#28N #Tortosa #franquisme Un debat mort?

Segons l'alcalde de Tortosa el debat sobre el monument franquista enmig del riu és un debat mort, un debat que no interessa, i que la majoria de tortosins no volen treure'l d'allí. Fóra bo saber amb xifres a la mà si això és així, cosa que només es pot saber consultant la població. Malauradament qui governa sovint quan vol esquivar un debat utilitza l'"això no toca" o fa extrapolacions que li van bé per fer-ho. El monument franquista al riu, així o reinterpretat continuarà sent un monument immens de qui va guanyar la Batalla de l'Ebre, un símbol de la victòria, res més. És com voler convertir el Valle de los Caídos en una altra cosa que  no sigui un símbol de la dictadura i mausoleu de Franco.

Ahir, a més, La Marfanta recordava que l'any 2005 Ferran Bel no s'oposava a la retirada del monument. Tirant de l'hemeroteca ens explica com El Punt publicava el març del 2005 que l'alcalde d'aleshores, Joan Sabaté, va proposar la retirada del monument i la instal·lació d'una passarel·la per a vianants, i va tenir el suport tàcit de l'actual alcalde. A més, segons Sabaté el fet que el monument estigués catalogat no impedia retirar-lo. Una de les argumentacions de l'actual govern tortosí apunta al passat i aquest passat mostra que ells mateixos no són coherents amb el seu posicionament anterior.

+ GNU FDL

#Tortosa #franquisme #política #28N El monument i les raons de CiU

Sí, és lògic pensar que hi ha eleccions i que per això es presenta una moció sobre el monument franquista de Tortosa. Però, no és argument per dir que no s'està d'acord amb la proposta de treure'l del riu, igual que no ho és dir que governs anteriors, d'esquerres, no se n'han preocupat. És tirar pilotes fora. I no és que no es tingui raó quan es critiquen partits que fins ara no han mogut un dit, o que fins i tot han donat el vist-i-plau per catalogar el monument.

Però, de la mateixa manera que es donen aquests arguments, que fugen de centrar-se en la llei de la Memòria Històrica, altres poden pensar i argumentar que CiU no vol aprovar una proposta així per no perdre vots en favor del PP a la capital del Baix Ebre. No entenc que sempre hi ha, governi qui governi, una cleca que aplaudeix fanàticament, com es pot escoltar al final de l'argumentació de la regidora Meritxell Roigé. No es plantegen ni per un moment que és incoherent treure l'estelada quan convé, utilitzar Companys i Catalunya quan convé, i després dir que com a molt el monument franquista s'hauria de reinterpretar? El monument és el que és, no es pot desconsagrar com si fos una església. I fer per fer podrien fer una cosa útil si canvien d'opinió.

Ah, CiU també pensa en clau electoral, malgrat que només apunti els altres de fer-ho.


+ GNU FDL

#xarxessocials #Ebre El monument franquista de Tortosa, portada de Menéame

Avui a la portada de l'agregador social Menéame ha aparegut un enllaç a la notícia de la propera votació al ple de l'Ajuntament de Tortosa sobre el futur del monument franquista de dins del riu.

El titular destaca que CiU impedirà que es retiri el monument. I així sembla que serà, si no és que el grup d'ERC de Tortosa no torna a fer seguidisme al grup de CiU.

Penso que sí, que el millor seria que el monument no hi fos però, no comparteixo, en absolut, propostes de substituir el monument per un altre monument. Que facin alguna cosa útil, com recuperar d'alguna manera, l'antic pont de la Cinta, per facilitar el flux de persones entre banda i banda del riu. Ciutats com Tortosa haurien de mirar més Girona, la qual destaca, entre altres coses pels nombrosos ponts que conviden a viure al costat de l'Onyar.

També penso que, encara que l'alcalde tortosí s'escudi en què ara no ha canviat res des de la darrera votació sobre el tema, com alcalde ha de fer complir la llei i si aquesta diu que el monument ha de treure's d'allí, ho ha de fer, sí o sí.

