Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 de setembre del 2009

L'Escola 2.0 del govern

Per al govern espanyol i català per parlar d'una escola on els alumnes tindran un ordinador portàtil i les classes tindran pissarres digitals interactives requereix posar-li el nom d'Escola 2.0. Donem-ho per bo, perquè està vist que el 2.0 està de moda i qui governa ha de demostrar que està al dia. Bé, més que demostrar, aparentar.

Hem estat tot el cap de setmana escoltant les meravelles de l'Escola 2.0. A Catalunya els alumnes tindran ordinador portàtil, que es podran endur a casa, amb un sistema de supervisió per saber quin ús se'n fa fora dels centres, i serà finançat per la Generalitat amb 150 euros. Si el model de base seleccionat és de 300 euros, aleshores les famílies hauran d'assumir el cost de 150 euros. Sorpresa. Llegeixo que Catalunya és l'única autonomia on les famílies no tindran l'ordinador de forma totalment gratuïta.

No se'ns diu encara quin sistema operatiu ni quin programari inclouran aquests portàtils. Em pregunto si seran portàtils o ultraportàtils. En aquest segon cas, dubto molt que siguin una bona opció, perquè ergonòmicament no crec que siguin un exemple per seguir.

Es diu que comencem a anar cap a l'escola sense llibres, que els pares podran deixar de pagar sumes importants de diners en llibres en començar el curs. Però, em pregunto si això significa que s'opta per materials educatius lliures, o bé si es continua amb la línia de materials educatius tancats, en mans de les editorials. I que consti, les editorials poden participar perfectament en l'encàrrec d'elaborar, o de liderar l'elaboració de materials educatius lliures.

Per cert, la UOC prepara un projecte de continguts digitals per a tothom.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 13 d’agost del 2009

Twitter-ing a La Vanguardia

El diari La Vanguardia aquest estiu, dins de les pàgines centrals, inclou un mini apartat anomenat Twittering -bé, avui el sufix del gerundi no es llegia-, on diversos col·laboradors expliquen breument cada dia alguna cosa. L'apartat inclou la imatge del logotip del servei de microblocs Twitter. D'entrada hom podria pensar que han tingut una idea d'explicar cada dia alguna cosa amb textos breus, de fins 140 caràcters, i en anglès. Però, tot i ser un text breu, sobrepassa de llarg els 140 caràcters.

El primer dia que ho vaig veure vaig pensar en qui hauria tingut la brillant idea que posant el logo de Twitter en un apartat del diari seria molt cool i atreuria lectors. Però, no calia. Per l'extensió dels textos l'apartat, seguint la notació, haurien d'anar en un apartat titulat Blogger o Wordpress, per exemple. Fins i tot podrien crear un apartat de música anomenat MySpace, o un de recomanacions anomenat Delicious.

Crec que era fa un any que El Mundo Deportivo, creant escola, encapçalava un dels seus espais amb el títol La hacker, ignorant segurament el rerefons de la paraula i el seus significat.

Els mitjans sovint utilitzen la tecnologia com una moda més, i no com una eina que cal integrar amb normalitat. Hi ha certa tecnologia que ja s'integra, normalment el maquinari que permet millorar la forma de treballar -millors càmeres, telèfons intel·ligents, miniportàtils,...- però, serveis tecnològics com els blocs, els microblocs, les xarxes socials,... no s'acaben d'integrar i, com a molt, es creen microespais dins de la programació per parlar-ne -El Món a Rac 1 ho fa així-, o en parlen molt si tenen perfils propis en aquests espais -promocionen molt el seu grup de Facebook, la informació que pengen al seu bloc,...-.

En resum, el temps passa, els mitjans continuen a remolc, i la societat descobreix les coses massa poc a poc, i és víctima del sensacionalisme tecnològic.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 7 de gener del 2009

Asus Eee Keyboard, un teclat que és un ordinador complet

Via alt1040 llegeixo que Asus ha presentat a la seva conferència anual un teclat que inclou una pantalla tàctil de 5 polzades,  i que integra un disc dur SSD de 32 GB, un processador Intel Atom, 1 GB de RAM, Wifi, Ethernet i Bluetooth. Mitjançant HDMI o VGA es pot connectar en una pantalla per poder treballar més còmodament. Segons engadged es tracta d'un prototipus que ja està proper a passar a producció.

Creative Commons License

dijous, 4 de desembre del 2008

La volatilitat de les dades electròniques

Público publica avui un article que reflexiona sobre la disponibilitat en el futur de la gran quantitat de dades en format electrònic (cartes, fotografies,...) que guardem. En contraposició comença l'article dient que en el futur les fotos familiars impreses s'hauran esgroguit i els llibres de paper estaran en mal estat però, que es podran veure i llegir. En canvi, no es pot assegurar el mateix d'aquell material que tinguem desat en dispositius electrònics, siguin discs durs, CD, DVD, memòries Flash, etc.

