Per què Zapatero ha de dimitir?

Aquest dimecres Zapatero crec que ha fet vessar el got.  Anunciar una retallada el proper mes de juny del 5% en el sou dels funcionaris -no en sóc de funcionari-, la congelació del sou dels funcionaris l'any 2011, la no millora de les pensions i l'eliminació del "xec bebè" és una mala notícia i impròpia d'un govern socialista que, a més, ha presumit des del 2008 del fet que estem en un estat de primera. Primer no teníem crisi, després sí. Ens va "regalar" 400 euros perquè anàvem sobrats. Al final, després de negar retallades, Zapatero farà retallades. I esperem, que potser no seran les úniques. Temps al temps.

La crisi la paga qui va a treballar cada dia i qui, del seu sou surten impostos, del treballador, del contribuent, i això és injust i no és admissible.

La culpa és dels funcionaris

Mon germà ha compartit al Facebook un enllaç en aquest article d'opinió [clic] de Huelva Información sobre la proposta de congelació del sou dels funcionaris. I és que hi ha qui sap que utilitzar el funcionariat per carregar les culpes de l'economia és fàcil, igual com és fàcil carregar-los les culpes del fet que a Espanya la compatibilització de la vida laboral i familiar sigui complicada. Ja se sap, els funcionaris cobren molt, fan moltes vacances i no foten ni brot.

Si bé és cert que hi ha funcionaris que podrien treballar més, també és cert que hi ha una immensa majoria de funcionaris que treballen com qui més. De fet, hi ha empreses privades que tenen vaques sagrades que es comporten com el pitjor dels funcionaris. Però, és més fàcil apuntar amb el dit abans que mirar d'on vénen els problemes.


+ GNU FDL

Els funcionaris són uns gossos

Títol polèmic el que he escrit però, estic interpretant l'opinió de Joan Rosell, president de Foment del Treball, qui diu que a Catalunya hi ha 150.000 funcionaris que no fan res. Aquesta afirmació, per començar, ha d'anar acompanyada de dades que ho demostrin. Ell com empresari sap perfectament que d'impressions personals, de sensacions, no es viu i que no serveixen per demostrar resultats. També sap que generalitzar és perillós, a banda d'una manca de respecte important per la feina dels treballadors i treballadores. No sóc funcionari però, no descarto intentar arribar-hi, si es presenta l'oportunitat i aquesta és interessant. A més, aspecte important avui dia, l'estabilitat laboral del funcionariat no la garanteix l'empresa privada. Em pot dir còmode però, més aviat sóc realista i penso en les despeses a les quals s'ha de fer front cada inici de mes. És clar que ell -seguint la línia de la generalització- està forrat i no s'ha de preocupar per la hipoteca, els càrrecs a les targetes, menjar, etc. És com allò que es diu que els directius a les empreses privades són massa nombrosos, que no tenen ni idea de res o que cobren massa. És injust, oi? Igual d'injust com posar al sac dels gossos 150.000 persones.

Cap de premsa a Amposta

LA MARFANTA publica una entrada sobre la creació a Amposta de la plaça de cap de premsa. Però, com hi podeu llegir, les bases no posen com requeriment la necessitat de tenir el títol de llicenciat/da en periodisme per optar a la plaça. Això pot despertar sospites -de fet ja podeu trobar algun comentari al bloc de LA MARFANTA en aquest sentit-, i és que no s'entén un lloc de treball d'aquest tipus si no és ocupat per un professional de la informació.

Hipocresia

Després del rebombori sobre els correus d'Esquerra als seus militants perquè els facin arribar el currículum per a possibles llocs de treball a l'administració de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, no faltarà qui s'esglaiarà. Ara bé, aquesta situació de la qual alguns s'esgarrifen, com també comenta La Marfanta no és nova. Qui no ha sentit mai que aquella persona o aquella altra treballa a l'administració, en una plaça que ningú no sabia que estava lliure i que, per casualitat és militant del partit que governa? És clar que aquestes coses no es poden demostrar i que passen a ser classificades com rumors o com allò que tothom sap i que ningú no diu. El fet és que segur que alguns dels que ara clamen contra Esquerra potser podrien fer el mateix cap als partits que simpatitzen.

Els universitaris prefereixen ser funcionaris

Una notícia de La Vanguardia utilitza de titular unes paraules d'un ex-professor meu de l'Autònoma, Juanjo Villanueva, qui diu que els universitaris prefereixen majoritàriament treballar a l'Administració en comptes de ser emprenedors, al contrari que passa als Estats Units. La pregunta és si això és tan estrany, tan difícil d'entendre. Els universitaris i els titulats, és normal que després de sortir de la carrera i vegin el mercat laboral, pensin que si volen estabilitat i poder realitzar un projecte personal, una de les millors sortides és l'Administració.

I vosaltres, sou dels que penseu en ser funcionaris/àries o no?