Veritables antisistema

Tothom podem tenir al cap una imatge més o menys coincident quan ens referim a persones antisistema. No només quant a aspecte físic sinó quant a actitud davant del funcionament de la societat en la qual vivim. Però, hi ha altres antisistema. Avui podem llegir que Esperanza Aguirre vol un canvi de llei electoral perquè els nacinoalistes tinguin menys pes al Congrés dels Diputats. Igual que la llei de partits, o les demandes de cadena perpètua, són iniciatives legítimes però, que responen a voler solucionar situacions determinades, sense un debat profund, sense una anàlisi correcta. En el context de la llei electoral és una mostra de voler assegurar-se que no tindran mosques colloneres -nacionalistes- a Madrid i que entre PP i PSOE es podran repartir el pastís de la política espanyola. Si això no és ser antisistema...


+ GNU FDL

Fraga, el demòcrata

Mentres encara hi ha qui posa el crit al cel per les paraules de Joan Tardà contra la monarquia, ahir Fraga, el vellet ex-ministre de Franco, supervivent a la dictadura, com Serrano Suñer, en deixava anar una de bona. Deia que cal ponderar el pes dels partits nacionalistes "penjant-los d'algun lloc". No ens ha d'estranyar aquesta forma de pensar de Fraga. Malgrat tingui ja una edat avançada, diu allò que pensa i que, a més, està en boca de moltes persones antinacionalistes -o millor, contràries als nacionalismes no espanyolistes-. Al debat d'aquesta setmana de Telemadrid hi havia qui demanava una reforma de la llei electoral per treure pes als partits nacionalistes. Crec que ens ha de preocupar més això que allò que digui Fraga. Perquè hi ha qui defensa les regles del joc però, només si l'afavoreixen. Hi ha qui vol "penjar" realment els partits nacionalistes per tal que deixin de molestar. I aleshores tindríem un estat on mai no hi hauria oportunitat d'avançar en una idea legítima d'Espanya, que podria ser la d'una Espanya federal o bé una Espanya sense Catalunya, per exemple. Per la via pacífica se suposa que s'ha de poder parlar de tot però, no ens enganyem, alguns volen evitar parlar d'allò que els incomoda i volen evitar haver de negociar excessivament amb els nacionalistes.

Si mai "pengen" els nacionalistes d'algun lloc, després voldran eliminar els comunistes i altres grups amb poca representació -si no ho fan tot de cop-, tendint al bipartidisme, potser cercant l'Espanya de l'alternància entre liberals i conservadors d'altres temps.

Debat sobre l'Estatut a Telemadrid

Ahir a Telemadrid feien un debat que, tot i que crec que no era monogràfic sobre l'Estatut català, va esdevenir-hi. Presentava Ernesto Sáenz de Buroaga, i hi havia varis convidats, entre ells Joaquín Leguina, Victoria Prego, Javier Nart, Isabel Durán, Montserrat Nebrera i altres. La tònica en les persones convidades era un posicionament contra els nacionalismes no espanyols, amb diferents connotacions i argumentacions, depenent de cadascú.

Em va sobtar veure-hi a Montserrat Nebrera i molt més em va sobtar sentir-la, més a la dreta que alguns dels contertulians. No em va sobtar escoltar tot de crítiques als nacionalismes, a l'independentisme, peticions de reformar la Contitució per fer-la més centralista.Dol veure que gent catalana explica una realitat de Catalunya que no és, i que conclou de forma gens científica que la situació del català seria una altra sense una llei de política lingüística com la que tenim. Va gràcia veure com en el debat hi havia moltes crítiques al'ús de la llengua com finalitat política per part dels nacionalismes, quan per part dels nacionalistes espanyols també la utilitzen en el mateix sentit. En el propi debat, els arguments al voltant de la llengua eran més polítics que no pas d'altre caire. I és curiós veure com aquells que critiquen tant el sectarisme i la manca de pluralitat a Catalunya, no són capaços de fer un debat on no hi hagi només persones contràries al nacionalisme i a l'independentisme. M'alegro de tenir programes com Àgora a Televisió de Catalunya i no patir un rentat de cervell cada cop que escolto opinions sobre política.