+ GNU FDL

El nom dels carrers, el cas de Cabrera

Wenceslao Ayguals de Izco, personatge il·lustre de la ciutat de Vinaròs en el segle XIX, escrigué un llibre sobre Ramon Cabrera, anomenat El Tigre del Maestrazgo o de grumete a general (1849). El llibre està dedicat a la memòria del germà de l'autor, capità de la Milícia Nacional de Vinaròs, mort amb els seus companys a mans de Cabrera el 1829. L'autor comença amb una advertència el llibre, explicant la seva voluntat d'explicar la història del Tigre, les barbaritats comeses, contraposant-ho a la imatge d'heroi que altres podien tenir d'ell.

Portal de víctimes de la Guerra Civil i represaliats pel franquisme

El Ministeri de Cultura ha presentat el portal de les víctimes de la Guerra Civil i dels replesaliats pel franquisme. S'hi pot cercar informació de les persones represaliades amb un cercador senzill per paraula clau, o cercant per diferents criteris (nom, població, etc.), de forma que s'obté una llista de persones i es pot consultar la informació registrada per a cada una d'elles, i es poden sol·licitar còpies dels documents o veure'ls en línia, si hi ha la versió disponible. Com curiositat he trobat una referència al germà de mon iaio, i això que la família no era d'esquerres precisament.

+ GNU FDL

La retirada del monument

Al Facebook hi ha un grup per sumar-se a la petició de retirada del monument de la Batalla de l'Ebre que hi ha enmig del riu a Tortosa. M'hi vaig adherir fa uns dies. Ara bé, en aquest grup potser s'apleguen diferents punts de vista. Jo, per exemple, realment no advoco per la retirada del monument. Vull dir que no és una cosa tant i tant important, penso, que retirin aquest monument d'enmig del riu. Però, sí que penso que si s'ha de treure que es canviï per una passarel·la de vianants i no per un monument alternatiu, un monument per la Pau. Ja ho vaig comentar fa poc al bloc.

Rouco i l'oblit

Ahir em sorprengué relativament llegir que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Rouco, demanés que s'oblidessin els crims del franquisme i s'evitessin les confrontacions. Penso que els crims del franquisme no són els mateixos que els crims de la Guerra Civil. Podríem dir que durant la República es van cometre crims, tot i que el clima de pistolerisme, segons els historiadors, era generalitzat, en dretes, esquerres i anarquistes. En canvi, un govern sorgit d'un cop d'Estat i d'una posterior guerra, durant quasi 40 anys perseguint persones pel seu pensament polític, alguns cops persones falsament delatades per altres, etc., amb la connivència de l'Església, ha de ser jutjat, fins on sigui raonable fer-ho, i les víctimes han de ser tractades com a mínim igual que el franquisme va tractar les víctimes del seu bàndol, amb respecte i conservant la seva memòria.

No poden quedar impunes les barbaritats comeses, malgrat que el cardenal Rouco vulgui que així sigui. I, com avui recordava el Jordi Basté, mentres la COPE mantingui la línia crispadora que té des de fa anys, no crec que la CEE tingui moralment el dret de donar lliçons sobre com evitar controntacions.

68 anys de l'assassinat del President Companys

Avui fa 68 anys que en després d'un judici il·legal i il·legítim es va assassinar el President de la Generalitat, Lluís Companys, al castell de Montjuïc. En la proximitat de la data s'ha parlat aquests darrers dies de la restitució de la seva persona i de la petició de l'anul·lació del seu judici. És cert que els judicis franquistes que van servir per perseguir i eliminar persones que s'identificaven amb la República, amb l'independentisme, i altres causes i ideologies haurien de ser declarats il·legals. Però, també és cert que malgrat que això s'aconseguís res no canviaria. Els assassinats i les assassinades pel franquisme ja no tornaran.

