Fa 25 anys

Fa 25 anys, el mes de juliol de 1984, tocava per primer cop en una actuació amb La Lira Ampostina. Tenia 10 anys. El mes d'agost d'aquell any, per Festes, la banda va venir a casa per donar-me la benvinguda, una tradició que existia, que existeix i existirà. Aquell mateix mes, al Festival de Bandes que se celebra a La Lira per Festes, vaig posar la "corbata" a la bandera de la banda convidada, per ser el músic més jove.

Ara, 25 anys més tard, torno a formar part de la banda de música, la millor d'Amposta, si em permeteu ser imparcial, i amb carinyo per a la Filha. Torno a fer música i no puc evitar tornar la vista enrere per recordar vells temps, bons i dolents però, que formen part per sempre de la meva vida. Aquí teniu una foto de quan vam anar a tocar a Bèlgica, l'any 1987, per tornar la visita, a les poblacions de Stokkem i Opoeteren. Ho he penjat a Flickr, juntament amb una imatge de quan vam anar a Alemanya, al Festival Eurotreff, l'any 1986, i quan vam actuar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en unes activitats promocionals dels Jocs de Barcelona '92, l'any 1990. Ostres, quines caretes que fèiem...

+ GNU FDL

Filiprim

Abans d'ahir va morir Jaume Sorribas, el senyor Encarregat del programa Filiprim. Ebremedia en fa menció. M'ha recordat el gran programa concurs Filiprim, el programa que va popularitzar l'Okey i el Caprabo, i que va acompanyar-nos a l'hora de sopar durant la segona meitat dels 80.

Hi vam ser, vam fer història: Roquetes i València 2002

Avui he posat a Flickr les fotos que tinc de les manifestacions de Roquetes i de València de l'any 2002.

Hi vam ser, vam fer història

Avui, després de veure una entrada a La Marfanta sobre la presència d'una fotografia d'una manifestació contra el PHN del PP de l'especial del diari El País en conmemoració dels 25 anys del suplement Quadern, he decidit que ja era hora de començar a fer una cosa que tenia pendent. I és recuperar i deixar a la xarxa les fotos que tinc de les vegades que vam sortir al carrer a manifestar-nos.

He començat posant les fotos del dia que vam posar les estaques al lloc on se situava el Km 0 del transvasament, i les de la darrera manifestació a Barcelona, l'any 2003. Intentaré acabar de posar-les totes, encara que les que tinc en paper hauré d'escanejar-les primer.

Locomía

Orzowei

Coca Cola ha fet un nou anunci, especial per a gent entre els 30 i 40 anys, on podem veure reflectits alguns moments dels temps que vam viure de petits. Entre ells, es fa un esment a la sèrie Orzowei, de la qual recordo quasi que únicament la melodia de la seva banda sonora. Aquí en teniu una mostra que hi ha en italià a YouTube.

Tot recordant Brussel·les

Al YouTube hi ha aquest video del dia en què vam anar a Brussel·les a manifestar-nos contra el PHN del PP. Jo no havia vist mai les imatges, doncs estàvem allà quan les van emetre i no sintonitzàvem TV3 a l'hotel.

On quedaran els records? (i III)

Us heu parat mai a pensar què se'n farà d'aquí uns anys -potser d'aquí pocs- d'allò que escriviu al vostre bloc, d'aquelles imatges que poseu a la vostra galeria fotogràfica en línia, al vostre podcast, etc., i de les quals no teniu còpia en un format tradicional (paper, disc,...)? Heu pensat mai en com ens ho farem per aconseguir que els nostres documents sobrisquin tants anys com els manuscrits de la Mar Morta, com els jeroglífics egipcis, com les Homilies d'Organyà,...? Heu pensat que el vostre diari electrònic potser es perdrà algun dia i no podran recordar els vostres pensaments els vostres fills, néts, besnéts, etc., quan ja no sigueu en aquest món?

