híjar i poblacions dels voltants que no es cansaven de sonar,... Entrada a l'Estadi, seguint marques al terra que gairebé no es veien, anar tocant, dissimular si miraves allò que succeïa al nostre voltant,... Una marxa ràpida un cop vam acabar i, aturats a l'autopista vam poder veure per la televisió que el peveter ja s'havia encès. És una cosa a la qual t'has d'acostumar. Si participes en un gran esdeveniment, pots dir que hi eres però, no el gaudiràs com espectador. No es pot tenir tot. I no ho canviaria pas.

+ GNU FDL

Barcelona 2022

De forma ràpida, què penso de la proposta de candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona 2022:

• Implica una despesa de projecte i de promoció que potser no és el millor moment per plantejar-se. Potser no ho és ni ho serà. Es corre el risc de fer com Madrid, invertint diners i diners, i anar perdent convocatòries.
  
• Barcelona no és una ciutat amb neu però, tampoc no és una ciutat freda, amb la qual cosa comparar-la amb Vancouver per justificar la distància a la neu em sembla fora de lloc. Quan costarà preparar la ciutat per poder fer competicions de gel? A més, segons els entesos, amb el canvi climàtic la cota de neu pujarà, i caldrà veure com afecta això el Pirineu d'aquí a 11 anys.
  
• Les estacions d'esquí, si això tira endavant, es fregaran els dits. Estic segur que la inversió d'uns jocs repercutiria en millores de les instal·lacions i dels accessos. Fent broma, després de la proposta del conseller Maragall de fer la setmana de festa al febrer, per promoure les vacances d'esquí en família, això és la cirereta del pastís.
• Sembla com si Hereu vulgui exercir de Narcís Serra. Ara queda veure qui serà el Pasqual Maragall de torn.
• Exercint Barcelona de capital de país hauria d'haver-se plantejat d'entrada una altra seu, més adequada per als esports d'hivern. Viella, Lleida, un acord amb Andorra per fer uns jocs coorganitzats?
• D'entrada sembla que tothom ho veu bé. És una il·lusió per al país i, qui gosaria oposar-s'hi, sota pena de ser titllat d'antipatriota? Ho sento però, crec que és una proposta fora de lloc.
  

+ GNU FDL

Boicot als Jocs

Ja vaig escriure sobre el tema en aquest bloc. Em sembla que el boicot als Jocs, per molt que els directius del COI diguin que seria una mala decisió per a l'olimpisme, està plenament justificat. La diferència de la Xina amb altres països amb problemes de llibertat d'expressió i de manca de respecte pels drets humans, està en el fet que la Xina és un gegant econòmic. I quan es parla de diners la resta passa a ser prescindible. Aquests dies hem vist com les connexions a la xarxa per als periodistes internacionals passaran el filtre de censura que hi ha a la Xina, per evitar accedir a pàgines subversives. Avui llegeixo via Menéame que l'atleta David Gómez es queixa perquè el COI els ha prohibit fer declaracions escrites mitjançant articles o blocs, durant la seva estada a la Vila Olímpica. El COI li diu en una resposta a la queixa que els ha tramès, que és per evitar conflictes amb els periodistes -intrusisme professional- però, per molt que ho diguin, l'aspecte que té això és el d'una censura per evitar problemes amb el govern xinès. Sigui una cosa o l'altra, l'any 2008 no s'entén que se censurin les opinions i impressions de primera mà, dels i de les atletes, cosa que tothom hauria de saber que no és envair l'espai professional dels periodistes. Un atemptat a la llibertat d'expressió, sense cap dubte.

Boicot als Jocs de Pequín

El conflicte a la Xina amb les protestes al Tibet està aixecant polseguera. Creixen les veus que demanen el boicot als Jocs Olímpics que s'hi han de celebrar aquest any. El president del Comitè Olímpic Internacional ha qualificat el boicot com una heretgia. I és que darrera d'uns jocs olímpics hi ha molts d'interessos que es veurien perjudicats. S'utilitza la hipocresia per demanar que no es faci boicot a un país que és tan o més irrespectuós amb els drets humans que la criminalitzada Cuba. Però, a la Xina els països capitalistes fan negoci, malgrat que és el país roig per excel·lència. A la Xina se li perdonen coses que no es perdonen a la Cuba castrista, pel simple fet de ser un gegant i aquella una formiga. És la hipocresia, el cinisme occidental. És la hipocresia per la qual un país que no es mereixia organitzar uns jocs olímpics està a punt d'inaugurar-los.