Crec més lògic que el govern espanyol, l'Església espanyola i els polítics que van tenir relació amb el règim, demanin perdó pels quasi 40 anys de dictadura, de persecució, d'assassinats. No veig tan lògic intentar anul·lar uns judicis fets per un règim que ja no existeix i al qual no se li reconeix cap legitimitat. No ho veig lògic perquè és una inversió de temps i de diners que potser ens hauríem de plantejar si s'ha de fer o no, doncs qui més qui menys ja té clar com anaven les coses durant la dictadura. En canvi, sí que veig lògic que la justícia s'encarregui de les causes sobre persones desaparegudes i que hauria de plantejar-se si els genocidis que es van fent públics fets pels franquistes després de la Guerra Civil -remarco, després de la Guerra- entren o no dins de l'amnistia del 1978. I més quan encara hi ha alguna persona de l'antic règim en vida.

Restes de soldats a Horta de Sant Joan

Vilaweb es fa ressò de la trobada de restes de soldats de la Batalla de l'Ebre a Horta de Sant Joan, deixades al descobert per les màquines excavadores que han de construir-hi un parc eòlic. Es fa ressò també de la narració que fa de l'estat d'abandonament de les restes humanes de la batalla a la Terra Alta el bloc Elies115.

És vergonyós que en aquestes alçades, 70 anys després, ningú no hagi tingut la iniciativa de cercar i enterrar els cadàvers escampants per les muntanyes de la zona i que hagin de ser màquines excavadores les que repeteixin la notícia de l'existència d'aquestes restes de soldats. És vergonyós que tinguem la sensació ningú no farà res per aturar les obres per primer treure d'allí les restes humanes que mereixen ser respectades, restes de persones que van lluitar, en un o altre bàndol, per defensar uns ideals -obligats o no-.

Els DOCG de 1931-1939 i de l'exili a la xarxa

Via Vilaweb m'assabento que els Diaris Oficials de la Generalitat (DOCG) republicana es troben disponibles a la xarxa perquè hi pugui accedir tothom. Comprenen els Diaris Oficials entre 1931 i 1939, i els de la Generalitat a l'exili. Es poden fer cerques dels DOCG per any. En el del 19 de juliol del 1936 es poden trobar referències al cop d'estat del dia anterior. Per exemple, hi ha el decret en català i castellà, del govern espanyol, pel qual es llicenciaren totes les tropes quins quadres de comandament havien donat suport a l'aixecament militar.

25 de juliol de 1938, comença la Batalla de l'Ebre

El dia 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes creuaven l'Ebre i començava una batalla que acabaria amb els millors efectiu de l'exèrcit de la República, la batalla dels cent dies -155 en realitat-, com titula el llibre de Miguel Alonso Baquer, la Batalla de l'Ebre. Seria la batalla decisiva per sentenciar el resultat final de la Guerra Civil i deixaria una petjada importantíssima en la memòria col·lectiva de les Terres de l'Ebre, sobretot a la Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Aprofito la data per parlar de mon iaio, José Idiarte Estorach, conegut a Amposta com Pepe de Llaó. Mon iaio era una persona molt religiosa, sempre he sentit que la família tenia ascendents carlistes, i la Guerra Civil el va posar en el punt de mira [dels anarquistes], fins el punt que va haver-se d'amagar ell i son pare perquè no els matessin. Des de la llunyania històrica puc pensar que estar al costat franquista no era la millor opció però, en la seva situació era comprensible estar-hi, obeint a criteris religiosos. Un cop acabada la guerra va decidir oblidar les enemistats de la guerra i, com militant falangista i regidor de l'Ajuntament, el qual va arribar a precedir durant uns mesos, va signar papers perquè exiliats republicans poguessin tornar a casa. La imatge adjunta és un salconduit del 16 de maig de 1938 a nom de mon iaio, per moure's per la zona d'Amposta i rodalies per pertànyer als serveis de policia i de vigilància. El salconduit escrit a màquina al revers d'un full timbrat amb l'escut de l'Ajuntament d'Amposta -en català-. Del mateix any i dates properes podeu veure també el nomenament com regidor de l'Ajuntament provisional (franquista) el 20 d'abril de 1938, i la credencial com conseller auxiliar d'agricultura del mateix Ajuntament, expedida el 7 de maig de 1938.

