Històries de la SGAE, 30 minuts, TV3

Ahir diumenge TV3 va emetre, al programa 30 minuts, un reportatge sobre la SGAE i la recaptació de drets d'autor, en plena època de repulsa contra el cànon i la forma de gestionar els drets d'aquesta entitat. Es pot veure íntegrament al web de TV3, inserit més avall.

El començament és una mica erroni. Surt una persona cantant "La donna è mobile", de Verdi, a la dutxa, com exemple, quan Verdi, si no m'equivoco, és un autor quines obres ja són al domini públic. Una cosa diferent és interpretar Verdi amb una partitura quins drets patrimonials estiguin encara vigents.

Es passa per diversos temes relacionats amb la propietat intel·lectual, entre ells l'ús de llicències Creative Commons per evitar haver de pagar a la SGAE (negocis que posen música), o per evitar dependre'n (autors). La veu en off fa clara la distinció entre música lliure i Creative Commons si ens adonem que diu que amb les llicències Creative Commons els autors permeten un ús lliure o reservant-se alguns drets. Ep, alerta navegants. Llliure és lliure, Creative Commons és Creative Commons. Ignasi Labastida, professor de la UB i líder de Creative Commons Espanya/Catalunya, comenta un aspecte important, i és el fet que a Espanya, si no ets soci d'una entitat de gestió de drets d'autor, cosa a la qual no et poden obligar, tens certa indefensió sobre com es defensen els teus drets.

D'altra banda, el subdirector de la SGAE justifica la pensió vitalícia de l'actual director, Teddy Bautista, de 24.000 euros mensuals fent la demagògia de preguntar quan cobren els directius d'altres entitats sense ànim de lucre. També ell i el cantant de Jarabe de Palo, justifiquen que uns socis cobrin molt per drets d'autor i altres cobrin poc o res. És insòlit que, quan es cobra un cànon indiscriminat en medis físics verges, aquesta taxa indiscriminada no es reparteixi equitativament entre tots els socis -deixant de banda si és just o no cobrar aquest cànon-. Quan es passa a parlar del cànon, cal parar atenció al comentari que diu que aquest no ha de repercutir en l'usuari. Però, ja sabem, que ens el cobren i fins i tot ens el desglossen. L'advocat Josep Jover comenta com, en comptes de cobrar el cànon al fabricant del dispositiu físic, es cobra al botiguer, a qui és més fàcil fer pagar. La botiga Traxtore, exemple d'això, ha dut el problema a Europa. I serà el tribunal europeu qui deicideixi. No cansa que sempre haguem d'acudir a Europa per queixar-nos de les actuacions del govern espanyol, governi qui governi?



+ GNU FDL

La llei Sinde i les crítiques que rep

Zapatero s'ha cobert de glòria amb el suport a les reivindicacions de destacades figures de la música i el cinema sobre els drets d'autor, a la criminalització de les descàrregues via xarxes P2P -tot i ser legals vistes les sentències fins el moment-, i ara, amb la nova Llei de l'Economia Sostenible (LES), ho ha acabat d'adobar tot. Una llei que inclou una reforma relacionada amb la propietat intel·lectual, no amb l'economia, amb la contradicció que això representa, a banda de l'aposta per un camí semblant a la desconnexió aprovada a França per als que es descarreguen obres amb P2P.

Avui he trobat un article sobre les crítiques que està rebent la llei, via Menéame, on també he trobat una referència a un altre article que explica com des d'ordinadors d'alguns ministeris del govern -entre ells el de Cultura- s'han descarregat material via P2P, inclosos programes d'ordinador i números de sèrie (aquestes obres, per cert, no protegides pel dret de còpia privada).

+ GNU FDL

Himnes i drets d'autor

Que una entitat encarregui un himne i que no se li cedeixen, encara que sigui de forma no exclusiva, els drets d'autor de lletra i música és un mal negoci per a l'entitat. Això és notícia avui perquè el club de futbol Badalona des del passat diumenge no posa l'himne ni música ens els partits a casa. Resulta que l'autor de la música no els va cedir els drets l'any 2003, en composar-la. I la SGAE els reclama els diners per difusió de l'himne i de la música ambiental. Avui també se sabia que uns alumnes havien de pagar 100 euros a la SGAE per representar una obra de Lorca al seu centre educatiu.

Qui pot parlar de drets d'autor?

L'altre dia en una conversa al Facebook una de les persones que intervenia va comentar, en mode off-topic, que és penós que hi hagi informàtics que opinin i intentin "sentar càtedra sobre les obres artístiques i els drets d'autor". No puc més que sentir-me al·ludit, encara que no he intentat mai sentar càtedra si no opinar sobre els drets d'autor. Puc parlar de drets d'autor?

Manifiesto: En defensa de los derechos fundamentales en Internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Este manifiesto, elaborado de forma conjunta por varios autores, es de todos y de ninguno. Si quieres sumarte a él, difúndelo por Internet. 

Font: escolar.net

Informació relacionada:

• Avant projecte de llei d'economia sostenible (???) - Disposició final: http://www.blogespierre.com/2009/12/01/anteproyecto-de-ley-de-economia-sostenible-disposicion-final-primera/
  
• Reaccions a l'avantprojecte: http://www.internautas.org/html/5870.html
• A Europa s'aprova el paquet Telecom: http://www.internautas.tv/programa/691.html
  

+ GNU FDL

Els drets d'autor al segle XXI

Als EUA se celebra, com informa Público, la Cimera Mundial dels Drets d'Autor. No vull comentar el contingut de la cimera en concret sinó el fet que quan es parla d'actors, o més ben dit, quan determinats col·lectius parlen d'autors, només parlen dels autors que guanyen diners amb els ingressos que generen les seves obres durant la seva vida, i que ingressen els seus descendents fins 70 anys després de morir. Parlen d'autors com aquells associats en entitats que recapten drets de difusió pública, aquells que volen que es cobri un cànon [indiscriminat] per còpia privada i a la vegada no volen descàrregues P2P.

