Canàries sí, Catalunya no

Si bé a Espanya no veuen amb bons ulls que les seleccions catalanes competeixin amb les espanyoles en les diferents disciplines esportives, sembla que en el cas de Canàries el parer no és el mateix. Explica e-noticies que en el XXXV Torneig Internacional-Copa de l'Atlàntic s'han enfrontat les seleccions de futbol sub-18 d'Espanya i de les Illes Canàries. Tranquils, que segur que hi ha alguna explicació a tot plegat...

Eurocopa

Ahir a l'Expo hi havia molta gent amb samarretes de la selecció espanyola, amb banderes a l'esquena fent de capa, amb la cara pintada de roig i groc. Quan sortíem a l'entrada anaven donant banderetes espanyoles amb la mascota de l'Expo, Fluvi. Van posar el partit en pantalla gegant a l'amfiteatre del recinte. En arribar a Amposta, ja a les 12h de la nit, encara se sentien clàxons celebrant la victòria.

Crec que el futbol no s'ha de prendre seriosament, ha de tenir una importància relativa però, sembla que en la nostra societat se li dóna una gran importància. Per això, les declaracions contra la victòria de la selecció espanyola d'alguns líders polítics són, tot i que legítimes, provocadores -ho saben-. M'alegro que hagi guanyat la selecció espanyola. També dic que preferiria alegrar-me que hagués guanyat la selecció catalana. Però, les coses estan així i mentres estiguin així no tenim gaires opcions. I, com he dit, el futbol no pot ser tan important com per invertir esforços i diners per aconseguir seleccions nacionals, quan el país està necessitat d'esforços i diners en altres sentits.

Dir, com s'ha dit, que les seleccions són entitats privades, per queixar-se de les pressions estatals contra la selecció catalana, per després implicar-se la Generalitat -en temps de Niubò- per aconseguir el reconeixement de la selecció d'hoquei, és contradictori.