edi.cat

Ha nascut edi.cat, el portal dels editors independents en català. Hi podeu trobar llibres en format electrònic. En principi la novetat és que és un portal on es poden descarregar llibres electrònics d'editors independents en llengua catalana. Però, a mi m'ha interessant mirar els preus, les condicions legals i si s'utilitza DRM. Quant a preus,  els que he vist són més baixos que els corresponents productes en paper. No sé però, si són prou baixos, doncs s'està venent un fitxer i, com es veu més endavant, amb DRM, impedint el ple exercici de la còpia privada. Edi.cat diu que protegeix la propietat intel·lectual amb DRM. Mala notícia. Quan la reina del DRM, Apple, ha començat a eliminar-lo dels continguts de l'iTunes Store, té sentit vendre llibres amb DRM? I el dret a la còpia privada? I el cànon que es paga per poder exercir el dret?

Crec que la indústria vol fer veure que s'adapta als nous temps però, que sempre hi ha postures que la situen encara enrere dels comportaments que permet la tecnologia quant a l'ús de creacions intel·lectuals.

+ GNU FDL

A qui li interessa Frankfurt?

Ja ha arribat la Fira del Llibre de Frankfurt en què la convidada és la cultura catalana. Però, aquesta Fira ha estat precedida de la polèmica sobre si han d'anar escriptors en llengua castellana o només els escriptors en llengua catalana. Ahir a La Vanguardia la vice-presidenta de la Fira destacava que la convidada és la cultura catalana, no la literatura, i afegia també que si visqués Vázquez Montalbán, no entendria la Fira sense la seva presència. No sé, no sé què dir. Per començar si es convida una cultura en una fira de literatura acabem confonent molt fàcilment cultura i literatura, quan la primera abasta molt més. La cultura catalana no és la castellana, i quan es parla de cultura catalana no tinc clar si es poden incloure o no escriptors en castellà. I no parlo des del punt de vista del debat Catalunya-Espanya. De la mateixa manera que s'ha encès la polèmica, m'agradaria saber si la cultura espanyola allí on va mostra les particularitats culturals -incloent les lingüístiques- de tot l'Estat.

Però, no ens enganyem tampoc. La Fira del Llibre de Frankfurt és un aparador perquè qui ven llibres en vengui més. És a dir, no deixa de ser una forma de fer negoci. Però, massa sovint, i aquest és un exemple, se'ns barregen temes de cultura, de país, amb la promoció de productes perquè qui en treu benefici econòmic se n'aprofiti -cosa legítima-.

2a trobada d'autors de les Terres de l'Ebre al Matarranya

M'arriba l'anunci de la 2a trobada d'autors de les Terres de l'Ebre al Matarranya. Aquest diumenge, 12 d'agost, a les 19:30h, a Fuentespalda, hi ha la jornada sobre els autors i les noves tecnologies. Abans, a les 12h, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, es presentarà el llibre Estius a l'Ebre.

La jornada, a les 19:30h, al casal cultural, contindrà la presentació del llibre guanyador del premi de literatura catalana "Guillem Micolau", Tornem a ser menuts, de Susanna Antolí. Continuarà amb una taula rodona sobre webs i blocs de la literatura i dels autors de les Terres de l'Ebre. Després una segona taula rodona tractarà sobre les institucions i les editorials en la difusií literària mitjançant les noves tecnologies. I finalment, es presentarà el Serret Bloc.

A les 22:30h hi haurà un recital de poetes de l'Ebre, a la plaça de la població.

Yo y mi garrote, una novela

El mes de novembre passat escrivia una entrada en aquest bloc sobre un espai d'El País, blog de bloggers, on el diari presentava aquells blocs que els semblaven interessants, i concretament sobre un bloc, Yo y mi garrote, presentat com el bloc d'un noi de 32 anys que estava internat en un psiquiàtric i que un cop per setmana se li permetia escriure en un bloc, com part de la seva teràpia. Ara ja feia temps que no seguia aquest bloc i la sorpresa ha estat quan he llegit a El País que aquest bloc no era més que una novel·la escrita en format bloc per l'escriptor argentí Hernán Casciari, qui durant sis mesos l'ha escrit sense que se sapigués en cap moment que era ell qui ho feia i no un veritable malalt. Tinc dues sensacions en assabentar-me d'això. Una, la d'estar davant d'un exemple de literatura integrada a la xarxa, una bona experiència. De l'altra, la llàstima que no fos realment nua teràpia, doncs potser hagués estat una innovació -o no, això haurien de dir-ho els entesos- de la qual es podrien treure conclusions per a futurs casos semblants.