A continuació teniu uns quants llibres sobre la Batalla de l'Ebre que he llegit:

• Martínez Reverte, Jorge. La batalla del Ebro. Ed. Crítica. Madrid, 2003. ISBN 13: 9788484324690. ISBN 10:  8484324699.
• Castell, Edmon. La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Ed. Pòrtic. Barcelona, 1999. ISBN 13: 9788473065740. ISBN 10: 8473065743.
• Alonso Baquer, Miguel. El Ebro. La batalla decisiva de los cien días. Ed. La Esfera de los libros. Madrid, 2004. ISBN 13: 9788497341349. ISBN 10: 8497341341.
• Torres, Estanislau. La batalla de l'Ebre i La caiguda de Barcelona. Ed. Pagès Editors. Lleida, 1999. ISBN 13: 9788479355463. ISBN 10: 8479355468.
  

Aquesta és la meva aportació per commemorar els 70 anys d'un dels episodis més negres de la nostra història, precedent d'una llarga dictadura, repressora i exterminadora, amb la benedicció de la cúpula eclesial.

Un parc eòlic sobre escenaris de la Batalla de l'Ebre

El proper 25 de juliol farà 70 anys que començà la Batalla de l'Ebre, la batalla dels 100 dies que marcaria el desenllaç de la Guerra Civil. Els Matins de TV3 s'han fet ressò avui de la denúncia que fan veïns i entitats sobre l'amenaça dels espais de la batalla per part de la instal·lació de parcs eòlics. Concretament, s'han vist imatges a la serra al costat de La Fatarella, on es vol posar un parc eòlic i on encara avui hi ha restes humanes i material bèl·lic al descobert.

Cal una preservació dels espais de la Batalla de l'Ebre, cal que l'escenari de la batalla potser més sagnant de la Guerra Civil sigui preservat per divulgar el desastre de la guerra, a la vegada que per ser un testimoni d'aquells fets. Cal que l'energia eòlica s'instal·li on hi ha vent però, també que es faci de forma racional, compatibilitzant-la amb usos tan importants com els històrico-turístico-culturals. I cal que ja d'una vegada deixin d'existir restes humanes a l'aire lliure, que es dignifiqui la memòria dels morts. Prou de deixadesa.

El Archivo Rojo

El Ministeri de Cultura ha creat un lloc web destinat a oferir un arxiu fotogràfic sobre la Guerra Civil, el qual va ser recollit per la Junta de Defensa de Madrid amb finalitats de propaganda "per denunciar els desastres de la Guerra Civil". La consulta de l'arxiu actualment no funciona correctament. Actualment només es veuen correctament les miniatures a través de les opcions Catálogo y Buscar por Categorías. Per exemple, si feu clic sobre aquesta segona opció, feu clic després sobre Escenas de guerra (AR), i després clic sobre Cómo luchan en los frentes. apareix un formulari de cerca. Si feu blic sobre el botó Buscar, us apareixerà una llista de resultats amb miniatures de les imatges disponibles. Malauradament totes les miniatures estan mal enllaçades i no mostren la imatge corresponent en gran.

Els papers encara no han acabat de tornar

Demà farà dos anys que va tornar-se a Catalunya la primera dels documents confiscats durant la Guerra Civil i la postguerra pels franquistes. Avui el conseller Tresserras ha parlat sobre l'incompliment de la llei aprovada pel Congrés dels Diputats, en no tornar els documents que encara queden a Salamanca. El ministre un dia va dir que s'havia de fer bé i que per això no s'havien tornat. Falla alguna cosa. O algú no ha fet la feina o ens estan prenent el pèl.

