Aerogenerador a l'estació de l'Aldea

Dimecres vaig anar a l'estació de l'Aldea i vaig veure que havien instal·lat l'aerogenerador que hi ha a la imatge que adjunto. Segons el bloc Costa Brava Natura, és un aerogenerador de fins 5 kW que Adif ha instal·lat per al consum propi de l'estació, amb un eix vertical, no horitzontal com els que veiem en els parcs eòlics.

De soroll, el dia que hi vaig ser, no en sentia gens i l'impacte visual, comparat amb la resta d'elements de l'entorn de l'estació, podríem dir que és nul. Segons el mateix bloc, Adif havia d'instal·lar-ne també un a Llançà, a l'Alt Empordà.

+ GNU FDL

Destrucción a toda costa 2010

Greenpeace ha presentat l'informe Destrucción a toda costa 2010, amb una anàlisi dels darrers 10 anys de destrucció de la costa espanyola per l'augment de la construcció i de la contaminació. L'informe té un monogràfic per a Catalunya, on es pot llegir que tenim l'índex de construcció de la costa -quasi un 47%- més alt d'Espanya, i on podem trobar referències al Delta de l'Ebre i a l'embassament de Flix, entre altres. El titular del dia sobre l'informe diu que en 20 anys s'ha destruït tanta costa a Espanya com si es construïssin 8 camps de futbol al dia.

+ GNU FDL

Acampada al Trabucador

La Veu de l'Ebre d'aquesta setmana es fa ressò de l'acampada en un lloc no autoritzat, a la barra del Trabucador. Caravanes i tendes de campanya per passar nits i dies. És increïble veure la imatge amb una fila d'acampats sense final visible. No hi ha ningú que faci complir la normativa, i més en un lloc com aquest? Qui ho ha de fer, l'Ajuntament de la Ràpita, Medi Ambient,...? Vergonyós.

+ GNU FDL

Volem taurons!

Un altre cop es parla de taurons a la costa. Aquesta tarda al programa sensacionalista d'Antena 3 parlaven de taurons a la costa tarragonina. Parlaven d'una nena que hauria pogut ser mossegada per un tauró. Al final ha acabat sent un altre peix el que ha mossegat a la nena. Són coses lamentables però, que poden passar. La mar no és una piscina. Igual que al bosc poden trobar-se serps, aranyes i altres animals que poden fer-nos por, a la mar poden haver animals que poden ser o semblar perillosos. Parlar de taurons a la Mediterrània no hauria de ser-nos estrany i haurien d'explicar els mitjans que de tintoreres sempre n'hi ha hagut.

Malauradament els mitjans cerquen el sensacionalisme, el morbo, per captar audiència, encara que sigui a canvi de crear alarmisme entre la gent i fer pensar que la natura ha d'adaptar-se als humans i no al contrari.

+ GNU FDL

Turisme i protecció, ara i abans

Recentment s'ha presentat el projecte de camí de ronda, entre La Ràpita i el Trabucador, amb la doble funció de protegir el litoral i possibilitar el turisme. Molt semblant, almenys una reminiscència de la proposta de talussos que es proposaven per protegir la costa del Delta quen estàvem en plena lluita contra el PHN. No cal dir que aleshores eren propostes demonitzades.

També recentment, la ministra de Medi Ambient ha inaugurat els passejos fluvials de Sant Jaume i de Deltebre. He vist una imatge aèria del passeig i em sembla que prioritzar que puguem passejar a peu o en bicicleta veient l'aigua per sobre de mantenir la vegetació de la riba del riu no és un projecte propi d'un govern que vol donar lliçons sobre polítiques medi ambientals als altres. Una proposta que en altres temps hauria provocat el crit al cel d'alguns.

Ho sento però, si ja era escèptic amb la suposada defensa de l'Ebre i del Delta per part d'aquest govern, aquestes actuacions no deixen de confirmar el meu escepticisme. I em fan pensar que potser hauria de demanar perdó per cada cop que vaig criticar PP o CiU per allò que feien o proposaven.

