#sentenciacanon #sgae Titulars confosos sobre el cànon

Una de les notícies d'ahir, no relacionada amb el canvi de ministres a Madrid, va ser la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir sobre el litigi entre l'empresa Padawan i la SGAE, després que l'Audiència de Barcelona havia donat la raó a l'entitat de gestió de drets, la qual reclamava a la primera el pagament del cànon en tots els seus dispositius i medis físics afectats per aquest, i amb efectes retroactius.

La sentència donava la raó a Padawan, cosa que ahir va desencadenar grans titulars, apuntant que el Tribunal havia tombat el cànon. I en realitat, des del meu punt de vista no especialista en dret, diria que no és així. Els propis mitjans en el seu titular ahir deien una cosa i en els continguts acabaven explicant-ne una altra. En realitat la sentència diu que el cànon per còpia privada només es pot cobrar a persones físiques, a usuaris privats, i no a empreses i administracions perquè l'ús que faran d'aparells i suports s'assumeix que no serà per a reproducció d'obres protegides. En canvi, admet que el cànon, tal com existeix, és vàlid i que compleix la normativa comunitària, aplicat a persones físiques, de forma indiscriminada, per la dificultat de controlar quan un usuari exerceix el seu dret de còpia privada i quan no.

És a dir, que d'una banda la UE tomba l'aplicació del cànon però, de l'altra, no va contra aquesta mesura de compensació als autors per la còpia privada de les seves obres. És per això que no entenc els titulars tan rotunds.

Podeu veure un recull informatiu molt útil a El País.

+ GNU FDL

El poder de Sarkozy

Algú s'imagina Espanya adoptant una mesura com la de França d'expulsió de gitanos procedents de països de la UE? Algú s'imagina que a Espanya se li permetria que no complís amb la lliure circulació de persones que hi ha dins de la UE? No, crec que no. Si Espanya ho fes la cosa aniria molt diferent de com està anant amb França. De fet, si no recordo malament, no és el primer cop que el govern Francès adopta mesures que entren en contradicció amb la UE -si no recordo malament un altre cop fou per un tema relacionat amb el lliure mercat-.

El més increïble és que en comptes de fer costat a la comissària europea que va criticar obertament França, els líders europeus, entre ells Zapatero, l'han defensat i han defensat que els estats adoptin les postures que vulguin. És la tan criticada Europa dels estats, una falsa unió que pateix les reticències dels governs a perdre poder.

Una cosa també increïble i vergonyosa és el líder del PP de Badalona fixant un cop més els gitanos i els immigrants en el punt de mira dels problemes de la seva ciutat, convidant una eurodiputada del partit de Sarkozy a Badalona per fer un "tour" pels barris degradats.

+ GNU FDL

Qui pagarà la multa pel Segarra-Garrigues?

Ahir ens deien que Europa podria multar Espanya amb centenars de milers d'euros per dia de funcionament del Segarra-Garrigues, per no haver implementat les mesures de protecció mediambientals requerides. La ministra Elena Espinosa diu que la multa es congela fins tenir una reunió tècnica.

Tot plegat, si la multa tira endavant, qui la pagarà? La responsabilitat és de qui ha tirat endavant el projecte i l'ha inaugurat. Però, la pagarem entre tots. I això no és just. En casos així cal que les responsabilitats dels governs siguin majors i que no puguin prendre decisions sabent que poden comportar sancions per a l'Estat, és a dir, despeses importants per als contribuents.

El futur ens dirà, d'altra banda, si allò que es nega acaba sent cert, és a dir, que el transvasament a Barcelona podria arribar a partir del Segarra-Garrigues.

+ GNU FDL

Participar del sistema sense estar-hi d'acord

Ahir escoltava a la ràdio declaracions de José Zaragoza (PSC) sobre la candidatura per CiU a les eleccions europees de Ramon Tremosa. És més, la setmana passada alguns mitjans ja van treure notícies relacionades amb el contingut d'aquestes declaracions. Resumint, d'una banda CiU presenta un candidat independentista, o almenys altament sobiranista, i de l'altra, CiU presenta un candidat que va votar contra la constitució europea.

