Montsià, inaccessible

Montsià, una serra innaccessible en tota la seva circumferència, segons aquest llibre del 1849.
+ GNU FDL

Cóc de maçana

Ahir vam fer un cóc de maçana. La imatge que acompanya aquest apunt en mostra un detall. La recepta coincideix en diversos llocs, com per exemple, el web d'Amposta.info o el llibre de Maria Carme Queralt Tomás, La cuina de les Terres de l'Ebre.

Per fer-lo cal:

• 1 got d'oli d'oliva (1/4 de litre aproximadament)
• 1 got d'infusió de matafaluga
• 2 ous
• Farina (la que calgui, aproximadament 1/2 Kg)
  
• Llevat fresc
• Sucre (250 g, segons com de dolç ho vulgueu)
  
• Aigua
• Canyella en pols
• Maçanes, si pot ser de l'agre dolç (entre 1/2 Kg i 1 Kg)
  

La preparació és la següent:

Esperar que la infusió estigui tèbia. Un cop així, es dissol el llevat fresc (1 pastilla). Es posen el got d'oli, el got d'infusió amb el llevat dissolt i els 2 ous en el recipient on es barrejaran els ingredients. Es van barrejant i afegint farina [tamisada] poc a poc, de forma que es vagi formant la massa. Es va barrejant i afegint farina fins que la massa té prou consistència i ja no s'enganxa als dits.

Es deixa reposar la massa durant com a mínim 10 minuts. Mentrestant es pot aprofitar per tallar les massanes en meitats o en quarts, depenent de si són molt grans o no.

Al recipient on va la massa podeu fregar una mica d'oli a la base prèviament. Un cop reposada la massa es posa en el recipient que ha d'anar al forn, ben distribuïda. Es prepara amb una cullerada (sopera) de sucre i una mica d'aigua, una mica de xarop per estendre per sobre de la massa. Després s'espolsa una mica de canyella, al vostre gust.

A continuació es van posant els talls de maçana sobre la massa, de forma que la pell quedi a la part superior. Intenteu que quedin inserides prou dins de la massa, no solts. Després es tira un raig d'oli per sobre de la massa i de les maçanes, i es tira sucre, al vostre gust, i canyella un altre cop.

I d'aquí al forn, uns 20 minuts, o més, depenent de com cuit vegeu el cóc en acabar aquest temps.

+ GNU FDL

Una foto amb sorpresa

No sóc cap gran fotògraf, tot i que m'agrada molt captar instants amb la meva càmera fotogràfica. Aquesta imatge feta amb el macro són dues flors de conillets o sabatilletes del Nen Jesús, ahir a la garriga. S'hi veuen dos escarbats, d'un dels quals només es veuen les antenes. La sorpresa és que ens vam adonar que hi eren en veure les fotos a l'ordinador. Si feu clic sobre la foto podreu veure-la més gran.

Arròs Montsià o Arroz Montsiá

Aquesta foto, una mica de lluny, és de l'aspecte que des de fa poc presenten els silos de la Càmara Arrossera del Montsià. Han aprofitat per posar-hi un cartell publicitari gegant de l'arròs Montsià. Ara bé, si hi passeu podreu comprovar com tot el text del cartell es troba escrit en castellà. És més, el nom de l'arròs podríeu pensar, si mireu el logotip, que està escrit en castellà. Val a dir que podríeu pensar també que està en català perquè l'accent no s'endevina cap a quin costat està realment.