+ GNU FDL

Qui pagarà la multa pel Segarra-Garrigues?

Ahir ens deien que Europa podria multar Espanya amb centenars de milers d'euros per dia de funcionament del Segarra-Garrigues, per no haver implementat les mesures de protecció mediambientals requerides. La ministra Elena Espinosa diu que la multa es congela fins tenir una reunió tècnica.

Tot plegat, si la multa tira endavant, qui la pagarà? La responsabilitat és de qui ha tirat endavant el projecte i l'ha inaugurat. Però, la pagarem entre tots. I això no és just. En casos així cal que les responsabilitats dels governs siguin majors i que no puguin prendre decisions sabent que poden comportar sancions per a l'Estat, és a dir, despeses importants per als contribuents.

El futur ens dirà, d'altra banda, si allò que es nega acaba sent cert, és a dir, que el transvasament a Barcelona podria arribar a partir del Segarra-Garrigues.

+ GNU FDL

Obra dura al Delta?

Durant la polèmica del PHN en temps d'Aznar, hi havia qui, des del costat favorable a la postura de la Generalitat, promovia actuacions que eren fortament criticades. Un dels altaveus d'aquestes propostes era el web de La Gallina. El PIDE era la veu oficial. Una d'aquestes propostes es fixava en el Delta del Po, a Itàlia, per trobar solucions als problemes del Delta de l'Ebre. Recordem que aleshores tot eren crítiques a les propostes de dics, d'obra dura, i altres.

Aquesta setmana s'ha anunciat un camí de ronda des de La Ràpita fins el Trabucador. Com ja vaig dir fa uns mesos, quan se'n va parlar, si resulta que això és més o menys adoptar les propostes demonitzades aleshores, caldrà que qui ho proposa o qui hi dóna suport i aleshores no ho feia, reconegui que ha canviat de parer. Això és independent de si ha canviat de parer per motius polítics o per un canvi provocat per un procés d'estudi i de reflexió del tema. I és independent de si estic a favor o en contra del projecte que s'anuncia. No ens agrada pensar que el Delta es pugui perdre, tot i que sabem que part del Delta probablement es perdrà. Obres com aquesta, ben fetes, poden donar un bon resultat. Però, recordem les nostres postures abans i ara, i si hem canviat, ho reconeixem i no hi ha més problema, no?

+ GNU FDL

El Segarra-Garrigues i la UE

Aquest cap de setmana el president Montilla va inaugurar el primer tram del Segarra-Garrigues. Una obra importantíssima, segons el govern, demanada, segons els pagesos, i criticada per l'afectació de zones de protecció d'aus i perquè podria ser el pas previ per a un enviament d'aigua a Barcelona. Les cròniques van destacar que la primera finca de regar-se ha estat una finca amb patates. Interessant dada...

Aquest govern que presumeix -com tots- de fer les coses bé, segons informa El Periódico, ha tirat pel dret inaugurant el canal abans de posar-se d'acord amb la Comissió Europea per complir amb els requeriments medi ambientals, cosa que ha causat irritació a Brussel·les. La foto electoralista bé val saltar-se els passos previs perquè Europa, que fa ben poc estava en boca de tots els polítics, sobretot els supereuropeïstes del PSOE, doni el vist-i-plau a l'afectació mei ambiental del canal.

+ GNU FDL

Philips EcoVision

En poc temps he hagut de canviar les dues bombetes dels llums de curta distància del cotxe -maleïts fabricants que et fan fer meravelles per canviar-les-. Acostuma a passar que entre el canvi d'una i de l'altra no va gaire espai de temps -acabo pensant també que els clots per on passo tan sovint, inevitablement, ajudent a avançar el canvi-.

Avui he anat a l'Eroski a Amposta i m'he topat amb unes bombetes que estalvien fins el 20% de consum i fan un 10% més de llum, segons els tríptics informatius. Són el model EcoVision de Philips. Per als fars de davant hi ha els tipus H1, H4 i H7. Van en parells i en el cas de la H7 costa 30 i pocs euros. Com que em feia falta tenir recanvis n'he comprat un parell. Les heu provat?