No votaré CiU però, no per això no puc deixar de contradir les paraules de Zaragoza i les notícies manipuladores sobre Tremosa. Espanya ha tingut un president del govern durant 8 anys -Aznar- que no era partidari de la constitució espanyola ni del sistema autonòmic. No per això quedava invalidat per participar del sistema que havia sortit refrendat el 1978. ERC va demanar el "no" per a l'Estatut de Catalunya però, un cop aprovat, l'aplica, com ha de ser. I trobaríem tants de casos de polítics i de partits que estan contra una legislació o un sistema política implantant però, que l'acaten i en participen, que les declaracions de Zaragoza es desqualifiquen elles mateixes. Que CiU es radicalitza? Sabem que dins de CiU -igual que dins del PSC- hi ha vàries sensibilitats, des de les més sobiranistes fins les que de vegades fan associar la coalició amb la Lliga de Cambó però, que ara la tendència sigui més cap a un costat i altres cops cap a l'altre, no és motiu per pensar que CiU es radicalitza. CiU actua segons una estratègia per aconseguir més vots, o arrencar-los a ERC. Altres lectures em semblen, venint de qui vénen, també pura estratègia per contrarestar-ho.

Pagarem per rebre trucades?

Pagarà tant qui truca com qui rep la trucada. La premsa ha destacat aquest aspecte de la proposta de la Comissió Europea sobre les tarifes de la telefonia mòbil a Europa. A priori això provoca indignació i dóna la impressió que a Europa les darreres setmanes han tingut un rampell de mesures polèmiques, com la de voler regular els blocs o la de proposar una jornada laboral màxima de 65 hores.

Llegint la informació s'explica que es vol reduir la tarifa que cada companyia compra a altres per l'ús de la seva xarxa quan hi ha trucades entre clients de xarxes diferents -tarifa de terminació-. Segons s'explica, a Europa hi ha un rang de tarifes de terminació que van dels 2 cèntims als 19 cèntims d'euro per minut, una diferència exagerada. La proposta és que cada companyia només cobri els seus abonats i que no pagui a les altres companyies per l'ús de la seva xarxa. Com conseqüència s'obre la porta al fet que una companyia cobri els seus clients per rebre trucades. En comentaris a les notícies per la xarxa hi ha qui resideix en països on funciona aquest sistema (EUA) i n'està content, tot i que caldrà veure si efectivament el nou sistema acaba per fer baixar els preus de la telefonia mòbil.

Actualment les operadores se suposa que premien les trucades entre telèfons del mateix operador i que penalitzen les trucades cap a altres operadors. Però, el benefici realment no és tant alt. El ball de tarifes despista. A més, no saps si quan truques estàs trucant a una persona del mateix operador o d'un altre, de forma que no saps el benefici o penalització que tindràs. La pregunta és si pagar per trucar afectarà tothom o només quan et truquen des d'un altre operador, i quin percentatge de la trucada pagaràs. Haurem de potenciar la telefonia IP, acostumar-nos a trucar a una persona a través d'un servei i no a trucar a un número? Potser és una alternativa. Les trucades a través de sistemes de veuIP són gratuïtes -pagant la connexió a Internet- o a un preu baix -si es truca a un número no IP- i amb una qualitat bona, i des de casa fan innecessari l'ús del mòbil.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dit que aquesta mesura amb què la Comissió Europea vol abaratir els costos de la telefonia mòbil, repercutirà en els costos de les operadores però, dubta que beneficiï els seus clients.

Jornada de 65 hores

Els ministres de Treball de la Unió Europea van acordar ahir allargar la jornada laboral màxima fins les 65 hores setmanals, informa Público. La norma permet que es treballi per sobre de la jornada laboral -40 hores a Espanya-, amb un màxim de 65 hores. Això significa que caldrà adaptar la legislació espanyola, doncs entre una jornada i l'altra ha d'haver 12 hores de descans, o bé qui treballi 65 hores per sistema haurà de treballar més de 5 dies a la setmana. 25 hores més setmanals són 5 hores més al dia. En una jornada de 8 hores, significaria treballar una mitjana de 13 hores al dia, amb la qual cosa no queden les 12 hores reglamentàries.