Jo hi penso de tant en tant. No em considero cap personalitat de la qual la història se'n recordi d'aquí uns anys però, penso que potser si la tendència a informatitzar-ho tot acaba eliminant el paper, per exemple, pot passar que un dia no poguem recuperar els diaris de l'Azaña de l'època, o les cartes intercanviades entre dos escriptors famosos,... La tecnologia, com ja he comentat en les dues entrades que tenen el mateix títol que aquesta, facilita les coses però, planteja uns problemes que cal preveure per tal que la informació emmagatzemada electrònicament continuï existint i sent accessible en un futur.

On quedaran els records? (II)

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ja no s'imprimeix en paper. La informatització de les empreses suposa l'abandonament progressiu del paper, tendint a l'emmagatzemament de la informació en format electrònic. Fins i tot les signatures es fan de forma electrònica. Aquestes signatures electròniques han de continuar sent vàlides amb el pas dels anys, cosa que té implicacions legals i tècniques. Cal poder demostrar que un document electrònic signat l'ha signat una persona determinada en un instant determinat de temps. I si en algun moment aquesta signatura pot deixar de ser vàlida -per motius de seguretat, de compromís de l'algorisme emprat-, cal refer la signatura i poder continuar garantint que és vàlida des de que es va realitzar.

Des d'aquest punt de vista es pot considerar l'adopció de la tecnologia com un fet positiu que garanteix l'autenticitat de les persones que signen, i del moment en què signen. Però, continuem tenint el problema que comentava en la primera part d'aquest conjunt d'entrades. La confiança en el format electrònic de la informació ha d'anar acompanyada de l'ús de formats estàndard i oberts, i de còpies de seguretat, les quals han de conservar-se en bones condicions i, preventivament, ser renovades cada cert temps -per evitar problemes causats pel deteriorament i pel canvi de dispositius reproductors-.

On quedaran els records? (I)

Quan obrim un àlbum de fotografies que ja té uns quants anys, o quan recuperem fotografies bastant antigues, pot passar que el pas del temps i les condicions de conservació les hagin danyat. Potser en falta un tros, potser hi ha zones en què han aparegut taques, etc. Però, les fotografies encara es poden veure i identificar-hi persones o indrets, encara que sigui parcialment. Amb les fotografies digitals això és més complicat. No sé vosaltres però, jo faig moltes, moltíssimes fotos. I no surt a compte imprimir-les totes. Amb el pas del temps, tampoc surt a compte la inversió d'hores en la tria de quines vols imprimir i quines no. Per tant, acabem tenint arxius de milers de fotografies que únicamen estan en forma electrònic.

Això comporta un perill important. El medi físic ha de romandre en bones condicions per tal de no perdre les imatges. Aquest medi físic poden ser CDs, DVDs, discs durs, etc. Jo acostumo a tenir vàries còpies en DVD de les imatges, a banda de mantenir-les en un disc dur. Els DVD, a més, de tant en tant s'han de revisar per tal de veure si caldria substituir-los per còpies noves, doncs els CDs i DVDs amb el pas del temps poden deixar de ser llegibles a causa de les condicions de conservació inadecuades o a una mala manipulació.

Un altre perill que cal preveure i mirar d'evitar està relacionat amb el format de les dades. Si es guarden fotografies -i es pot estendre a altre tipus d'informació- en formats no estàndard, en un futur -anys- el programari que pot llegir-les i treballar amb elles ninú no pot assegurar que existeixi. Per tant, és aconsellable utilitzar formats oberts i, si pot ser, estàndard, per emmagatzemar informació que es vulgui conservar durant temps. Sinó, de tant en tant caldrà convertir els documents a un format nou, abans de perdre la capacitat d'utilitzar-los. Si d'aquí uns anys, per exemple, no hi ha reproductors de discs de vinil, només que en conservi d'antics podrà escoltar-ne els continguts. Qui tingui cintes magnètiques de cartutx -només en vaig veure en un cotxe fa molts anys- tindrà difícil reproduir-les amb els aparells actuals. És clar que sempre es pot acudir pagant a un centre especialitzat en suports i formats antics.

Ens fem grans

Dijous a la nit. La Primera de TVE fa el programa especial per commemorar els 50 anys. Quan reconeixes tants de programes t'adones que han passat anys, i molt ràpid. I això que encara som joves.