No es refereixen mai a totes les persones que d'alguna o altra manera són, som, autors d'obres intel·lectuals, ja sigui en blocs, en videoblocs, música, fotos,... i que veiem les coses d'una altra manera. Aquestes persones són, som, víctimes sovint de l'ús de les nostres obres, sense respecte de les condicions d'ús, uns cops obviant-ne l'autoria, altres obviant el respecte de la llicència establerta. Fixem-nos, per exemple, amb els videos d'autors penjats a YouTube que tantes cadenes utilitzen per omplir espai de programació, i que com a molt indiquen que s'han agafat de YouTube però, no qui els ha fet. En una Internet social de la que tant es parla encara més s'ha de tenir en compte que els autors som totes i tots.

Resumint, ja va sent hora que quan es parla d'autors s'intenti tenir en compte que els autors no poden ser únicament una elit que crea obres per guanyar diners amb la venda d'exemplars d'aquestes, sinó que hi ha molts altres tipus d'autors que també han de tenir veu quan es discuteix sobre propietat intel·lectual.

+ GNU FDL

Blocaire condemnat

Julio Alonso és un blocaire que ha estat condemnat a pagar 9000 euros a la SGAE per uns comentaris contra aquesta societat de gestió de drets d'autor publicats al seu bloc arran d'una entrada anunciant una campanya de Google bombing contra la SGAE. A priori és una mala notícia, tot i que crec que s'ha de veure des d'altres punts de vista.

La sentència diu que es considera l'autor un col·laborador necessari dels comentaris contra la SGAE. Si l'autor hagués moderat els comentaris, eliminant-los, crec que el cas no hagués arribat en aquest punt. Però, si l'autor es nega a eliminar comentaris que es consideren difamatoris, ha d'acceptar les conseqüències. Ara bé, l'autor potser no va considerar els comentaris com difamatoris i per això no considerava convenient eliminar-los i va oferir el dret de rèplica a la SGAE.

També hi ha un altre aspecte que cal considerar, i és que es podria haver investigat l'origen dels comentaris i denunciar les persones que els han escrit, en comptes d'anar a cercar l'autor del bloc.

Carlos Sánchez Almedia, advocat de Julio Alonso, creu que s'està cercant una jurisprudència per a la SGAE, i també apunta que no s'està aplicant la Directiva Europea de Comerç Electrònic, segons la qual l'administrador d'un web només ha de controlar els continguts quan un jutge li ho ordeni, no quan ho faci algú altre. Caldrà seguir l'evolució del procés, a veure si finalment queda així o si es recorre amb èxit.

Búfals, lleons i cocodrils

Ahir sortia a la tele. El Periódico també en parla. Es tracta d'una baralla al Parc Nacional Kruger, de Sudàfrica, entre dos cocodrils i uns lleons per aconseguir emportar-se una cria de búfal. Després, quan ja s'han apoderat els lleons, la truita es gira en contra seu i el gran grup de búfals els persegueix fins salvar la cria. Avui aquest video ha estat vist més de 10 milions de vegades, des del 3 de maig de 2007, data en què fou posat a YouTube.

Segons es pot llegir al video, es publica amb drets d'autor restrictius (per què ho publica a YouTube aleshores?), i cal permís exprés dels autors per utilitzar-lo. El Periódico sembla que el deu tenir, perquè l'ha retallat i hi ha posat el seu logo com marca d'aigua a la notícia que publica. En cas contrari, un nou exemple de mitjà amb filosofia de coneixement no lliure que utilitza la xarxa com si fos un magatzem on es poden agafar les coses a l'ample i sense preguntar.

Google i els drets d'autor

Avui es parla de la demanda de Microsoft contra Google per la violació dels drets d'autor en la difusió d'obres per Internet (llibres, videos,...). Avui també, ha estat notícia que Telecinco ha aconseguit que YouTube tregués un video sobre l'episodi d'avui de Los Serrano de la disposició pública, doncs s'havia avançat a la seva emissió per la televisió.

No tinc clar que Microsoft amb els seus serveis miri tant com demana a Google la protecció dels drets d'autor. Entre altres coses perquè si intenta regular massa els seus serveis acabarà fracasant. És significatiu que les empreses rivals de Google lluitin per evitar que facin una cosa que ens beneficia a tots a compartir coneixements -no entro en discusions sobre si Google és bona o no, filosòficament-. I també, com llegia avui no recordo on, que les televisions es posin les mans al cap per veure videos seus a YouTube quan elles agafen videos d'aquest servei i els utilitzen per als seus programes, sense fer reconeixement d'autoria, és un signe d'hipocresia i de cinisme considerable.

Edificis amb drets d'autor

Enrique Castro explica al seu bloc com quan es preparava per gravar amb la seva càmera de video davant del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca, en va sortir un treballador que li va impedir prendre imatges de l'edifici perquè era una filmació professional. Ens trobem en un cas d'aquells que ocorren poc sovint -o dels quals no se'n té notícia sovint- i que s'apliquen els drets d'autor de forma exagerada. Segons es pot veure al lloc web del museu, el museu està construït dins d'un baluart, de l'estructura del qual no sobresurt. Per tant, podríem dir que es tractaria de la filmació d'un edifici amb segles d'antiguitat. Diríem que els drets d'autor ja no tenen aplicació. Com que no sóc expert en lleis se m'escapa fins quin punt pot sortir algú i impedir que una persona que es troba filmant al carrer prengui imatges de l'edifici. Potser la prohibició no està relacionada amb els drets d'autor.