La deriva de Rosa Díez

Rosa Díez ja fa anys que ha derivat cap a la política nacionalista espanyola, disfressant-la de lluita contra els nacionalismes no espanyols i de política d'homogeneïtzació dels drets i deures de ciutadania. Avui llegim a La Voz de Asturias, via Menéame, que segons Rosa Díez, l'asturià no és una llengua sinó una forma de parlar, un dialecte, i que a Astúries l'única llengua que ha de ser oficial és el castellà. Quan jo era menut encara s'escoltava qui deia que el català era un dialecte del castellà. Ha de ser emprenyador per a la gent d'Astúries sentir-se això.

La bandera i el futbol

Aquest cap de setmana he vist algun tros dels espais esportius de Cuatro dedicats a l'Eurocopa. S'ho han muntat bé. Ahir diuen els mitjans que el llençament de penals va marcar el màxim històric d'audiència des de que se'n tenen mesures, amb més d'11 milions de persones. Cuatro estan fent una gran campanya amb el color roig de fons, el de la cadena i el de la selecció espanyola. La bandera espanyola fora del context de la lluita PP-PSOE, el bou d'Osborne reivindicat com símbol espanyol de carrer, la plaça de Colón de Madrid batejada com la "plaça Roja" espanyola, i els ninotets per practicar budú als adversaris... Tot un muntatge publicitari que, segons alguns tertulians avui a la tertúlia de RAC 1, cal veure també des de la vessant política, positiu per al PSOE per suposar el final de l'apropiament de la bandera espanyola per part del PP, sobretot en les seves manifestacions contra la política del govern.

No diré que en fan un gra massa perquè segur que si ens veuen des de fora també podríem veure alguns trets d'aquests en els partits de les seleccions catalanes o en les victòries del Barça. Malauradament no tenim selecció participant en competicions oficials però, si ho féssim segur que també voldríem una gran campanya com aquesta per donar suport a la selecció. O no?

Himnes i lletres

L'himne d'Espanya no es canta als esdeveniments esportius, a diferència de la majoria d'himnes. Bé, excepte el "txunda, txunda,..." que darrerament s'han animat a cantar els espectadors per no ser menys que les altres seleccions. No hi ha una lletra oficial. En temps d'Aznar es va intentar posar-li lletra i l'any passat el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va decidir que era necessari -per què?- que tingués lletra i van convocar un concurs. La setmana passada els mitjans de comunicació ens van fer empassar la lletra que ha guanyat el concurs un i altre cop, escrita per un aturat -cosa que no entenc per què és tan important-.

D'opinions n'hi ha hagut per a tots els gustos. Moltes han estat crítiques amb la lletra. Penso que és una lletra que potser en temps de Franco hauria estat acceptada perquè el llenguatge emprat no es desvia gaire del que es pot llegir o escoltar en els documents de la dictadura. No m'estranyaria que els de la COPE l'hagussin rebut amb els braços oberts. D'altra banda, l'himne espanyol ha de tenir lletra? S'ha de cantar l'himne espanyol? Per què, per ser millor patriota, millor ciutadà? Quina forma de manipular... Qui és el COE per decidir sobre un tema que li correspon al govern de l'estat, al conjunt de ciutadans, i no només als esportistes?

Que consti. Em sembla tan innecessari cantar l'himne espanyol com cantar els Segadors. No seré millor català si em sé de memòria els Segadors i el canto més alt que ningú -he de dir que tinc el defecte de seguir més les notes que no pas la lletra-. Són elements identitaris, són elements també d'arenga de masses, de manipulació dels sentiments patriòtics. Potser voldran que acabem com als EUA, cantant l'himne abans de cada esdeveniment esportiu...