Els dispositius electrònics, d'una banda, no conserven la informació de forma indefinida. Cada tipus de medi físic (magnètic, òptic, ...) té un límit de conservació de la informació i, depenent d'aquest tipus de medi físic, també hi ha una degradació que fa que, per començar, recomani anar copiant les dades d'un lloc en un altre amb el pas del temps. Ara bé, el pas del temps implica també que l'existència d'unitats de lectura/escriptura de determinats medis físics disminueixi o sigui nul·la. Actualment comprar ordinadors amb discos de 51/4 o de 31/2 diria que és impossible. Com les targetes perforades, aquests tipus de disquets acabaran als museus amb el pas dels anys. I el pas del temps també afecta pel canvi en els formats d'emmagatzemament de les dades. Aquells fitxers creats utilitzant formats amb especificacions no obertes en un futur no podran ser llegits. Com diu l'article, el programari lliure i els estàndards oberts poden ajudar a evitar la catàstrofe en aquest sentit.

Hi ha casos en què això es té molt en compte. Un exemple, el camp de les signatures electròniques, les quals han de mantenir-se vàlides al cap del temps. Perdó per la parrafada tècnica i intentaré no anar massa al detall. En el moment que els algorismes de hash es consideren no segurs, les signatures que es facin amb ells no són fiables i aquelles fetes fins al moment s'haurien de signar novament per garantir que no puguin ser "falsejades". En el cas de signatures electròniques de documents legals, per exemple, no es pot permetre que deixin de ser vàlides. En aquest àmbit és un problema que es contempla i davant del qual es prenen mesures.

Diran alguns que tenim la possibilitat d'utilitzar magatzems segurs de dades que garanteixin la persistència temporal de les nostres dades, dels nostres treballs, dels nostres records. Però, això no és una solució, ara com ara, a l'abast de tothom. Podem optar per replicar dades en diferents dispositius, imprimir fotografies, imprimir textos,... mentres arriben solucions que ens ofereixin una alternativa electrònica per conservar els nostres records de cara a les generacions futures.

Creative Commons License

dimecres, 5 de novembre del 2008

Presentadora hologràfica

La CNN va estrenar ahir amb motiu de l'especial sobre les eleccions als EUA, una nova forma de connectar amb enviats especials des del plató. Estem a costumats a veure els enviats especials en una connexió en una pantalla, de vegades només amb una imatge estàtica i so telefònic. La CNN ahir va connectar amb la seva enviada a Chicago però, holografiada, de forma que la presentadora apareixia al mateix plató que el presentador, en 3D, com si estigués allí. El Mundo se'n fa ressò, recordant que George Lucas ja havia emprat en la ficció aquesta tècnica a la Guerra de les Galàxies.



Creative Commons License

dimecres, 30 de gener del 2008

Firewire vs USB

L'altre dia parlava en una conversa sobre discos durs externs, sobre el dilema entre escollir un disc dur USB o un disc FireWire (IEEE 1394). Hi ha, a priori, algunes coses que cal considerar.

No tots els ordinadors incorporen ports per connectar dispositius FireWire. En canvi podríem dir que tots els que es vénen actualment incorporen almenys un port USB. El darrer portàtil d'Apple, el MacBook Air, només té un port USB i cap de Firewire, mentres que la resta d'ordinadors de la marca inclouen ports dels dos tipus. Per tant, això és un factor que cal tenir en compte. Si no es té un port Firewire, o bé us heu de comprar una targeta amb un o més ports, o bé heu de descartar l'opció. També és cert que dispositius com càmeres de video digitals tenen connexió FireWire -i USB- per poder descarregar les pel·lícules gravades.

L'altra cosa interessant és el fet que els dispositius FireWire poden connectar-se en cadena. Per exemple, jo connecto un disc dur extern al port FireWire de l'ordinador i al disc dur li connecto una càmera de video. Des de l'ordinador controlo la càmera, malgrat estar connectada al disc durs. La diferència d'arquitectura entre USB i FireWire és la que impideix o permet, respectivament, aquest tipus de connexió. FireWire és un bus basat en la comunicació entre extrems -p2p-, de forma que els elements connectats al bus no necessiten d'un element central -l'ordinador- per comunicar-se, i poden comunicar-se entre ells sense haver d'estar connectats físicament un amb l'altre. A la pràctica, amb un sol port FireWire a l'ordinador pots utilitzar més d'un dispositiu connectat -sempre i quan aquests tinguin dos connectors, per fer la cadena-.