Coses d'avui

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció avui, via Menéame, és un article del GadgetoBlog, d'El Mundo, on l'autor es pregunta per què la gent es descarrega veritables tonteries amb el mòbil, via missatges curts -SMS-, que li costen un dineral, i en canvi, no és capaç de comprar música o videos sinó que s'ho baixa d'Internet. La reflexió crec que és bona, tot i que es corre el perill de demonitzar les descàrregues via P2P. Em sembla bona pel fet que critica aquesta forma de treure'ns els diners que tenen els mitjans -privats i públics- amb missatges curts de tarificació més alta que l'habitual -premium-, per baixar-nos jocs al mòbil -dispositiu que no és gaire útil com consola, si no és un mòbil pensat per jugar-, per baixar-nos música i posar-la al mòbil -que no sempre és original i que és discutible com sona-, per enviar opinions,... S'hauria d'analitzar aquest negoci.

La revista Sàpiens del mes de desembre parla de la guerra químia d'Espanya al Rif, l'any 1923. Público també en parla avui en una notícia. Espanya no ha demanat mai perdó per aquella guerra química.

Les patents de programari no estan acceptades a Europa, tot i que hi ha casos inexplicablement donats per bons. Però, avui ha estat notícia que l'Oficina Europea de Patents ha anul·lat la patent del one-click d'Amazon, després de ser impugnada per la FFII. El jutge ha dit que la màquina ja era capaç de fer la feina i que només se l'havia programat per fer-la. Un clar exemple de programari patentat fent-lo passar com una invenció assistida per ordinador.

Evidentment una de les notícies del dia ha estat el tancament de les emissions de TV3 del repetidor de la Carrasqueta, al País Valencià. Els partits valencians partidaris de no perdre el senyal de TV3 culpen, a més del govern valencià, el govern català, del tancament. Penso que, si bé és opinable que des de Catalunya s'hauria pogut fer més, també des del propi País Valencià hauria pogut estar així. Passa però, que al País Valencià hi ha moltíssima gent que no es pronuncia i que, a sobre, cada cop que hi ha eleccions vota PP. Quant d'esforç s'ha de fer des de Catalunya per mantenir el senyal de la televisió catalana a can Camps?

Coses d'avui

El Gran Wyoming avui feia referència a l'argument per part de Mayor Oreja pel qual relaciona una potencial victòria del PSOE a les properes eleccions generals amb ETA. És fastigós com ha actuat el PP durant tota la legislatura. A més, es comporten de forma cínica, com si no haguessin estat ells els grans atiadors del foc a la política espanyola.

El portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Juan Antonio Martínez Camino, qui de vegades penso que és la mà dreta de Rouco Varela, figura que em representa l'Esglés tancada, descaradament de dretes i de l'Espanya única, ha desmentit que el president de la CEE hagués demanat perdó per la postura de l'Església durant la Guerra Civil. Ja era estrany que les coses quedessin amb una minsa petició de perdó sense que els que semblen el poder a l'ombra de la CEE diguessin la seva. Sembla mentida que l'Esglés no demani perdó, ja no per la Guerra Civil sinó per haver estat còmplice de la dictadura, d'haver participat de la revenja contra els vençuts, d'haver consentit la persecució de capellans que no combregaven amb el règim,... Justament avui TV3 ha parlat d'una església que es fa a València, en unes antigues naus de la Cross, de titularitat pública, i protegides, consagrada als màrtirs de la Guerra Civil en mans del costat republicà.

Foment admet que l'AVE arribarà a Perpinyà el 2010, no el 2009, cosa que pot fer que es pagui una quantitat considerable com compensació pel retard. Avui la ministra ha estat a l'acte de finalització del túnel del Pertús, el qual unirà Catalunya amb la Catalunya Nord.

No se'n parla gaire però, el PSC a Barcelona s'entesta a fer una muntanya russa al Tibidabo. Es veu que no n'hi ha prou amb el parc d'atraccions de la mida que és, sinó que cal continuar esgarrapant espai a la muntanya. No sé si és que pretenen fer la competència a Port Aventura però, és lògic que es quedin sols i que ni els companys de govern hi donin suport.

