Coets i parcs infantils

Fa setmanes que podem veure i escoltar coets pels carrers. No hi ha mesura, com deia l'altre dia, i es tiren coets en qualsevol lloc. A la foto, un parc infantil, parc d'atraccions dels tiradors de coets, amb mala idea, que no han dubtat en posar coets a les papereres o a la caseta de jocs. Ahir a la nit fins i tot hi havia un grup de joves aparentment fumant porros.

Cadascú que faci el que vulgui però, encara he de veure com passen a netejar-lo de com ha quedat, quan aquí cada dia hi ha crios que vénen a jugar.

+ GNU FDL

Coets

Són dies, setmanes de coets. De menut no m'agradaven, em feien por. Amb els anys he après a aguantar-los, fins i tot m'agrada veure els focs artificials per Festes Majors. Ara bé, amb els coets ens trobem amb situacions que no són admissibles. Les botigues que en vénen no hi estaran d'acord però, veure com crios van amb bosses de coets que peten amb un soroll considerable i que els fan explotar on més espectacular és l'esclat, no és admissible. No pot ser que s'hagi instaurat encendre coets dins de papereres, o dins de casetes dels parcs infantils, no controlar-los i que les seves restes o pedres que aixequen surtin disparades cap a façanes o persones, no anar amb compte que hi hagi crios jugant al costat d'on s'encenen.

Això no és una cosa que només facin crios. La revetlla de Sant Joan només cal sortir al carrer i veure com els adults també es transformen i es passen de la ratlla. El pitjor de tot és que això s'ha d'assumir que és així i aguantar-se. Si l'excés de soroll et molesta -estic segur que molts dels coets superen el nivell de soroll legal-, o molesta la teva mascota o els teus fills, et fots.

+ GNU FDL

Cuinant per Sant Joan

Aquest Sant Joan hem fet un parell de receptes. Una, postres típiques de Sant Joan, una coca, com la que es veu a la imatge. La recepta la podeu trobar a l'apartat de gastronomia d'Amposta.info. Hem variat la recepta fent-la amb cabell d'àngel en comptes d'amb crema. El cabell d'àngel el podeu fer o, com nosaltres, comprar-lo en llaunes.

L'altra recepta ha estat més senzilla. Es tracta d'una salsa feta amb cigrons típica de l'Orient Mitjà, l'hummus. Prenent com referència una tassa de cafè amb llet, els ingredients són: 1 tassa de cigrons crus), o bé l'equivalent en cigrons cuits; 1/4 de tassa d'oli; 1/4 de tassa de suc de llimona; mitja culleradeta de sal; dues cullerades d'aigua, i dues dents d'all. Si no teniu els cigrons cuits primer cal coure'ls amb 4 tasses d'aigua. Un cop ho tingueu i estiguen escorreguts, s'han de triturar tots els ingredients fins que quedi una pasta uniforme. En acabar es posa una mica de pebre dolç per sobre. Podeu reduir una mica d'oli i de llimona si veieu que es noten massa els seus sabors. En alguns llocs diu que de llimona es posa el suc de mitja llimona.

+ GNU FDL

Sant Joan, la imatge de cada any

Les televisions obrien ahir -i els diaris ho fan avui- amb les imatges de les platges després de la revetlla de Sant Joan. Cada any les imatges són les mateixes. Gent que no vol acabar la festa a la platja, cossos policials desallotjant-la i les brigades de neteja començant a endreçar-la per als banyistes. Però, per ser les mateixes no deixen de ser sorprenents. Ens prenem una nit com la nit de l'any en què tenim llicència per fer de la platja un abocador, pensant que ja vindran altres a fer neteja. I crec que això ens ho hauríem de fer mirar.

De l'altra banda estan els petards, els coets. Sant Joan sense petards i sense fogueres no seria Sant Joan. Els crios s'ho passen de primera tirant coets, sortint en colla a fer una mica de soroll. Sempre hi ha crios que tiren petards que no sembla que siguin apropiats per a la seva edat. I sempre hi ha adults que, com que poden, compren petards potents i els tiren allí on els sembla. El nivell de soroll, pedres que surten disparades per l'explosió, espurnes que fan cap damunt de persones,... són aspectes de la festa que, tot i ser normals, poden ser molt molestos. Els decibels que alguns petards emeten en explotar són segurament molt superiors als permesos i ja portem setmanes aguantant-los. No m'explico que els músics d'un orquestra hagin de tocar amb taps a les orelles i que el veïnat d'una població hagi d'aguantar coets posats en llocs que fan de caixa de resonància, o en llocs on poden representar perill.

Algú pot titllar això d'estar en contra de la festa o dels comerços de coets però, simplement és una petició perquè es pensi en tothom, en qui fa festa, en qui no en fa, i en qui en fa però, té aversió per explosions -per por o per molèsties a l'oïda-.