Coses d'avui

El Senat espanyol ha reprovat avui la ministra de foment pel caos de rodalies, amb els vots del PP a favor, en contra de PSOE, PSC i BNG, i l'abstenció de la resta. No m'agrada com ha portat la ministra el tema de rodalies, penso que a més ha fallat en l'aspecte comunicatiu, i que probablement hauria d'haver plegat. Però, que sigui el PP qui li ho demani, ells que quan governaven no dimitien de cap manera... Recordo Arias Cañete amb els seus comentaris sobre el transvasament de l'Ebre. I ara de tant en tant surt donant lliçons a la gent.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el projecte del canal Segarra-Garrigues no compleix amb la normativa europea sobre protecció d'aus silvestres. Però, continuarà endavant. Ai, si ara governessin PP o CiU...

El boicot al monument del Nus per part del PSC diumenge ha estat notícia, amb l'intercanvi de retrets entre Joan Sabaté i Ferran Bel. Li dono la raó a Ferran Bel. Com diuen el castellà lo cortés no quita lo valiente.

El govern espanyol proposa una baixada del cànon digital en suports físics on ja es gravava i l'establiment del cànon en altres suports com telèfons mòbils, reproductors de música i video portàtils -els anomenats MP3 i MP4- i en discos durs externs. En aquest darrer cas, crec que de forma desmesurada, proposen gravar els discos amb 12 euros. M'agradaria que el govern, en cas de tirar per aquest camí, expliqués públicament si la descàrrega de música i video (no de programes d'ordinador) des d'Internet és legal o no, doncs se suposa que es considera còpia privada, quan alguns ho pinten com pirateria. També el govern hauria de proposar que cap obra que es compri digui sistemes anticòpia, doncs si el cànon serà indiscriminat, qualsevol obra ha de ser copiable. I s'ha de desglossar el preu de música i pel·lícules per veure si allí ja estem pagant un cànon per còpia privada.

Espanya tanca un acord de cooperació amb Líbia que pot reportar 11.500 milions d'euros. No m'estranya que Gadafi sigui tan amic dels governs europeus.

Un dels autors del bloc Alive In Baghad, Ali Shafeya Al-Moussawi, ha estat assassinat per la Guàrdia Nacional iraquiana. Alive in Bahdad és un bloc per contar de forma independent el dia a dia a l'Iraq envaït, fet per gent del país.

Continua l'ex-futbolista Amor ingressat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Joan Laporta, president del Barça, l'ha visitat avui i ha deixat el testimoni del bon tracte i atenció que està rebent.

Coses d'avui

Una de les notícies d'avui són els aldarulls d'ahir en una manifestació antifeixista a Barcelona. Un tris espectacle que es repeteix massa cops. Detinguts i mossos ferits, en una manifestació de qui va contra altres, apuntant-los per ser feixistes. Gran exemple de legitimitat moral.

Durao Barroso, l'amfitrió de la foto de les Açores, ara diu que el van enganyar amb documents falsos sobre l'Iraq, i que va organitzar la cimera per petició dels EUA, del Regne Unit i sobretot d'Espanya. Pot dir-ho i pot aportar documents però, la seva credibilitat, igual que la de tots els que ara s'espolsen les culpes, és zero.

Rajoy diu que eliminarà el pagament de l'IRPF a tothom qui cobri menys de 16.000 euros bruts l'any. Diu que això afecta 7 milions de persones. Pre-campanya electoral. Promeses, eslògans. Falta la lletra petita.

Baixeu-vos allò que vulgueu del P2P però, no ho vengueu, una cita de Microsiervos.

El contingut i la forma

Aquesta setmana s'ha filtrat l'acta d'una reunió entre Bush i Aznar prèvia a la invasió de l'Iraq, en una notícia publicada a El País. Ahir la Casa Blanca deia que el contingut de la reunió està en el context d'una conversa privada, per esquivar les preguntes dels periodistes. Ahir El Confidencial publicava una notícia que deia que els diplomàtics destinats a Espanya estaven horroritzats per la filtrazió de la conversa, pel fet que un funcionari pot revelar dades reservades del seu cap en qualsevol moment.

El fet és que una filtració com aquesta és evident que té interessos polítics. Cal esbrinar d'on ha sortit, qui l'ha fet. Cadascú ha de respectar els secrets professionals als quals està obligat. Però, també és important, un cop s'ha sabut el contingut, respondre'n. Tant Aznar com Bush han de respondre de l'acta filtrada. I amb la reacció de la Casa Blanca no deixo de recordar la reacció de l'ex-ministre Arias Cañete quan es van saber les paraules de la seva conversa a Múrcia, dient allò del passeig triomfal del transvasament de l'Ebre, de la venjança per no haver guanyat a l'Aragó, que el PHN sortiria per collons,... Aquest home, per cert, ni va dimitir ni ha deixat de donar lliçons des de l'oposició. Tot un exemple.

La policia del món planeja atacar l'Iran

Avui a la ràdio parlaven d'una informació de la BBC sobre els plans dels EUA d'atacar l'Iran. El motiu podria ser la continuació de l'enriquiment d'urani per part dels iranians, o bé un atac a les forces nord-americanes a l'Iraq per part d'iranians. S'acaba el termini de l'ONU perquè l'Iran aturi l'enriquiment d'urani i els EUA cerquen l'excusa. És curiós perquè es repeteix la mateixa argumentació que va girar al voltant de l'atac a l'Iraq. I és doblement curiós que un país que té armament de destrucció massiva digui als altres què han de fer. El trist d'això és que les conseqüències de les guerres sempre repercuteixen en els ciutadans i ciutadanes.

Ignorància aznariana

José María Aznar ens reconeix que no hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq. I ens diu que ell ho ha sabut ara, que aleshores pensava que sí que n'hi havia. I establint un raonament totalment il·lògic, justifica recolzar l'atac impulsat pels EUA contra l'Iraq. Perquè aleshores ningú no podia demostrar que era falsa l'acusació que aquell país tingués armes de destrucció massiva. Això, venint d'un ex-mandatari d'un estat on se suposa que un és innocent fins que no es demostra el contrari, és una contradicció important. L'error al voltant de les maleïdes armes ha tret Saddam Hussein del poder i d'aquest món però, no ha portat la democràcia a l'Iraq -almenys no la idíl·lica democràcia que ens venien-, i provoca des de fa massa temps víctimes cada dia. Primer, pels atacs nord-americans. Després, per les accions terroristes conseqüència de la invasió. No s'arrepenteix el senyor Aznar dels efectes de l'atac preventiu? I el PP, continuarà defensant la postura de les Açores?

La mort de Saddam

Acabo d'escoltar a la ràdio que Saddam Hussein ha estat penjat a la forca aquesta matinada, abans de sortir fer-se de dia. També he escoltat com des dels EUA el president Bush opinava que això ajudarà a consolidar la democràcia a l'Iraq. No ho sé, potser tingui raó, ell i qui pensi així. Però, per molt mal que hagués fet la pena de mort hauria de ser història ja fa temps, i l'Iraq hauria de ser un exemple, sent suposadament una democràcia recent nascuda. En aquest cas es jutjava un dictador amb moltes morts a l'esquena però, en el cas dels EUA no seria la primera vegada que la justícia s'equivoca i ja no es pot corregir l'error a causa de l'execució d'una sentència de mort. A més, qui som nosaltres per decidir que una persona mereix la mort, i més si ens situem en el context del cristianisme -no oblidem l'aparent religiositat de Georg Bush-. Mala notícia. Veurem com reacciona la gent a l'Iraq.