El secretari d'estat de Telecomunicacions va desqualificar la comisaria europea de Competència per haver dit que l'ADSL a Espanya és més cara que a la resta d'Europa de mitjana, per indocumentada, per desconèixer els preus espanyols. Segurament molts de nosaltres podríem explicar-li al secretri d'estat que sí, que el preu de l'ADSL a Espanya és un escàndol, que quan mirem els preus als països europeus al·lucinem. Avui dia continuem pagant, si fa no fa, el mateix que fa 5 anys per l'ADSL. Augmenta una mica l'ample de banda i els preus es mantenen. Això, a més, tenint en compte que si no tens una connexió que te n'allibera, has de pagar la quota telefònica bimensual. Ha estat bona la reacció des d'Europa, indicant que les dades utilitzades en l'estudi sobre els preus, són dades proporcionades per Telefónica i avalades per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT).

Coses d'avui

En aquests moment parla el president Montilla al programa 59 segons. Ara mateix li han preguntat sobre els peatges i ha tirat pilotes fora. I me'n recordo de l'alliberament de peatges que faran aquí a l'Ebre mentres duri la variant de l'Aldea. Un alliberament que implicarà passar per caixa i adquirir un teletac. Sí, després passar serà gratis però, haurem de pagar l'aparell, no?

Aquest matí una de les notícies era l'assumpció -molt difusa- de la culpa que li pertoca a l'Església per allò que va ocórrer durant la Guerra Civil. No va dir -o no se'n deriva de la notícia- res de la postguerra, època on no hi ha excuses de com es va actuar. També s'ha remarcat en la notícia que aquesta era una declaració personal del president de la Conferència Episcopal però, no oficial de la cúpula eclesial espanyola. Cúpula, per cert, que lluita per arribar al poder. On s'ha vist això en homes que han de guiar els creients i que prediquen coses com no tenir cobdícia?

La SGAE es querellarà contra les associacions que volen que la fiscalia la investigui. Estan en el seu dret però, com entitat de dret que és crec que hauria d'esperar a veure què opina la fiscalia i, si va més enllà, el jutge. De passada es podria querellar contra Público per haver informat sobre els seus negocis.

De moment a Europa no es pot fer però, Google permetrà que els usuaris de Google Maps corregeixin ubicacions errònies. Començaran per permetre-ho als usuaris registrats dels EUA i d'Austràlia. Els moviments de les ubicacions en alguns casos seran sotmesos a moderació, per evitar canvis arbitraris. Ara es poden afegir presentacions, passis d'imatges, a les barres laterals o inferior dels blocs de Blogger, no restringides al servei de fotos Picassa, sinó que, per exemple, permet utilitzar un compte de Flickr.

Artur Mas continua amb la seva casa gran del catalanisme. El confidencial e-noticies explica que, malgrat d'emprar molts cops la referència al dret a decidir, no especifica mai que això faci referència al dret d'autodeterminació. El País informa en aquest sentit i també remarca el dret a decidir de Mas però, l'autodeterminació no apareix enlloc. Compte que Artur Mas és especialista en apostar fort, en prémer l'accelerador i al final posar la marxa enrera.

Ostres tu, el president Montilla li ha preguntat a una dona si treballava. La dona li ha dit que és mestressa de casa. I Montilla li ha dit que avui dia, afortunadament hi ha feina, que qui vol en troba, que potser estigui mal paga però, que qui vol treballar troba feina. Contundent alhora que arriscat dir això. Perquè una feina, en el moment que es reconeix que està mal pagada és una feina no digna, a la qual l'administració no pot donar suport.

David Sifry, fundador de Technorati, diu que els blocs encara tenen molt futur per davant, per cert. Sembla que l'estancament anunciat per al 2007 encara no ha arribat.

També era important aquest matí la referència a la vaga quees fa grossa a França. El sector públic s'uneix al sector ferroviari contra Sarkozy per al manteniment del poder adquisitiu i contra la retallada de llocs de feina fins l'any vinent. Sarkozy diu que no farà ni un pas enrera, que la reforma es farà. Un sondeix de Le Firago diu que el 68% dels enquestats a França troben la vaga no justificada.