Prohibit tirar pedres al riu

Reprodueixo en aquesta entrada el títol que es pot llegir als mitjans. El govern català vol establir la prohibició de picar sobre les aigües i tirar pedres als rius per tal de fer moure els peixos i facilitar-ne la pesca, en una nova legislació sobre la pesca continental. D'entrada el titular fa entendre que les pobres criatures que juguen a tirar pedres al riu hauran d'estar-se'n, per evitar sancions. Així en feia broma el Jordi Basté a RAC 1 aquest matí. Fins i tot s'ha qualificat el govern de biopijo per aquesta intenció legislativa.

Bé, d'entrada llegir que es prohibirà tirar pedres als rius provoca riure i una sensació de tenir un govern, o un departament de Medi Ambient, que cada dia se n'empesca alguna per sorprendre'ns i fer-nos pensar que ens estan prenent el pèl. Però, cal preguntar-se si aquesta mesura té sentit o no. Amb una especificació clara no em sembla pas malament que es regulin les tècniques utilitzades per atreure els peixos cap allí on interessa tenir-los a l'hora de pescar.

Per cert, la pesca recreativa/esportiva no és un tipus de pesca que em desperti gaires simpaties. Però, és un altre debat.

Velocitat variable

Artur Mas, en un atac de populisme, ja ha dit que si governa treurà la implantació de la velocitat variable a l'àrea metropolitana de Barcelona, i també la imposició dels 80 Km/h que hi ha ara. Dic un atac de populisme pel context, perquè és molt fàcil dir-ho ara que no governa -que ho preguntin al tripartit com és de fàcil dir què faries mentres no governes-. Però, comparteixo la inquietud sobre el tema. Ahir van entrevistar Pere Navarro, el cap del Servei Català del Trànsit, al 59 segons, i va dir que les mesures adoptades sorgeixen dels acords de govern, no de la seva voluntat. Entenc que així ha de ser.

Els arguments que se'ns donen sobre aquestes mesures se suposa que són certs (reducció de la contaminació, millora de la mobilitat,...) però, sempre queda el dubte sobre si ens estan prenent el pèl o no. Els temes mediambientals, venint del departament que vénen, creen un dubte raonable. El departament que volia transvasar l'Ebre, el departament que criticava Bracons i que se l'ha empassat, el departament al cap davant del qual hi ha el partit que a Barcelona ha posat arbres de Nadal que suposadament funcionen amb energia generada per bicicletes però, que estan connectats a la xarxa elèctrica,...

A banda del dubte no deixa de ser emprenyador tenir trams d'autopista amb tres i quatre carrils, i on has d'anar a 80 Km/h, els quals es podran reduir a 40 Km/h quan s'implanti la mesura de la velocitat variable. Segons el mapa que vaig veure a TV3, entre Martorell i Barcelona la variabilitat pot anar de 120 Km/h i 90 Km/h. Idees brillants per solucionar un problema però, que sempre acaben penalitzant els usuaris i no les fonts del problema. La ciutadania, amb les dades que tenim i els coneixements limitats sobre el tema, ens trobem davant del dubte sobre la mesura, sense saber si acabar-nos de creure l'argumentari mediambiental i sanitari (hi ha prou dades per concloure que és beneficiosa?), o si és una mostra de l'esnobisme en el qual sembla que de tant en tant s'instal·len els partits del govern.

Bosses de plàstic

A partir del 2009, si ho aprova el Parlament, no els supermercats no podran donar bosses de plàstic als clients. Segons llegeixo, els supermercats hauran d'incloure el preu a la factura o descomptar-lo si els clients no les utilitzen. El Periódico publica un article sobre les alternatives a les bosses de plàstic, com el carret, el sac de roba, caixes, bosses de ràfia, bosses de fècula de patata, bosses de paper.