Quant a rendiment, podríem prendre com referència les comparacions entre USB 2.0 i FireWire 400, tot i que ja hi ha versions més recents de les especificacions. La taxa de transferència d'USB 2.0 és de 480 Mbps, enfront dels 400 Mbps de FireWire. Diríem que això situa en millor lloc l'USB 2.0. Estudis de rendiment entre discs durs externs dels dos tipus mostren que FireWire té un rendiment superior -fins el 48% en escriptura o el 70% en lectura- al d'USB 2.0. Un dels elements diferenciadors és la intervenció necessària de l'ordinador en l'USB, cosa que afegeix un retard en la comunicació, el qual s'optimitza en el FireWire.

Per tant, jo si hagués de triar entre diferents tipus de disc dur extern triaria, o bé un Firewire -perquè disposo del port-, o bé un que combinés FireWire i USB. L'elecció afecta el preu, doncs els dispositius USB són més econòmics. Actualment tinc un disc USB 2.0 de 160 GB, i un FireWire/USB 2.0 de 250 GB, ambdós de LaCie. El segons l'utilitzo per descarregar les gravacions de la càmera de video. El segon, per a les fotos.

Res més. Espero haver-vos ajudat si us heu plantejat aquestes dues opcions. Us poso, a més, uns quants enllaços a continuació:

dimecres, 19 de desembre del 2007

Decepcions tecnològiques del 2007

Llegeixo a Fresqui que PCWorld ha publicat les 15 decepcions tecnològiques de l'any 2007. En el primer lloc se situa Windows Vista. En el segon, la guerra de formats d'alta definició (Blue-ray, HD DVD,...). En tercer lloc es troba la Facebook Beacon, en la línia comercial de Facebook, per la qual els contactes de les persones a Facebook poden veure allò que estan fent (comprant, publicant fotografies,...), segons disposi qui desenvolupa les aplicacions de tercers. Per l'aspecte intrusiu que té és qualificada com la xarxa antisocial. En quart lloc es troba Yahoo! En cinquè es troba l'iPhone, pel seu preu i la seva manca d'obertura.

Destacaria els llocs tretzè i catorzè. En el tretzè es troben les xarxes socials, la part negativa de la web 2.0 segons l'autor de l'article. Moltes xarxes amb moltes coses per compartir però, poca novetat per oferir. I no ho podem negar, en part és cert. Canvia potser la vessant tecnològica però, les característiques per a l'usuari no són tan avantatjoses i interessants. En el catorzè es troben les xarxes sense fils municipals amb tecnologia Wimax als EUA, on han anat fracassant els projectes i abandonant-los les companyies que hi havia al darrera.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Coses d'avui

Avui La Marfanta i El Punt publicaven una notícia de varis articles sobre la proliferació de camps de golf a les Terres de l'Ebre, cosa que personalment crec que és una incoherència majúscula de la gent de l'Ebre que hi dóna suport. Un dels articles tenia un títol ben clar i que ens hauria de fer posar les galtes roiges: El mapa del golf a la terra del nus blau. L'Aldea, l'Ampolla, Deltebre, Tortosa, són exemples de com crec que no s'han de fer les coses -respectant totes les opinions, evidentment-. També dins del mateix context, el camp de golf de Vinallop podria ser aturat per dos informes de Medi Ambient i de Patrimoni.

Avui m'he quedat de pedra quan he llegit que la Secció Quarta de l'Audiència de Tarragona diu que la caça en barraca no és delicte penal i que és falta administrativa, quan la Secció Segona fa ben poc que va condemnar penalment una persona per aquesta modalitat de caça.

Canviant de tema, segons la Fundació BBVA, Madrid i Catalunya estan al capdavant de les contribuents a l'economia espanyola. Juntament amb les Illes Balears i el País Valencià són les úniques que tenen un saldo fiscal negatiu.

Un exemple del joc polític, completament repugnant. El BNG, segons El País, hauria ajudat a evitar la reprovació de la ministra de Foment a canvi del desbloqueig de les transferències que demana Galícia. Una mostra que sense avergonyir-se, hi ha decisions que, més que prendre's en base a fets i raonaments lògics, es prenen segons els beneficis que se'n puguin treure, deixant de banda el problema que es debat.

Finalment, AppleWeblog en parla. Steve Jobs és l'home de negocis més poderós, segons la revista Fortune. El segueix el magnat Rupert Murdoch en segon lloc. En quart lloc es troben Eric Schmidt, Larry Page i Sergei Brin, els directius de Google. Bill Gates es troba a la setena posició.

