CENATIC i el codi obert

El CENATIC és un organisme públic que, de forma resumida, promou l'ús del programari lliure en les TIC. En la seva definició utilitzen el terme "fuentes abiertas", referint-se a codi obert, i no a programari lliure. Un organisme així hauria de ser un referent i oferir una informació correcta sobre el tema que promou. En canvi, veig que al Nótame es parla de la diferenciació que es fa a l'apartat de preguntes freqüents del CENATIC, entre programari lliure i codi obert. L'afirmació és que no són el mateix però, a l'hora de diferenciar-los posa característiques que són d'ambdós. Perquè en realitat vénen a ser el mateix, encara que amb un punt de vista ideològic diferent. Si no són el mateix, agafem la definició de programari lliure i les 10 condicions del codi obert i mirem si diuen el mateix o no. En qualsevol cas, si es volen diferenciar cal explicar-ho bé.

+ GNU FDL

Un exemple de codi obert que no ho és

Estava mirant diferents alternatives de generar PDF amb PHP i m'he topat a la pàgina de documentació de PHP amb PDFLib. No vull aquí explicar el funcionament d'aquesta biblioteca per treballar amb el format PDF sinó que vull comentar una cosa que m'ha cridat l'atenció. Segons la documentació de PHP, PDFLib és codi obert -per a mi, equivalent a programari lliure-. Ara bé, el text diu això:

PDFlib Lite is available as open source. However, the PDFlib Lite license allows free use only under certain conditions.

És a dir, que primer s'afirma que és codi obert -open source- per després dir que no tots els usos estan permesos. És a dir, que no és codi obert. El per què us l'explico ara.

La definició de codi obert són 10 punts que caracteritzen el programari que es pot qualificar així. És evident que no és programari lliure, perquè la llibertat 0 -permetre qualsevol ús- no es compleix. Però, també cal mirar les característiques de codi obert. El punt 6 diu que no s'ha de restringir l'ús que es pot fer del programari. La llicència de PDFLib Lite només permet l'ús sota la mateixa en el cas de ser un usuari particular o un usuari de recerca. Queda clar que no es compleix la condició 6. Per tant, no és codi obert.

Stallman sobre open source

No és el primer cop que algú confon programari gratuït amb programari lliure. La diferència és relativament fàcil d'explicar, tot i que si algú pot tenir una còpia no autoritzada del programa que tothom utilitza no té cap interès de veure aquesta diferència o cercar alternatives lliures per a les seves necessitats. Potser és més complicat explicar la diferència entre programari lliure (free software) i codi obert o programari de font oberta (open source).

Al butlletí del Free Software Magazine del 22 d'octubre hi ha una referència a un article de Richard M. Stallman, pare del moviment del programari lliure, a principis de la dècada dels 80, explicant la distinció entre aquests dos tipus de concepció del programari lliure, una més filosòfica, que persegueix garantir les llibertats dels usuaris (programari lliure) i l'altra més pragmàtica, més permissiva, pensant més en els desenvolupadors (codi obert). Com es pot llegir no són dos móns separats, sinó que coincideixen en molts punts, entre els quals moltes de les llicències acceptades o la col·laboració en projectes comuns. Crec que val la pena fer una lectura de l'article per fer-vos una idea de com van anar les coses perquè aparegués el moviment open source a finals dels 90, i per què Stallman considera que és millor el programari lliure.