La percepció és que aquesta decisió és precipitada, que ara es presenta a l'opinió pública de forma sobtada i amb una única opció: pagar per les bosses. En comptes de fer una veritable campanya per reduir-ne l'ús, ews decideix introduir el pagament -de fet ja existeix de fa temps en algunes cadenes de supermercats-. I, en comptes de prohibir-les directament, donant un marge prudencial de temps per adaptar-se al canvi, es continua permetent la distribució de les perjudicials bosses. És una solució semblant a la del tabac. És dolent però, el permetem. Contradictori.

El cosí d'Aznar

Rajoy va dir que no creia en el canvi climàtic perquè li ho havia dit un cosí seu. Ara ens surt Aznar, des de la seva trona d'ex-president i de personatge que ja diu allò que li dóna la gana, posant en dubte també el problema del canvi climàtic. Per sort, Aznar no és científic i aquest debat el supera. Malauradament, sí que és un generador d'opinió i és un mal exemple que algú com ell posi en dubte un problema que científics de tot el món demostren dia rere dia. Ara bé, potser tot és a causa que qui té molts diners es pensa que encara que el canvi climàtic ens afecti, ells/elles tindran recursos suficients per sortir-se'n. Potser es veuen com els rics del Titànic. Falta l'orquestra per amenitzar el naufragi.

Us deixo un video del web El primo de Rajoy.

Corbata.SI, corbata.NO

El ministre Miguel Sebastián decideix no dur corbata a l'estiu per promoure un ús adequat de l'aire condicionat al Congrés dels Diputats, on diu que fa fred per la baixa temperatura ambiental. El president del Congrés, José Bono, li regala una corbata. El ministre Corbacho se solidaritza amb Sebastián, i aquest li regala a Bono un termòmetre perquè així ordeni posar la temperatura del Congrés a 24 graus.

No es pot demanar que la ciutadania faci un ús racional de l'energia i que els edificis públics no donin exemple. A Catalunya la temperatura dels edificis públics a l'estiu se suposa que és de 25 graus, mentres que a l'hivern és de 20. No hauria de ser necessari, en aquestes alçades, promoure una campanya així en l'àmbit dels edificis públics estatals.

Penso que la iniciativa del ministre és bona, fins i tot podria decidir prescindir del tratge. I si algun gremi, com el de les corbates, es queixa -recordem les queixes contra l'ex-conseller Bargalló-, hauran d'aguantar-se. Que jo sàpiga, les persones són lliures de vestir-se amb corbata o no, amb tratge o no, i no sé de cap contracte entre el gremi de corbataires i l'estat perquè els polítics en duguin.

DTC 2008

Greenpeace ha presentat l'informe Destrucción a toda costa (DTC) 2008. Hi ha un informe específic de Catalunya, en català, a banda de l'informe complet i per parts, en castellà. L'informe està il·lustrat amb fotografies aèries de diferents indrets de la costa que en mostren l'estat.


Un primer apartat repassa la degradació de la costa per urbanisme. Es pot llegir que Catalunya té un 46,5% dels 700 Km de costa ja urbanitzats, el 40% són espais protegits, i el 13,5% restant és sòl urbanitzable. És el percentatge de costa urbanitzada més elevat de la Mediterrània i l'informe es queixa que la política de la Generalitat continua amb la mateixa política d'incrementar la urbanització del litoral.  Es fa un repàs de diferents actuacions negatives, entre les quals hi ha alguns casos de les Terres de l'Ebre. Apareixen els casos de xalets de luxe a la punta de Bon Capó a l'Ametlla de Mar, el de Deltebre, on hi ha més pisos nous que a Tarragona i Reus juntes.


Continua l'apartat de degradació per obres i infraestructures, on destaca la creació de nous ports, entre ells la nova dàrsena esportiva del de Sant Carles de la Ràpita i l'ampliació del de l'Ampolla.


Un altre apartat és el de la degradació per contaminació. El Delta de l'Ebre hi apareix per la contaminació a la desembocadura per acumulació de contaminants, així com es fa referència als diferents casos de contaminació del riu, fent esment, evidentment, al cas de Flix.