Els 10 pitjors productes tecnològics

El País es fa ressò d'una entrada al bloc Alt1040, sobre la llista dels 10 pitjors productes tecnològics de la història segons CNet. De la llista jo destacaria el Tamagotchi, en el cinquè lloc, el ratolí rodó d'Apple en sisè lloc, el rootkit de Sony en novè, i en desè lloc el Windows Vista. El criteri per fer aquesta llista, tot i venir de CNet, és molt subjectiu. No sé si amb la perspectiva temporal productes com el Windows Vista poden formar-ne part. Crec que és molt aviat. I això que no sóc partidari d'aquest sistema operatiu.

dijous, 27 de setembre del 2007

Els primers de la història

El bloc Vida online parla d'alguns dels primers ginys de la història recent en imatges. La primera bicicleta, el primer cotxe, el primer ratolí, el primer telèfon mòbil,...

dimecres, 1 d’agost del 2007

Segur que Surface és tan innovador?

El títol potser es pot entendre malament. Fa poc llegia un article a la revista Un Cop d'Ull sobre informàtica, escrit per Jaume Querol. El perfil dels articles sobre informàtica, com és el cas, sovint són superficials, que més aviat fan publicitat de productes que no pas fan divulgació. En aquest cas l'article feia una gran propaganda del Microsoft Surface -un producte impressionant, evidentment-, com si l'autor ja l'hagués provat -no existeix encara, almenys fora del cercle de provadors de Microsoft-. Un dels aspectes dels quals es feia especial esment era la tecnologia multitouch, per la qual la pantalla tàctil és capaç de respondre a més d'un punt de contacte a la vegada, i ho feia com si fos una fita aconseguida per Microsoft. Doncs vegeu això: [clic]. I això: [clic].

divendres, 22 de juny del 2007

El robot plegador d'olives ja està més prop

Diu que l'any vinent ja podria haver un primer prototipus de robot recol·lector de fruits. Ja falta menys perquè ens pleguin les olives? Més: [clic].

dijous, 24 de maig del 2007

Els 100 millors tecnològics productes del 2007

La revista PC World ha publicat la classificació dels 100 millors productes tecnològics del 2007. El primer de la llista és troba Google Apps Premier Edition. En segon lloc el processador Intel Core 2 Duo i en tercer la consola Nintendo Wii. El sistema operatiu Mac OS X 10.4 "Tiger" es troba en el lloc número 9 i l'Apple TV en l'11. La distribució Ubuntu 7.04 es troba en el lloc 16. Podeu consultar la llista sencera aquí [clic].

dijous, 8 de març del 2007

Memòria solidària

Rimax i Intermón Oxfam han posat en marxa un projecte de col·laboració mitjançant el qual es vénen productes de memòria flaix, dels quals un percentatge es destina a projectes educatius d'Intermón a l'Àfrica. Es tracta del projecte Memòria Solidària. A la llista de productes es poden trobar claus USB i memòries Secure Digital per a càmeres. Es poden comprar físicament a les centres FNAC i telemàtica a Ecotrade, Redcoon i Area PC. A més, es poden personalitzar els productes per fer regals promocionals d'empresa. Crec que és una bona iniciativa. Avui dia és habitual comprar memòria d'aquest tipus i és una bona oportunitat triar un producte que doni l'opció de contribuir a un projecte solidari.

diumenge, 21 de gener del 2007

Què és la tecnologia?

Divendres, a la primera sessió de didàctiques específiques del CAP ens van fer una pregunta d'aquelles que t'agafen per sorpresa. Què és la tecnologia? Difícil resposta. En un primer moment pots pensar que són el conjunt de tècniques creades i utilitzades per l'ésser humà per aconseguir facilitar les tasques de la seva vida diària. Si anem a veure què diu el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, tecnologia és:
tecnologia f. Ciència de les arts industrials. || Terminologia usada en una ciència, un art, etc.
La Viquipèdia s'estén més:
desenvolupament i l'aplicació d'eines, màquines, materials i processos que ajuden a solucionar problemes humans. La tecnologia, com a activitat humana, precedeix tant la Ciència com l'Enginyeria.
Fins i tot la Viquipèdia compara tècnica amb tecnologia, ciència i tecnologia, i mostra una llista dels diferents tipus de tecnologies.

Aquesta entrada ha sorgit fruit del neguit que crea una pregunta com aquesta, a la qual no has sabut contestar, potser perquè mai te l'has hagut de plantejar. És més, durant la sessió de divendres ens van mostrar una seqüència d'imatges, de persones i d'objectes, per veure si els reconeixíem. Per desgràcia algunes persones i personatges, imperdonablement no els vaig reconèixer. He de confessar que tinc carències -importants, potser- en allò que se sol considerar cultura general quant a persones i moments que han canviat la vida de la Humanitat.