A la pràctica segur que ja hi ha qui fa jornades que no respecten els límits de descans. El col·lectiu sanitari és un dels que habitualment no compleix les jornades laborals reglamentàries en molts països, com informa el diari.

Hi ha moltes preguntes que poden sorgir. Estem tornant enrere? Ho sembla. Es ven com una eina de flexibilitat per a l'empresa i de seguretat per als treballadors i treballadores, quan sembla més aviat una eina que facilitarà que les empreses no contractin tanta gent -ens allunyem de la jornada de 35 hores-, allargant les jornades de les persones, posant més difícil la compaginació de la vida laboral i familiar. Sobta que això vingui d'Europa. Les 25 hores de més deixaran de comptar-se com hores extra? Si és així, els col·lectius que es beneficien de les hores extra per treballar més de la quantitat de les que composen la jornada, deixaran de beneficiar-se'n tant i passaran a cobrar les hores al preu de la resta.

Europa vol controlar els blocs

Segons es pot llegir a El País, el Parlament Europeu debatrà el proper mes de setembre una resolució de la Comissió Europea que proposa un registre voluntari de la identitat dels i de les blocaires, així com els seus interessos polítics i socials i la responsabilitat social de l'autor. Aquesta resolució està inclosa en un informe sobre la concentració i el pluralisme dels mitjans de comunicació a la Unió Europea (vegeu informe i esmenes). Les esmenes presentades modifiquen, matisen o detallen algunes consideracions sobre els blocs, com ara que no es corresponen amb el conceptes "premsa" i "periodisme" i que posen en contacte els lectors i lectores amb l'opinió personal de terceres persones, que ofereixen els drets a l'anonimat d'administradors i de comentaristes, fent esment de la llibertat de pensament i d'expressió. L'informe recomana l'etiquetatge voluntari, és a dir, la identificació voluntària de les persones que hi ha darrera dels blocs, i dels comentaris escrits, cosa que a les esmenes es matisa referint-se a la necessitat de l'autoregulació i autocontrol, quant a la publicació de falsedats o de difamacions en els comentaris, evitant limitar la llibertat d'expressió.

El debat de l'anonimat i el seu mal ús està present a la xarxa, ja des de l'existència dels fòrums i de les llistes de correu. Sempre hi ha qui diu mentides o difama altres persones amagant-se darrera de l'anonimat. I és difícil d'evitar. Tecnològicament es pot però, socialment comporta una barrera a l'expressió sense por. Hi ha qui sense anonimat no opina, per por de replesàlies de qualsevol tipus. Hi ha qui utilitza l'anonimat per crear obres literàries, i hi ha qui, evidentment, l'utilitza per agredir els drets de les altres persones. Però, també és cert que hi ha mesures legals que ja permeten actuar contra aquestes persones. La pregunta és si aquesta proposta és necessària, si és útil, si realment servirà per eliminar els trolls.

La UE es replanteja el cànon digital

La Unió Europea inicia un període de consulta per veure com ha de ser el cànon digital en el futur. Mentres el PSOE defensa el cànon sense admetre que es discriminatori, i el PP el rebutja sense explicar si la seva alternativa passa o no per eliminar les còpies privades, a l'estil EUA, la UE adopta una postura més raonable, mirant de trobar un camí alternatiu.

Coses d'avui

Avui el Tribunal d'Estrasburg per als Drets Humans ha admès a tràmit el recurs de Batasuna contra la seva il·legalització. L'admissió ha estat parcial però, és significatiu que s'hagi obert la porta a donar la raó a Batasuna. Si bé, legalment ja sabem que una llei va il·legalitzar-la, sóc del parer que els delictes els cometen les persones i que en comptes d'il·legalitzar partits cal perseguir qui comet els delictes.

Europa té un nou tractat de la Unió, un tractat que substitueix el que havia d'esdevenir la Constitució Europea, recolzada en referèndum a Espanya però, no en un país important com França. Serà aquest El Tractat? El Tractat de Lisboa -és el seu nom- serà ratificat pels estats, als seus Parlaments, i entrarà en vigor l'any vinent. Curiosa forma de creure en la voluntat popular la d'aquells que per por a veure un altre rebuig preferiran no preguntar.