Com punts negres del litoral català hi ha doncs, tres localitzacions ebrenques, la punta de Bon Capó de l'Ametlla de Mar, Deltebre i el Delta de l'Ebre.


Segons informa El Mundo, i tal com es pot veure a l'informe complet en castellà, Andalusia, València, Múrcia i Canàries, són les comunitats que més maltracten el seu litoral. Estic segur que als feus del PP aquest informe es prendrà amb indiferència o amb alguna resposta política, dient que són comunitats exemplars, que cuiden molt el medi ambient, que són el paradigma de la sostenibilitat.

La cara oculta del turismo

Via Lo Genovès, me n'assabento d'un curtmetratge que duu per títol La cara oculta del turismo, amb intervencions de diverses persones, entre elles Pedro Arrojo. El podeu veure a continuació.

La contaminació de les cigarretes al terra

Via Menéame llegeixo un article sobre la contaminació de les restes de cigarreta que es llencen al terra. Amb la prohibició de fumar en llocs de treball s'ha detectat un augment d'aquestes restes en llocs on s'acumulen empreses. Ja tenim assumit des de que tenim capacitat de raonar que això és un fet normal, trobar-se restes de cigarreta pel terra. Si bé a les nostres ciutats hi ha altres elements de brutícia pel carrer, com les caguerades de gos, les quals poden deixar-te els peus ben empastifats si les trepitges, l'article apunta al problema per al medi ambient que suposen aquestes cigarretes quan s'escolen per les canalitzacions d'aigua i van a parar a rius i mars.

Incendi provocat a Riet Vell

Llegeixo a Lo Genovès que avui ha hagut un incendi provocat a la Reserva de Riet Vell, el qual ha destruït més de la meitat d'aquest espai. No sé si és prudent però, s'apunta a la polèmica sobre la protecció del medi ambient i els interessos de diversos col·lectius -com als anys 80, si no m'equivoco-. Tant de bo qui ho hagi fet ho pagui.

Greenpeace assenyala els punts negres de contaminació

Greenpeace comença la campanya "¿Quién contamina?", mitjançant la qual es presenta la situació de la contaminació a Espanya, incloent un mapa amb els punts negres de la contaminació, allí on es generen els focus més contaminants. Pere Muñoz en parla també al seu bloc, enllaçant amb el document PDF amb la informació dels punts negres. De Catalunya es destaca la zona de Tarragona, amb la indústria del clor i els residus de Flix. El plànol amb els punts negres marca a les Terres de l'Ebre la cimentera de CEMEX a Alcanar i la planta d'ERCROS a Flix, i la plataforma petroliera Casablanca. Com titula Pere Muñoz al seu bloc, Una veritat incòmoda.

Dipòsit subterrani de CO2

Entre la Terra Alta i l'Aragó podria instal·lar-se un dipòsit subterrani de CO2, segons explica el Diari de Tarragona. Amb aquesta possibilitat s'hauria reservat sòl que inclouria part de terme de Batea i de la Pobla de Massaluca. Com es pot llegir, aquest tipus de magatzems subterranis formen part de les mesures per reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera.

Més avalla la notícia parla de noves centrals d'energia. Tocant a la Pobla de Massaluca, dins del terme de Faió, s'instal·larà una central de cicle combinat. Entre les preses de Mequinensa i de Riba-roja, es vol instal·lar una central que utilitzaria escòria del carbó de les mines de Mequinensa en un 70%, i lignit en un 30%. Aquestes dues centrals són una mostra més de l'augment de generació d'energia al nostre territori, i no només d'energia neta. Els governants haurien de pressionar -els d'aquí- i actuar en conseqüència -els de Madrid-, doncs no és just que un territori amb dues centrals nuclears, amb cada cop més parcs eòlics, i amb dues centrals de cicle combinat, hagi d'assumir a la pràctica -és cert que potser quedin fora de Catalunya les noves centrals- dues noves centrals i no precisament d'energia neta.