Notícia dolenta del dia. L'Ebredigital informa que un noi de 17 anys d'Amposta va ser detingut dissabte amb 91 pastilles d'èxtasi.

Amposta no canviarà el nom del Poble Nou

La moció presentada al ple de l'Ajuntament d'Amposta d'avui dilluns sobre la retirada dels noms franquistes dels carrers d'Amposta, de la simbologia franquista -com les plaques dels edificis de protecció oficial de l'antic Ministerio de la Vivienda-, i el canvi del nom de Vilafranco del Delta pel de Poble Nou del Delta, ha estat rebutjada per la majoria absoluta de CiU. Segons m'han explicat tot ha estat una qüestió de matís, per voler que el canvi de nom dels carrers fos després d'haver-ho acceptat els veïns afectats -cosa que fins ara no es feia-.

Per tant, per un matís, o potser per ganes de tocar el nas, Amposta continuarà tenint una pedania quin nom homenatja el dictador, noms homenatjant feixistes i -cosa per a mi menys important-, plaques amb el jou i les fletxes a les façanes.

Le Monde sobre la beatificació

El diari Le Monde publica avui dimecres un article de Henri Tincq sobre la beatificació, el proper 28 d'octubre, de 498 morts durant la Guerra Civil Espanyola a mans de persones del costat republicà, per motius de religió. L'autor qüestiona aquesta beatificació massiva pel risc de recuperar els dimonis de la Guerra Civil, a la vegada que ho veu com una provocació després d'una legislatura en què la Conferència Episcopal espanyola ha qüestionat molt les lleis aprovades a Espanya, com la dels matrimonis entre persones del mateix sexe o la llei de la memòria històrica. [Via Menéame]

Ja fa temps que no entenc quin és el paper de la Conferència Episcopal Espanyola. Realment la jerarquia eclesiàstica d'Espanya és coherent mantenint personatges com Jiménez Losantos a la COPE? O afirmant que restituir la memòria i la dignitat dels morts a mans dels guanyadors de la Guerra Civil -entre els quals hi havia cristians també- és recuperar els odis del passat? No nego que les persones que es vagin a beatificar no ho hagin de ser. Parlo del fet que la cúpula eclesial es queixa per una banda de la llei de la Memòria Històrica i de sobte ens trobem amb una espècie de recuperació de la memòria, parcial, que, com a mínim, es vesteix de la mateixa parcialitat que denuncien que te la llei.

La memòria històrica i l'arquebisbe Barcelona

L'arquebisbe de Barcelona, nou cardenal, Lluís Martínez Sistach manifestava ahir que la llei de la memòria històrica arriba massa aviat, perquè es tracta d'una llei que afecta a la història recent d'un important conflicte dins d'Espanya. No veig jo el cardenal com una persona tan tancada com els seus col·legues de la Conferència Episcopal, de la dreta espanyola o de mitjans com la COPE. Però, crec que s'equivoca. Si bé és cert que el conflicte de la Guerra Civil i el franquisme són recents, és just que un país democràtic restitueixi l'honor a les persones mortes injustament, no només durant la guerra, sinó després d'aquesta.

Crec que els quasi quaranta anys de franquisme no es poden equiparar al succeït durant la guerra. Repressió, depuració, tortura i assassinat, dirigits per un govern guanyador de la guerra iniciada pel seu aixecament armat, no poden amagar-se. I millor restituir la memòria ara que encara hi ha qui ho recorda. No pot ser que després de 32 anys de mort Franco encara hagin de callar els perdedors de la guerra civil, sense que puguin ni tan sols enterrar els seus morts, cosa que humanament no s'hauria ni de discutir.

Penso que, vistes les reaccions, si algú remou el passat quan es parla de memòria històrica, són aquelles persones que recuperen les crides contra els rojos, que recuperen les històries sobre allò que feien els republicans, i que no accepten que el franquisme va superar amb escreix totes les malifetes que s'associen als que estaven al costat del govern legítim l'any 36.