Vic i Olot han quedat unides avui en acabar de perforar-se el túnel de Bracons, el primer projecte que evidenciava la força dels socialistes dins del tripartit en aquest tema i que evidenciava que els seus socis de govern s'haurien d'empassar coses que a l'oposició criticaven.

Tindrem dos enfrontaments televisius entre Zapatero i Rajoy. Estem en un sistema bipartidista o m'ho sembla a mi? És cert que un debat entre tots els caps de llista pot ser difícil però, entre el president i el cap de l'oposició és ja una pràctica massa habitual. Els partits amb més diputats tenen més temps durant la campanya electoral en els espais de propaganda. Fóra bo que garantissin la pluralitat evitant representar que a Espanya hi ha només dues alternatives de govern. O potser això pretenen.

L'economia espanyola no va tan bé com de tant en tant ens diuen. La construcció i la inflació són dos problemes importants, els quals poden repercutir molt negativament en l'economia. Quasi 380.000 immigrants que treballen a la construcció podrien quedar-se sense feina vista la davallada del sector. Un drama. I els preus podrien haver crescut el mes passat més d'un 4%.

Voleu introduir-vos en el món de GNU/Linux? Podeu consultar un article sobre el seu ús, un article introductori, dels tants que hi ha però, que sempre val la pena mirar-se. Parla de com connectar-se i navegar per Internet, com llegir el correu electrònic, com connectar una càmera de fotos digital, etc.

Ahir es parlava del fet que Ogg no formaria part de les especificacions del HTML 5. La Free Software Foundation us explica què és Ogg, per què és bo utilitzar-lo i com fer-ho.

L'empresa Opera, fabricant del navegador que duu el mateix nom, ha denunciat
Microsoft davant la Unió Europea per la inclusió d'Internet Explorer en el seu sistema operatiu per defecte, i per l'incompliment d'aquest navegador dels estàndards de la web. La queixa sobre la inclusió d'Internet Explorar amb Windows demana que es preinstal·lin també els navegadors de la competència. El problema rau en el fet que altres fabricants com Apple, per defecte també inclouen el seu navegador amb el sistema. Entendria millor que es queixessin per la impossibilitat de treure Internet Explorer del sistema operatiu. Quant al tema estàndards, és cert. Qui no s'ha trobat amb un web fet només per a Internet Explorer? O qui no ha fet un web i ha hagut de retocar-lo perquè es pugui veure bé amb Internet Explorer mentres amb la resta de navegadors no hi havia problema?

Salari mínim a 800 euros

Una de les promeses pre-electorals de Zapatero és l'arribada durant la propera legislatura (2012) a un salari mínim de 800 euros. El ministre Solbes ho condiciona al context. Si bé cal prendre's això com un anunci de cara a la galeria, perquè no se sap si guanyarà les eleccions ni si això acabarà sent una proposta electoral en ferm, és un objectiu important. Malauradament, i com era d'esperar la patronal CEOE no veu amb bons ulls la proposta. I la sorpresa fou que Mariano Rajoy tampoc no és partidari de fer la pujada del salari mínim, perquè pensa que no és viable.

Que el PP estigui en contra d'anar pujant el salari mínim no és contradictori amb allò que deia d'España va bien? No era i seria incongruent presumir d'un bon ritme econòmic quan resulta que una de les bases per al benestar dels treballadors és tenir un salari mínim digne? És més, si erem (i seríem per al PP, si continuessin governant ells) la locomotora econòmica, per què no som capaços d'arribar als més de 1250 euros de salari mínim de França? No dic que puguem però, si presumim hem de ser coherents, i si no podem arribar, potser hem de deixar de presumir.

• Cinco Días: ¿Un salario mínimo para toda la UE?
• Cinco Días: El salario mínimo en España sólo supera al de Portugal en la Unión Europea anterior a la ampliación
  

La UE arxiva la denúncia contra la derogació del transvasament

La Unió Europea ha arxivat la denúncia de la Generalitat Valenciana contra la derogació del transvasament de l'Ebre que va materialitzar el govern espanyol de Rodríguez Zapatero. Podeu llegir-ho a Aragón Digital.